Benvinguts/des! L'objectiu és fer de la Viquipèdia, l'enciclopèdia catalana del segle 21: lliure i independent.
Consider que l'enciclopèdia ha de respondre a criteris científics i objectius i no només a arbitrarietats administratives. Per aquest motiu, pens que s'han de prioritzar les definicions científiques i els endotopònims.
Lleis, decrets i altres tipus de legislacions aprovades pel Parlament de Catalunya i altres institucions de la Generalitat de Catalunya objectes de recurs i/o suspeses pel Tribunal Constitucional del Regne d'Espanya.
L'apartat d'any es refereix a l'any d'aprovació.
L'apartat suspensió cautelar inclou també suspensions temporals.
El fet que les eleccions fóssin convocades després que les institucions espanyoles bloquegessin i impedissin la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya ha fet que algunspartits interpretin aquestes eleccions com unes eleccions plebiscitàries.
"las elecciones catalanas previstas para el 27 de septiembre de 2015 tendrán un carácter excepcional y constituyente" Foro de Sao Paulo
"Mas convoca elecciones plebiscitarias en Cataluña el 27-S" [17]
"Mas convoca elecciones plebiscitarias en Cataluña el 27-S" [18]
«Com que les Constitucions i demés Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.». Corts de Barcelona, 1422.
«Poch valdría fer Lleis i Constitucions si no havien d'ésser, per lots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosament complídes, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada pel rei ó llurs oficials.». Corts de Barcelona, 1481.
«Quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, evidencia el designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern i proveir de noves salvaguardes per la seva futura seguretat i felicitat.». Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, 1776.
«Per a la col·laboració harmònica de les nacions europees, aquesta independència [de Polònia] és una necessitat. Només el jove proletariat polonès pot conquerir-la, i si se la hi confia, serà en bones mans. Perquè els obrers de la resta d'Europa necessiten tant com els mateixos obrers polonesos la independència de Polònia». Friedrich Engels, pròleg de l'edició polonesa del Manifest Comunista (1892).
«El poble que n'esclavitza un altre forja les seves pròpies cadenes». Karl Marx, 1870.
«En temps de recuperació nacional s'imposa la formació d'un bloc de classes». Antonio Gramsci.
«Quan la burgesia d'una nació oprimida lluita contra l'opressora, nosaltres estem sempre, en tots els casos i amb més decisió que ningú, a favor, ja que som els enemics més audaços i conseqüents de l'opressió». Vladimir Il'ič Lenin, 1914.
«No només la independència de Catalunya és factible, sinó que cada cop ho és més». Xavier Sala i Martín, 1998.
«La nostra visió del món és la d'una federació lliure de pobles lliures». Gearóid Mac Ádhaimh, 2006.
«La independència no és un privilegi, és un dret». Víctor Alexandre, 2006.
«Les nacions es governen millor i funcionen millor quan es governen elles mateixes». Ailig Salmond, 2007.
«Cal que el Govern i el Parlament catalans elegits amb una majoria independentista promoguin i declarin la independència, per via referendària o parlamentària». Alfons López Tena, 2009
«Ni per un instant no s’ha de perdre de vista que tot Espanya i Catalunya com a part constituent d’aquest país són governades actualment no pas pels nacionals demòcrates catalans, sinó pels burgesos imperialistes espanyols, aliats als grans propietaris agrícoles, als buròcrates i generals, al costat dels nacional-socialistes. Tota aquesta confraria [...] vol l’aixafament de catalans, bascos i altres nacionalitats per la burgesia espanyola. En la fase actual, estant donades les combinacions presents de les forces de classes, el nacionalisme català és un factor revolucionari progressista. El nacionalisme espanyol és un factor imperialista reaccionari. El comunista espanyol que no comprèn aquesta distinció, que afecta ignorar-la, que no la posa valorant-la en un primer pla, que s’esforça, al contrari, a atenuar-ne la importància, perilla d’esdevenir un agent inconscient de la burgesia espanyola i d’estar per sempre més perdut per a la causa de la revolució proletària. [...] És a dir, per a separar de llur burgesia els obrers i camperols oprimits nacionalment, l’avantguarda proletària ha de prendre, en la qüestió de la lliure determinació nacional, la posició més atrevida i més sincera. Els obrers defensaran fins al final el dret de catalans i bascos d’organitzar llur vida nacional independent, en el cas que la majoria d’aquests pobles es pronunciés per una separació completa». Lev Trotski, 1931.
«En la lluita per accelerar el procés de descomposició de l'Estat feixista espanyol, hem d'afirmar que Catalunya és el taló d'Aquiles del traïdor Franco. Aquesta conclusió exigeix que el PSU de Catalunya tingui una línia clara. El PSUC no pot limitar-se a una posició de suport a tendències alienes de separatisme. El PSUC no s'ha de prendre en més o menys encertades generalitzacions sobre els drets dels pobles a disposar lliurement dels seus destins. La seva línia ha d'ésser afirmativa i concreta i de tal naturalesa que per ella esdevingui automàticament, el líder indiscutible del Front Nacional de Catalunya, l'aglutinant únic de tots els catalans honrats que lluiten per alliberar-la de traïdors i opressors, de colonitzadors estrangers i de feudals agraris castellans i que a la vegada, impedeixi que el moviment nacional català degeneri en nacionalisme petit-burgès, de reaccions histèriques i sense perspectiva històrica». Joan Comorera, 1939.
Ban Ki-moon, Secretary-General of the United Nations: «UN respects self-determination processes».[1]