Paul Couturier
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Paul Francisque Marius Couturier  29 juliol 1881 3r districte de Lió (França) |
| Mort | 24 març 1953 (71 anys) segon districte de Lió (França) |
| Sepultura | Cimetière de Loyasse |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Aux Lazaristes (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ecumenisme i setmana de pregària |
| Ocupació | sacerdot catòlic, teòleg |
Paul Couturier (Lió, França, 29 de juliol de 1881 - Lió, 24 de març de 1953) fou un sacerdot catòlic francès, considerat com el pioner de l'ecumenisme.[1][2]
Paul Couturier va ser testimoni i precursor de l'ecumenisme espiritual i el 1935 creà l'anomenada 'Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians', celebrada actualment durant el mes de gener per totes les esglésies cristianes.[1][3][4]
Sacerdot de la diòcesi de Lió, Paul Couturier va ser ordenat sacerdot el 1906. Exercí com a professor de ciències en un col·legi catòlic. Després de la guerra de 1914-1918, on fou mobilitzat com a infermer, seguint la influència espiritual del pare Valensin, va participar en un apostolat prop dels immigrants russos, apropant-se al món ortodox. Després d'una retirada al priorat d'Amay-sur-Meuse, a Bèlgica, s'endinsà en la reflexió i l'acció ecumènica. El seu testimoni profètic tindrà lloc en un context difícil. L'oposició romana al diàleg es va expressar sense ambigüitats a l'encíclica Mortalium Animos de Pius XI en 1928. Al costat d'altres companys va preparar i anticipar el Concili Vaticà II. El 1941, va acompanyar el jove Roger Schutz a la Comunitat de Taizé i va fundar el 'Groupe des Dombes'.[5][3][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Paul Couturier». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ Villain, Maurice «Abbé Paul Couturier: In memoriam». The Ecumenical Review, Vol. 5, Núm. 4, 7-1953, pàgs. 349-448. DOI: 10.1111/j.1758-6623.1953.tb01644.x [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Lagos, María Elena «El Padre Paul Couturier, apóstol de la unidad cristiana-maestro de la oración». Cuadernos Monásticos, Núm. 88, 1989, pàg. 65. ISSN: 0327-2141.
- ↑ 4,0 4,1 Torra, Pedro A. «Paul Couturier. Precursor y ejemplo». El Ciervo: revista mensual de pensamiento y cultura, núm. 63, 1958, pàgs. 5. ISSN: 0045-6896.
- ↑ Frikart, Claude. «Abbé Paul Couturier (1881-1953). Prophète de l’unité des chrétiens». Église catholique en France. [Consulta: 17 agost 2024].
