| dbo:abstract
|
- صيغ المصطلح من قبل أعضاء فيا كميبسينا في عام 1996 وهو من الواجب السيطرة على الناس الذين ينتجون ويوزعون ويستهلكون الغذاء على آليات وسياسات إنتاج الأغذية وتوزيعها، بدلا من الشركات والمؤسسات السوقية التي يعتقد أنها تأتي للسيطرة على النظام الغذائي العالمي. (ar)
- La sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Es tracta d'una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l'Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. El concepte de sobirania alimentària va ser promogut pel moviment internacional camperol Via Campesina l'any 1996 a Roma en el marc de la Cimera Mundial de l'Alimentació de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). En l'actualitat el concepte de sobirania alimentària és assumit per un ampli ventall de moviments socials (dones, consumidors, immigrants, pescadors...). La màxima expressió de la internacionalització i de l'assumpció d'aquest concepte per una gran diversitat de col·lectius d'arreu del món va ser la trobada que va tenir lloc a (Mali) del 23 al 27 de febrer del 2007, amb el nom de Fòrum per la Sobirania Alimentària, i que va reunir a centenars d'activistes de tot el món que van discutir i proposar estratègies per tal d'avançar en la defensa del dret a la sobirania alimentària. (ca)
- Ernährungssouveränität bezeichnet nach dem Verständnis ihrer Befürworter das Recht aller Völker, Länder und Ländergruppen, ihre Landwirtschafts- und Ernährungspolitik selbst zu definieren. Der Begriff wurde anlässlich der Welternährungskonferenz 1996 von der internationalen Kleinbauern- und Landarbeiterbewegung La Via Campesina geprägt, es handelt sich nicht um einen wissenschaftlichen Fachbegriff, sondern um ein politisches Konzept, welches mit diversen Forderungen, wie beispielsweise dem Zugang zu Land, einhergeht. (de)
- "Επισιτιστική κυριαρχία", ή αλλιώς "διατροφική κυριαρχία" είναι ένας όρος που επινοήθηκε από μέλη της Vía Campesina το 1996 και που υποστηρίζει ότι οι άνθρωποι που παράγουν, διανέμουν και να καταναλώνουν τρόφιμα θα πρέπει να ελέγχουν τους μηχανισμούς και τις πολιτικές της παραγωγής τροφίμων και τη διανομή τους, αντί για τις επιχειρήσεις και τους φορείς της αγοράς που όπως φαίνεται έχουν φτάσει να κυριαρχήσουν το παγκόσμιο σύστημα τροφίμων. (el)
- Nutraĵa suvereneco estas koncepto disvolvigita kaj prezentigita kiel unuafoje de Via Campesina okaze dela la pintkunveno pri nutro en Romo en 1996. Ĝi detiam estis adoptita de multaj alimondismaj pensistoj kaj movadoj. En la deklaro "Nutra Suvereneco: Estonteco sen Malsato" (1996), Via Campesina diras, ke "Nutra suvereneco estas la rajto de ĉiu lando konservi kaj disvolvi sian propran kapablon produkti siajn bazajn manĝaĵojn, respektante kulturan kaj produktivan diversecon. Ni rajtas produkti proprajn manĝaĵojn en nia propra teritorio. Nutra suvereneco estas antaŭkondiĉo por vera manĝa sekureco". Oponante al la nuntampaj kondutoj de tutmondigita agrikultura komerco, kaj al konceptoj de la MOK, nutraĵa suvereneco estas prezentita kiel rajto por ĉiu lando, aŭ landaro, je aranĝi la agrikulturajn politikojn plej taŭgaj por siaj loĝantoj kaj la landa intereso. Ĝi ankaŭ enkalkulas la energimalŝparadon kiun rezultigas la sistema planedskala komerco de nutraĵoj produkteblaj sur la konsumloko mem. Nutraĵa suvereneco inkludas la nocion de nutra sekureco, sed iras pluen, ĉar ĝi inkludas zorgon pri la sociaj kaj ekologiaj produktokondiĉoj. Ofte ĝi estas ankaŭ ligita kun ideo de . Nutraĵa suvereneco poras daŭrigon de ia agrikulturo loka, celanta precipe provizon je la regionauj kaj samnaciajn merkatoj. La nutraĵaj kultivoj, kaj familia agrikulturo estas favorataj. Rolo de la virinoj kuraĝigitaj. Nutraĵa suvereneco donas preferon al la agrikulturaj teĥnikoj, kiuj gardas la memregadon kaj sendependecon de la kamparoj. tial ĝi oponas al la kaj GMO-oj. Ĝi ankaŭ defenadas la rajton de ĉiu lando protekti sian landan agrikulturon pere de doganaj baroj, kaj aliaj rimedoj, kiam libera negoco riskas domaĝi ĝin per la inundo de importoj el intensa aŭ suvenciata agrikulturo el aliaj, ĉefe riĉaj, landoj. Elstaruloj konataj por siaj tezoj pri nutraĵa suvereneco estas José Bové, Vandana Shiva, (eo)
- Food sovereignty is a food system in which the people who produce, distribute, and consume food also control the mechanisms and policies of food production and distribution. This stands in contrast to the present corporate food regime, in which corporations and market institutions control the global food system. Food sovereignty emphasizes local food economies, sustainable food availability, and center culturally appropriate foods and practices. Changing climates and disrupted foodways disproportionately impact indigenous populations and their access to traditional food sources while contributing to higher rates of certain diseases; for this reason, food sovereignty centers indigenous peoples. These needs have been addressed in recent years by several international organizations, including the United Nations, with several countries adopting food sovereignty policies into law. Critics of food sovereignty activism believe that the system is founded on inaccurate baseline assumptions; disregards the origins of the targeted problems; and is plagued by a lack of consensus for proposed solutions. (en)
- Elikadura burujabetza mugimenduak 1996an sortutako terminoa da, jendeak beren elikadura, nekazaritza, abeltzaintza eta arrantza sistemak definitzeko duten eskubidea aldarrikatzeko marko politiko bat izendatzeko, nazioarteko merkatu eragileen mende dauden elikagaien aurrean. 2002. urteko Elikagaien Munduko Gailurrean, 400 nekazari erakundek honela definitu zuten elikadura burujabetza: (eu)
- La soberanía alimentaria o soberanía popular alimentaria es el derecho de los pueblos a definir sus propias políticas y estrategias sostenibles de producción, distribución y consumo de alimentos con base en la pequeña y mediana producción y no en el agroextractivismo. Es un concepto que fue instalado en 1996 por Vía Campesina en Roma, con motivo de la Cumbre Mundial de la Alimentación de la Organización para la Alimentación y la Agricultura (FAO). En contraste con la categoría de seguridad alimentaria definida por la FAO, que se centra en la disponibilidad de alimentos nutritivos y culturalmente adecuados, la soberanía alimentaria incide también en la importancia del modo de producción de los alimentos y su origen. Resalta la relación que tiene la importación de alimentos baratos en el debilitamiento de producción, población agraria locales (vaciamiento rural), la salud y el medio ambiente, por lo que fomenta la agricultura ecológica. También constituye una ruptura con relación a la organización actual de los mercados agrícolas y financieros puesta en práctica por la OMC. (es)
- La souveraineté alimentaire est un concept développé et présenté pour la première fois par Via Campesina lors du Sommet de l'alimentation organisé par la FAO à Rome en 1996. Il a depuis été repris et précisé par divers courants altermondialistes lors de différents Forums Sociaux Mondiaux. La souveraineté alimentaire est présentée comme un droit international qui laisse la possibilité aux populations, aux États ou aux groupes d'États de mettre en place les politiques agricoles les mieux adaptées à leurs populations sans qu'elles puissent avoir un effet négatif sur les populations d'autres pays. Elle se construit à l'origine dans l'objectif de permettre le respect des droits des paysans. La souveraineté alimentaire est donc une rupture par rapport à l'organisation actuelle des marchés agricoles mise en œuvre par l'OMC. Complémentaire du concept de sécurité alimentaire qui concerne la quantité d'aliments disponibles, l'accès des populations à ceux-ci, l'utilisation biologique des aliments et le problème de la prévention et gestion des crises, la souveraineté alimentaire accorde en plus une importance aux conditions sociales et environnementales de production des aliments. Elle prône un accès plus équitable à la terre pour les paysans pauvres, au moyen si nécessaire d'une réforme agraire et de mécanismes de sécurisation des droits d'usage du foncier. Au niveau local, les défenseurs de la souveraineté alimentaire favorisent le maintien d'une agriculture de proximité destinée en priorité à alimenter les marchés régionaux et nationaux. Les cultures vivrières et l'agriculture familiale de petite échelle sont présentées par les défenseurs de la souveraineté alimentaire comme étant d'une grande efficacité économique[réf. nécessaire], sociale[réf. nécessaire] et environnementale[réf. nécessaire], comparée à l'agriculture industrielle et les plantations de grande échelle où travaillent de nombreux salariés. La place et le rôle des femmes sont privilégiés. La souveraineté alimentaire privilégie des techniques agricoles qui favorisent l'autonomie des paysans. Elle est donc favorable à l'agriculture biologique et à l'agriculture paysanne. Elle refuse l'utilisation des plantes transgéniques en agriculture. (fr)
- Kedaulatan pangan adalah hak seseorang untuk mendefinisikan sistem pangan untuk mereka sendiri. Istilah ini dibuat oleh anggota Via Campesina pada tahun 1996. Pendukung kedaulatan pangan menempatkan individu dalam memproduksi, mendistribusikan, dan mengkonsumsi pangan di tengah pengambilan keputusan dan pembuatan kebijakan pangan, bukan korprasi atau institusi pasar. (in)
- La sovranità alimentare è un indirizzo politico-economico volto ad affermare il diritto dei popoli a definire le proprie politiche e strategie sostenibili di produzione, distribuzione e consumo di cibo, basandole sulla piccola e media produzione. Secondo i sostenitori della sovranità alimentare, le nazioni devono poter definire una propria politica agricola e alimentare in base alle proprie necessità, rapportandosi alle organizzazioni degli agricoltori e dei consumatori. Questo indirizzo politico-economico riguarda, in particolare, le popolazioni indigene colpite da problemi di produzione e distribuzione del cibo, a causa dei cambiamenti climatici e dei percorsi alimentari perturbati che influiscono sulla loro capacità di accesso alle fonti alimentari tradizionali e contribuiscono all'aumento delle malattie. Queste esigenze sono state affrontate negli ultimi anni da diverse organizzazioni internazionali, tra cui l'ONU, con vari Paesi che hanno adottato politiche di sovranità alimentare. (it)
- 식량주권(食糧主權)이란 생태계에 안전하고 지속가능한 방법으로 생산된 건강하고 문화적으로 적합한 식량에 대한 민중들의 권리이며, 민중들이 자신의 고유한 식량과 농업체계를 결정할 수 있는 권리이다. 이 용어는 1996년 의 구성원들에 의해 만들어졌다. (ko)
- Voedselsoevereiniteit is een term die stelt dat de mensen die voedsel produceren, verspreiden en consumeren de mechanismen en het beleid van de voedselproductie en -distributie moeten bepalen, in plaats van de bedrijven en instellingen waarvan men meent dat deze het mondiale voedselsysteem overheersen. De term is in 1996 bedacht door leden van de organisatie . (nl)
- Matsuveränitet handlar om lokal tillgång till hälsosam och ekologiskt producerad mat. 1996 presenterade småbrukarnätverket La Via Campesina en teori och ett ramverk som ett motförslag och alternativ till de rådande åsikterna om matsäkerhet och världshandelspolitik. I deklarationen ”Food Sovereignty: A Future without Hunger” (1996) fastställer Via Campesina att ”Matsuveränitet är rätten för varje land att bibehålla och utveckla sin egen förmåga att producera sina baslivsmedel, respekterande den kulturella och produktiva mångfalden. Vi har rätt att producera vår egen mat i vårt eget territorium. Matsuveräniteten är en förutsättning för verklig matsäkerhet”. Matsuveränitet kräver jordbruksreformer som gynnar småskaliga, lokala producenter och de landlösa, en omorganisering av den globala livsmedelshandeln så den prioriterar lokala marknader och självförsörjning. Konceptet matsuveränitet motsätter sig inte handel i sig men menar att nuvarande internationella handelsavtal inte gynnar eller är till förmån för småskaliga jordbrukare. Mat kan inte ses som vilken annan handelsvara som köps eller säljs. Matsuveränitet förespråkar istället rätten av nationer och människor att kunna begränsa och reglera handeln om detta behövs för att skydda småskaliga jordbrukare och marginaliserade samhällen på landsbygden från dumpning och orättvis konkurrens. Målet är att skapa ett jordbruk som är självförsörjande, garanterar social rättvisa, bygger lokal resiliens och ekonomisk vinst med bevarande av naturen. För att skapa långsiktigt hållbar utveckling förespråkas agroekologi. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- صيغ المصطلح من قبل أعضاء فيا كميبسينا في عام 1996 وهو من الواجب السيطرة على الناس الذين ينتجون ويوزعون ويستهلكون الغذاء على آليات وسياسات إنتاج الأغذية وتوزيعها، بدلا من الشركات والمؤسسات السوقية التي يعتقد أنها تأتي للسيطرة على النظام الغذائي العالمي. (ar)
- Ernährungssouveränität bezeichnet nach dem Verständnis ihrer Befürworter das Recht aller Völker, Länder und Ländergruppen, ihre Landwirtschafts- und Ernährungspolitik selbst zu definieren. Der Begriff wurde anlässlich der Welternährungskonferenz 1996 von der internationalen Kleinbauern- und Landarbeiterbewegung La Via Campesina geprägt, es handelt sich nicht um einen wissenschaftlichen Fachbegriff, sondern um ein politisches Konzept, welches mit diversen Forderungen, wie beispielsweise dem Zugang zu Land, einhergeht. (de)
- "Επισιτιστική κυριαρχία", ή αλλιώς "διατροφική κυριαρχία" είναι ένας όρος που επινοήθηκε από μέλη της Vía Campesina το 1996 και που υποστηρίζει ότι οι άνθρωποι που παράγουν, διανέμουν και να καταναλώνουν τρόφιμα θα πρέπει να ελέγχουν τους μηχανισμούς και τις πολιτικές της παραγωγής τροφίμων και τη διανομή τους, αντί για τις επιχειρήσεις και τους φορείς της αγοράς που όπως φαίνεται έχουν φτάσει να κυριαρχήσουν το παγκόσμιο σύστημα τροφίμων. (el)
- Elikadura burujabetza mugimenduak 1996an sortutako terminoa da, jendeak beren elikadura, nekazaritza, abeltzaintza eta arrantza sistemak definitzeko duten eskubidea aldarrikatzeko marko politiko bat izendatzeko, nazioarteko merkatu eragileen mende dauden elikagaien aurrean. 2002. urteko Elikagaien Munduko Gailurrean, 400 nekazari erakundek honela definitu zuten elikadura burujabetza: (eu)
- Kedaulatan pangan adalah hak seseorang untuk mendefinisikan sistem pangan untuk mereka sendiri. Istilah ini dibuat oleh anggota Via Campesina pada tahun 1996. Pendukung kedaulatan pangan menempatkan individu dalam memproduksi, mendistribusikan, dan mengkonsumsi pangan di tengah pengambilan keputusan dan pembuatan kebijakan pangan, bukan korprasi atau institusi pasar. (in)
- 식량주권(食糧主權)이란 생태계에 안전하고 지속가능한 방법으로 생산된 건강하고 문화적으로 적합한 식량에 대한 민중들의 권리이며, 민중들이 자신의 고유한 식량과 농업체계를 결정할 수 있는 권리이다. 이 용어는 1996년 의 구성원들에 의해 만들어졌다. (ko)
- Voedselsoevereiniteit is een term die stelt dat de mensen die voedsel produceren, verspreiden en consumeren de mechanismen en het beleid van de voedselproductie en -distributie moeten bepalen, in plaats van de bedrijven en instellingen waarvan men meent dat deze het mondiale voedselsysteem overheersen. De term is in 1996 bedacht door leden van de organisatie . (nl)
- La sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Es tracta d'una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l'Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. (ca)
- Nutraĵa suvereneco estas koncepto disvolvigita kaj prezentigita kiel unuafoje de Via Campesina okaze dela la pintkunveno pri nutro en Romo en 1996. Ĝi detiam estis adoptita de multaj alimondismaj pensistoj kaj movadoj. En la deklaro "Nutra Suvereneco: Estonteco sen Malsato" (1996), Via Campesina diras, ke "Nutra suvereneco estas la rajto de ĉiu lando konservi kaj disvolvi sian propran kapablon produkti siajn bazajn manĝaĵojn, respektante kulturan kaj produktivan diversecon. Ni rajtas produkti proprajn manĝaĵojn en nia propra teritorio. Nutra suvereneco estas antaŭkondiĉo por vera manĝa sekureco". (eo)
- Food sovereignty is a food system in which the people who produce, distribute, and consume food also control the mechanisms and policies of food production and distribution. This stands in contrast to the present corporate food regime, in which corporations and market institutions control the global food system. Food sovereignty emphasizes local food economies, sustainable food availability, and center culturally appropriate foods and practices. Changing climates and disrupted foodways disproportionately impact indigenous populations and their access to traditional food sources while contributing to higher rates of certain diseases; for this reason, food sovereignty centers indigenous peoples. These needs have been addressed in recent years by several international organizations, including (en)
- La soberanía alimentaria o soberanía popular alimentaria es el derecho de los pueblos a definir sus propias políticas y estrategias sostenibles de producción, distribución y consumo de alimentos con base en la pequeña y mediana producción y no en el agroextractivismo. Es un concepto que fue instalado en 1996 por Vía Campesina en Roma, con motivo de la Cumbre Mundial de la Alimentación de la Organización para la Alimentación y la Agricultura (FAO). (es)
- La souveraineté alimentaire est un concept développé et présenté pour la première fois par Via Campesina lors du Sommet de l'alimentation organisé par la FAO à Rome en 1996. Il a depuis été repris et précisé par divers courants altermondialistes lors de différents Forums Sociaux Mondiaux. La souveraineté alimentaire privilégie des techniques agricoles qui favorisent l'autonomie des paysans. Elle est donc favorable à l'agriculture biologique et à l'agriculture paysanne. Elle refuse l'utilisation des plantes transgéniques en agriculture. (fr)
- La sovranità alimentare è un indirizzo politico-economico volto ad affermare il diritto dei popoli a definire le proprie politiche e strategie sostenibili di produzione, distribuzione e consumo di cibo, basandole sulla piccola e media produzione. Secondo i sostenitori della sovranità alimentare, le nazioni devono poter definire una propria politica agricola e alimentare in base alle proprie necessità, rapportandosi alle organizzazioni degli agricoltori e dei consumatori. (it)
- Matsuveränitet handlar om lokal tillgång till hälsosam och ekologiskt producerad mat. 1996 presenterade småbrukarnätverket La Via Campesina en teori och ett ramverk som ett motförslag och alternativ till de rådande åsikterna om matsäkerhet och världshandelspolitik. I deklarationen ”Food Sovereignty: A Future without Hunger” (1996) fastställer Via Campesina att ”Matsuveränitet är rätten för varje land att bibehålla och utveckla sin egen förmåga att producera sina baslivsmedel, respekterande den kulturella och produktiva mångfalden. Vi har rätt att producera vår egen mat i vårt eget territorium. Matsuveräniteten är en förutsättning för verklig matsäkerhet”. (sv)
|
