Syllabus Errorum
| Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores | |
|---|---|
| Tipus | Edicte papal amb una llista d'idees presumides falses |
| Fitxa | |
| Autor | Giovanni Maria Mastai-Ferretti, anomenat Pius IX |
| Llengua | llatí  |
| Publicació | Ciutat del Vaticà , 1864 |
| Dades i xifres | |
| Tema | modernitat, llibertat de culte i Separació entre l'Església i l'Estat |
| Sèrie | |
| Part de | Quanta Cura |
El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica. És una compilació dels seus escrits anteriors.[1] Pius va publicar-lo el 8 de desembre de 1864 com a apèndix a la seva encíclica Quanta Cura.[2][3] El document és considerat com una de les causes majors de l'endarreriment del desenvolupament de la ciència moderna a estats dins dels quals l'Església catòlica tenia una influència important en la política educativa i científica, com Espanya, Irlanda o Itàlia.[4]
Molt controvertitquan es va publicar, el Syllabus és avui totalment anacrònic i obsolet. El papa hi va condemnar idees «modernes» a les quals un segle més tard el Concili del Vaticà II (1962-1965) es va adherir, com ara la llibertat de pensament de mestres i escriptors catòlics, o la separació de l'església i l'estat.[5]
Context històric
[modifica]S'ha de situar aquesta publicació en el context històric i polític de l'annexió dels Estats Pontificis a la Itàlia Unificada, considerada des del punt de vista papal com una conseqüència nefasta d'idees modernes com el liberalisme, el socialisme, el racionalisme, el relativisme o la separació de l'Església i l'Estat. Les noves ciències com l'antropologia, l'arqueologia i la geologia feren trontollar els dogmes immutables,[6] i van causar desassosec dins l'església. Aleshores el prelat Raffaele Fornari va encarregar el 1852 a un laic i liberal convertit al catolicisme, Juan Donoso Cortés, de redactar una llista d'«idees falses».[7] Aquesta llista va inspirar Philippe Gerbet, bisbe de Perpinyà, per redactar una Instrucció Pastoral en el mateix sentit que va ser aprovat per una assemblea de bisbes a Roma el 1862.[1] A més de determinats corrents polítics, també condemna les societats secretes, les idees sobre l'autonomia de la societat civil, l'equivalència de les religions, el matrimoni civil, i moltes altres.
La conclusió final és el refús total de la idea que el papa s'hauria de reconciliar i transigir amb el progrés, el liberalisme i la civilització moderna (del 1864). Aquesta vuitantena i darrera posició va ser la que va causar més controvèrsia.[4] El Síl·labus va esdevenir el punt de referència permanent dels moviments eclesials conservadors.[8] Una lluita contra el relativisme del liberalisme que va començar amb la llista d'errors va desembocar en una reacció més absolutista amb la declaració de la infal·libilitat pontifical el 1870.[9] Va esdevenir l'arma de l'ultramuntanisme més extrem i el successor de Pius IX, Lleó XIII, en el qual molts catòlics havien esperat trobar un papa més obert, va decebre quanes va referi sovint al document elogiosament.[10]
Impacte
[modifica]La mateixa encíclica, escrita en l'argot típic dels teòlegs només era accessible als exegetes no va tenir gaire ressò fora del cercle d'especialistes, el Síl·labus ans al contrari en paraules clares i concises, molt inusual al Vaticà, va tenir un impacte enorme a tota la societat civil, siguin adversaris o adherents de la causa romana. Així fent, la cúria i el papa, que havien volgut aturar definitivament una evolució societal, la van polaritzar i en molts països dificultar per decennis qualsevol compromis entre conservadors i liberals.[11] A Catalunya, va comportar un greu problema per als catòlics liberals: presos del dil·lema entre el seu refus de l'absolutisme i la seva fe i leialtat al papa.[12] Aviat, el Síl·labus va esdevenir, segons el camp, una bandera o un símbol d'infàmia: no hi quedava cap camí mitjà.[13] Per la seva intransigència va fomentar un anticlericalisme polític igualment intransigent prop de gent que abans aspiraven una coexistència pacífica.[14]
Per la devoció d'Isabel II per Pius IX, el Síl·labus va tenir un gran impacte a Espanya i «esverar tots els ciutadans que maldaven per modernitzar la societat»[15] i va esdevenir el punt de referència permanent dels moviments eclesials conservadors.[8] El 1868, després de La Gloriosa i la destitució d'Isabel II, la redacció del Faro Bisbalense, un setmanari que havia patit molt de la censura, va publicar una tirallonga contra el règim caigut: «Aquella España fanática y supersticiosa, ignorante y embrutecida; […] empobrecida por el clero y enervada por la teocracia; […] por leyes, las del embudo; por prensa, el lápiz rojo; […] por credo político, el Syllabus.»[16] Va ser un fre considerable al desenvolupament de la ciència a la península Ibèrica.[17] Nicolás Salmeron va gemegar el 1876: «Davant les declaracions i anatemes del Syllabus i del concili vaticà, qui pot sostenir la conciliació del catolicisme i la ciència?»[18] Després de la Guerra Civil, el Concordat del 1953 que el general insurrecte Francisco Franco va concloure amb la Santa Seu es va redactar completament segons aquestes línies i fonamentar l'estat nacionalcatòlic, a l'excepció del fet que Franco va obtenir el dret de nomenar els bisbes a l'estat concordatari, error número 51 del Síl·labus.
A França i a Bèlgica la publicació va suscitar discussions inflamades. A l'inici del gener de 1865 els governs francès i italià van prohibir-ne la lectura pública.[19] Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans va proposar una interpretació moderada del text controvertit,[20] però la constitució apostòlica De fide catholica[21] i el Concili Vaticà I (1870) van confirmar quasi tot el síl·labus. Tot i això, l'impacte al món acadèmic i científic a França i Bèlgica, països de tradició catòlica però amb constitució laïcista, va ser menys important que a països amb el catolicisme com a religió d'estat.
Al món protestant, les reaccions eren unànimement negatives. El 1874 el polític Britànic William Ewart Gladstone publicà un libel en el qual criticava el document: «Ningú pot esdevenir un convertit (de Roma) sense abandonar la seva llibertat moral i mental en posar la seva lleialtat i el seu deure de ciutadà a la mercè d'un altre.»[22]
Resum del Síl·labus
[modifica]Les condemnes són subdividides en deu categories
- 1. Panteisme, naturalisme i racionalisme absolut
- 2. Racionalisme moderat
- 3. Indiferentisme i latitudinarianisme
- Aquest paràgraf desaprova les idees de llibertat de religió, la idea que tothom que viu honestament segons la seva convicció podria obtenir la salvació eterna i que el protestantisme només seria una variant del cristianisme.
- 4. Socialisme, comunisme, societats secretes, societats bíbliques, societats clerico-liberals
- El text diu literalment «Tals pestilències han estat desabonades moltes vegades i amb la màxima reprovació»[23]
- 5. Errors sobre l'Església i els seus drets
- Defensa el dret de l'Església «l'única religió vera» d'utilitzar la força i el poder judicial i militar per a imposar la seva veritat. Refusa la idea que el clergat és sotmés al dret civil i penal com tots els altres ciutadans. També refusa l'abolició dels privilegis del clerge com per exemple l'exempció del servei militar o obligació dels tribunals de concertar amb la Santa Seu quan un clergue és implicat en un procediment civil o penal.
- 6 Errors sobre la societat civil com tant o en les seves relacions amb l'Església
- En aquest capítol, Pius IX vitupera vehementment les idees de Separació de l'Església i l'Estat, el principi de la primacia de la llei civil així com les inferències dels poder públic civil en la designació de bisbes. Reprova el principi de l'escola pública laïcista oberta a tots i defèn el «dret natural» de l'Església de controlar totalment l'ensenyament. Refusa la llibertat acadèmica de la ciència i el principi epistemològic d'explicar les fenòmens per l'observació, la lògica i l'experiència que no admet qualsevol impacte directe de forces transcendents en la creació. També recusa la idea que la desobediència als sobirans o la rebel·lió podrien ser legítimes en certes circumstàncies.
- 7. Errors sobre la moral natural i cristiana
- 8. Errors sobre el matrimoni
- S'oposa contra el matrimoni i el divorci civils o contra l'abolició del dret i del monopoli de l'Església de concloure matrimonis.
- 9. Errors sobre el poder temporal del papa
- Refusa tota crítica al poder polític i les possessions materials del papat, que són considerats com el seu dret inalienable.
- 10. Errors sobre el liberalisme
- Defensa el principi de la religió d'estat, la legitimitat d'un estat d'excloure altres cultes i el dret dels estats catòlics de prohibir als estrangers d'exercir públicament el seu culte. Considera com «sense qualsevol dubte falses» les idees de llibertat de culte i la llibertat d'expressió.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Syllabus Errorum». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Giovanni Maria Mastai-Ferretti (Pius IX), Encíclica Quanta cura y Syllabus Text complet de la encíclica i del síl·labus en castellà
- ↑ The Syllabus of Errors Condemned by Pius IX (versió anglesa)
- ↑ 4,0 4,1 Bohigas i Maynegre, 2011, p. 23.
- ↑ Busquets i Grabulosa, 2010.
- ↑ «Éssers maleïts dels Pirineus». Presència, 5 abril 2009, pàg. 46 [Consulta: de gener 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Cammilleri, Rino. Juan Donoso Cortés: il padre del Sillabo (en italià). Genova: Marietti, 1998.
- ↑ 8,0 8,1 Bada, Joan. Història del cristianisme. Barcelona: Centre De Pastoral Litúrgic, 2000, p. 46. ISBN 9788474676334.
- ↑ Ferret, Antoni «Curiositats i misèries de la història de l'Església (III)». Església plural, 2008.
- ↑ Bohigas i Maynegre, 2011, p. 26.
- ↑ Hasquin, Hervé. «Le libéralisme belge, Quanta Cura et le Syllabus». A: Alain Dierkens (redacció). L'intelligentsia européenne en mutation (1875): Darwin, le syllabus et leurs conséquences (en francès). Brussel·les: Edicions de la Universitat Llibre de Brussel·les, 1998, p. 67-69. (en català: Darwin, el síl·labus i les seves conseqüències)
- ↑ Bou, Jordi. «Joan Mañé i el Diari de Barcelona, una vida de pater». A: L'Estat-nació i el conflicte regional: Joan Mañé i Flaquer, un cas paradigmàtic, 1823-1901. Barcelona: Ed. de l'Abadia de Montserrat,, 2004, p. 144 (volum 45 de Biblioteca Milà i Fontanals). ISBN 9788484156215.
- ↑ Langlois, Claude. «Lire le Syllabus». A: Alain Dierkens (redacció). op.cit, p. 85-103.(en català: Llegir el síl·labus)
- ↑ Langlois, 1998, p. 67-69.
- ↑ Rocas, Xavier; Solé, Teresa (red.) «Amor i desamor a Isabel II i les trepes bisbalenques d'exaltació a la reina.». Arxiu comarcal del Baix Empordà. Consorci de les Gavarres [La Bisbal de l'Empordà], 2009, pàg. 2.[Enllaç no actiu]
- ↑ El Faro Bisbalense (castellà), citat en: Xavier Rocas i Teresa Solé, ibídem
- ↑ Bohigas i Maynegre, 2011, p. 22.
- ↑ Nicolàs Salmerón, «Prólogo», a J. G. DRAPER, Historia de los conflictos entre la religión y la ciencia, Madrid, Imprenta de Aribau y Ca, 1876, pàgina LII. citat per Jordi Bohigas i Maynegre, pàgina 73
- ↑ Spadolini, Giovanni. L'opposizione cattolica da Porta Pia al '98 (en italià). Florència: Le Monnier,, 1972, p. 42-43. «In questo stesso testo sono raccolte numerose vignette satiriche pubblicate all'epoca contro Pio IX ed il Sillabo.»
- ↑ Duroselle, Jean-Baptiste. Histoire du Catholicisme. Presse Universitaire de France, 1949 (Que sais-je ?).
- ↑ De fide catholica, 3a Sessió
- ↑ Gladstone, William Ewart. The Vatican Decrees in their bearing on Civil Allegiance: A Political Expostulation (en anglès). Londres: J. Murray, 1874, p. 72. ««no one can now become (Rome's) convert without renouncing his moral and mental freedom, and placing his civil loyalty and duty at the mercy of another»
- ↑ §IV del text original
Bibliografia
[modifica]- Bohigas i Maynegre, Jordi. "Per Déu i per la Ciència". L'Església i la ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923). Girona: Universitat de Girona, 2011, p. 23. Arxivat 2012-11-20 a Wayback Machine.
- Busquets i Grabulosa, Lluís. Carta al Papa: d'un creient crític amb motiu de la seva visita a Barcelona. Barcelona: Ara Llibres, 2010, p. 256. ISBN 9788492907250.
