| dbo:abstract
|
- Apatúria (en grec antic Ἀπατούρια) era una festa política que els atenesos tenien en comú amb tots els grecs jonis a excepció d'Efes i Colofó, segons Heròdot. Durava tres dies del mes de Pianepsion (octubre-novembre). L'origen de la festa s'explica de la manera següent: cap a l'any 1.100 aC, els atenesos estaven en guerra amb els beocis per la possessió d'uns territoris. El rei beoci Xantos va desafiar Timetes, rei d'Atenes, a un combat singular. Timetes, que ja era gran, s'hi va negar, i va oferir el regne a qui lluités per ell. Melant, un exiliat messeni, s'hi va oferir, dient que si en sortia victoriós seria rei. Es va acceptar l'oferta i quan començaven a lluitar va aparèixer darrere de Xantos una figura vestida amb una τραγῆ ("tragué", la pell d'una cabra negra). Melant va dir al seu adversari que estava infringint les lleis del combat individual, ja que portava un company. Mentre Xantos mirava al seu voltant, Melant va matar ràpidament a l'adversari. A partir d'aquell moment els atenesos van celebrar dues festes, l'apatúria i la de Dionís, ja que se suposava que l'home aparegut era el mateix déu. Aquesta tradició va donar lloc a que es pensés que el nom d'apatúria venia de ἅπατάω ("apatáo" enganyar), però Xenofont ho fa derivar de ἀπατουρίοις ("apatouríois", orfes, sense pare), i segons aquesta explicació el festival servia per reunir les fratries i discutir els seus assumptes. Però com que tots els ciutadans pertanyien a una fratria, les festes s'estenien per tot el país, que es reunia segons les fratries. A causa de la importància que Dionís va tenir en l'origen de la festa, la família àtica dels Egícoras es destacaven pel seu paper principal. El primer dia del festival, que probablement coincidia amb el dia 11 del Pianepsion, segons Ateneu de Nàucratis es deia δορπία ("dorpía" vigília de la festa celebrada amb un sopar), i els ciutadans anaven a la fratria o a casa d'algun membre ric i sopaven tots plegats. El segon dia s'anomenava ἀνάρρυσις ("anárrisis", d'ἀναρρύειν, tallar el cap a la víctima) on s'oferien sacrificis a Zeus, a Atena i de vegades a Dionís Melanegios (vestit amb la pell d'una cabra negra). Era un sacrifici organitzat per l'estat on hi participaven tots els ciutadans. El dia es dedicava sobretot als déus, i segons Eli Harpocratió els atenesos acostumaven a vestir esplèndidament i encenien torxes a l'altar d'Hefest, oferint-li sacrificis i cantant en el seu honor. El tercer dia, anomenat κουρεῶτις ("koureotis", de κοῦρος, "kouros", el més jove), els fills nascuts a les famílies de les fratries o els que encara no havien estat presentats, es mostraven al conjunt de la fratria. Per cada nen es sacrificava una ovella o una cabra. Se sap que la víctima no podia tenir un pes per sobre o per sota del que s'havia determinat. Si algú tenia motius per no acceptar el nen a la fratria ho declarava en aquell moment i ell mateix treia la víctima de l'altar. Si els membres consideraven que hi havia prou motius, retiraven la víctima. El pare declarava sempre sota jurament que els fills havien nascut lliures i eren ciutadans. Si el fill no era acceptat, el cas es veia davant dels tribunals, i si es comprovava la falsedat de l'acusació el nom del nen s'inscrivia a la fratria i els acusadors eren castigats. Després dels sacrificis es repartia vi i les víctimes dels sacrificis. Els nois més grans recitaven poemes i es donava un premi al millor rapsoda. També s'inscrivien els fills il·legítims als que s'hagués concedit la ciutadania, i els adoptats, però només si havien estat adoptats per un ciutadà. Aquests nens adoptats podien inscriure els seus fills a la fratria de la seva mare natural. Hesiqui de Milet hi afegeix encara un quart dia, anomenat ἐπίβδα ("epibda"), però aquest nom era simplement un terme general per al dia següent de qualsevol festival. (ca)
- Τα Απατούρια ήταν πολιτική γιορτή τελούμενη από τους Αθηναίους και όλους γενικά τους Ίωνες εκτός των Κολοφωνίων και των Εφεσίων. Γίνονταν τον μήνα Πυανεψιώνα και διαρκούσαν τρεις ημέρες. Σύμφωνα με μία παράδοση συνδέονταν με τον μύθο του Αιγέα και της Αίθρας. Η πρώτη μέρα συνέπιπτε με την 11η του μήνα Πυανεψιώνος. Ονομαζόταν δορπία ή δόρπεια. Την ημέρα αυτή, κάθε πολίτης ερχόταν τις απογευματινές ώρες στο Φρατρείο, ή το σπίτι κάποιου πλούσιου μέλους της φρατρείας του και δειπνούσε. Η δεύτερη μέρα ήταν αφιερωμένη στους θεούς, και ονομάζονταν ανάρρυσις, διότι την ημέρα αυτή γίνονταν θυσίες προς τον Φράτριο Δία και την Αθηνά, μερικές φορές και στον Διόνυσο τον Μαιλαναιγίδα. Οι θυσίες αυτές ήταν δημοφιλείς και όλοι οι πολίτες της Αθήνας συμμετείχαν, φορώντας τα καλύτερα ενδύματά τους, και κρατώντας αναμμένες λαμπάδες στα χέρια. Η τρίτη ημέρα ονομαζόταν κουρεώτις, ήταν αφιερωμένη στ' αγοράκια που γεννήθηκαν κατά τον ίδιο χρόνο και θυσίαζαν μια γίδα ή ένα πρόβατο για κάθε αγόρι. Το θύμα ονομαζόταν μείον και ο θύτης μειαγωγός. Σύμφωνα με μερικούς συγγραφείς ακολουθούσε και τέταρτη ημέρα, η οποία ονομαζόταν η των επίβδα. Αυτή όμως δεν ήταν ημέρα γιορτής, απλώς έτσι λεγόταν η επόμενη μέρα κάθε γιορτής.. (el)
- Apaturia (Greek: Ἀπατούρια) were ancient Greek festivals held annually by all the Ionian towns, except Ephesus and Colophon. At Athens the Apaturia took place on the 11th, 12th and 13th days of the month of Pyanepsion (mid-October to mid-November), on which occasion the various phratries, or clans, of Attica met to discuss their affairs. The name is a slightly modified form of ἁπατόρια or ἁμαπατόρια, ὁμοπατόρια, the festival of "common relationship". The ancient folk etymology associated it with ἀπάτη ("deceit"), a legend claiming that the festival originated in 1100 BC as a commemoration of a single combat between a certain Melanthus, representing King Thymoetes of Attica, and King Xanthus of Boeotia, in which Melanthus successfully threw his adversary off his guard by crying that a man in a black goat skin (identified with Dionysus) was helping him. On the first day of the festival, called Dorpia or Dorpeia (Δορπεία), banquets were held towards evening at the meeting-place of the phratries or in the private houses of members. On the second, (from ἀναρρύειν, "to draw back the victim's head"), a sacrifice of oxen was offered at the public cost to Zeus Phratrius and Athena. On the third day, Kureōtis (κουρεῶτις), children born since the last festival were presented by their fathers or guardians to the assembled phratores, and, after an oath had been taken as to their legitimacy and the sacrifice of a goat or a sheep, their names were inscribed in the register. The name κουρεῶτις is derived either from κοῦρος, "young man", i.e., the day of the young, or less probably from κείρω, "to shear", because on this occasion young people cut their hair and offered it to the gods. The sacrificial animal was called μείον. The children who entered puberty also made offerings of wine to Hercules. On this day also it was the custom for boys still at school to declaim pieces of poetry, and to receive prizes. According to Hesychius, these three days of the festival were followed by a fourth, called ἐπίβδα, but this is merely a general term for the day after any festival. (en)
- Apaturia o Apaturias eran las fiestas griegas que se celebraban en honor de Atenea o de Afrodita; o, según otros, de Zeus y de Dioniso. Se atribuye a estas fiestas distintos orígenes. (es)
- Les Apaturies ou Apatouries (en grec ancien : Άπατούρια) sont une fête des familles et des groupes de familles dans la Grèce antique ; ces festivités religieuses, communes à tous les Ioniens, se déroulaient dans le cadre familial, dans plusieurs régions de Grèce ; elles semblent d’origine, ou du moins, d’inspiration athénienne. C’est la fête des phratries, ces clans qui se disent issus d’un même ancêtre. On y discutait des affaires de la phratrie et elles avaient un rôle d’état civil puisqu’à cette occasion on enregistrait les adolescents et les nouvelles épouses légitimes. Chez Platon, le personnage de Critias se souvient d’y avoir participé à l’âge de dix ans. (fr)
- Apaturie – trzydniowe święto ateńskie przypadające na miesiąc październik, w czasie którego obywatele wpisywali swych synów na członków fratrii. W czasie uroczystości składano bogom w ofierze owce i kozy. Ostatniego dnia chłopcy, już wpisani do fratrii, popisywali się recytacją utworów poetyckich i śpiewem. (pl)
- Apaturia (Grieks: Ἀπατούρια) waren oud-Griekse feesten die jaarlijks werden gehouden door alle Ionische steden behalve Efeze en Colophon. In Athene vonden de Apaturia plaats op de elfde, twaalfde en dertiende dag van de maand Pyanepsion (midden oktober tot midden november). De verschillende phratria, of clans, van Attica ontmoetten elkaar om hun aangelegenheden te bespreken en nieuwe leden toe te laten. De naam betekent oorspronkelijk feest van de "gemeenschappelijke relatie". De volksetymologie legde een verband met de term ἀπάτη ("bedrog"). Dit verwijst naar een legende dat het feest in 1100 v. Chr. is ontstaan als een herdenking van een gevecht tussen een zekere Melanthus, die koning Thymoetes van Attica vertegenwoordigde, en koning Xanthus van Boeotië. Melanthus zette zijn tegenstander met succes op het verkeerde been door te roepen dat een man in een zwarte geitenhuid (geassocieerd met Dionysus) hem hielp. Op de eerste dag van het feest, Dorpia of Dorpeia (Δορπεία) genoemd, was er 's avonds een banket op de vergaderplaats van de phratries, of in de woonhuizen van hun leden. Op de tweede dag, Anarrhysis (van ἀναρρύειν, "het hoofd van het slachtoffer naar achteren trekken"), werd er een os geofferd aan Zeus en Athene. Op de derde dag, Kureōtis (κουρεῶτις), werden de kinderen die geboren waren sinds het laatste feest door hun vaders of voogden aan de verzamelde leden van de phratria voorgesteld. Hun namen werden in een register vermeld, nadat er een eed was afgelegd op hun wettigheid en er een geit of een schaap was geofferd. De naam κουρεῶτις is afgeleid van κοῦρος, "jongeling", d.w.z. de dag van de jeugd. Een andere verklaring, die minder waarschijnlijk wordt geacht, is dat de naam te maken heeft met κείρω, "scheren", omdat bij deze plechtigheid de jongeren hun haar afknipten en het aan de goden offerden. De kinderen die in de puberteit kwamen, brachten wijnoffers aan Hercules. Op deze dag droegen jongens die nog op school zaten poëzie voor, waarvoor prijzen werden uitgereikt Volgens Hesychius van Miletus was er ook een vierde dag, die Epiboa (ἐπίβδα) heette. Dit is echter een algemene term om de dag na een feest te omschrijven. (nl)
- Le apatùrie (in greco antico: Ἀπατούρια) erano delle festività religiose o tribali dell'antica Grecia, soprattutto di Atene e della Ionia. Di origine ionica, la festa era erede dei riti di iniziazione protostorici diffusi in tutta la Grecia. (it)
- Апату́рії (грец. ὰπατούρια) — свята на честь Аполлона, встановлені в Афінах (жовтень — листопад). Під час апатурій хлопців, народжених впродовж року, заносили до списку громадян. (uk)
- Апатурии (др.-греч. Άπατούρια) — древнегреческий праздник фратрий. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Apaturia o Apaturias eran las fiestas griegas que se celebraban en honor de Atenea o de Afrodita; o, según otros, de Zeus y de Dioniso. Se atribuye a estas fiestas distintos orígenes. (es)
- Apaturie – trzydniowe święto ateńskie przypadające na miesiąc październik, w czasie którego obywatele wpisywali swych synów na członków fratrii. W czasie uroczystości składano bogom w ofierze owce i kozy. Ostatniego dnia chłopcy, już wpisani do fratrii, popisywali się recytacją utworów poetyckich i śpiewem. (pl)
- Le apatùrie (in greco antico: Ἀπατούρια) erano delle festività religiose o tribali dell'antica Grecia, soprattutto di Atene e della Ionia. Di origine ionica, la festa era erede dei riti di iniziazione protostorici diffusi in tutta la Grecia. (it)
- Апату́рії (грец. ὰπατούρια) — свята на честь Аполлона, встановлені в Афінах (жовтень — листопад). Під час апатурій хлопців, народжених впродовж року, заносили до списку громадян. (uk)
- Апатурии (др.-греч. Άπατούρια) — древнегреческий праздник фратрий. (ru)
- Apatúria (en grec antic Ἀπατούρια) era una festa política que els atenesos tenien en comú amb tots els grecs jonis a excepció d'Efes i Colofó, segons Heròdot. Durava tres dies del mes de Pianepsion (octubre-novembre). (ca)
- Apaturia (Greek: Ἀπατούρια) were ancient Greek festivals held annually by all the Ionian towns, except Ephesus and Colophon. At Athens the Apaturia took place on the 11th, 12th and 13th days of the month of Pyanepsion (mid-October to mid-November), on which occasion the various phratries, or clans, of Attica met to discuss their affairs. According to Hesychius, these three days of the festival were followed by a fourth, called ἐπίβδα, but this is merely a general term for the day after any festival. (en)
- Τα Απατούρια ήταν πολιτική γιορτή τελούμενη από τους Αθηναίους και όλους γενικά τους Ίωνες εκτός των Κολοφωνίων και των Εφεσίων. Γίνονταν τον μήνα Πυανεψιώνα και διαρκούσαν τρεις ημέρες. Σύμφωνα με μία παράδοση συνδέονταν με τον μύθο του Αιγέα και της Αίθρας. Η πρώτη μέρα συνέπιπτε με την 11η του μήνα Πυανεψιώνος. Ονομαζόταν δορπία ή δόρπεια. Την ημέρα αυτή, κάθε πολίτης ερχόταν τις απογευματινές ώρες στο Φρατρείο, ή το σπίτι κάποιου πλούσιου μέλους της φρατρείας του και δειπνούσε. (el)
- Les Apaturies ou Apatouries (en grec ancien : Άπατούρια) sont une fête des familles et des groupes de familles dans la Grèce antique ; ces festivités religieuses, communes à tous les Ioniens, se déroulaient dans le cadre familial, dans plusieurs régions de Grèce ; elles semblent d’origine, ou du moins, d’inspiration athénienne. (fr)
- Apaturia (Grieks: Ἀπατούρια) waren oud-Griekse feesten die jaarlijks werden gehouden door alle Ionische steden behalve Efeze en Colophon. In Athene vonden de Apaturia plaats op de elfde, twaalfde en dertiende dag van de maand Pyanepsion (midden oktober tot midden november). De verschillende phratria, of clans, van Attica ontmoetten elkaar om hun aangelegenheden te bespreken en nieuwe leden toe te laten. Op de eerste dag van het feest, Dorpia of Dorpeia (Δορπεία) genoemd, was er 's avonds een banket op de vergaderplaats van de phratries, of in de woonhuizen van hun leden. (nl)
|
