Vés al contingut

Villa Calamari

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Villa Calamari
Imatge
Imatge de la Villa Calamari de Cartagena (Múrcia).
Nom en la llengua originalVilla Calamari
Dades
TipusVil·la Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle xix
ArquitecteVíctor Beltri i Roqueta Modifica el valor a Wikidata
Construccióc. 1900 Modifica el valor a Wikidata
Construït perCalamai
ConstruccióSegle xix
Característiques
Estat d'úsen perill Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicModernista
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Localització Cartagena

Múrcia

Espanya Espanya
Map
 37° 37′ 59″ N, 0° 59′ 27″ O / 37.633119°N,0.990839°O / 37.633119; -0.990839
Bé d'Interès Cultural
Villa Calamari
Data28 de novembre de 1963
IdentificadorRI-51-0009996

Villa Calamari, també anomenada Villa Versalles, és una construcció del segle xix situada en la diputació de San Félix, dins del municipi espanyol de Cartagena. Va pertànyer a un anglès miner cognomenat Heller, molt aficionat a la botànica i que va convertir aquell terreny en un frondós jardí. A la fi del segle xix va passar a propietat del miner italià Calamai, qui va construir l'actual edifici i el nom de la qual, deformat, va acabar donant-li nom.[1]

A continuació va ser propietari l'industrial Pérez Milla i en la postguerra va ser adquirit pel miner Celdran que va reordenar i va embellir el jardí.

L'edifici va ser encarregat a Víctor Beltrí l'any 1900. Els materials utilitzats són marbre per al sòcol i pòrtic i maó i pedra artificial per a la resta dels murs. L'eclecticisme de Beltrí en aquest edifici ho orienta cap a un classicisme que sembla inspirar-se en les fonts del manierisme francès.[2]

No obstant això, la Villa Calamari pertany al tipus de «xalet-cottage» que tant es pot trobar en el Cantàbric com en la Costa Blava o la Riviera. En aquest edifici com succeïa amb les construccions de Shaw o Web, el maó vermellós guarnit amb pedra clara és tan francès, Luis XII, com a anglès, Reina Ana.

A l'interior es conserven algunes habitacions decorades amb pintures de flors i ocells.

Les dues entrades de l'edifici, la principal del pòrtic i la lateral de l'altre bloc, marquen com dues zones de l'habitatge, una més solemne i una altra de diari.

La il·luminació, es realitza a través d'una vidriera de temàtica floral modernista situada en el mur frontal.

En el jardí, Beltrí va realitzar una ordenació de racons i fonts amb pedres rústiques.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]