| dbo:abstract
|
- Henri Marie La Fontaine (Brussel·les, Bèlgica, 1854-1943) fou un advocat, polític i gestor d'informació belga que el 1913 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau. Nasqué el 22 d'abril de 1854 a Brussel·les. Va estudiar dret a la Universitat Lliure de Brussel·les. Ben aviat va aconseguir una gran reputació i va ser considerat una autoritat en el dret internacional i va esdevenir un dels juristes més importants de Bèlgica. El 1893 va ser nomenat professor de dret a la Université Nouvelle de Brussel·les i dos anys després va ser nomenat senador pel Partit Socialista Belga. Fou vicepresident del Senat entre el 1919 i el 1932. El 1913 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau «pels seus esforços per fomentar les bones relacions entre França i Alemanya, gràcies a la mediació belga, i per la intensa tasca pacifista desenvolupada des del 1882 com a president de l'Oficina Internacional per la Pau.» Va ser el representant belga a l'Assemblea de la Societat de Nacions entre el 1920 i el 1921, i va formar part del Consell Interparlamentari entre el 1927 i el 1932. Al costat de Paul Otlet va crear l'Institut international de bibliographie, conegut com la «Casa de la Documentació» al qual van desenvolupar la Classificació Decimal Universal (CDU). La Fontaine hi va realitzar treballs de referència centrats en la creació de bibliografies que recollien documents especialitzats en la pau i en les ciències socials en general. Actualment, la Federació Internacional d'Informació i Documentació s'encarrega de promoure aquesta tasca bibliogràfica i amb el temps, el nom d'aquesta institució anirà canviant segons els avenços que es facin en aquesta matèria. Tota la seva vida, La Fontaine va defensar enèrgicament els drets de la dona i va lluitar per aconseguir la seva emancipació total. El 1878, va ser nomenat secretari electe de l'Escola Tècnica per a Dones Joves, i president de l'Associació per a l'Educació Professional de la Dona. Henri La Fontaine va morir el 14 de maig de 1943 a Brussel·les, Bèlgica. Obra Entre 1894 i 1915, va escriure gran part de la seva obra escrita dedicada al dret internacional. El seu Manuel des lois de la paix: Code de l'arbitrage va ser aprovat pel Congrés Internacional de la Pau celebrat a Anvers. El 1902 va publicar Histoire documentaire des arbitrages internationaux (1894-1900), un llibre on es poden consultar més de 368 documents sobre l'arbitratge, inclosos acords, regles de procediment, decisions i altres obres. Va ser també fundador de la revista La Vie Internationale. (ca)
- هنري لافونتين (بالفرنسية: Henri La Fontaine)؛ (22 أبريل 1854 - 14 مايو 1943) كان محاميًا بلجيكيًّا دوليًّا ورئيس المكتب الدولي للسلام. حصل على جائزة نوبل للسلام في عام 1913 لأنه «كان القائد الفعال لحركة السلام في أوروبا». (ar)
- Henri Marie La Fontaine (22. dubna 1854, Brusel - 14. května 1943, Brusel) byl významným belgickým právníkem, politikem, bibliografem a zastáncem ženských práv. Společně se svým přítelem Paulem Otletem položil základy dokumentalistiky. S Otletem stál také u zrodu a dalších důležitých soudobých organizací. Jeho činnost je spjata s myšlenkami internacionalismu, který prosazoval. Celý život se angažoval v pacifistickém hnutí, za což byl oceněn Nobelovou cenou za mír. (cs)
- Henri Marie LA FONTAINE [lafotén], (naskiĝis la 22-an de aprilo 1854 en Bruselo, mortis samloke la 14-an de majo 1943) estis belga juristo kaj politikisto. Dum jardekoj li estis senatano por la belga socialista partio. En 1913 li ricevis la Nobel-Premion pri Paco. Henri La Fontaine estis direktoro de la . Li studis internacian juron, aktivis en la antaŭmilita pacmovado kaj fariĝis direktoro de la Internacia Oficejo de la Paco. Pro sia aktiveco ĉe internaciaj organizaĵoj (li estis inter la fondintoj de la Unio de Internaciaj Asocioj) li kunrespondecas pri la grava rolo kiun nun havas la urboj Hago (Nederlando) kaj Bruselo (Belgio). En 1920 li kiel belga delegito en la Ligo de Nacioj nesukcese provis proponi Esperanton kiel internacian lingvon. Kune kun Paul Otlet li fondis en 1894 universalan bibliotekon nomatan Mundaneum kaj kreis la Universalan Dekuman Klasifikon (UDK) por bibliotekoj. Paul Otlet kun Lafontaine plievoluigis la „Dewey”-klasifikon por bibliotekoj (1876, nun ankoraŭ uzata en Nord-Ameriko) ĝis la apero de Universala Dekuma Klasifiko (UDK), unuafoje publikigita en 1905 kaj nun ĝenerale uzata en Eŭropo kaj Azio. Ankaŭ la normigita biblioteka slipo (12,5 × 7,5 mm) estas ilia kreaĵo. (eo)
- Henri Marie La Fontaine [lafɔ̃ˈtɛn] (* 22. April 1854 in Brüssel; † 14. Mai 1943 ebenda) war ein belgischer Jurist und Politiker. Henri La Fontaine gründete im Jahr 1883 mit Hilfe des englischen Pazifisten Hodgson Pratt die belgische . Er war der Gewinner des Friedensnobelpreises im Jahr 1913 und gründete zusammen mit Paul Otlet die Universelle Bibliothek. Er ist nicht zu verwechseln mit dem französischen General Henri Jean Lafontaine (1882–1966). (de)
- Henri La Fontaine (French pronunciation: [lafɔ̃ˈtɛn]; 22 April 1854 – 14 May 1943), was a Belgian international lawyer and president of the International Peace Bureau. He received the Nobel Prize for Peace in 1913 because "he was the effective leader of the peace movement in Europe". (en)
- Henri-Marie La Fontaine (lafɔ̃ˈtɛn ahoskatua; Brusela, 1854 apirilaren 22a - Brusela, 1943ko maiatzaren 14a), belgikar abokatu eta presidentea. Bakearen Nobel saria jaso zuen 1913an. Bruselan jaio zen, familia burges batean. Zuzenbidea ikasi zuen Bruselako Unibertsitate Librean, eta 1877an bukatu zituen ikasketak. Nazioarteko zuzenbideko aditu gisa hartu zuen ospea mundu osoan. Emakumezkoen eskubideen eta sufragio unibertsalaren alde borrokatu zen. Ildo horretatik, Emakumezkoen Eskubideen aldeko Belgikar Liga sortu zuen 1890ean. 1893an, nazioarteko zuzenbideko irakasle hasi zen Bruselako Unibertsitate Librean. Bi urte geroago, Belgikako Senaturako hautatu zuten, Alderdi Sozialistako kide gisa. Belgikako Senatuko lehendakariorde izan zen 1919tik 1932ra. Nazioarteko Bake Bulegoko lehendakari izan zen 1907tik 1943an hil zen arte, eta eragin handia izan zuen 1899ko eta 1907ko Hagako bake-konferentziak antolatzeko. Lehen Mundu Gerrak buruan sartu zion gerra bukatutakoan nazioarteko auzitegi bat ezarri behar zela, eta zenbait legelari proposatu zituen auzitegi hura osatzeko, hala nola , Elihu Root, Charles William Eliot eta . Munduko bake-erakundeak batzeko ideia ere proposatu zuen. Belgikako ordezkari gisa parte hartu zuen 1919ko Parisko Bake Konferentzian eta Nazioen Ligako Batzordean (1920-21). Munduan bakea bultzatzeko, Centre Intellectuel Mondial sortu zuen (gero Kooperazio Intelektualerako Nazioen Ligako Institutuan sartu zena). Sailkapen Hamartar Unibertsala asmatu zuen batera, liburutegietan lanak sailkatzeko eta kategorizatzeko jakinduriaren sailkapen-sistema bat. Sistema horren arabera sailkatutako artxibategi handi bat (12 milioi fitxa eta dokumentu) ere sortu zuen, Mundaneum, munduko jakintza guztia biltzeko helburua zuena. 1913an Bakearen Nobel saria eman zioten Frantziaren eta Alemaniaren arteko harremanak hobetzeko egindako ahaleginengatik eta 1882az geroztik bakearen alde egindako lan handiarengatik. Henri La Fontaine fundazioa 2011n sortu zuten Henri La Fontaineren omenez. Erakundearen helburua da nazioarteko zuzenbidearen eta demokrazioaren ezagutzaren alde La Fontaine bakezaleak defendatzen zituen balioak transmititzea eta eguneratzea. (eu)
- Henri-Marie La Fontaine (Bruselas, 22 de abril de 1854 - ibíd. 14 de mayo de 1943) jurisconsulto y político belga. Estudió leyes en la Universidad Libre de Bruselas. Pronto alcanzó una gran reputación como autoridad en derecho internacional. En 1893 llegó a ser profesor de derecho internacional en la y dos años después fue elegido para el Senado belga a través del Partido Social-Demócrata. Fue vicepresidente del Senado entre 1919 y 1932. En 1913 fue galardonado con el premio Nobel de la Paz por sus esfuerzos en fomentar las buenas relaciones entre Francia y Alemania, a través de la mediación belga, y por la intensa labor pacifista que venía desarrollando desde 1882. Fue representante de Bélgica en la Asamblea de la Sociedad de Naciones (1920-1921) y, así mismo, perteneció al (1927-1932). La Fontaine fue autor de un gran número de manuales legales y de una historia documental del arbitraje internacional. Fue también fundador de la revista La Vida Internacional. Junto con Paul Otlet es cocreador de la Clasificación Decimal Universal (CDU). (es)
- Henri-Marie La Fontaine, né le 22 avril 1854 à Bruxelles et mort le 14 mai 1943 dans la même ville, est un homme politique, socialiste et pacifiste belge. Il reçoit le prix Nobel de la paix en 1913 en raison de son engagement au sein du Bureau international de la paix et de sa contribution à l'organisation du mouvement pacifiste. (fr)
- Henri-Marie La Fontaine (22 April 1854 – 14 Mei 1943) adalah pengacara internasional Belgia dan presiden dari 1907 hingga 1943 yang menerima Hadiah Nobel Perdamaian pada 1913. Lahir di Brusel, Henri La Fontaine selalu aktif mengerjakan setiap penyebab yang didukungnya. Seorang pengacara, ia berjuang untuk perdamaian, permukiman konflik dengan arbitrase, , hak pilih universal, hak pendidikan, hak wanita atau pengaturan buruh. Ia dianggap rekan-rekannya sebagai "pemimpin gerakan rakyat untuk perdamaian di Eropa yang sesungguhnya ". Henri La Fontaine tidak berumur lebih panjang untuk melihat pembebasan Belgia, karena ia meninggal pada 14 Mei 1943 pada usia 89. Pada 1877, pada usia 23, Henri La Fontaine dipanggil ke pengadilan di Pengadilan Banding Brusel. Seorang anggota , ia diangkat sebagai Senator pada 1895, dan antara 1919 sampai 1932 menduduki jabatan WaPres Senat. Seorang anggota parlemen yang aktif, Henri La Fontaine adalah instigator sejumlah reformasi di bidang pendidikan, , dan urusan luar negeri. Ia juga mengajar hukum internasional di hingga 1940. Di bawah pengaruh Britania , Henri La Fontaine mendirikan Kelompok Arbitrase dan Perdamaian Belgia pada 1883, dan menjadi 2 tahun kemudia. Antara 1907 dan 1943, ia menduduki jabatan Presiden Biro Perdamaian Internasional, dan menerima Nobel Perdamaian pada 1913. Ia adalah anggota delegasi Belgia ke Konferensi Perdamaian Paris pada 1919 dan, pada tahun berikutnya, mewakili Belgia ke Majelis Umum Liga Bangsa-bangsa. Sepanjang hidupnya, ia aktif dalam masyarakat perdamaian termasuk Masyarakat Arbitrasi dan Perdamaian Belgia. Internasionalismenya dapat ditemukan dalam sebuah esai yang diterbitkan pada 1916 berjudul La Grande Solution, di mana ia menyerukan dibentuknya Parlemen, Konstitusi, dan Bank Dunia, juga pembentukan bahasa universal. Hukum bukan satu-satunya bidang yang menarik minatnya. Seorang dan peneliti dokumenter, pada 1895, bersama dengan Paul Otlet, ia mendirikan Lembaga Bibliografi Internasional (pendahulu atau ) yang bertujuan mengumpulkan dan mengindekskan semua informasi yang berkaitan dengan masalah dan pemeliharaan perdamaian internasional. Dinamisme Henri La Fontaine yang tanpa henti membuatnya menjelajahi banyak bidang. Seorang yang cerdas, ia mencurahkan bibliografi internasional pada olahraga ini, dan merupakan Presiden Klub Alpen Belgia. Ia juga menerjemahkan bagian-bagian opera Wagner, menulis esai pada status wanita Amerika Serikat, dan mendirikan majalah . (in)
- Henri Marie La Fontaine (Bruxelles, 22 aprile 1854 – Bruxelles, 14 maggio 1943) è stato un politico e avvocato belga. Fu presidente del Bureau international permanent de la paix o Permanent International Peace Bureau, organismo internazionale a difesa della pace e Premio Nobel nel 1913 nel 1895, dove venne riconfermato fino al 1936. Nella veste di giurista e senatore partecipò come uno dei rappresentanti del suo paese alla Conferenza di pace di Parigi del 1919. (it)
- Henri Marie La Fontaine (Brussel, 22 april 1854 - aldaar, 14 mei 1943) was een Belgisch politicus, pacifist en Nobelprijswinnaar. Hij stond erom bekend zich altijd met hart en ziel in te zetten voor elke zaak waarvoor hij opkwam. Als jurist van opleiding heeft hij gestreden voor de vrede, het beslechten van conflicten door bemiddeling, het internationalisme, het universeel stemrecht, het recht op onderwijs, vrouwenrechten en de arbeidsreglementering. In 1913 werd hem de Nobelprijs voor de Vrede toegekend. (nl)
- 앙리마리 라퐁텐(Henri-Marie La Fontaine, 1854년 4월 22일 ~ 1943년 5월 14일)은 벨기에의 국제 변호사로, 1907년부터 1943년까지 국제 평화국 사무총장을 맡았으며 1913년 노벨 평화상을 수상했다. 그는 브뤼셀 자유 대학에서 법학을 배웠으며 1877년 변호사로 선출되면서 국제법이 갖는 권위로서의 명성을 확립했다. 1893년 브뤼셀 자유 대학의 국제법 교수로 임명되었으며 1895년에 실시된 총선에서 사회당 후보로 출마하여 상원 의원에 당선되었다. 그는 1919년부터 1932년까지 상원 부의장을 맡았다. 그는 일찍부터 1882년에 설립된 국제 평화국에 대해 흥미를 갖고 있었으며 국제 평화국이 만국평화회의를 개최하기 위한 노력에는 그의 영향이 컸다고 한다. 그는 1919년에 열린 파리 강화 회의와 1920년, 1921년에 열린 국제 연맹 총회에서 벨기에 대표로 참석했다. 그는 세계 평화 실현을 위해 세계 지식인 센터(Centre Intellectuel Mondial, 후에 국제 연맹 지적 협력 기구(League of Nations Institute for Intellectual Co-operation)에 병합됨)를 설립하는 한편 세계 학교나 세계 대학, 세계 의회, 국제 재판소 등의 조직을 제안했다. 그는 폴 오틀레와 협력하여 국제 서지학 기구(Institut International de Bibliographie, 국제 정보 다큐멘테이션 연맹(International Federation for Information and Documentation)의 전신)를 세우기도 했다. 그는 법률 입문서를 많이 저술했으며 특히 국제적인 중재, 조정의 역사에 관한 책을 썼다. 그는 잡지 《라 비 앵테르나시오날 (La Vie Internationale)》을 창간했으며 프리메이슨의 일원이기도 했다. (ko)
- アンリ＝マリー・ラ・フォンテーヌ（Henri-Marie La Fontaine、1854年4月22日 - 1943年5月14日）は、ベルギー出身の国際弁護士。1907年から1943年まで国際平和ビューローの事務局長を務めた。1913年にノーベル平和賞を受賞した。 (ja)
- Henri-Marie La Fontaine (Lafontaine, ur. 22 kwietnia 1854 w Brukseli, zm. 14 maja 1943 tamże) – prawnik belgijski, laureat Pokojowej Nagrody Nobla za rok 1913. (pl)
- Анри Лафонте́н (фр. Henri La Fontaine, 22 апреля 1854, Брюссель — 14 мая 1943, Брюссель) — бельгийский юрист, председатель Международного бюро мира с 1907 по 1943 год, лауреат Нобелевской премии мира 1913 года. (ru)
- Henri La Fontaine (Bruxelas, 22 de abril de 1854 — Bruxelas, 14 de maio de 1943) foi um jurista e político belga. (pt)
- Henri La Fontaine, född 22 april 1854 i Bryssel, död där 14 maj 1943, var en belgisk jurist och politiker. År 1913 erhöll han Nobels fredspris och 1910 gick det till den organisation han ledde. La Fontaine blev professor i Bryssel 1893. Från 1895 tillhörde han senaten som socialist, och sysslade där främst med ekonomiska frågor och arbete med inom fredsrörelsen. Han var från starten 1892 engagerad och från 1907 till sin död 1943 ordförande i Bureau international permanent de la paix (Internationella fredsbyrån, som fick Nobels fredspris 1910), och försökte främja det internationella skiljedomsväsendet. La Fontaine utgav bland annat Pasicrisie internationale (1902) och Bibliographie de la paix (1904). År 1907 grundade han Union of International Associations tillsammans med . (sv)
- Анрі Лафонтен (фр. Henri La Fontaine, 22 квітня 1854, Брюссель, Бельгія — 14 травня 1943, Брюссель) — бельгійський юрист, голова Міжнародного бюро миру з 1907 по 1943 рік, лауреат Нобелівської премії миру 1913 року. (uk)
- 亨利·拉方丹（法語：Henri La Fontaine，1854年4月23日－1943年5月14日），比利时国际律师，1907年至1943年期间担任国际和平局局长。因他对欧洲和平运动的推动和贡献，而获得了1913年诺贝尔和平奖。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- هنري لافونتين (بالفرنسية: Henri La Fontaine)؛ (22 أبريل 1854 - 14 مايو 1943) كان محاميًا بلجيكيًّا دوليًّا ورئيس المكتب الدولي للسلام. حصل على جائزة نوبل للسلام في عام 1913 لأنه «كان القائد الفعال لحركة السلام في أوروبا». (ar)
- Henri Marie La Fontaine (22. dubna 1854, Brusel - 14. května 1943, Brusel) byl významným belgickým právníkem, politikem, bibliografem a zastáncem ženských práv. Společně se svým přítelem Paulem Otletem položil základy dokumentalistiky. S Otletem stál také u zrodu a dalších důležitých soudobých organizací. Jeho činnost je spjata s myšlenkami internacionalismu, který prosazoval. Celý život se angažoval v pacifistickém hnutí, za což byl oceněn Nobelovou cenou za mír. (cs)
- Henri Marie La Fontaine [lafɔ̃ˈtɛn] (* 22. April 1854 in Brüssel; † 14. Mai 1943 ebenda) war ein belgischer Jurist und Politiker. Henri La Fontaine gründete im Jahr 1883 mit Hilfe des englischen Pazifisten Hodgson Pratt die belgische . Er war der Gewinner des Friedensnobelpreises im Jahr 1913 und gründete zusammen mit Paul Otlet die Universelle Bibliothek. Er ist nicht zu verwechseln mit dem französischen General Henri Jean Lafontaine (1882–1966). (de)
- Henri La Fontaine (French pronunciation: [lafɔ̃ˈtɛn]; 22 April 1854 – 14 May 1943), was a Belgian international lawyer and president of the International Peace Bureau. He received the Nobel Prize for Peace in 1913 because "he was the effective leader of the peace movement in Europe". (en)
- Henri-Marie La Fontaine, né le 22 avril 1854 à Bruxelles et mort le 14 mai 1943 dans la même ville, est un homme politique, socialiste et pacifiste belge. Il reçoit le prix Nobel de la paix en 1913 en raison de son engagement au sein du Bureau international de la paix et de sa contribution à l'organisation du mouvement pacifiste. (fr)
- Henri Marie La Fontaine (Bruxelles, 22 aprile 1854 – Bruxelles, 14 maggio 1943) è stato un politico e avvocato belga. Fu presidente del Bureau international permanent de la paix o Permanent International Peace Bureau, organismo internazionale a difesa della pace e Premio Nobel nel 1913 nel 1895, dove venne riconfermato fino al 1936. Nella veste di giurista e senatore partecipò come uno dei rappresentanti del suo paese alla Conferenza di pace di Parigi del 1919. (it)
- Henri Marie La Fontaine (Brussel, 22 april 1854 - aldaar, 14 mei 1943) was een Belgisch politicus, pacifist en Nobelprijswinnaar. Hij stond erom bekend zich altijd met hart en ziel in te zetten voor elke zaak waarvoor hij opkwam. Als jurist van opleiding heeft hij gestreden voor de vrede, het beslechten van conflicten door bemiddeling, het internationalisme, het universeel stemrecht, het recht op onderwijs, vrouwenrechten en de arbeidsreglementering. In 1913 werd hem de Nobelprijs voor de Vrede toegekend. (nl)
- アンリ＝マリー・ラ・フォンテーヌ（Henri-Marie La Fontaine、1854年4月22日 - 1943年5月14日）は、ベルギー出身の国際弁護士。1907年から1943年まで国際平和ビューローの事務局長を務めた。1913年にノーベル平和賞を受賞した。 (ja)
- Henri-Marie La Fontaine (Lafontaine, ur. 22 kwietnia 1854 w Brukseli, zm. 14 maja 1943 tamże) – prawnik belgijski, laureat Pokojowej Nagrody Nobla za rok 1913. (pl)
- Анри Лафонте́н (фр. Henri La Fontaine, 22 апреля 1854, Брюссель — 14 мая 1943, Брюссель) — бельгийский юрист, председатель Международного бюро мира с 1907 по 1943 год, лауреат Нобелевской премии мира 1913 года. (ru)
- Henri La Fontaine (Bruxelas, 22 de abril de 1854 — Bruxelas, 14 de maio de 1943) foi um jurista e político belga. (pt)
- Анрі Лафонтен (фр. Henri La Fontaine, 22 квітня 1854, Брюссель, Бельгія — 14 травня 1943, Брюссель) — бельгійський юрист, голова Міжнародного бюро миру з 1907 по 1943 рік, лауреат Нобелівської премії миру 1913 року. (uk)
- 亨利·拉方丹（法語：Henri La Fontaine，1854年4月23日－1943年5月14日），比利时国际律师，1907年至1943年期间担任国际和平局局长。因他对欧洲和平运动的推动和贡献，而获得了1913年诺贝尔和平奖。 (zh)
- Henri Marie La Fontaine (Brussel·les, Bèlgica, 1854-1943) fou un advocat, polític i gestor d'informació belga que el 1913 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau. Nasqué el 22 d'abril de 1854 a Brussel·les. Va estudiar dret a la Universitat Lliure de Brussel·les. Ben aviat va aconseguir una gran reputació i va ser considerat una autoritat en el dret internacional i va esdevenir un dels juristes més importants de Bèlgica. El 1893 va ser nomenat professor de dret a la Université Nouvelle de Brussel·les i dos anys després va ser nomenat senador pel Partit Socialista Belga. Fou vicepresident del Senat entre el 1919 i el 1932. (ca)
- Henri Marie LA FONTAINE [lafotén], (naskiĝis la 22-an de aprilo 1854 en Bruselo, mortis samloke la 14-an de majo 1943) estis belga juristo kaj politikisto. Dum jardekoj li estis senatano por la belga socialista partio. En 1913 li ricevis la Nobel-Premion pri Paco. (eo)
- Henri-Marie La Fontaine (Bruselas, 22 de abril de 1854 - ibíd. 14 de mayo de 1943) jurisconsulto y político belga. Estudió leyes en la Universidad Libre de Bruselas. Pronto alcanzó una gran reputación como autoridad en derecho internacional. En 1893 llegó a ser profesor de derecho internacional en la y dos años después fue elegido para el Senado belga a través del Partido Social-Demócrata. Fue vicepresidente del Senado entre 1919 y 1932. Fue representante de Bélgica en la Asamblea de la Sociedad de Naciones (1920-1921) y, así mismo, perteneció al (1927-1932). (es)
- Henri-Marie La Fontaine (lafɔ̃ˈtɛn ahoskatua; Brusela, 1854 apirilaren 22a - Brusela, 1943ko maiatzaren 14a), belgikar abokatu eta presidentea. Bakearen Nobel saria jaso zuen 1913an. Bruselan jaio zen, familia burges batean. Zuzenbidea ikasi zuen Bruselako Unibertsitate Librean, eta 1877an bukatu zituen ikasketak. Nazioarteko zuzenbideko aditu gisa hartu zuen ospea mundu osoan. Emakumezkoen eskubideen eta sufragio unibertsalaren alde borrokatu zen. Ildo horretatik, Emakumezkoen Eskubideen aldeko Belgikar Liga sortu zuen 1890ean. 1893an, nazioarteko zuzenbideko irakasle hasi zen Bruselako Unibertsitate Librean. Bi urte geroago, Belgikako Senaturako hautatu zuten, Alderdi Sozialistako kide gisa. Belgikako Senatuko lehendakariorde izan zen 1919tik 1932ra. (eu)
- Henri-Marie La Fontaine (22 April 1854 – 14 Mei 1943) adalah pengacara internasional Belgia dan presiden dari 1907 hingga 1943 yang menerima Hadiah Nobel Perdamaian pada 1913. Lahir di Brusel, Henri La Fontaine selalu aktif mengerjakan setiap penyebab yang didukungnya. Seorang pengacara, ia berjuang untuk perdamaian, permukiman konflik dengan arbitrase, , hak pilih universal, hak pendidikan, hak wanita atau pengaturan buruh. Ia dianggap rekan-rekannya sebagai "pemimpin gerakan rakyat untuk perdamaian di Eropa yang sesungguhnya ". Henri La Fontaine tidak berumur lebih panjang untuk melihat pembebasan Belgia, karena ia meninggal pada 14 Mei 1943 pada usia 89. (in)
- 앙리마리 라퐁텐(Henri-Marie La Fontaine, 1854년 4월 22일 ~ 1943년 5월 14일)은 벨기에의 국제 변호사로, 1907년부터 1943년까지 국제 평화국 사무총장을 맡았으며 1913년 노벨 평화상을 수상했다. 그는 브뤼셀 자유 대학에서 법학을 배웠으며 1877년 변호사로 선출되면서 국제법이 갖는 권위로서의 명성을 확립했다. 1893년 브뤼셀 자유 대학의 국제법 교수로 임명되었으며 1895년에 실시된 총선에서 사회당 후보로 출마하여 상원 의원에 당선되었다. 그는 1919년부터 1932년까지 상원 부의장을 맡았다. 그는 법률 입문서를 많이 저술했으며 특히 국제적인 중재, 조정의 역사에 관한 책을 썼다. 그는 잡지 《라 비 앵테르나시오날 (La Vie Internationale)》을 창간했으며 프리메이슨의 일원이기도 했다. (ko)
- Henri La Fontaine, född 22 april 1854 i Bryssel, död där 14 maj 1943, var en belgisk jurist och politiker. År 1913 erhöll han Nobels fredspris och 1910 gick det till den organisation han ledde. La Fontaine blev professor i Bryssel 1893. Från 1895 tillhörde han senaten som socialist, och sysslade där främst med ekonomiska frågor och arbete med inom fredsrörelsen. Han var från starten 1892 engagerad och från 1907 till sin död 1943 ordförande i Bureau international permanent de la paix (Internationella fredsbyrån, som fick Nobels fredspris 1910), och försökte främja det internationella skiljedomsväsendet. La Fontaine utgav bland annat Pasicrisie internationale (1902) och Bibliographie de la paix (1904). (sv)
|
