Vés al contingut

Yine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaYine
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius5.000 Modifica el valor a Wikidata (2004 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deJunín i Departament d'Ucayali Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües arawak
llengües piro Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3pib Modifica el valor a Wikidata
Glottologyine1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepib Modifica el valor a Wikidata
UNESCO732 Modifica el valor a Wikidata
IETFpib Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1636 Modifica el valor a Wikidata

El yine o 'piro és una llengua arawak del subgrup piro parlada al Perú. El grup també comprèn les llengües iñapari (†) i apurinã. Se'n parlen diverses varietats, la principal és la yine. Els machineris que viuen al Brasil (Acre) i s'ha informat que també a Bolívia parlen el que podria ser un dialecte del yine (Aikhenvald, Kaufman). Un vocabulari amb l'etiqueta Canamaré és "tan propera al piro [Yine] que es pot considerar com piro", però ha estat causa de confusió amb el kanamarí que no té relació.[1]

Noms

[modifica]

Aquesta llengua també és nomenada Contaquiro, Pira, Piro, Pirro, Simiranch, o Simirinche. S'ha informat que "Cushichineri" és una llengua, però en realitat és un nom de família que s'utilitza amb els blancs (Matteson 1965). El nom "Mashco" de vegades s'ha aplicat incorrectament al Yine. (Vegeu Mashco Piro.)

Varietats

[modifica]

Varietats extingides de Piro (Yine):[2]:244

Demografia

[modifica]

Cap el 2000 bàsicament tots els 4.000 ètnics parlen l'idioma. Viuen al departament d'Ucayali i al departament de Cusco, prop del riu Ucayali i prop del riu Madre de Dios, a la regió de Madre de Dios. al Perú. L’alfabetització és comparativament alta. S'ha publicat un diccionari en l'idioma i l'idioma s'ensenya al costat de castellà en algunes escoles yine. També hi ha mil parlants de Machinere.[3]

Fonologia

[modifica]

Vocals

[modifica]
Anterior Central Posterior
Tancada i iː ɯ ɯː
Mitjana e eː o oː
Vocal tancada a aː
  • Les vocals són nasalitzades després d'/h̃/.

Consonants

[modifica]
Labial Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva p t k
Africada t͡s t͡ʃ c͡ç
Fricativa s ʃ ç
Nasal m n
Bategant ɾ
Aproximant w l j
  • /w/ s’escolta com a aproximant bilabial [β̞] quan es troba davant d’una vocal tancada.
  • /n/ se sent com [ŋ] abans de /k/.
  • /ɾ/ es pot identificar [r] quan es troba en posició inicial de paraula.[4]

Sintaxi

[modifica]

Piro té una sintaxu activa–estativa.[5]

Notes

[modifica]
  1. Harald Hammarström (2013) Review of the Ethnologue, 16th Ed.
  2. Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4. [Enllaç no actiu]
  3. Yine a Ethnologue
  4. Urquía Sebastián & Marlett, (2008)
  5. Aikhenvald, "Arawak", in Dixon & Aikhenvald, eds., The Amazonian Languages, 1999.

Referències

[modifica]
  • Campbell, Lyle. American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, 1997. 
  • Matteson, Esther. (1965). The Piro (Arawakan) language. University of California Publications in Linguistics, 42. Berkeley y Los Angeles: University of California Press. (Es la tesis para doctorado presentada en 1963 a la University of California, Los Angeles.)
  • Nies, Joyce, compilador. (1986). Diccionario piro (Tokanchi gikshijikowaka-steno). Serie Lingüística Peruana, 22. Yarinacocha: Ministerio de Educación and Instituto Lingüístico de Verano.
  • Parker, Stephen. (1989). "Un análisis métrico del acento en el piro". Estudios etno-lingüísticos, Stephen Parker (ed.), pp. 114–125. Documento de trabajo 21. Yarinacocha, Pucallpa: Ministerio de Educación e Instituto Lingüístico de Verano.
  • Solís Fonseca, Gustavo. (2003). Lenguas en la amazonía peruana. Lima: edición por demanda.
  • Urquía Sebastián, Rittma. «La situación sociolingüística de la lengua yine en 2006». A: Situaciones sociolingüísticas de lenguas amerindias, ed. Stephen A. Marlett. Lima: SIL International and Universidad Ricardo Palma. [1], 2006. 
  • Urquía Sebastián, Rittma. (2006). Yine. Ilustraciones fonéticas de lenguas amerindias, ed. Stephen A. Marlett. Lima: SIL International and Universidad Ricardo Palma.
  • Urquía Sebastián, Rittma; Marlett, Stephen A. «Yine». Journal of the International Phonetic Association, 38, 3, 2008, pàg. 365–369. DOI: 10.1017/S0025100308003356.
  • Urquía Sebastián, Rittma and Wagner Urquía Sebastián. (2009). Diccionario yine–castellano
  • (tesi).