| dbo:abstract
|
- La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana. S'ha reconstruït gràcies a l’anàlisi d’excavacions arqueològiques dels jaciments d’aquesta regió, i a partir del mil·lenni iv aC per textos escrits principalment sobre tauletes d’argila, atès que Mesopotàmia és una de les primeres civilitzacions a inventar l'escriptura, junt amb l'antic Egipte. Els primers pobles de Mesopotàmia n'apareixen al nord al començament del neolític, una zona que era un espai on s'havia propagat la domesticació de plantes i animals (i no un dels seus focus, que es localitzen principalment al sud-est de l'Anatòlia i al Llevant). Tanmateix, a partir del mil·lenni vii aC veu el desenvolupament de cultures dinàmiques, i la progressiva expansió dels pobles agrícoles a tota Mesopotàmia: la cultura d'Hassuna (c. 6500-6000 aC), la cultura de Samarra (c. 6200-5700 aC) i la cultura d'Halaf (c. 6100-5200 aC) al nord i centre, i la cultura d’Obeid (c. 6200- 3900 aC), que veu l’ascens del sud, i exerceix una influència important al nord.
* El Tigris, juntament amb l'Eufrates, són els dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia
* Mapa on es pot veure l'extensió de Mesopotàmia
* Cronologia de Mesopotàmia El període d'Uruk (c. 3900-3000 aC) va veure continuar l'evolució de les societats mesopotàmiques cap a comunitats més integrades políticament i social, i va culminar en la seva última fase, la recent Uruk (c 3400-3000 aC), amb l'aparició de construccions polítiques que es poden caracteritzar com a «estats» i aglomeracions que es poden qualificar com a «ciutats», en primer lloc Uruk. En aquest període també va aparèixer l'escriptura, sense cap mena de dubte en aquest darrer lloc; i la Baixa Mesopotàmia, basada en una agricultura de regadiu molt productiva, va tenir un paper com a regió impulsora, influint notablement en els seus veïns, sobretot l'Alta Mesopotàmia. Es pot observar al mil·lenni iii aC que la civilització urbana del sud de Mesopotàmia continua el seu desenvolupament. Aquesta regió és llavors ocupada per dos grups principals, els que parlen sumeri i els que parlen accadi, una llengua semítica. Es divideix en un conjunt de petites entitats polítiques que s’anomenen habitualment «ciutats estat» (Uruk, Ur, Lagaix, Umma, Kix, etc.), que s’unifiquen dues vegades al final del mil·lenni en dos «imperis»: l'imperi accadi (c. 2340-2190 aC) i la tercera dinastia d'Ur (c. 2112-2004 aC). El començament del mil·lenni ii aC està marcat per la creació de dinasties en tota Mesopotàmia (i Síria) pels reis amorrites (Isin, Larsa, Eixnunna, Mari, Yamkhad, etc.). Aquest període de gran fragmentació política acaba amb la breu unificació de la regió per part de Babilònia a mitjan segle xviii aC. Després d’un període obscur mal documentat a mitjan mil·lenni ii aC, nous regnes (més grans que els anteriors) comparteixen Mesopotàmia: al sud els cassites regnant des de Babilònia, i al nord els mitanni, després d'Assíria. El final del mil·lenni ii aC és un nou període de crisi a l'Orient Mitjà, amb l'enfonsament dels grans regnes i l'arribada de noves poblacions, en primer lloc els arameus, que van ocupar tant l'Alta Mesopotàmia com la baixa al començament del mil·lenni i aC. Els sobirans d’Assíria assoliren, tanmateix, subjugar-los i estendre la seva dominació sobre les zones veïnes, inclosa Babilònia, i constituïren el primer imperi que abastava una part important del Pròxim Orient. No obstant això, foren enderrocats a finals del segle vii aC pels medes i els babilonis, aquests darrers constituïren un nou imperi que ràpidament es va ensorrar, fou derrotat i substituït pel dels perses aquemènides el 539 aC. Durant els segles de l'antiguitat clàssica i tardana, Mesopotàmia va estar dominada per imperis fundats per dinasties estrangeres: primer els perses aquemènides (539-330 aC), després els grecs selèucides, que van succeir les conquestes d’Alexandre el Gran (330-141 aC), després els parts àrsacides (141 aC-224) i els perses sassànides (224-646). Si la Baixa Mesopotàmia fou una regió rica durant aquests imperis, per la seva banda el final dels regnes mesopotàmics pròpiament dits indica la fi de l’antiga cultura mesopotàmica, que va desaparèixer durant aquests segles, amb la seva característica escriptura cuneïforme, i es va esborrar en gran part de la memòria fins al seu redescobriment al segle xix. (ca)
- Dějiny Mezopotámie zahrnují dějiny území známého jako Mezopotámie od starší doby kamenné po jeho dobytí muslimy v 7. století n. l. Území Mezopotámie je zhruba vymezeno povodím Eufratu a Tigridu. Dějiny tohoto území jsou nám známy díky archeologickým vykopávkám a od 4. tisíciletí př. n. l., po vynálezu písma, také díky postupně se zvyšujícímu množství historických zdrojů. Zatímco v paleolitu a raném neolitu byly osídlené pouze části horní Mezopotámie, v pozdním neolitu byla osídlena i dolní mezopotámská pánev. Od doby bronzové Mezopotámii vzniklo mnoho velkých civilizací, pročež je často přezdívána "kolébka civilizace." Vznik prvních měst v jižní Mezopotámii se datuje do chalkolitu (urucké období), od c. 5300 př. n. l. Regionální nezávislost Mezopotámie skončila v roce 539 př. n. l. jejím připojením k Perské říši. (cs)
- يمتد تاريخ بلاد ما بين النهرين منذ أولى فترات الاستيطان البشري لجنوب بلاد الرافدين وصولًا إلى أواخر التاريخ القديم. جُمع هذا التاريخ من خلال الأدلة المستمدة من أعمال التنقيب الأثرية، وعن طريق المصادر التاريخية المتزايدة بعد اختراع الكتابة في أواخر الألفية الرابعة قبل الميلاد. لم تستعمر إلا أجزاء من بلاد الرافدين العليا في العصر الحجري القديم وبدايات العصر الحجري الحديث، واستُعمر الحوض الجنوبي للنهرين خلال العصر الحجري الحديث المتأخر. كانت بلاد الرافدين وطنًا لكثير من أقدم الحضارات المهمة في التاريخ، إذ دخلت التاريخ من العصر البرونزي الباكر، لهذا السبب تدعى هذه المنطقة باسم مهد الحضارة. يعود ظهور أولى مدن جنوب بلاد الرافدين إلى فترة أوروك منذ 4000 سنة قبل الميلاد. فيما بعد، انتهت فترة استقلالها باحتلالها من قبل الدولة الأخمينية الفارسية عام 539 قبل الميلاد، بالرغم من ذلك، ظهر عدد من الممالك الأصلية الآشورية الجديدة خلال أوقات مختلفة. (ar)
- Historio > Civilizoj > Antikvaj Civilizoj de Mezopotamio Mezopotamio estas ofte nomata "La lulilo de civilizacio", ĉar oni kredas, ke tie ekaperis la plej malnovaj el la antikvaj civilizoj. Antaŭ 5.000 jaroj agrokulturistoj gajnis fekundan teron, akvumitan per du riveroj, Tigriso kaj Eŭfrato: Mezopotamion, kio signifas ‘interriverejo’ (greke: meso – ‘meze’ kaj potamos – ‘rivero’). Tiu ĉi zono hodiaŭ estas Irako. En Mezopotamio homoj loĝas jam multajn jarmilojn kaj povas esti, ke ĝi estas la plej antikva loĝata regiono de la mondo. Historio komenciĝas per arkeologia kulturo nomata Al-Obeida (laŭ vilaĝo Tel Al-Ubaid en Irako) de Eneolitiko, kie la unuaj postrestaĵoj estis malkovritaj. Arealo de ĉi-tiu kulturo ampleksas ne nur Mezopotamion, sed ankaŭ nordan Sirion kaj sud-orientan parton de Malgrand-Azio. Ĝi estas datita inter fino de 6-a jarmilo kaj mezo de 4-a jarmilo. Al-Obeida-kulturo karakteriziĝas per apero de urboj kaj irigacia agrokulturo. La plej gravaj antikvaj civilizoj de la regiono estis: Sumera (3.500 a.K. – 2.000 a.K.), Babilona (18-a jarcento a.K. – 539 a.K.) kaj Asiria (1.350 a.K. – 612 a.K.). (eo)
- The history of Mesopotamia ranges from the earliest human occupation in the Paleolithic period up to Late antiquity. This history is pieced together from evidence retrieved from archaeological excavations and, after the introduction of writing in the late 4th millennium BC, an increasing amount of historical sources. While in the Paleolithic and early Neolithic periods only parts of Upper Mesopotamia were occupied, the southern alluvium was settled during the late Neolithic period. Mesopotamia has been home to many of the oldest major civilizations, entering history from the Early Bronze Age, for which reason it is often called a cradle of civilization. (en)
- La historia de Mesopotamia hace referencia a la primera civilización que ocupó el territorio de Mesopotamia, que abarca la cuenca fluvial de los ríos Tigris y Éufrates, desde la prehistoria hasta la caída del último imperio mesopotámico —el Imperio caldeo o neobabilónico—. Durante esta etapa, la región mantuvo ciertos caracteres comunes que permiten definirla como una unidad histórica. Mesopotamia no está delimitada por fronteras naturales definidas, extendiéndose al este hacia Irán, al norte hacia Anatolia y al oeste hacia Siria. La historia de Mesopotamia corresponde también a un período histórico de la antigüedad oriental que se inicia con los primeros poblamientos de Mesopotamia en lugares como Tell Hassuna, Samarra y Tell Halaf. La relación de Mesopotamia con el Antiguo Testamento hizo ese campo de estudio particularmente atractivo para los occidentales a partir del siglo XVIII. La asiriología, disciplina que se encarga de la Historia Antigua de Mesopotamia, fue instituida en el siglo XIX; su desarrollo fue influenciado por un fenómeno que los críticos postmodernos, como Edward Said, llamaron orientalismo, definido como la representación de Oriente en la academia, en la literatura y en el arte occidental por medio de estereotipos determinados por una postura neocolonialista, etnocéntrica y racista. (es)
- L'histoire de la Mésopotamie débute avec le développement des communautés sédentaires dans le nord de la Mésopotamie au début du Néolithique, et s'achève dans l'Antiquité tardive. Elle est reconstituée grâce à l'analyse des fouilles archéologiques des sites de cette région, et à partir du IVe millénaire av. J.-C. par des textes écrits essentiellement sur des tablettes d'argile, la Mésopotamie étant l'une des premières civilisations à inventer l'écriture, avec l’Égypte antique. Les premiers villages de Mésopotamie apparaissent dans le Nord au début du néolithique, même si la région est un espace de diffusion de la domestication des plantes et des animaux et non pas un de ses foyers, qui se situent alors surtout dans l'Anatolie du sud-est et au Levant. Cependant dès le VIIe millénaire av. J.-C. elle voit le développement de cultures dynamiques, voyant l'expansion progressive des villages agricoles dans toute la Mésopotamie : la culture de Hassuna (v. 6500-6000 av. J.-C.), la culture de Samarra (v. 6200-5700 av. J.-C.) et la culture de Halaf (v. 6100-5200 av. J.-C.) au Nord et au Centre, et la culture d'Obeïd (v. 6200-3900 av. J.-C.) qui voit l'essor du Sud, et exerce une influence importante sur le Nord. La période d'Uruk (v. 3900-3000 av. J.-C.) voit l'évolution des sociétés mésopotamiennes se poursuivre vers des communautés plus intégrées politiquement et socialement, et culmine dans sa dernière phase, l'Uruk récent (v. 3400-3000) avec l'apparition de constructions politiques que l'on peut caractériser comme des États, et d'agglomérations qui peuvent être qualifiées de villes, en premier lieu Uruk. Cette époque voit également l'apparition de l'écriture, sans doute sur ce dernier site, et la Basse Mésopotamie, reposant sur une agriculture irriguée très productive, joue un rôle de région motrice, influençant de façon marquée ses voisines, notamment la Haute Mésopotamie. Le IIIe millénaire av. J.-C. voit la civilisation urbaine du Sud mésopotamien poursuivre son essor. Cette région est alors occupée par deux groupes principaux, ceux parlant le sumérien, une langue sans parenté connue, et ceux parlant l'akkadien, une langue sémitique. Elle est divisée en un ensemble de petites entités politiques que l'on désigne couramment comme des « cités-États » (Uruk, Ur, Lagash, Umma, Kish, etc.), qui sont unifiées à deux reprises à la fin du millénaire par deux « empires » : l'empire d'Akkad (v. 2340-2190 av. J.-C.) et la troisième dynastie d'Ur (v. 2112-2004 av. J.-C.). Le début du IIe millénaire av. J.-C. est marqué par la création de dynasties dans toute la Mésopotamie (et la Syrie) par des rois amorrites (Isin, Larsa, Eshnunna, Mari, Yamkhad, etc.). Cette période de grande fragmentation politique prend fin avec la brève unification de la région par Babylone au milieu du XVIIIe siècle av. J.-C. Après une période obscure mal documentée au milieu du IIe millénaire av. J.-C., de nouveaux royaumes, plus vastes que les précédents, se partagent la Mésopotamie : au sud les Kassites régnant depuis Babylone, et au Nord le Mittani puis l'Assyrie. La fin du IIe millénaire av. J.-C. est une nouvelle période de crise au Moyen-Orient, avec l'effondrement des grands royaumes et l'arrivée de nouvelles populations, en premier lieu les Araméens qui investissent aussi bien la Haute que la Basse Mésopotamie au début du Ier millénaire av. J.-C. Les souverains d'Assyrie parviennent néanmoins à les soumettre et à étendre leur domination sur les régions voisines, y compris la Babylonie, constituant le premier empire couvrant une majeure partie du Moyen-Orient. Ils sont néanmoins renversés à la fin du VIIe siècle av. J.-C. par les Mèdes et les Babyloniens, ces derniers constituant un nouvel empire, qui s'effondre rapidement, vaincu et remplacé par celui des Perses achéménides en 539 av. J.-C. Durant les siècles de l'Antiquité classique et tardive, la Mésopotamie est dominée par des empires fondés par des dynasties étrangères : les Perses achéménides d'abord (539-330 av. J.-C.), puis les Grecs séleucides qui succèdent aux conquêtes d'Alexandre le Grand (330-141 av. J.-C.), ensuite les Parthes arsacides (141 av. J.-C.-224 apr. J.-C.) et les Perses sassanides (224-646 apr. J.-C.). Si la Basse Mésopotamie reste une région riche dans ces empires, en revanche la fin des royaumes proprement mésopotamiens signe la fin de l'antique culture mésopotamienne qui disparaît durant ces siècles, avec son écriture cunéiforme caractéristique, et est largement effacée des mémoires jusqu'à sa redécouverte au XIXe siècle. (fr)
- Mesopotamia (dari bahasa Yunani Kuno: Μεσοποταμία: tanah di antara sungai-sungai; bahasa Arab: بلاد الرافدين (bilād al-rāfidayn); bahasa Suryani: ܒܝܬ ܢܗܪܝܢ (Beth Nahrain): "tanah dari sungai-sungai" terletak di antara dua sungai besar, Efrat dan Tigris. Daerah yang kini menjadi Republik Irak itu pada zaman dahulu disebut Mesopotamia, yang dalam bahasa Yunani berarti "(daerah) di antara sungai-sungai". Dengan bidang tanah yang panjang dan sempit berbentuk seperti bulan sabit dan tanahnya yang subur, daerah ini juga disebut "Bulan Sabit Subur". Nama Mesopotamia sudah digunakan oleh para penulis Yunani dan Latin kuno, seperti apa Polybius (abad 2 SM) dan Strabo (60 SM-20 M). Tanah subur ini telah menumbuhkan banyak peradaban kuno yang megah dan secara kolektif dikenal sebagai sebagai peradaban Mesopotamia. Inilah peradaban paling awal di Asia Barat dan salah satu yang tertua di dunia. Menurut keyakinan Kristen dan Yahudi seperti dalam Perjanjian Lama, ada usaha menghubungkan keluarga Abraham (yang lalu disebut "Bapa Orang Beriman" dan diakui oleh tiga agama monoteistik dunia, Islam, Kristen, dan Yahudi ) dengan Mesopotamia. Dalam kitab Kejadian 11:31 dikatakan, pada suatu masa keluarga Abraham berpindah dari Ur Kaśdim ke Haran sebelum akhirnya berpindah ke Kanaan (Daerah Israel dan Palestina sekarang). Lokasi Ur Kaśdim biasanya dirujuk pada Tell el-Muqayyar, situs bekas reruntuhan Kota Ur kuno dari . Sedangkan Haran terletak di bagian utara Mesopotamia, di tepi Sungai Efrat. Mesopotamia merupakan peradaban tertua di dunia yang terletak diantara dua sungai besar yaitu Sungai Euphrat dan Tigris (sekarang Irak). Luas kawasan peradaban ini mencapai kurang lebih 6.000 kilometer persegi. Bangsa Sumeria, Akkadia, Babylonia, Assyria dan Babylonia Baru merupakan bangsa-bangsa yang pernah mendiami daerah ini. Peradaban Mesopotamia ditandai dengan kehidupan pada segi agraris. Mereka mendiami daerah rawa yang dikeringkan sehingga menjadi lahan pertanian yang subur. Sarana irigasi dan sistem pengairan seperti parit dan kanal sudah dikenal pada peradaban ini. Kepercayaan di Mesopotamia bermula dari kepercayaan yang dibawa oleh Bangsa Sumeria yang memuja banyak dewa. Dewa Anu (Dewa Langit), Dewa Enlil (Dewa Bumi) dan Dewa Ea (Dewa Air) merupakan dewa utama yang dipuja oleh bangsa Sumeria. Untuk memuja dewa-dewa, bangsa Sumeria membangun kuil yang dikenal dengan nama ziggurat yang bearti bangunan tinggi seperti gunung. Ziggurat dibuat lebih tinggi dari rumah penduduk. Kuil ini memiliki menara bertingkat-tingkat yang dilengkapi dengan tangga. (in)
- La Mesopotamia è un ampio bacino geografico che si estende dall'Altopiano iranico al Mediterraneo, compreso tra i corsi dei fiumi Tigri ed Eufrate. Tra la fine dell'ultima era glaciale, 10 000 a.C. circa, e l'inizio della storia, la Mesopotamia, nota anche con il nome di mezzaluna fertile, venne abitata da diverse civiltà che fondarono città come Ubaid ed Uruk. Uno dei siti neolitici più antichi conosciuti in Mesopotamia è Jarmo, risalente al 7000 a.C. circa, senza contare il sito di Göbekli Tepe, risalente al 7500 a.C. A partire dal 3500 a.C. vide il fiorire di grandi civiltà, come i Sumeri, gli Accadi, i Babilonesi, gli Assiri, gli Ittiti, gli Hurriti e i Cassiti. Ad alcune di esse si devono importanti scoperte e invenzioni: i Sumeri furono tra i primi a inventare la scrittura, mentre i Babilonesi hanno ideato uno dei primi codici di leggi della storia, il Codice di Hammurabi. Alcune di queste civiltà, come gli Assiri, hanno fondato un vasto impero. Nel 500 a.C. circa venne conquistata dall'Impero persiano. Con il passare dei secoli venne a far parte di vasti domini, come quello seleucide, parto, sasanide, arabo e ottomano. Attualmente comprende l'Iraq, parte della Siria orientale, la Turchia sudorientale e l'Iran sudoccidentale. (it)
- Древняя Месопотамия, также Древнее Двуречье, Древнее Междуречье — древняя страна в Западной Азии в долине рек Тигр и Евфрат; место возникновения и развития древнейшей цивилизации; на территории Месопотамии располагались шумеро-аккадские царства Шумера, Аккад, Вавилония и Ассирия, а также хуррито-арийское государство Митанни. Месопотамия — одна из великих цивилизаций Древнего мира; наряду с Египтом считается первой на земле; возникла в середине 4-го тысячелетия до н. э., угасла — в начале нашей эры. В Месопотамии появилась древнейшая письменность, первые города и государства (в том числе имперского типа), зачатки банковской системы, древнейшая литература, библиотеки, школы, архивы, музеи, монотеистические и дуалистические учения (зачатки монотеизма в культах Ашшура и Бэла-Мардука, манихейство). Сам облик месопотамской цивилизации (архитектура, скульптура и др.) и её институты (государственность, право, денежная система, календарь и т. д.) стали образцом для многих государств и обществ Ближнего Востока — Элама, Хеттского царства, Мидии, Персидской державы и других. Оставила глубокий след в мировой культуре: к её достижениям восходят древнейшие традиции математики (деление круга на 360 градусов и другие единицы шестидесятеричной системы счисления), астрономии (зодиак и другие созвездия), астрология; оказала серьёзное влияние на библейскую традицию (Миф о Потопе, Вавилонской башне и другие сюжеты). (ru)
- Стародавнє Межиріччя або Стародавня Месопотамія — одна з великих цивілізацій Стародавнього світу, що існувала на Близькому Сході, в долині річок Тигр і Євфрат. Умовні хронологічні рамки — з середини IV тис до н. е. (епоха Урук) по 12 жовтня 539 р. до н. е. («Падіння Вавилона»). У різний час тут існували царства Шумеру, Аккаду, Вавилонії та Асирії. (uk)
- 美索不达米亚的古代历史主要是指从旧石器时代初期早期人类的活动至古典时代晚期。 美索不达米亚在古代希腊语中指“两河流域”。美索不达米亚这个名字最早出现在公元前4世纪。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- The history of Mesopotamia ranges from the earliest human occupation in the Paleolithic period up to Late antiquity. This history is pieced together from evidence retrieved from archaeological excavations and, after the introduction of writing in the late 4th millennium BC, an increasing amount of historical sources. While in the Paleolithic and early Neolithic periods only parts of Upper Mesopotamia were occupied, the southern alluvium was settled during the late Neolithic period. Mesopotamia has been home to many of the oldest major civilizations, entering history from the Early Bronze Age, for which reason it is often called a cradle of civilization. (en)
- Стародавнє Межиріччя або Стародавня Месопотамія — одна з великих цивілізацій Стародавнього світу, що існувала на Близькому Сході, в долині річок Тигр і Євфрат. Умовні хронологічні рамки — з середини IV тис до н. е. (епоха Урук) по 12 жовтня 539 р. до н. е. («Падіння Вавилона»). У різний час тут існували царства Шумеру, Аккаду, Вавилонії та Асирії. (uk)
- 美索不达米亚的古代历史主要是指从旧石器时代初期早期人类的活动至古典时代晚期。 美索不达米亚在古代希腊语中指“两河流域”。美索不达米亚这个名字最早出现在公元前4世纪。 (zh)
- يمتد تاريخ بلاد ما بين النهرين منذ أولى فترات الاستيطان البشري لجنوب بلاد الرافدين وصولًا إلى أواخر التاريخ القديم. جُمع هذا التاريخ من خلال الأدلة المستمدة من أعمال التنقيب الأثرية، وعن طريق المصادر التاريخية المتزايدة بعد اختراع الكتابة في أواخر الألفية الرابعة قبل الميلاد. لم تستعمر إلا أجزاء من بلاد الرافدين العليا في العصر الحجري القديم وبدايات العصر الحجري الحديث، واستُعمر الحوض الجنوبي للنهرين خلال العصر الحجري الحديث المتأخر. كانت بلاد الرافدين وطنًا لكثير من أقدم الحضارات المهمة في التاريخ، إذ دخلت التاريخ من العصر البرونزي الباكر، لهذا السبب تدعى هذه المنطقة باسم مهد الحضارة. (ar)
- La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana. S'ha reconstruït gràcies a l’anàlisi d’excavacions arqueològiques dels jaciments d’aquesta regió, i a partir del mil·lenni iv aC per textos escrits principalment sobre tauletes d’argila, atès que Mesopotàmia és una de les primeres civilitzacions a inventar l'escriptura, junt amb l'antic Egipte.
*
*
* Cronologia de Mesopotàmia (ca)
- Dějiny Mezopotámie zahrnují dějiny území známého jako Mezopotámie od starší doby kamenné po jeho dobytí muslimy v 7. století n. l. Území Mezopotámie je zhruba vymezeno povodím Eufratu a Tigridu. Dějiny tohoto území jsou nám známy díky archeologickým vykopávkám a od 4. tisíciletí př. n. l., po vynálezu písma, také díky postupně se zvyšujícímu množství historických zdrojů. Zatímco v paleolitu a raném neolitu byly osídlené pouze části horní Mezopotámie, v pozdním neolitu byla osídlena i dolní mezopotámská pánev. Od doby bronzové Mezopotámii vzniklo mnoho velkých civilizací, pročež je často přezdívána "kolébka civilizace." Vznik prvních měst v jižní Mezopotámii se datuje do chalkolitu (urucké období), od c. 5300 př. n. l. Regionální nezávislost Mezopotámie skončila v roce 539 př. n. l. jejím p (cs)
- Historio > Civilizoj > Antikvaj Civilizoj de Mezopotamio Mezopotamio estas ofte nomata "La lulilo de civilizacio", ĉar oni kredas, ke tie ekaperis la plej malnovaj el la antikvaj civilizoj. Antaŭ 5.000 jaroj agrokulturistoj gajnis fekundan teron, akvumitan per du riveroj, Tigriso kaj Eŭfrato: Mezopotamion, kio signifas ‘interriverejo’ (greke: meso – ‘meze’ kaj potamos – ‘rivero’). Tiu ĉi zono hodiaŭ estas Irako. La plej gravaj antikvaj civilizoj de la regiono estis: Sumera (3.500 a.K. – 2.000 a.K.), Babilona (18-a jarcento a.K. – 539 a.K.) kaj Asiria (1.350 a.K. – 612 a.K.). (eo)
- La historia de Mesopotamia hace referencia a la primera civilización que ocupó el territorio de Mesopotamia, que abarca la cuenca fluvial de los ríos Tigris y Éufrates, desde la prehistoria hasta la caída del último imperio mesopotámico —el Imperio caldeo o neobabilónico—. Durante esta etapa, la región mantuvo ciertos caracteres comunes que permiten definirla como una unidad histórica. (es)
- Mesopotamia (dari bahasa Yunani Kuno: Μεσοποταμία: tanah di antara sungai-sungai; bahasa Arab: بلاد الرافدين (bilād al-rāfidayn); bahasa Suryani: ܒܝܬ ܢܗܪܝܢ (Beth Nahrain): "tanah dari sungai-sungai" terletak di antara dua sungai besar, Efrat dan Tigris. Daerah yang kini menjadi Republik Irak itu pada zaman dahulu disebut Mesopotamia, yang dalam bahasa Yunani berarti "(daerah) di antara sungai-sungai". Dengan bidang tanah yang panjang dan sempit berbentuk seperti bulan sabit dan tanahnya yang subur, daerah ini juga disebut "Bulan Sabit Subur". Nama Mesopotamia sudah digunakan oleh para penulis Yunani dan Latin kuno, seperti apa Polybius (abad 2 SM) dan Strabo (60 SM-20 M). Tanah subur ini telah menumbuhkan banyak peradaban kuno yang megah dan secara kolektif dikenal sebagai sebagai peradab (in)
- L'histoire de la Mésopotamie débute avec le développement des communautés sédentaires dans le nord de la Mésopotamie au début du Néolithique, et s'achève dans l'Antiquité tardive. Elle est reconstituée grâce à l'analyse des fouilles archéologiques des sites de cette région, et à partir du IVe millénaire av. J.-C. par des textes écrits essentiellement sur des tablettes d'argile, la Mésopotamie étant l'une des premières civilisations à inventer l'écriture, avec l’Égypte antique. (fr)
- La Mesopotamia è un ampio bacino geografico che si estende dall'Altopiano iranico al Mediterraneo, compreso tra i corsi dei fiumi Tigri ed Eufrate. Tra la fine dell'ultima era glaciale, 10 000 a.C. circa, e l'inizio della storia, la Mesopotamia, nota anche con il nome di mezzaluna fertile, venne abitata da diverse civiltà che fondarono città come Ubaid ed Uruk. Uno dei siti neolitici più antichi conosciuti in Mesopotamia è Jarmo, risalente al 7000 a.C. circa, senza contare il sito di Göbekli Tepe, risalente al 7500 a.C. (it)
- Древняя Месопотамия, также Древнее Двуречье, Древнее Междуречье — древняя страна в Западной Азии в долине рек Тигр и Евфрат; место возникновения и развития древнейшей цивилизации; на территории Месопотамии располагались шумеро-аккадские царства Шумера, Аккад, Вавилония и Ассирия, а также хуррито-арийское государство Митанни. (ru)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
