Vés al contingut

Pargasita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPargasita
Fórmula químicaNaCa₂(MgAl)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
EpònimPargas (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPargas (Parainen), Regió de Finlàndia pròpia, Finlàndia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.05c Modifica el valor a Wikidata
Dana66.1.3a.12
Heys16.11.13
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,87Å; b = 18Å; c = 5,3Å; β = 105,43°
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorverd blavós, marró, marró verdós, verd fosc cap a negre
Exfoliació{110} (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllaverd - gris pàl·lid
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,630 nβ = 1,640 nγ = 1,650
Birefringènciaδ = 0,020
Angle 2Vmesurat: 63°, calculat: 88°
Dispersió òpticar > v*
Impureses comunesTi, Cr, Mn, K, F, H
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd), aprovat i mineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2012 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1814
SímbolPrg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La pargasita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany al grup del nom arrel pargasita. Va ser descoberta l'any 1814 al municipi de Pargas, a la regió de Finlàndia Pròpia (Finlàndia), sent nomenada així per aquesta localitat.

Un sinònim poc usat és el d'hornblenda pargasítica.

Característiques químiques

[modifica]

És un inosilicat de sodi, calci i magnesi, hidroxilat i anhidre. Pertany al grup dels amfíbols de inosilicats de cada doble de tetraedres de sílice, i dins d'aquest al subgrup dels clinoamfíbols de calci. Està estretament relacionat amb la fluorcannil·loïta (CaCa₂(Mg₄Al)(Si₅Al₃)₈O22F₂).

Forma una sèrie de solució sòlida amb la ferropargasita (NaCa₂[(Fe2+)₄Al](Si₆Al₂)O22(OH)₂), en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani, crom, manganès, potassi, fluor, aigua i fòsfor.

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix com a mineral molt comú en argiles silícies i pissarres metamorfitzades amb hornblendes. També es forma en roques volcàniques andesítiques i roques ultramàfiques alterades.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: diòpsid, flogopita, corindó, espinel·la, calcita, hiperstena, augita o plagioclasa.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà de Rocanegra (Santa Pau, Garrotxa).[2]

Referències

[modifica]
  1. «Pargasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Pargasite from Rocanegra volcano, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 29 gener 2024].