dbo:abstract
|
- Gulating o Gulathing (en nòrdic antic, Gulaþing) fou una de les institucions més importants de la història de Noruega. El nom es refereix ara tant a una de les primeres assemblees legislatives (thing) com a l'actual Tribunal de justícia a Noruega de l'oest. És la més antiga institució noruega, i deu el nom al fet que originàriament era emplaçada a Gulen en el moment en què s'establí com a institució, entre finals del s. IX i 930. La pràctica de realitzar periòdicament assemblees entre els individus més influents es remunta als temps anteriors a la introducció de l'escriptura a Noruega, i s'establí quan el país s'unificà en un regne (900-1030). Aquestes assemblees funcionaven com un poder legislatiu i judicial, resolien disputes i dictaven lleis. El Gulating se celebrava a Gulen, al nord de Bergen, sobre la costa de l'oest de Noruega. Les seues lleis tenien vigència des de les valls interiors de Valdres i Hallingdal a l'est fins a les Illes Fèroe a occident. El Gulating va servir de model per a les assemblees legislatives de Noruega (Lagting), Islàndia (Alþingi) i les Illes Fèroe (Løgting), territoris colonitzats per noruecs occidentals. Un manuscrit prou complet de les lleis del Gulating de mitjan segle xiii s'ha conservat fins ara en el Codex Ranzovianus (c. 1250), també manuscrit en el Ms.4° 681 de la Universitat de Copenhaguen. Tot i que el Gulating no era una assemblea democràtica perquè no havia estat elegida pel poble, sí que representava els interessos d'un important nombre de persones que no formaven part de l'elit. Les lleis s'establien com un tipus de contracte social. Per exemple, una llei del Codex Ranzovianus afirma que: «Cap de nosaltres prendrà els béns dels altres, ni farà justícia per la seua pròpia mà». El Gulating i les altres antigues assemblees (Borgarting, Eidsivating i Frostating) s'uniren en una sola jurisdicció al final de l'era vikinga i el rei Magnus VI de Noruega ordenà per escrit la nova legislació (1263-1280). Aquestes assemblees feren de marc legal i institucional per als posteriors poders legislatiu i judicial, i romanen ara en funcionament com a tribunals superiors. (ca)
- Das Gulathingslov gilt als die älteste überlieferte Gesetzessammlung Norwegens. (de)
- Gulating o Gulathing (en nórdico antiguo, Gulaþing) fue una de las instituciones más importantes de la historia antigua de Noruega. El nombre se refiere en la actualidad tanto a una de las primeras asambleas legislativas (thing) como al actual tribunal de justicia en Noruega occidental. Es la más antigua institución regional de Noruega, y debe su nombre a que originalmente estaba emplazada en Gulen en el momento que se estableció como institución, en algún momento entre finales del siglo IX y 930. La práctica de realizar periódicamente asambleas regionales entre los hombres más influyentes se remonta a los tiempos anteriores a la introducción de la escritura en Noruega, y se estableció firmemente cuando el país se unificó en un solo reino (900-1030). Estas asambleas, funcionaban como un poder legislativo y judicial, resolvían disputas y dictaban leyes. El Gulating se celebraba en Gulen al norte de Bergen sobre la costa occidental de Noruega. Sus leyes tenían vigencia desde los valles interiores de y en el oriente hasta las Islas Feroe en el occidente. El Gulating sirvió de modelo para el establecimiento de las asambleas legislativas de Noruega (Lagting), Islandia (Alþingi) y de las Islas Feroe (Løgting), territorios colonizados por pobladores de Noruega occidental. Un manuscrito bastante completo de las leyes del Gulating de mediados del siglo XIII se ha conservado hasta el presente en el (c. 1250) también manuscrito Ms.4° 681, de la Universidad de Copenhague. Aunque el Gulating no era una asamblea democrática en el sentido de haber sido elegida popularmente, sí representaba en cambio los intereses de un importante número de personas que no formaban parte de la pequeña élite. Las leyes eran establecidas como un tipo de contrato social. Por ejemplo, una ley del Codex Ranzovianus establece que «Ninguno de nosotros tomará los bienes de los demás, ni se hará justicia por su propia mano». El Gulating y las otras antiguas asambleas regionales (Borgarting, Eidsivating y Frostating) se incorporaron en una sola jurisdicción al final de la era vikinga y el rey Magnus VI de Noruega ordenó por escrito la nueva legislación (1263-1280). Esas asambleas sirvieron de marco legal e institucional para los posteriores poderes legislativo y judicial, y permanecen actualmente en funcionamiento como tribunales superiores regionales. (es)
- Gulating (Old Norse: Gulaþing) was one of the first Norwegian legislative assemblies, or things, and also the name of a present-day law court of western Norway. The practice of periodic regional assemblies predates recorded history, and was firmly established at the time of the unification of Norway into a single kingdom (900–1030). These assemblies or lagþings were not democratic, but did not merely serve elites either. They functioned as judicial and legislative bodies, resolving disputes and establishing laws. Gulaþing, along with Norway's three other ancient regional assemblies, the Borgarting, Eidsivating, and Frostating, were joined into a single jurisdiction during the late 13th century, when King Magnus the Lawmender had the existing body of law put into writing (1263–1280). They provided the institutional and legal framework for subsequent legislative and judicial bodies, and remain in operation today as superior regional courts. (en)
- Gulaþing (modernisé Gulating) était le nom d'un thing norvégien, c'est-à-dire une assemblée locale rassemblant les hommes libres du temps des Vikings. Le Gulaþing a servi de base notamment à l'Alþing islandaise ou au Løgting féroïen. (fr)
- Il Gulaþing (modernizzato in Gulating) era il nome di un thing norvegese, vale a dire un'assemblea locale che riuniva gli uomini liberi del tempo dei Vichinghi. Il Gulating servì come base in particolare per l'Althing islandese o il Løgting faroese. (it)
- Gulatingslagen var en av fyra tingsföreningar som fanns i Norge under medeltiden. Möten jämte tingslagen hölls på Gula vid Sognefjorden, där namnet Thinganæs (en udde) antyder var tingsplatsen låg. Enligt sagorna ska kung Håkon den gode ha bildat eller ombildat och utvecklat Gulatingslagen. På 900-talet omfattade tingsföreningen endast Hördafylke, Sygnafylke och Firdafylke. Senare anslöt sig Egdafylke, Rygjafylke och på 1100-talet även Söndmöre. I slutet av 1200-talet deltog även representanter från Hallingdalen, Valdres och på Gulatinget. Tingsföreningen omfattade så gott som hela nuvarande Bergens och Kristiansands stift. Något senare delades tingsföreningen upp i mindre distrikt. Namnet Gulating behölls och knöts till den lagsaga, som från mitten av 1300-talet höll ting i Bergen. Rogaland avskildes från tingsföreningen och hade liksom Agder sitt ting på Agvaldsnes. Av Gulatingslagens lag finns, utom fyra membranfragment, blott en enda handskrift, den s.k. Codex Ranzovianus, och, sådan den nu föreligger, är lagen en i början av 1200-talet gjord sammanarbetning av två lageditioner, av vilka den äldsta - ehuru knappast med rätta - bär Olav den heliges namn och den andra antas härröra från Magnus Erlingssons och ärkebiskop Eysteins tid. Namnet Gulating finns kvar idag (2012) i "Gulating lagmannsrett", högre domstolen (hovrätten) i Bergen, en av sex sådana domstolar i Norge. (sv)
- Gulating ou Gulathing (em nórdico antigo, Gulaþing) foi uma das instituições mais importantes da história antiga da Noruega. O nome refere-se na atualidade tanto a uma das primeiras assembleias legislativas (ting) como ao atual tribunal de justiça na Noruega ocidental. É a mais antiga instituição regional de Noruega, e deve seu nome a que originalmente estava localizada em Gulen no momento que se estabeleceu como instituição, em algum momento entre finais do século IX e 930. A prática de realizar periodicamente assembleias regionais entre os homens mais influentes remonta-se aos tempos anteriores à introdução da escrita na Noruega, e estabeleceu-se firmemente quando o país se unificou num reino (900-1030). Estas assembleias funcionavam como um poder legislativo e judicial, resolviam disputas e ditavam leis. O Gulating celebrava-se em Gulen ao norte de Bergen sobre a costa ocidental de Noruega. Suas leis tinham vigência desde os vales interiores de Valdres e Hallingdal no oriente até as Ilhas Feroe no ocidente. A Gulating serviu de modelo para o estabelecimento das assembleias legislativas da Noruega (Storting), Islândia (A oþingi) e das Ilhas Feroe (Løgting), territórios colonizados por povoadores da Noruega ocidental. Um manuscrito bastante completo das leis da Gulating de meados do século XIII conservou-se até o presente ao Codex Ranzovianus (c. 1250) também manuscrito Ms.4° 681, da Universidade de Copenhague. Ainda que a Gulating não fosse uma assembleia democrática no sentido de ter sido eleita popularmente, representava em mudança os interesses de um importante número de pessoas que não faziam parte da pequena elite. As leis eram estabelecidas como um tipo de contrato social. Por exemplo, uma lei do Codex Ranzovianus estabelece que «Nenhum de nós tomará os bens dos demais, nem fá-se-á justiça por sua própria mão». A Gulating e as outras antigas assembleias regionais (Borgarting, Eidsivating e Frostating) incorporaram-se numa única jurisdição ao final da Era Viquingue e o rei Magno VI da Noruega ordenou por escrito a nova legislação (1263-1280). Essas assembleias serviram de marco legal e institucional para os posteriores poderes legislativo e judicial, e permanecem atualmente em funcionamento como tribunais superiores regionais. (pt)
|
rdfs:comment
|
- Das Gulathingslov gilt als die älteste überlieferte Gesetzessammlung Norwegens. (de)
- Gulaþing (modernisé Gulating) était le nom d'un thing norvégien, c'est-à-dire une assemblée locale rassemblant les hommes libres du temps des Vikings. Le Gulaþing a servi de base notamment à l'Alþing islandaise ou au Løgting féroïen. (fr)
- Il Gulaþing (modernizzato in Gulating) era il nome di un thing norvegese, vale a dire un'assemblea locale che riuniva gli uomini liberi del tempo dei Vichinghi. Il Gulating servì come base in particolare per l'Althing islandese o il Løgting faroese. (it)
- Gulating o Gulathing (en nòrdic antic, Gulaþing) fou una de les institucions més importants de la història de Noruega. El nom es refereix ara tant a una de les primeres assemblees legislatives (thing) com a l'actual Tribunal de justícia a Noruega de l'oest. És la més antiga institució noruega, i deu el nom al fet que originàriament era emplaçada a Gulen en el moment en què s'establí com a institució, entre finals del s. IX i 930. «Cap de nosaltres prendrà els béns dels altres, ni farà justícia per la seua pròpia mà». (ca)
- Gulating o Gulathing (en nórdico antiguo, Gulaþing) fue una de las instituciones más importantes de la historia antigua de Noruega. El nombre se refiere en la actualidad tanto a una de las primeras asambleas legislativas (thing) como al actual tribunal de justicia en Noruega occidental. Es la más antigua institución regional de Noruega, y debe su nombre a que originalmente estaba emplazada en Gulen en el momento que se estableció como institución, en algún momento entre finales del siglo IX y 930. «Ninguno de nosotros tomará los bienes de los demás, ni se hará justicia por su propia mano». (es)
- Gulating (Old Norse: Gulaþing) was one of the first Norwegian legislative assemblies, or things, and also the name of a present-day law court of western Norway. The practice of periodic regional assemblies predates recorded history, and was firmly established at the time of the unification of Norway into a single kingdom (900–1030). These assemblies or lagþings were not democratic, but did not merely serve elites either. They functioned as judicial and legislative bodies, resolving disputes and establishing laws. (en)
- Gulating ou Gulathing (em nórdico antigo, Gulaþing) foi uma das instituições mais importantes da história antiga da Noruega. O nome refere-se na atualidade tanto a uma das primeiras assembleias legislativas (ting) como ao atual tribunal de justiça na Noruega ocidental. É a mais antiga instituição regional de Noruega, e deve seu nome a que originalmente estava localizada em Gulen no momento que se estabeleceu como instituição, em algum momento entre finais do século IX e 930. «Nenhum de nós tomará os bens dos demais, nem fá-se-á justiça por sua própria mão». (pt)
- Gulatingslagen var en av fyra tingsföreningar som fanns i Norge under medeltiden. Möten jämte tingslagen hölls på Gula vid Sognefjorden, där namnet Thinganæs (en udde) antyder var tingsplatsen låg. Enligt sagorna ska kung Håkon den gode ha bildat eller ombildat och utvecklat Gulatingslagen. På 900-talet omfattade tingsföreningen endast Hördafylke, Sygnafylke och Firdafylke. Senare anslöt sig Egdafylke, Rygjafylke och på 1100-talet även Söndmöre. I slutet av 1200-talet deltog även representanter från Hallingdalen, Valdres och på Gulatinget. Tingsföreningen omfattade så gott som hela nuvarande Bergens och Kristiansands stift. Något senare delades tingsföreningen upp i mindre distrikt. Namnet Gulating behölls och knöts till den lagsaga, som från mitten av 1300-talet höll ting i Bergen. Rogal (sv)
|