Marcel Detienne
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 octubre 1935  Lieja (Bèlgica) |
| Mort | 21 març 2019 (83 anys) Nemours (França) |
| Director d'estudis École pratique des hautes études | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Lieja - doctorat (–1965) École pratique des hautes études |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història de l'antiga Grècia |
| Ocupació | antropòleg, professor d'universitat, mitògraf, filòleg clàssic, historiador, filòsof |
| Ocupador | Universitat Johns Hopkins Universitat de París École des hautes études en sciences sociales École pratique des hautes études |
| Membre de | |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Louise Bruit Zaidman (en)  , Arnaud Zucker, Bernard Mezzadri (en) , Renée Koch-Piettre i Dominique Jaillard (en) |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Giulia Sissa |
| Premis | |
Marcel Detienne (Lieja, 11 d'octubre de 1935 - Nemours, 21 de març de 2019) és un hel·lenista i antropòleg comparatista belga, especialista sobretot en el llenguatge i l'autoctonia a la Grècia antiga.
Biografia
[modifica]Marcel Detienne és llicència en filologia clàssica a la Universitat de Lieja, on esdevingué professor assistent en història de la filosofia. S'establí a París al començament dels anys seixanta, on seguí els cursos de Louis Gernet a l'École practique des hautes études (EPHE); on coincidí amb Jean-Pierre Vernant. A partir de 1964, codirigeix el Centre d'investigacions comparades sobre les societats antigues a la EPHE.[1] L'any 1965, sosté la seva tesi de doctorat a la Universitat de Lieja.[2]
El 1975 fou nomenat director d'estudis en ciències religioses a l'EPHE (càtedra de les religions de Grècia antiga, fins al 1998) i hi dirigí un grup d'investigació del CNRS, «Història i antropologia, enfocaments comparatius», fins al 1996.
L'any 1992, esdevingué director del Centre Louis-Marí[3] d'estudis comparatius de la Universitat Johns Hopkins a Baltimore. Els seus seminaris a la Universitat de Lieja (2002-2003), com a titular de la càtedra Francqui interuniversitaire à titre étranger), tractaren sobre «els déus de la política a les ciutats gregues».[4]
Als anys 2009-2010, contribuí amb diversos dels seus col·legues (Gérard Noiriel, Françoise Héritier i Emmanuel Terray, entre altres) al debat sobre la identitat nacional, participant sobretot en el film Ulysse clandestin de Thomas Lacoste (2010).[5] Marcel Detienne és professor emèrit de la Universitat Johns Hopkins i director d'estudis honorari de l'EPHE.[6][7]
Obres
[modifica]- Les Maîtres de vérité dans la Grèce archaïque, Paris, Maspero, 1967 (Presses Pocket, coll. Agora, 1994).
- Les Jardins d'Adonis, Paris, Gallimard, 1972[8] (édition revue et corrigée avec une postface : Paris, Gallimard, 1989).
- L'Invention de la mythologie, Paris, Gallimard, 1981.
- Les Savoirs de l'écriture en Grèce ancienne, Marcel Detienne et coll., Lyon, PUL, 1988.
- Les Ruses de l'intelligence. La métis chez les Grecs, en collaboration avec Jean-Pierre Vernant, Paris, Flammarion, 1989.
- La Vie quotidienne des dieux grecs, Paris, Hachette, 1989.
- Dieux grecs, en collaboration avec Giulia Sissa, Paris, Hachette Litterature, 1989.
- L'Écriture d'Orphée, Paris, Gallimard, 1989.
- Dionysos à ciel ouvert, Paris, Hachette, coll. Pluriel, 1990.
- Transcrire les mythologies, Paris, Albin Michel, 1994.
- La Déesse parole : quatre figures de la langue des dieux, sous la dir. de M. Detienne et G. Hamonic, Paris, Flammarion, 1994.
- Dionysos mis à mort, Paris, Gallimard, 1996.
- La Cuisine du sacrifice en pays grec, en collaboration avec Jean-Pierre Vernant, Paris, Gallimard, 1997.
- Apollon le couteau à la main, Paris, Gallimard, 1998 (rééd. coll. Tel, nº 365, 2009).
- Comparer l'incomparable, Paris, Le Seuil, 2000 (nouvelle édition augmentée d'une préface : coll. Points, 2009).
- Comment être autochtone ?, Paris, Le Seuil, 2003.
- Qui veut prendre la parole ?, Paris, Le Seuil, 2003.
- Les Dieux d'Orphée, Paris, Gallimard, 2007.
- Les Grecs et nous, Paris, Perrin, 2005 (coll. Tempus, 2009).
- L'identité nationale, une énigme, Paris, Gallimard, coll. Folio Histoire, nº 177, 2010.
Filmografia
[modifica]- 2010: Ulysse clandestin de Thomas Lacoste
Referències
[modifica]- ↑ Cf. interview dans le Point, 2012, "Voir aussi"
- ↑ Information Université de Liège, 2002.
- ↑ Louis Marin Center for the Study of French Classical and Contemporary Culture and Science, cf. par exemple : CV de Stephen Nichols Arxivat 2012-03-28 a Wayback Machine.. Le statut et l'organisation de ce centre ne sont pas clairement documentés.
- ↑ Information ULg 2002.
- ↑ Veure la fitxa del film Ulysse clandestin al lloc web Autour du 1° mai i a IMDB[Enllaç no actiu]
- ↑ Le Point, 2012.
- ↑ Le Monde du 23 février 2012
- ↑ compte rendu par Claude Lévi-Strauss, L'Homme (1972), v.12, n.4., p.87-102 Persée[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]- Informació de l'Université de Liège sobre els seminaris de Marcel Detienne 2002-2003 (en francès) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Entrevista a Marcel Detienne a Le Point del 25 de febrer de 2012 (text complet a le Point Références 38 : "Sagesses de l'Inde", mars-avril 2012)
