dbo:abstract
|
- Antoine César Becquerel (7 de març de 1788, Châtillon-sur-Loing, avui dia Châtillon-Coligny - 18 de gener de 1878) va ser un científic francès pioner en l'estudi dels fenòmens elèctrics i luminescents. Va estudiar enginyeria a l'École polytechnique i va estar de servei a les tropes imperials a Espanya de 1810 a 1812, i va tornar a França el 1814. Després va deixar l'exèrcit i es dedicà a la recerca científica. l'any 1820, seguint el treball fet per René Just Haüy, va trobar que la pressió pot induir l'electricitat en qualsevol material. l'any 1825 inventà el galvanòmetre diferencial per al mesurament acurat de la resistència elèctrica. L'any 1829 inventà una cel·la electroquímica de corrent constant, precursora de la pila Daniell. El 1839, treballant amb el seu fill A. E. Becquerel, descobrí l'efecte fotoelèctric en un elèctrode submergit en un líquid conductor. El 1837 va esdevenir membre de la Royal Society, i va rebre la Copley Medal per les aplicacions de l'electròlisi en els minerals. En bioquímica treballà en el problema de la calor animal i els fenòmens que acompanyen el creixement de les plantes, també dedicà molt de temps a la meteorologia. Va escriure molts llibres com Traité de l'électricité et du magnétisme (1834–1840), Traité de physique dans ses rapports avec la chimie (1842), Elements de électro-chimie (1843), Traité complet du magnétisme (1845), Elements de physique terrestre et de meteorologié (1847), i Des climats et de l'influence qu'exercent les sols boisés et non boisés (1853). Morí a Paris, on des de 1837 va ser professor de física al Museu Nacional d'Història Natural de França. Era el pare d'A. E. Becquerel i l'avi de Henri Becquerel. El seu nom apareix inscrit amb els 72 noms de la Torre Eiffel. (ca)
- Antoine César Becquerel [antuan sézar bekerel] (8. březen 1788, Châtillon-Coligny – 18. leden 1878, Paříž) byl francouzský fyzik, průkopník elektrochemie. Jako první na světě získal kov elektrolýzou. Dnes je připomínán především pro objev fotovoltaického jevu, který umožňuje získávat energii ze slunečního záření. Studoval též atmosférickou elektřinu, telegrafii a magnetismus. I jeho syn Alexandre Edmond Becquerel (1820–1891) se stal fyzikem, jeho vnuk Henri Becquerel (1852-1908) dokonce získal Nobelovu cenu za fyziku. (cs)
- أنطوان سيزار بيكريل (بالفرنسية: Antoine Becquerel) (7 مارس 1788-18 يناير 1878) عالم فرنسي ورائد في المجال الكهربي وظاهرة الضيائية واللمعان. هو أب الفيزيائي الشهير إدموند بيكيريل وجد الفيزيائي والحاصل على نوبل هنري بيكريل. واسمه من ضمن 72 اسم منقوش على برج إيفل. (ar)
- Antoine César Becquerel (* 8. März 1788 in Châtillon-sur-Loing dem heutigen Châtillon-Coligny; † 18. Januar 1878 in Paris) war ein französischer Physiker. (de)
- Antoine César Becquerel (7 March 1788 – 18 January 1878) was a French scientist and a pioneer in the study of electric and luminescent phenomena. (en)
- Antoine-César BECQUEREL (1788-1878) estis franca fizikisto, kiu sin dediĉis al sciencaj laboroj kiuj valoris al li la titolo kiel membro de la Akademio de Sciencoj, en 1829, kaj la katedro kiel profesoro pri fiziko en la Nacia Muzeo pri Natura Historio de Parizo, en 1837. Li estis patro de Edmond Becquerel, kiu, en 1839, prezentis al la Akademio de Sciencoj la efekton fotovoltaikan. Li estas rigardata kiel la fondinto de la elektro-kemio. (eo)
- Antoine César Becquerel (Châtillon-Coligny, 1788ko martxoaren 7a – Paris, 1878ko urtarrilaren 18a ) frantses fisikari bat izan zen, efektu fotovoltaikoa aurkitzeagatik ezaguna. André Ampère, Jean Biot eta beste zientzialariekin batera garrantzi handiko aurkikuntzak egin zituen metalen eroankortasun elektrikoaz, magnetismoaz eta elektrokimikaz. Edmond Becquerelen aita eta Henri Becquerelen aitona izan zen. (eu)
- Antoine César Becquerel (7 de marzo de 1788 - 18 de enero de 1878) fue un científico francés, pionero del estudio del fenómeno de la luminiscencia e investigador de la piezoelectricidad. (es)
- Antoine César Becquerel, né le 7 mars 1788 à Châtillon-Coligny (Orléanais) et mort le 18 janvier 1878 à Paris, est un physicien français. (fr)
- Fisicí Francach, athair Alexandre Edmonde Becquerel, ab ea Antoine César Becquerel (7 Márta 1788 – 18 Eanáir 1878). Ceannródaí sa leictreachas, a rinne taighde ar theileagrafaíocht is maighnéadas. (ga)
- Antoine César Becquerel (Châtillon-Coligny, 7 marzo 1788 – Parigi, 18 gennaio 1878) è stato un fisico francese. (it)
- アントワーヌ・セザール・ベクレル(Antoine César Becquerel、1788年3月7日 - 1878年1月18日)は、フランスの科学者。電気化学、発光現象の研究のパイオニアである。アレクサンドル・エドモン・ベクレルの父、アンリ・ベクレルの祖父である。 のシャティオン・シュル・ロワン(後のロワレ県の)に生まれた。エコール・ポリテクニークを出た後、1808年にフランスとスペイン間の半島戦争で工兵将校を務めた。1814年、軍を退役して科学研究の世界に入った。 初期の研究は鉱物学であったが、後に電気の分野、特に電気化学に貢献した。1819年、圧電現象を発見した。1825年、電気抵抗の正確な計測のためにを発明した。1829年、ダニエル電池の発明をうけて、定電流の電池を発明した。同年、息子のアレクサンドル・ベクレルと共に導電性液体に浸漬した電極に光電的な効果を発見した。 硫黄の精製、生化学の分野、気象の研究もおこなった。著書に
* Traité de l'électricité et du magnétisme (1834 -1840),
* Traité de physique dans ses rapports avec la chimie (1842),
* Elements de électro-chimie (1843), Traité complet du magnétisme (1845),
* Elements de physique terrestre et de meteorologié (1847),
* Des climats et de l'influence qu'exercent les sols boisés et non boisés (1853) などがある。 1837年にロンドン王立協会の外国人会員に選出され、同年コプリ・メダルを受賞した。また、1937年から没年まで、国立自然史博物館で物理学の教授を務めた。 エッフェル塔に名前を刻まれた72人のフランスの科学者のひとりである。 (ja)
- Antoine César Becquerel (Chatillon sur LoCrea (nu Châtillon-Coligny), 7 maart 1788 - Parijs, 18 januari 1878) was een Franse natuurkundige en een pionier in het bestuderen van elektrische en lichtgevende fenomenen. Hij was de vader van de fysicus en grootvader van de fysicus Antoine Henri Becquerel. In 1837 kreeg hij de Copley Medal. Hij is een van de 72 Fransen wier namen in reliëf op de Eiffeltoren zijn aangebracht. (nl)
- Antoine César Becquerel, född 7 mars 1788 i Châtillon-Coligny, död 18 januari 1878 i Paris, var en fransk fysiker. Becquerel blev 1808 officer i ingenjörkåren och deltog som sådan i spanska kriget 1810–1812. Kort därefter anställdes han som vid École polytechnique, men användes dock fortfarande i militära uppdrag och deltog i 1814 års fälttåg. Sedan 1815 ägnade han sig uteslutande åt fysiska undersökningar och lärarverksamhet. År 1837 blev han lärare vid Muséum d'histoire naturelle. Becquerel blev ledamot av Franska vetenskapsakademien 1829 och Fellow of the Royal Society 1837. Han tilldelades Copleymedaljen sistnämnda år. Hans namn tillhör de 72 som är ingraverade på Eiffeltornet. I sitt främsta verk "Traité expérimental de l'électricité et du magnétisme, et de leurs phénoménes naturels" (1834–1840) framställde han kritiskt och systematiskt såväl de av andra dittills-gjorda rönen på elektricitetens och magnetismens fält som de av honom själv gjorda upptäckterna. Dessutom författade Becquerel (stundom med sin son Edmond som medarbetare) åtskilliga andra fysiska verk. Bland hans vetenskapliga forskningar bör särskilt nämnas undersökningarna om de elektriska egenskaperna hos turmalinen, om metallernas ledningsförmåga, om värmets verkningar hos dåliga värmeledare och om frambringandet av elektricitet genom kontakt mellan olika stycken hos samma metall. (sv)
- Antoine César Becquerel (Châtillon-Coligny, 7 de março de 1788 — Châtillon-sur-Loing, 18 de janeiro de 1878) foi um físico francês. Descobridor da célula fotovoltaica (1839), é considerado o pai da eletroquímica. (carece de informações, visto que faleceu em 1878. O descobridor do fenômeno fotovoltaico / efeito becquerel foi seu filho Alexandre Edmond becquerel aos 19 anos). Entrou na École Polytechnique em 1806, após estudar na Escola Central de Fontainebleau e no Liceu Henrique IV, onde foi aluno de Augustin Louis Cauchy. Em 1808 entrou para uma escola militar em Metz, da qual saiu no ano seguinte como segundo-tenente. Em seguida, e durante mais de dois anos, lutou nas campanhas na Espanha e França, sob as ordens do General Suchet. Feito capitão e Cavaleiro da Legião de Honra, foi nomeado inspetor assistente de estudos na École Polytechnique. Durante a invasão de 1814 voltou à ativa como militar, mas sua então pouca resistência física fê-lo desistir definitivamente da carreira militar e passou a se dedicar ao verdadeiro sucesso de sua vida: o estudo da eletricidade. Concordou com André-Marie Ampère, mas discordou da teoria eletromotiva de Volta, quando começou a se aprofundar em suas pesquisas em eletroquímica. Em termoeletricidade desenvolveu em 1829 a célula de corrente constante, precursora da famosa célula de Daniell, e aplicou seus resultados na construção de um termômetro elétrico, que empregou para a determinação da temperatura interna em animais, do solo em diferentes profundidades, e da atmosfera a diferentes altitudes. Também pesquisou meteorologia, clima, agricultura e metalurgia. Publicou mais de quinhentos artigos e vários livros, dentre os quais:
* Traité expérimental de l'électricité et du magnétisme, et de leurs rapports avec les phénomènes naturels, 7 vols (1834-1840);
* Eléments d'électrochimie appliquée aux sciences naturelles et aux arts (1843);
* Traité de physique considérée dans ses rapports avec la chimie et les sciences naturelles, 2 vols. (1842-1844),
* Traité des engrais inorganiques en général, et du sel marin en particulière (1848);
* Des climats et de l'influence qu'exercent les sols boisés et non boisés (1853);
* Eléments d'électrochimie appliquée aux sciences naturelles et aux arts, segunda e póstuma edição (1864). além de vários outros trabalhos escritos com seu filho Edmond. Morreu em 1878 e personificou a primeira de quatro gerações de cientistas franceses que deu contribuições científicas importantes por dois séculos. Foi o pai do físico Alexandre Edmond Becquerel (1820-1891) e do médico Louis Alfred Becquerel (1814-1862), avô do Nobel de Física de 1903, Antoine Henri Becquerel (1852-1908) e bisavô do também físico (1878-1953). Foi laureado com a Medalha Copley da Royal Society de Londres, embora não tenha tido em vida o devido reconhecimento como cientista e inventor, entre os britânicos. Foi eleito membro da Académie des Sciences (1829), tornou-se professor de física e administrador do Museu Nacional de História Natural (França) (1837) e Comandante da Legião de Honra. É um dos 72 nomes perpetuados na Torre Eiffel. (pt)
- Антуан Сезар Беккере́ль (фр. Antoine César Becquerel; 7 марта 1788, Шатийон-сюр-Луан, — 18 января 1878, Париж) — французский физик. Член Парижской академии наук (1829), иностранный член Лондонского королевского общества (1837). (ru)
- Беккерель Антуан Сезар (фр. Antoine César Becquerel; *7 березня 1788, Шатійон-Коліньї — †17 січня 1878) — французький фізик. (uk)
|
rdfs:comment
|
- Antoine César Becquerel [antuan sézar bekerel] (8. březen 1788, Châtillon-Coligny – 18. leden 1878, Paříž) byl francouzský fyzik, průkopník elektrochemie. Jako první na světě získal kov elektrolýzou. Dnes je připomínán především pro objev fotovoltaického jevu, který umožňuje získávat energii ze slunečního záření. Studoval též atmosférickou elektřinu, telegrafii a magnetismus. I jeho syn Alexandre Edmond Becquerel (1820–1891) se stal fyzikem, jeho vnuk Henri Becquerel (1852-1908) dokonce získal Nobelovu cenu za fyziku. (cs)
- أنطوان سيزار بيكريل (بالفرنسية: Antoine Becquerel) (7 مارس 1788-18 يناير 1878) عالم فرنسي ورائد في المجال الكهربي وظاهرة الضيائية واللمعان. هو أب الفيزيائي الشهير إدموند بيكيريل وجد الفيزيائي والحاصل على نوبل هنري بيكريل. واسمه من ضمن 72 اسم منقوش على برج إيفل. (ar)
- Antoine César Becquerel (* 8. März 1788 in Châtillon-sur-Loing dem heutigen Châtillon-Coligny; † 18. Januar 1878 in Paris) war ein französischer Physiker. (de)
- Antoine César Becquerel (7 March 1788 – 18 January 1878) was a French scientist and a pioneer in the study of electric and luminescent phenomena. (en)
- Antoine-César BECQUEREL (1788-1878) estis franca fizikisto, kiu sin dediĉis al sciencaj laboroj kiuj valoris al li la titolo kiel membro de la Akademio de Sciencoj, en 1829, kaj la katedro kiel profesoro pri fiziko en la Nacia Muzeo pri Natura Historio de Parizo, en 1837. Li estis patro de Edmond Becquerel, kiu, en 1839, prezentis al la Akademio de Sciencoj la efekton fotovoltaikan. Li estas rigardata kiel la fondinto de la elektro-kemio. (eo)
- Antoine César Becquerel (Châtillon-Coligny, 1788ko martxoaren 7a – Paris, 1878ko urtarrilaren 18a ) frantses fisikari bat izan zen, efektu fotovoltaikoa aurkitzeagatik ezaguna. André Ampère, Jean Biot eta beste zientzialariekin batera garrantzi handiko aurkikuntzak egin zituen metalen eroankortasun elektrikoaz, magnetismoaz eta elektrokimikaz. Edmond Becquerelen aita eta Henri Becquerelen aitona izan zen. (eu)
- Antoine César Becquerel (7 de marzo de 1788 - 18 de enero de 1878) fue un científico francés, pionero del estudio del fenómeno de la luminiscencia e investigador de la piezoelectricidad. (es)
- Antoine César Becquerel, né le 7 mars 1788 à Châtillon-Coligny (Orléanais) et mort le 18 janvier 1878 à Paris, est un physicien français. (fr)
- Fisicí Francach, athair Alexandre Edmonde Becquerel, ab ea Antoine César Becquerel (7 Márta 1788 – 18 Eanáir 1878). Ceannródaí sa leictreachas, a rinne taighde ar theileagrafaíocht is maighnéadas. (ga)
- Antoine César Becquerel (Châtillon-Coligny, 7 marzo 1788 – Parigi, 18 gennaio 1878) è stato un fisico francese. (it)
- Antoine César Becquerel (Chatillon sur LoCrea (nu Châtillon-Coligny), 7 maart 1788 - Parijs, 18 januari 1878) was een Franse natuurkundige en een pionier in het bestuderen van elektrische en lichtgevende fenomenen. Hij was de vader van de fysicus en grootvader van de fysicus Antoine Henri Becquerel. In 1837 kreeg hij de Copley Medal. Hij is een van de 72 Fransen wier namen in reliëf op de Eiffeltoren zijn aangebracht. (nl)
- Антуан Сезар Беккере́ль (фр. Antoine César Becquerel; 7 марта 1788, Шатийон-сюр-Луан, — 18 января 1878, Париж) — французский физик. Член Парижской академии наук (1829), иностранный член Лондонского королевского общества (1837). (ru)
- Беккерель Антуан Сезар (фр. Antoine César Becquerel; *7 березня 1788, Шатійон-Коліньї — †17 січня 1878) — французький фізик. (uk)
- Antoine César Becquerel (7 de març de 1788, Châtillon-sur-Loing, avui dia Châtillon-Coligny - 18 de gener de 1878) va ser un científic francès pioner en l'estudi dels fenòmens elèctrics i luminescents. Va estudiar enginyeria a l'École polytechnique i va estar de servei a les tropes imperials a Espanya de 1810 a 1812, i va tornar a França el 1814. Després va deixar l'exèrcit i es dedicà a la recerca científica. El 1837 va esdevenir membre de la Royal Society, i va rebre la Copley Medal per les aplicacions de l'electròlisi en els minerals. (ca)
- アントワーヌ・セザール・ベクレル(Antoine César Becquerel、1788年3月7日 - 1878年1月18日)は、フランスの科学者。電気化学、発光現象の研究のパイオニアである。アレクサンドル・エドモン・ベクレルの父、アンリ・ベクレルの祖父である。 のシャティオン・シュル・ロワン(後のロワレ県の)に生まれた。エコール・ポリテクニークを出た後、1808年にフランスとスペイン間の半島戦争で工兵将校を務めた。1814年、軍を退役して科学研究の世界に入った。 初期の研究は鉱物学であったが、後に電気の分野、特に電気化学に貢献した。1819年、圧電現象を発見した。1825年、電気抵抗の正確な計測のためにを発明した。1829年、ダニエル電池の発明をうけて、定電流の電池を発明した。同年、息子のアレクサンドル・ベクレルと共に導電性液体に浸漬した電極に光電的な効果を発見した。 硫黄の精製、生化学の分野、気象の研究もおこなった。著書に などがある。 1837年にロンドン王立協会の外国人会員に選出され、同年コプリ・メダルを受賞した。また、1937年から没年まで、国立自然史博物館で物理学の教授を務めた。 エッフェル塔に名前を刻まれた72人のフランスの科学者のひとりである。 (ja)
- Antoine César Becquerel (Châtillon-Coligny, 7 de março de 1788 — Châtillon-sur-Loing, 18 de janeiro de 1878) foi um físico francês. Descobridor da célula fotovoltaica (1839), é considerado o pai da eletroquímica. (carece de informações, visto que faleceu em 1878. O descobridor do fenômeno fotovoltaico / efeito becquerel foi seu filho Alexandre Edmond becquerel aos 19 anos). Entrou na École Polytechnique em 1806, após estudar na Escola Central de Fontainebleau e no Liceu Henrique IV, onde foi aluno de Augustin Louis Cauchy. além de vários outros trabalhos escritos com seu filho Edmond. (pt)
- Antoine César Becquerel, född 7 mars 1788 i Châtillon-Coligny, död 18 januari 1878 i Paris, var en fransk fysiker. Becquerel blev 1808 officer i ingenjörkåren och deltog som sådan i spanska kriget 1810–1812. Kort därefter anställdes han som vid École polytechnique, men användes dock fortfarande i militära uppdrag och deltog i 1814 års fälttåg. Sedan 1815 ägnade han sig uteslutande åt fysiska undersökningar och lärarverksamhet. År 1837 blev han lärare vid Muséum d'histoire naturelle. Becquerel blev ledamot av Franska vetenskapsakademien 1829 och Fellow of the Royal Society 1837. Han tilldelades Copleymedaljen sistnämnda år. Hans namn tillhör de 72 som är ingraverade på Eiffeltornet. (sv)
|