assai

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: alguerès /aˈsaj/
• Etimologia: De l'italià assai, del llatí vulgar ad satis ‎(«prou», literalment «amb suficiència»), segle XIX.

Adverbi

assai

1. (alguerès) molt

   «He menjat assai; també massa.» (Josep Sanna i Useri, Diccionari català de l’Alguer, 1988)

Adjectiu

assai inv. inv.

1. (alguerès) molt

   «No vull coses assai.» (Institut d'Estudis Catalans, El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, 2003)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sai (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DAlg
• El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, de l'IEC.

Català antic

Adverbi

assai

1. forma alternativa de assats ‎(«prou»)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /asˈsai/
• Etimologia: Del llatí vulgar ad satis ‎(«prou», literalment «amb suficiència»), segle XIII. Cognat del francès assez.

Adverbi

assai

1. molt

Sinònims

1. molto, abbastanza

Descendents

• Català: assai (alguerès)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sài (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre assai