Les síl·labes sol, re i sol que donen nom a la llengua.Notació en solresol..
Solresol és una llengua artificial dissenyada pel francèsJean François Sudre a partir de 1817. El solresol va aconseguir una breu popularitat, assolint el seu màxim amb la publicació de Boleslas GajewskiGrammaire du Solrésol a 1902. Està basat en notes musicals, d'aquesta manera es pot tocar amb un instrument musical, a més a més de parlar. Disposa únicament de set unitats mínimes: les set notes bàsiques. Aquesta escassetat de fonemes, malgrat tot, suposa una gran versatilitat a l'hora de transmetre la llengua per mitjans diferents al convencional. Així, per exemple, el solresol es pot escriure de diverses formes seguint codificacions establertes: en un pentagrama, amb els nombres de l'1 al 7, amb les inicials de les notes (d, r, m, f, so, l, s), amb un alfabet estenogràfic de set figures simples, amb els set colors de l'arc de Sant Martí, etc. També es poden fer servir sistemes no gràfics com per exemple gestos i copets.
De la mateixa manera que passa amb idiomes com el ro, les paraules es divideixen en categories de significat, segons la primera síl·laba o nota musical. Les paraules que comencen per 'sol' tenen significats relacionats amb les arts i les ciències; les que comencen per 'solsol', malaltia i medicina (per exemple solresol és "llenguatge", mentre que solsolredo és "migranya").
Una característica única en el solresol és que alguns antònims s'obtenen dient les síl·labes, o notes, al revés. Així, fala vol dir "bo", mentre que lafa és "dolent".
Després de molts anys de fama, va ser oblidat per idiomes artificials de més èxit com l'esperanto. Actualment, es coneix molt poc.
