dbo:abstract
|
- Hierón (starořecky Ἱέρων – Hierón) byl tyran Gely a Syrakus v 5. stol před Kr. Hierón se stal tyranem Syrakus po smrti svého bratra Gelóna, který původně vládl jen v Gele. Gelón se v Gele chopil moci v roce 491 př. n. l. po smrti tyrana . V roce 485 př. n. l. si ho syrakuští aristokraté, které vyhnal lid, zavolali na pomoc a Gelón si ze Syrakus udělal svou rezidenci a vládcem Gely jmenoval svého bratra Hieróna. Když v roce 480 před Kr. řečtí tyrani Gelón a Theron porazili Kartágo, staly se Syrakusy vedoucí mocností ve Velkém Řecku. Po smrti Gelóna moc v Syrakusách převzal Hierón navzdory nárokům svého bratra Polyzéla. Hierón na začátku své vlády (477 př. n. l.) razantně vystupoval proti Krotónu. V roce 475 př. n. l. zničil sicilské město Katanu a znovu jej založil jako Aitne s 10 000 novými osadníky. Etrusky porazil v roce 474 př. n. l. v rozhodující námořní bitvě u a založil syrakuskou kolonii na ostrově Ischia. O dva roky později svrhl vládu tyrana Therona v Akragantu, protože ten po smrti Gelóna podporoval Polyzéla. Jeho panovnický dvůr hojně navštěvovali významní básníci a filosofové, včetně Aischyla, Simónida a . Jeho vítězství v jezdeckém závodu a závodu dvoukolových vozů se čtyřspřežím na olympijských a pýthických hrách oslavil v epinikiích lyrický básník Pindaros. Hierón zemřel v roce 466 př. n. l. a jeho smrtí tyranida v Syrakusách skončila. (cs)
- Hieró I (grec antic: Ἱέρων, llatí: Hieron) fou tirà de Siracusa del 478 aC al 466 aC. Era fill de Dinòmenes i germà de Geló I al que va succeir el 478 aC. Abans de pujar al poder va donar suport al seu germà en diverses guerres i va tenir part important a la gran victòria d'Himera sobre els cartaginesos. Diodor de Sicília diu que el mateix Geló I el va designar successor, encara que se sap que Geló tenia un fill que era infant a la seva mort. Probablement Hieró va ser designat regent inicialment però a la pràctica era el sobirà. El seu govern aviat es va distingir perquè en la pràctica va aplicar major severitat i era més tirànic que el del seu germà. Va consolidar el seu poder amb una guàrdia de tropes mercenàries i va organitzar una xarxa de nombrosos espies i informadors. El primer conflicte el va tenir amb el seu germà Polizel, a qui Geló havia designat comandant en cap de l'exèrcit i havia decidit que es casés amb la seva vídua Demareta. Aquesta connexió va assegurar a Polizel el suport de Teró d'Agrigent, pare de Demareta; això i la seva popularitat el va fer sospitós a Hieró que el va enviar a alguna expedició militar amb l'esperança de què moris a la lluita, però Polizel va tornar sense problemes, i la disputa entre ambdós no va tardar a esclatar. Polizel es va refugiar a Agrigent i sembla que Teró va preparar un exèrcit però finalment hi va haver una reconciliació i es va signar un acord de pau que és atribuït al poeta Simònides; per aquest acord Polizel recuperava el comandament de l'exèrcit siracusà i Hieró es casava amb una germana del tirà d'Agrigent. Hieró es va apoderar de Naxos i Catana, i va traslladar els seus habitants a Leontins i les dues ciutats es van repoblar amb uns deu mil siracusans i colons del Peloponès i li va donar el nom d'Etna. Per això es va donar el títol d'Oekist (fundador). Va intervenir en els afers de les ciutats del sud d'Itàlia, evitant (sembla que únicament amb amenaces) la destrucció de Locres per Anaxilau de Règion. Uns anys després Hieró va expulsar a Mícit, regent de Règion. El 474 aC els etruscs van atacar Cumes i altres colònies gregues a Campània i els grecs van demanar ajut a Hieró que va aconseguir una gran victòria naval sobre els etruscs a Cumes, victòria que va trencar el poder naval etrusc. Segurament poc després va enviar una colònia a l'illa Pithecusa (Ischia). A la mort de Teró d'Agrigent el 472 aC el seu fill Trasideu va entrar en guerra amb Siracusa, però Hieró el va derrotar en una batalla que va acabar amb l'enderrocament del tirà i l'entesa amb el govern que el va substituir. Va ser conegut sobretot pel patrocini liberal i il·lustrat dels homes de lletres i per la protecció als artistes. A la seva cort hi van anar molts poetes i filòsofs del seu temps entre els quals Èsquil, Píndar, Baquílides, Xenòfanes de Colofó, Epicarm i Simònides de Ceos. Era amant de la magnificència que va fer notar tant a les ofrenes a Delfos, com als diversos jocs als quals va estar present, entre altres esdeveniments. Els darrers anys de vida va estar malalt i va acabar morint a Catana el 466 aC. Va deixar un fill, Dinomenes, de la seva primera dona (filla del siracusà Nicocles). Del segon matrimoni amb la germana de Teró d'Agrigent no va deixar successió. (ca)
- Ο Ιέρων Α΄ ο Συρακούσιος (πέθανε το 466 π.Χ.) ήταν Τύραννος της Τζέλα (485 π.Χ. - 478 π.Χ.) και Τύραννος των Συρακουσών (478 π.Χ. - 466 π.Χ.). Ο Ιέρων Α΄ ήταν δευτερότοκος γιος του Δεινομένη από την Γέλα, αδελφός και διάδοχος του πρωτότοκου Γέλωνα. (el)
- Hieron I. (altgriechisch Ἱέρων Hiérōn, lateinisch Hiero; † 466 oder 467 v. Chr. in Catana) aus der Familie der Deinomeniden war Tyrann von Gela und von Syrakus. 485 v. Chr. wurde Hieron Tyrann von Gela, 478 v. Chr. folgte er seinem Bruder Gelon von Syrakus als Tyrann von Syrakus nach. Hieron war ein machtbewusster Politiker und Militär. Er schloss ein Bündnis mit Akragas (Agrigent) und vereinte fast ganz Sizilien. Er griff auch in die politischen Auseinandersetzungen in Unteritalien ein, wo er die Interessen der Lokrer gegen , den Tyrannen von Rhegion unterstützte. Er schlug 474 v. Chr. gemeinsam mit Aristodemos von Kyme (Cumae) die Etrusker in der Seeschlacht von Cumae und unterband damit ihre Expansion in diesen Raum. Er nahm 476 v. Chr. erfolgreich an den Olympischen Spielen in Olympia (Griechenland) teil und siegte in der Disziplin Wagenrennen. 472 v. Chr. besiegte er Thrasydaios, Herrscher über Akragas, und machte die Stadt von Syrakus abhängig. Hieron I. gründete mehrere syrakusanische Kolonien, siedelte die Einwohner von Naxos und Catana in Lentini an, und bevölkerte Catana (das er Aetna nannte) mit Dorern. Hieron I. ging auch als Förderer der griechischen Kultur in Syrakus in die Geschichte ein. So zog er Dichter, wie Epicharmus, Simonides, Äschylos, Bacchylides und Pindar an seinen Hof. Hieron starb 466 oder 467 v. Chr. und vererbte sein Reich an seinen Bruder Thrasybulos. (de)
- Hieron I (Greek: Ἱέρων Α΄; usually Latinized Hiero) was the son of Deinomenes, the brother of Gelon and tyrant of Syracuse in Sicily from 478 to 467 BC. In succeeding Gelon, he conspired against a third brother, Polyzelos. (en)
- Hieron I.a (grezieraz: Ἱέρων Α΄ K.a. ?-467) Gelako tiranoa (K.a. 485-478) eta K.a. 478tik 466ra Sirakusakoa izan zen. semea eta Gelonen anaia zen. Sizilia osoa hartu zuen bere mende eta K.a. 474an, etruriarrak garaitu zituen Kumasen. Literaturazale handia zenez, greziar idazlerik bikainenak bildu zituen bere gortean, hala nola, Eskilo, Pindaro, Simonide eta Bakilide. (eu)
- Hierón I (Griego: Ἱέρων; ?-467 a. C.), tirano de Gela (485 - 478 a. C.) y de Siracusa (478-467 a. C.), hermano y sucesor de Gelón. (es)
- Hiéron Ier, en grec ancien : Ἱέρων, fut le second tyran de Syracuse de 478 à 466 av. J.-C., successeur de son frère Gélon Ier (485/478 av. J.-C.) et prédécesseur de son autre frère Thrasybule (466/465). (fr)
- Geróne o Ieróne (in greco antico: Ἱέρων, Hièrōn) (... – Aitna, 467 o 466 a.C.), è stato tiranno di Gela dal 485 o 484 a.C., al 478 o 477 a.C. e, successivamente, tiranno di Siracusa, fino alla morte.Figlio secondogenito di Dinomene di Gela, Gerone è noto per essere stato un abile mecenate: portò infatti alla corte aretusea alcuni tra i più grandi letterati in auge a quel tempo, tra i quali Pindaro ed Eschilo. Intraprese diverse battaglie come comandante dell'esercito siracusano, di cui la più nota è lo scontro navale di Cuma, avvenuto nel 474 a.C. in acque italiche contro gli Etruschi, sui quali riportò una importante vittoria, spesso interpretata come causa o concausa della definitiva crisi dell'antico popolo dell'Etruria. Alle falde dell'Etna Ierone rifondò Katane e la ribattezzò Aitna. Il centro divenne sul finire del suo governo la sua dimora fissa, tanto che il tiranno verrà soprannominato da Eschilo "Ierone l'Etneo" e nel centro etneo morirà. Viene indicato come "Gerone I" per distinguerlo da Gerone II (o Ierone II), tiranno di Siracusa dal 270 al 215 a.C. (it)
- Hiëro(n) I (Grieks Hiëroon) was tiran van Gela en van Syracuse. Hiëro volgde zijn broer Gelo op, in 485 v.Chr. te Gela en in 478 te Syracuse. Hij breidde zijn invloed uit tot Zuid-Italië, waar hij na een grote overwinning ter zee (474 v.Chr.) de stad Cumae bevrijdde van de bedreiging der Etrusken, en daardoor een eind maakte aan de Etruskische zeemacht. Naar aanleiding van deze zege offerde hij in Olympia als wijgeschenk een helm met inscriptie. Onder zijn beleid kende Syracuse een bloeiende welvaart. Hij hield er een schitterende hofhouding op na, en nodigde de grootste kunstenaars, filosofen en dichters uit aan zijn hof: onder meer Pindarus, Xenophanes, Bacchylides, Simonides en Aeschylus hebben er verbleven. Pindarus bezong zijn overwinningen in de paardenrennen op de Olympische Spelen in 476 v.Chr.. Hiëro I overleed in 466 v.Chr. Na zijn dood werd in Syracuse de democratie ingevoerd. (nl)
- ヒエロン1世(ギリシア語: Ιέρων Α΄, 英: Hiero I)は、デイノメネスの息子、ゲロンの弟であり、紀元前478年から紀元前467年までシュラクサイ(現在のシラクサ)を僭主として統治した。彼の治世において、彼はシュラクサイの勢力を大いに高めた。彼は、ナクソス(現在のジャルディーニ=ナクソス)やカタナ(現在のカターニア)からレオンティノイ(現在のレンティーニ)に住民を移住させてカタナにはドーリア人を居住させ、アクラガス(現在のアグリジェント)と同盟を結び、レギオン(現在のレッジョ・ディ・カラブリア)の僭主アナクシラスと敵対するを受け入れた。 彼の最も重要な軍事的功績は、紀元前474年のクマイの戦いでエトルリアを破り、それによりカンパニアのギリシア人をエトルリア人による支配から守ったことである。この戦争を記念する碑文の彫られた銅の兜(現在は大英博物館に収蔵されている。)がオリンピアに奉納された。 ヒエロン1世の治世は、ギリシアの歴史上初めての秘密警察が創設されたことで特徴付けられるが、彼は文学や文化の進歩的なパトロンであった。詩人シモーニデース、ピンダロス、バッキュリデース、アイスキュロス、エピカルモスや哲学者クセノパネスらは、彼の宮殿で活動した。彼はまた、全ギリシアの運動競技会にも熱心に参加し、馬レースや二輪馬車レースで数々の優勝を果たした。例えば、紀元前470年のデルポイでの二輪馬車レースや紀元前468年のオリンピアでの二輪馬車レースで優勝した。 ヒエロン1世は、紀元前467年にカタナで死去し、その地で埋葬されたが、彼の墓はカタナの元の住人が戻ってきた際に破壊された。シュラクサイにおける僭主制は、彼の死後、わずか1年程度しか続かなかった。 (ja)
- Hieron I Starszy (gr. Ἱέρων, ur. ?, zm. 467 p.n.e. w mieście Katana, obecnie Katania na Sycylii) – tyran Geli na Sycylii w latach 485-467 p.n.e. i Syrakuz w latach 478-467 p.n.e. Był synem Dejnomenesa oraz bratem Gelona i Trazybula. (pl)
- Hieron I var bror till Gelon och tyrann av Syrakusa från 478 till 467 f.Kr. Då han efterträdde Gelon konspirerade han mot den tredje brodern . Under sitt styre ökade han kraftigt Syrakusas makt. Han fördrev invånarna i Naxos och Catana till Leontini, befolkade Catana (som han döpte om till Aitna) med dorer, slöt ett avtal med Akragas (Agrigentum) och tog ställning för lokrierna mot Rhegiums tyrann . Han viktigaste insats var att besegra etruskerna i (474 f.Kr.), genom vilket han räddade grekerna i Kampanien från etruskisk dominans. En bronshjälm (nu förvarad på British Museum), med en inskription, som minner om händelsen, dedicerades till Olympia. Trots att han var despotisk i sitt styre var Hieron en liberal beskyddare av litteratur och kultur och är känd från Pindaros verk för att ha vunnit ett hästvagnslopp vid thebiska Iolaia. Han prisades också (tillsammans med sin häst Ferenikos) av i dennes femte ode. Han var entusiastiskt pederastisk och sökte andra pederastiskt intellektuellas sällskap, genom att bjuda in dem till sitt hov. En av hans eromenosar hette Dailochos. Denne dog vid Catana 467 f.Kr. I Machiavellis Fursten citeras Hieron som en exceptionellt dygdig man och ett ovanligt exempel på någon, som har nått prinstiteln från privatlivet. (sv)
- Гиерон I — тиран Сиракуз (Сицилия) из династии , правивший в 478—466 гг. до н. э. Обладая огромными средствами, Гиерон I вёл в Сиракузах большое строительство. При его дворе некоторое время жили поэты Симонид, Пиндар и Вакхилид, прославившие его имя в своих одах. Персонаж небольшого трактата Ксенофонта в форме диалога «Гиерон», где он дискутирует с Симонидом об искусстве быть тираном (монархом). (ru)
- Hierão I ou Híeron I (em grego: Ἱέρων; ? — Catânia, 466 a.C.) foi um tirano da colónia gregas de Siracusa que governou entre 478 e 467 a.C. Hierão era o filho mais novo de Deinomenes de Gela e irmão de Gelão I. O seu irmão começou por ser tirano de Gela, mas quando em 485 a.C. mudou-se para Siracusa nomeou Hierão como seu representante em Gela. Em 480 a.C. esteve presente com Gelão I na Batalha do Himeras onde foram derrotados os Cartaginenses que tinham invadido a Sicília; a tradição grega considera que esta batalha ocorreu no mesmo dia em que os gregos derrotaram os Persas na Batalha de Salamina. Com a morte do seu irmão em 478 a.C. Hierão sucedeu-lhe como tirano de Siracusa. Seguiu uma política intervencionista na Magna Grécia, tendo apoiado Síbaris na sua disputa com Crotona. Também conseguiu evitar que o sogro, Anaxilas do Régio, atacasse Lócris Epicefíria. Em 474 a.C. ajudou a colónia grega de Cumas a derrotar os Etruscos numa batalha naval na baía de Nápoles que colocou um ponto final ao poderio naval etrusco. Hierão fundou uma colónia na ilha de Ísquia, frente a Cumas, que contudo não duraria muito tempo. Na Sicília, Hierão deslocou a população jónia da cidade de Catânia para Leontinos; refundou Catânia com colonos dórios e com o novo nome de Etna, tendo nomeado o seu filho Deinomenes como governador. Pela corte de Hierão passaram poetas e filósofos como Ésquilo, Simónides e Epicarmo. Hierão participou nos Jogos Olímpicos e nos Jogos Píticos como patrocinador das corridas de cavalos, tendo as suas vitórias sido celebradas pelos poetas Píndaro (I Ode Olímpica e I Ode Pítica) e Baquílides. Foi sucedido pelo seu irmão Trasibulo, que foi expulso do poder depois de um ano de governo durante uma revolta dos estados da Sicília, tendo sido instalada a democracia em Siracusa. (pt)
- Гієрон I — тиран Сиракуз з 477 до 466 року до н. е. Володарював після смерті свого брата тирана Гелона. (uk)
|
rdfs:comment
|
- Ο Ιέρων Α΄ ο Συρακούσιος (πέθανε το 466 π.Χ.) ήταν Τύραννος της Τζέλα (485 π.Χ. - 478 π.Χ.) και Τύραννος των Συρακουσών (478 π.Χ. - 466 π.Χ.). Ο Ιέρων Α΄ ήταν δευτερότοκος γιος του Δεινομένη από την Γέλα, αδελφός και διάδοχος του πρωτότοκου Γέλωνα. (el)
- Hieron I (Greek: Ἱέρων Α΄; usually Latinized Hiero) was the son of Deinomenes, the brother of Gelon and tyrant of Syracuse in Sicily from 478 to 467 BC. In succeeding Gelon, he conspired against a third brother, Polyzelos. (en)
- Hieron I.a (grezieraz: Ἱέρων Α΄ K.a. ?-467) Gelako tiranoa (K.a. 485-478) eta K.a. 478tik 466ra Sirakusakoa izan zen. semea eta Gelonen anaia zen. Sizilia osoa hartu zuen bere mende eta K.a. 474an, etruriarrak garaitu zituen Kumasen. Literaturazale handia zenez, greziar idazlerik bikainenak bildu zituen bere gortean, hala nola, Eskilo, Pindaro, Simonide eta Bakilide. (eu)
- Hierón I (Griego: Ἱέρων; ?-467 a. C.), tirano de Gela (485 - 478 a. C.) y de Siracusa (478-467 a. C.), hermano y sucesor de Gelón. (es)
- Hiéron Ier, en grec ancien : Ἱέρων, fut le second tyran de Syracuse de 478 à 466 av. J.-C., successeur de son frère Gélon Ier (485/478 av. J.-C.) et prédécesseur de son autre frère Thrasybule (466/465). (fr)
- Hieron I Starszy (gr. Ἱέρων, ur. ?, zm. 467 p.n.e. w mieście Katana, obecnie Katania na Sycylii) – tyran Geli na Sycylii w latach 485-467 p.n.e. i Syrakuz w latach 478-467 p.n.e. Był synem Dejnomenesa oraz bratem Gelona i Trazybula. (pl)
- Гиерон I — тиран Сиракуз (Сицилия) из династии , правивший в 478—466 гг. до н. э. Обладая огромными средствами, Гиерон I вёл в Сиракузах большое строительство. При его дворе некоторое время жили поэты Симонид, Пиндар и Вакхилид, прославившие его имя в своих одах. Персонаж небольшого трактата Ксенофонта в форме диалога «Гиерон», где он дискутирует с Симонидом об искусстве быть тираном (монархом). (ru)
- Гієрон I — тиран Сиракуз з 477 до 466 року до н. е. Володарював після смерті свого брата тирана Гелона. (uk)
- Hieró I (grec antic: Ἱέρων, llatí: Hieron) fou tirà de Siracusa del 478 aC al 466 aC. Era fill de Dinòmenes i germà de Geló I al que va succeir el 478 aC. Abans de pujar al poder va donar suport al seu germà en diverses guerres i va tenir part important a la gran victòria d'Himera sobre els cartaginesos. A la mort de Teró d'Agrigent el 472 aC el seu fill Trasideu va entrar en guerra amb Siracusa, però Hieró el va derrotar en una batalla que va acabar amb l'enderrocament del tirà i l'entesa amb el govern que el va substituir. (ca)
- Hierón (starořecky Ἱέρων – Hierón) byl tyran Gely a Syrakus v 5. stol před Kr. Hierón se stal tyranem Syrakus po smrti svého bratra Gelóna, který původně vládl jen v Gele. Gelón se v Gele chopil moci v roce 491 př. n. l. po smrti tyrana . V roce 485 př. n. l. si ho syrakuští aristokraté, které vyhnal lid, zavolali na pomoc a Gelón si ze Syrakus udělal svou rezidenci a vládcem Gely jmenoval svého bratra Hieróna. Když v roce 480 před Kr. řečtí tyrani Gelón a Theron porazili Kartágo, staly se Syrakusy vedoucí mocností ve Velkém Řecku. Po smrti Gelóna moc v Syrakusách převzal Hierón navzdory nárokům svého bratra Polyzéla. (cs)
- Hieron I. (altgriechisch Ἱέρων Hiérōn, lateinisch Hiero; † 466 oder 467 v. Chr. in Catana) aus der Familie der Deinomeniden war Tyrann von Gela und von Syrakus. 485 v. Chr. wurde Hieron Tyrann von Gela, 478 v. Chr. folgte er seinem Bruder Gelon von Syrakus als Tyrann von Syrakus nach. Hieron war ein machtbewusster Politiker und Militär. Er schloss ein Bündnis mit Akragas (Agrigent) und vereinte fast ganz Sizilien. Er griff auch in die politischen Auseinandersetzungen in Unteritalien ein, wo er die Interessen der Lokrer gegen , den Tyrannen von Rhegion unterstützte. Er schlug 474 v. Chr. gemeinsam mit Aristodemos von Kyme (Cumae) die Etrusker in der Seeschlacht von Cumae und unterband damit ihre Expansion in diesen Raum. (de)
- Geróne o Ieróne (in greco antico: Ἱέρων, Hièrōn) (... – Aitna, 467 o 466 a.C.), è stato tiranno di Gela dal 485 o 484 a.C., al 478 o 477 a.C. e, successivamente, tiranno di Siracusa, fino alla morte.Figlio secondogenito di Dinomene di Gela, Gerone è noto per essere stato un abile mecenate: portò infatti alla corte aretusea alcuni tra i più grandi letterati in auge a quel tempo, tra i quali Pindaro ed Eschilo. Viene indicato come "Gerone I" per distinguerlo da Gerone II (o Ierone II), tiranno di Siracusa dal 270 al 215 a.C. (it)
- ヒエロン1世(ギリシア語: Ιέρων Α΄, 英: Hiero I)は、デイノメネスの息子、ゲロンの弟であり、紀元前478年から紀元前467年までシュラクサイ(現在のシラクサ)を僭主として統治した。彼の治世において、彼はシュラクサイの勢力を大いに高めた。彼は、ナクソス(現在のジャルディーニ=ナクソス)やカタナ(現在のカターニア)からレオンティノイ(現在のレンティーニ)に住民を移住させてカタナにはドーリア人を居住させ、アクラガス(現在のアグリジェント)と同盟を結び、レギオン(現在のレッジョ・ディ・カラブリア)の僭主アナクシラスと敵対するを受け入れた。 彼の最も重要な軍事的功績は、紀元前474年のクマイの戦いでエトルリアを破り、それによりカンパニアのギリシア人をエトルリア人による支配から守ったことである。この戦争を記念する碑文の彫られた銅の兜(現在は大英博物館に収蔵されている。)がオリンピアに奉納された。 ヒエロン1世は、紀元前467年にカタナで死去し、その地で埋葬されたが、彼の墓はカタナの元の住人が戻ってきた際に破壊された。シュラクサイにおける僭主制は、彼の死後、わずか1年程度しか続かなかった。 (ja)
- Hiëro(n) I (Grieks Hiëroon) was tiran van Gela en van Syracuse. Hiëro volgde zijn broer Gelo op, in 485 v.Chr. te Gela en in 478 te Syracuse. Hij breidde zijn invloed uit tot Zuid-Italië, waar hij na een grote overwinning ter zee (474 v.Chr.) de stad Cumae bevrijdde van de bedreiging der Etrusken, en daardoor een eind maakte aan de Etruskische zeemacht. Naar aanleiding van deze zege offerde hij in Olympia als wijgeschenk een helm met inscriptie. (nl)
- Hierão I ou Híeron I (em grego: Ἱέρων; ? — Catânia, 466 a.C.) foi um tirano da colónia gregas de Siracusa que governou entre 478 e 467 a.C. Hierão era o filho mais novo de Deinomenes de Gela e irmão de Gelão I. O seu irmão começou por ser tirano de Gela, mas quando em 485 a.C. mudou-se para Siracusa nomeou Hierão como seu representante em Gela. Em 480 a.C. esteve presente com Gelão I na Batalha do Himeras onde foram derrotados os Cartaginenses que tinham invadido a Sicília; a tradição grega considera que esta batalha ocorreu no mesmo dia em que os gregos derrotaram os Persas na Batalha de Salamina. (pt)
- Hieron I var bror till Gelon och tyrann av Syrakusa från 478 till 467 f.Kr. Då han efterträdde Gelon konspirerade han mot den tredje brodern . Under sitt styre ökade han kraftigt Syrakusas makt. Han fördrev invånarna i Naxos och Catana till Leontini, befolkade Catana (som han döpte om till Aitna) med dorer, slöt ett avtal med Akragas (Agrigentum) och tog ställning för lokrierna mot Rhegiums tyrann . (sv)
|