República de Lucca
Repubblica di Lucca (it) | |||||
Tipus | república germana i estat desaparegut | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Capital | Lucca | ||||
Població humana | |||||
Població | 114.000 | ||||
Llengua utilitzada | llatí italià | ||||
Religió | Església Catòlica | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1160 (Gregorià): separat de Marca de Toscana causat per Compra | ||||
Dissolució | 22 juny 1805 | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | Comú medieval (1119–1628) aristocratic republic (en) (1628–1799) república | ||||
Moneda | Luccan pound (en) | ||||
La República de Lucca, antic Estat del centre d'Itàlia. La República de Lucca s'estenia més enllà de la pròpia ciutat de Lucca per la zona agrària que envoltava a la ciutat, en la part nord-occidental de l'actual Regió de Toscana, en els límits amb l'Emília Romanya i la Ligúria.
Va sorgir a principis del segle xii i va romandre independent fins al 1799 (excepte en breus períodes d'ocupació florentina o pisana al segle XIV). Després es va reconstruir l'Estat novament però depenent de facto d'alguna de les grans potències, primer de la França napoleònica (com a "república germana") i després de l'Àustria dels Habsburg, que van transformar la República en un ducat. No obstant això, la vida del Ducat de Lucca va ser breu, ja que va passar a formar part el 4 d'octubre de 1847 del Gran Ducat de Toscana, (data anterior al moviment d'unificació d'Itàlia).[1]
Història
[modifica]Existeixen testimoniatges de l'existència a Lucca, d'una comuna lliure, des del 1119. La Divina Comèdia de Dante inclou moltes referències a les grans famílies feudals que hi tenien jurisdiccions amb drets administratius i judicials. Dante va passar part del seu exili a Lucca. Del 1300 al 1371 la família Nuccorini formava part de l'òrgan de govern "Supremo Magistrato dell'Anzianato".[2]
Durant el segle XV la importància d'aquesta república va ser menor que la de les dues grans repúbliques de Florència i Siena. En les primeres dècades d'aquest segle, Lucca va ser dominada per la família Guinigi. El 1408, Lucca va ser la seu de la convocatòria per posar fi al cisma d'Avinyó.[3] Posteriorment - juntament amb Venècia i Gènova -, Lucca va aconseguir mantenir la seva independència, en un primer moment com una democràcia, i després de 1628 com una oligarquia. Fins a la Revolució Francesa del 1789, va tenir pintada la paraula Libertas a la seva bandera.[4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- AA. VV., Repubblica, Principato e Ducato di Lucca, Franco Maria Ricci, Milano 1995.
- Francesco Giovannini, Storia dello Stato di Lucca, Maria Pacini Fazzi, Lucca 2003.
- Raoul Manselli, La Repubblica di Lucca, UTET, Torino 1986.