Vés al contingut

sollar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /suˈʎa/
balear /soˈʎa/, /suˈja/
Occidental:  nord-occidental /soˈʎa/
valencià /soˈʎaɾ/, /soˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: sollà
  • Etimologia: Del fràncic *sulwijan, segle XIII. Cognat del francès souiller i de l’anglès sully, entre d’altres.

Verb

[modifica]

sollar trans.

  1. embrutar (en particular tacar la roba de forma considerable)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: sollo, solla, sollem
Vocal rizotònica: /o/

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

sollar

  1. sollar

Conjugació

[modifica]

Variants

[modifica]