Vés al contingut

Manuel Angelon i Broquetas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Angelon i Broquetas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1831 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 1889 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, dramaturg i periodista català
Membre de
Família
FillsManuel Angelon i Coll Modifica el valor a Wikidata
Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica de la qual n'era posseïdor

Manuel Angelon i Broquetas (Lleida, 25 d'abril del 1831 - Barcelona, 7 de maig del 1889)[1][2] va ser un escriptor, dramaturg i periodista català.[3]

Fill de Manuel Angelon i de Bàrbara Broquetas i Duran, natural de Barcelona. Casat amb Adela Coll. Estudià dret a Barcelona i a Madrid, però mai fou advocat. Treballà, això sí, de secretari i administrador d'importants societats financeres, com ara el Foment de l'Eixample.[3]

Com a dramaturg, Angelon figura entre els fundadors del teatre català modern. Les seves obres constitueixen un repertori acolorit i brillant, amb voluntat exemplar i moralitzadora. Entre altres va escriure la sarsuela Setze jutges el 1858,[3] que va merèixer l'aplaudiment del públic durant quasi 50 anys. Va escriure diverses novel·les tant històriques, socials, com polítiques; i de fet és considerat com el primer escriptor dels drames romàntics en llengua catalana per la novel·la La verge de les Mercès (1856).[3] Aquesta obra i els contactes que mantenia amb el felibrisme occità situen Manuel Angelon dins del moviment cultural de la renaixença catalana.[3]

Obres

[modifica]

A més va escriure:

  • La Verge de les Mercès, drama en cinc actes (1856)
  • El Angel de la paz (1856)
  • La Bolsa (1857)
  • Espejo de honra y amor, sarsuela en tres actes (1862)
  • ¡Pobre Madre!, drama en cinc actes (1863)
  • Llum y fum, drama en tres actes (1876).[4]

Les seves novel·les d'estil romàntic es distingeixen pel seu fons exemplar, amenitat i castedat de llenguatge. S'han de citar:

  • Los misterios del pueblo español durante veinte siglos
  • El pendón de Santa Eulalia ó los fueros de Cataluña (1858)
  • Crimenes célebres españoles (1859)
  • Historia de Isabel II (1860)
  • ¡Atrás el extranjero! (1861)
  • Treinta años de la vida de un jugador (1862)
  • El alojado (1863)
  • Rigoletto
  • Flor de un dia
  • Espinas de una flor
  • El abismo de las honras.

Com escriptor satíric, dirigí i col·laborà en alguns diaris: El Áncora (1850), El Comercio (1860), La Flaca (1868), La Ilustración Artistica i d'altres.

Era individu de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica 7 de maig de 1889

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gibert, Miquel M. «Manuel Angelon i Broquetas». Institut del Teatre.
  2. ↑ «Registre de defuncions. Any 1889.Registre núm. 3858». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 07-05-1889. [Consulta: 25 setembre 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 45
  4. ↑ «Drama romàntic». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 26 octubre 2012].


Premis i fites
Precedit per:
' 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IX
1863-1889 		Succeït per:
Josep Yxart i de Moragas (electe)
Joan Baptista Codina i Formosa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Angelon_i_Broquetas&oldid=31478660»