Vés al contingut

Silvinei Vasques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSilvinei Vasques

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1975 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Ivaiporã (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióagent de policia, director general Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPolícia Rodoviária Federal Modifica el valor a Wikidata

Silvinei Vasques (Ivaiporã, 1975) és membre de la Polícia Rodoviária Federal del Brasil, exercint-ne les funcions de director general des d'abril de 2021.

Biografia

[modifica]

És graduat en ciències econòmiques per la Universitat Federal de Santa Catarina i dret per la Universitat de la Vall d'Itajaí, administració d'empreses per la Universitat Estatal de Santa Catarina i seguretat pública per la Unisul. Es va especialitzar en gestió organitzacional pel Centre Universitari de Maringá, va realitzar el mestrat en administració en la Universitat Europea de l'Atlàntic (Santander), i el doctorat en dret per la Universitat Catòlica de Santa Fé (Argentina). A més d'això, és especialitzat en grans operacions policials i va fer diversos cursos, com a l'Escola dels SWAT, als Estats Units.[1]

Vasques forma part de la PRF des de 1995, on ha exercit diverses funcions de comandament, com la de superintendent en Santa Catarina, secretari municipal de seguretat pública en São José (sota l'administració d'Elias Fernando Melquíades, del Partit Social Liberal), i superintendent en Rio de Janeiro.[2][3][4] L'agent posseeix enllaços amb el PSL de Santa Catarina, i és considerat una important veu bolsonarista dins de la PRF.[5][6] Té relacions directes amb figures com el diputat estatal per Rio de Janeiro, Charlles Batista, el senador Flávio Bolsonaro, i amb l'ex-governador fluminense Wilson Witzel, de qui va obtenir la indicació per integrar el consell de l'Empresa d'Obres Públiques de l'Estat de Rio de Janeiro.[7]

Els mitjans del país van remarcar que el govern Bolsonaro (2019-2022) va beneficiar la PRF en favor de la resta de forces de seguretat. Eduardo Aggio, ex-director de l'organització, va ser nomenat com a sotscap d'Anàlisi Governamental de la Casa Civil.[8] També va rebre una injecció econòmica del govern federal per comprar software de rastreig, identificació i intercepció de números de telèfons mòbils, encara que el cos no tingui qualificació per realitzar aquesta mena d'investigacions.[9]

En la seva gestió, la PRF es va veure immersa en diverses polèmiques, com la massacre de Vila Cruzeiro, la mort sota custòdia policial de Genivaldo de Jesus, les operacions policials en les eleccions de 2022 i les manifestacions insurgents contràries al resultat electoral.[8][10][11][12]

Processos administratius disciplinaris

[modifica]

A finals dels anys 90, va ser denunciat en el Ministeri Públic Federal per participar d'un esquema de cobrament de suborns per part d'empreses del servei de grua que actuaven en les autopistes catarinenses BR-101 i BR-280. El cas va prescriure sense arribar a ser jutjat. A més dels suborns, que podien arribar fins al 40% del valor dels serveis, Vasques havia amenaçat amb disparar un tret al cap una de les víctimes si no pagava.[13]

L'any 2000, el policia va agredir un empleat d'una benzinera que treballava en la ciutat de Cristalina, a l'estat de Goiás. L'home s'havia negat a rentar els cotxes d'un grup de membres de la PRF, entre els que es trobava Silvinei, per considerar que aquest servei no formava part de les seves obligacions. Vasques va agredir llavors l'home, donant-li cops de puny a l'abdomen i en l'esquena del treballador, fins que uns companys de la víctima van intervenir per aturar-lo. L'home va presentar una denúncia i després de diversos processos, el policia va ser condemnat a pagar 71.142,83 R$.[7]

Dels 8 processos disciplinaris oberts contra Vasques des de la seva incorporació a la PRF fins a l'any 2021, només en un va resultar sancionat. La institució va decretar la consideració de l'expedient del director com a informació classificada durant un període de 100 anys. Les sol·licituds per accedir a aquesta documentació, efectuades per mitjans de premsa d'acord a la vigent Llei d'Accés a la Informació, van ser rebutjades pel ministre Justícia i Seguretat Pública, Anderson Torres.[14][15]

Operacions policials en les eleccions generals en el Brasil en 2022

[modifica]
Membres de la Polícia Rodoviária Federal amb el president Jair Bolsonaro, 2020.

En 2022, Vasques va coordinar operacions policials el dia del segon torn de les eleccions generals (30 d'octubre), operació que amb antecedència havia estat prohibida pel Tribunal Superior Electoral. El director general va mantenir la intervenció policial, tot dirigint un comunicat a les superintendències de la PRF on rebutjava la decisió del TSE i afirmava que aquesta no suposava cap impediment a l'operació.[11] La PRF va realitzar operacions de control de carreteres, mantingudes de manera desproporcionada en la regió nord-est del Brasil respecte a la resta del territori,[a] amb l'objectiu explícit d'aturar vehicles de transport col·lectiu.[16] L'operació havia estat planejada el 19 d'octubre, en una reunió entre el comité de campanya del president Jair Bolsonaro i membres de forces armades i policials, entre elles la PRF, representada per Vasques.[17]

El mateix dia 30, el director general va fer publicacions en les seves xarxes socials en suport del candidat Jair Bolsonaro, al capdavall perdedor de les eleccions.[18]

El dia 9 de novembre, Silvinei Vasques i el Ministre de Justícia Anderson Torres van ser convocats per comparèixer en la Cambra dels Diputats a petició del diputat federal Ivan Valente (PSOL-SP), i l'endemà Silvinei va passar a ser investigat per la Policia Federal a petició del Ministeri Público Federal per la seva actuació en les eleccions.[19][20]

Actuació en les manifestacions posteriors a les eleccions de 2022

[modifica]
Carretera bloquejada per camioners a l'estat de Minas Gerais.

El dilluns 31 d'octubre, el dia després de les eleccions, es va organitzar arreu del país un seguit de manifestacions i protestes, que reclamaven l'anul·lació dels resultats electorals i la intervenció militar en el país. Hi van ressaltar les aturades provocades per camioners en carreteres de la pràctica totalitat del país –fins a 321 talls en les primeres 24 hores– que van causar centenars de quilòmetres de cues i greus afectacions en el trànsit i el transport de mercaderies.[21]

El mateix dia 31, la PRF va publicar una nota en què afirmava haver «pres totes les mesures per tornar a la normalitat» i que prioritzaria el diàleg per garantir el dret a manifestar-se.[12] Alguns mitjans van criticar l'aparent inacció de la PRF, tenint en compte que el dia anterior havien dut a terme operacions considerades il·legals en tot el país.[22] També van ser difosos vídeos on la policia deia que no faria res amb el bloqueig o que tenien ordre d'acompanyar les manifestacions, sense intervenir.[23]

El Suprem Tribunal Federal (STF) va ordenar que el PRF desbloquegés immediatament les carreteres, sota una pena de 100.000 reals per hora al director general Silvinei Vasques.[24] El jutge Alexandre de Moraes va emetre dilluns, dia 31, una nota en la qual va instar la PRF a prendre «totes les mesures necessàries i suficients» per obrir les carreteres. L'escrit cita la postura desapareguda i inert» de Vasques. En l'ofici s'indica la possibilitat de cessament del director si aquest incompleix les instruccions. A més d'instar la PRF a actuar davant els talls, el president del Tribunal Superior Electoral exigia la col·laboració d'altres cossos de seguretat pública en el desbloqueig de les carreteres.[25] Tot i això, van córrer vídeos d'oficials de la patrulla federal de carreteres aliant-se amb els manifestants i els diaris van denunciar el comportament lax del cos.[26][27] La cúpula de la PRF va afirmar que no havia donat cap ordre de suport a la protesta i que obriria les pertinents investigacions per estudiar els casos d'insubordinació. Emperò, cap agent va ser apartat del servei.[28]

El diumenge 6 de novembre, el director general del PRF, Silvinei Vasques, va admetre en una carta a l'STF que havia mobilitzat més agents per a les operacions policials desaprovades del 30 d'octubre (4.341 agents) que per al compliment de les ordres de desbloquejar les carreteres.el dilluns següent (2.830 agents).[29]

Acció contra la Viquipèdia

[modifica]

El 13 de novembre de 2022, la Directoria d'Intel·ligència de la PRF va enviar un ofici a l'enciclopèdia lliure Viquipèdia demanant l'exclusió de la pàgina sobre Silvinei Vasques i la identificació dels responsables per l'edició per l'«avaluació d'eventuals mesures a ser adoptades». El document afirma que va haver-hi «exposició indeguda» de la PRF i del seu «màxim dirigent».[30]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Històricament, el nord-est brasiler és un nínxol de vots del Partit dels Treballadors del candidat Lula da Silva, l'adversari de Jair Bolsonaro en el segon torn de les presidencials.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Silvinei Vasques» (en portuguès brasiler). Ministério da Justiça e Segurança Pública. Arxivat de l'original el 2022-11-10. [Consulta: 10 novembre 2022].
  2. ↑ «Quem é Silvinei Vasques, diretor da PRF, que descumpriu decisão do TSE» (en portuguès brasiler). UOL, 31-10-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
  3. ↑ «Quem é Silvinei Vasques, diretor-geral da PRF intimado por operações durante transporte de eleitores» (en portuguès brasiler). CNN Brasil, 31-10-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
  4. ↑ «PRF Silvinei Vasques assume comando da Polícia Rodoviária Federal» (en portuguès brasiler). Sindicato dos Policiais Rodoviários Federais no Estado do Paraná, 31-10-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
  5. ↑ Gloria, Fabrizio. «Silvinei Vasques; diretor da PRF é pivô em polêmica com TSE» (en portuguès brasiler). IG, 31-10-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
  6. ↑ «Diretor PRF: Saiba quem é Silvinei Vasques, bolsonarista alvo de intimação do TSE» (en portuguès brasiler). Jornal Correio, 30-10-2022. [Consulta: 14 novembre 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 de Andrade, Hanrrikson. «Agressão de chefe da PRF a frentista causa perda de R$ 50 mil ao governo» (en portuguès brasiler). UOL, 31-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-11. [Consulta: 31 octubre 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 Motoryn, Paulo. «Polícia Rodoviária Federal atuou em pelo menos três chacinas no governo Bolsonaro» (en portuguès brasiler). Brasil de Fato, 26-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-05-31. [Consulta: 31 maig 2022].
  9. ↑ Menna Barreto, Marcelo. «Diretor-geral da PRF acumula atos ilegais desde 1997 e está sob proteção dos sigilos de Bolsonaro» (en portuguès brasiler). Extra Classe, 03-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-11. [Consulta: 11 novembre 2022].
  10. ↑ Holanda, Marianna; Feitoza, Cézar. «Dois diretores da PRF são exonerados; saídas estavam previstas antes da morte de Genivaldo, diz governo» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 31-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-19. [Consulta: 19 juliol 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 de Abreu, Allan. «Agente da PRF comemora no WhatsApp bloqueio a eleitores de Lula» (en portuguès brasiler). Piaui, 31-10-2022. [Consulta: 30 octubre 2022].
  12. ↑ 12,0 12,1 Affonso, Julia. «PRF pode atuar em protesto de caminhoneiros 'sem demandar autorização', diz AGU» (en portuguès brasiler). CNN Brasil, 31-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 31 octubre 2022].
  13. ↑ Valfré, Vinícius. «Chefe da PRF foi acusado de cobrar propina de guinchos; caso prescreveu antes de ser julgado» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 07-11-2022. [Consulta: 9 novembre 2022].
  14. ↑ Lorran, Tácio. «PRF impõe sigilo de 100 anos em oito processos contra diretor-geral» (en portuguès brasiler). Metrópole, 30-07-2021. Arxivat de l'original el 2021-07-30. [Consulta: 31 octubre 2022].
  15. ↑ «PRF impõe sigilo a processos disciplinares contra o diretor Silvinei Vasques» (en portuguès brasiler). Poder 360, 31-10-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
  16. ↑ Camargo, Isabela; Falcão, Márcio. «PRF descumpre ordem do TSE e para pelo menos 610 ônibus de eleitores em blitze; Moraes intima diretor-geral» (en portuguès brasiler). g1. Grupo Globo, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-13. [Consulta: 30 octubre 2022].
  17. ↑ Jardim, Lauro. «Operação de hoje da PRF foi traçada em reunião no Alvorada» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 30 octubre 2022].
  18. ↑ Feitoza, Cézar; Marques, José; Vargas, Mateus. «Diretor-geral da PRF pede voto a Bolsonaro nas redes sociais e depois apaga publicação» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 30-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-10. [Consulta: 30 octubre 2022].
  19. ↑ «Diretor-geral da PRF vai à Câmara explicar operações no 2º turno» (en portuguès brasiler). Poder 360, 09-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-11. [Consulta: 11 novembre 2022].
  20. ↑ Serapião, Fabio. «PF abre investigação contra diretor-geral da PRF por atuação nas eleições» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 10-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-11. [Consulta: 11 novembre 2022].
  21. ↑ «Bolsonarists Cause over 300 Roadblocks in 25 States and in The Federal District» (en anglès americà). Folha de S.Paulo, 01-11-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
  22. ↑ «Caminhoneiros bloqueiam rodovias de pelo menos sete estados» (en portuguès brasiler). R7, 31-10-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
  23. ↑ Lopes, Raquel. «Agente da PRF diz a caminhoneiros que única ordem é 'estar aqui com vocês'; veja vídeo» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 31-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 15 novembre 2022].
  24. ↑ «STF tem maioria e valida ordem de Moraes para PRF desbloquear rodovias» (en portuguès brasiler). UOL, 31-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 15 novembre 2022].
  25. ↑ Portela, Júlia; Alcântara, Manoela. «Moraes vê omissão e inércia da PRF e manda que BRs sejam desbloqueadas» (en portuguès brasiler). Metrópoles, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-15. [Consulta: 15 novembre 2022].
  26. ↑ Spautz, Dagmara. «Vídeos mostram que PRF se alia a manifestantes em SC» (en portuguès brasiler). NSC Total, 31-10-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
  27. ↑ «Bloqueios: vídeos mostram agentes da PRF apoiando caminhoneiros em SC | Metrópoles» (en portuguès brasiler). Metrópoles, 31-10-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
  28. ↑ Turtelli, Camila; Durães, Mariana; Mello, Caio. «PRF diz ter identificado casos de policiais ajudando golpistas» (en portuguès brasiler). UOL, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 15 novembre 2022].
  29. ↑ Sanz, Raphael. «Diretor da PRF admite ao STF que mobilizou mais homens no 2º turno da eleição do que contra bloqueios» (en portuguès brasiler). Revista Fórum, 07-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-08. [Consulta: 15 novembre 2022].
  30. ↑ Motta, Rayssa; Macedo, Fausto; Vassallo, Luiz. «Setor de Inteligência da PRF notifica Wikipédia para apagar página que chama chefe da corporação de 'bolsonarista'» (en portuguès brasiler). O Estado de São Paulo, 13-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-15. [Consulta: 13 novembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Silvinei_Vasques&oldid=34169507»