| dbo:abstract
|
- Les lleis Liciniae-Sextiae proposades pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius, que van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma. Ordenava que els tribuns militars fossin nomenats pels cònsols en lloc de pels comicis, i que almenys un dels tribuns fos plebeu. Com que la van presentar a aprovació els tribuns de la plebs Gai Licini Estoló i Luci Sexti Sextí Laterà, va ser coneguda també com la llei Licinia Sextia de magistratibus. D'acord amb aquestes lleis, els plebeus podrien ser també sacerdots al col·legi dels Decemvirs Sagrats, un dels grans col·legis sacerdotals juntament amb el dels Pontífexs i el dels Àugurs. Els plebeus podrien també pasturar el seu bestiar als terrenys comunals, i que ningú podria usar aquests terrenys de pastura comuns (Ager publicus) amb ramats de més de cent bous o de cinc-cents moltons; cap parcel·la cedida a títol d'ocupació podria excedir de cinc-centes jugades (126 hectàrees); els propietaris de terres estaven obligats a fer servir sempre treballadors lliures en nombre proporcional als esclaus, i els interessos pagats pels pagesos serien imputats a capital, podent-se pagar la resta en determinats terminis. L'aprovació d'aquestes lleis es va produir l'any 367 aC i van suposar de fet l'abolició del patriciat, l'equiparació legal dels plebeus i patricis en gairebé tots els aspectes, amb l'excepció de l'accés a dos col·legis sacerdotals i algunes funcions menors que van seguir reservats als patricis. Els cònsols van perdre algunes atribucions:
* Les funcions judicials van ser atribuïdes a un Pretor, que seria patrici.
* Els assumptes de mercats, policia i festes cíviques, van ser atribuïdes als edils curuls, càrrec en principi reservat als patricis, però al que aviat van tenir accés els plebeus. Ja un any abans d'aquestes lleis, el 368 aC, es va establir que un plebeu podia exercir el comandament de la cavalleria. Les lleis van obrir la porta a molts càrrecs als plebeus: des del 356 aC els plebeus van poder accedir a la Dictadura. Van tenir accés a la censura civil el 351 aC, i a la pretura l'any 283 aC. En un moment indeterminat es va establir que un dels dos censors seria necessàriament plebeu. L'any 339 aC el Senat va perdre el dret a ratificar o rebutjar les lleis votades en el comicis centuriats segons la llei Publilia de legibus. El 300 aC els plebeus van obtenir l'accés al Col·legi de Pontífexs, que va augmentar a vuit el nombre dels seus components, i al Col·legi d'Àugurs que van passar a nou, amb un nombre de llocs equivalent entre patricis i plebeus. L'únic privilegi que van conservar els patricis era el vot en primer lloc en el Comicis Centuriats, i s'acostumava a donar el cas que el sentit dels primers vots generalment arrossegava als següents. (ca)
- Die Leges Liciniae Sextiae (lateinisch „Gesetze des Licinius und des Sextius“) sind die bei Livius überlieferten, auf die Volkstribunen des Jahres 367 v. Chr., Gaius Licinius Stolo und Lucius Sextius Lateranus, zurückgehenden Gesetze (leges), die, neben einem Ackergesetz, die entscheidenden Bestimmungen für die Entwicklung der Staatsverfassung der römischen Republik enthielten: An der Spitze des Staates standen fortan zwei Konsuln, von denen nun einer Plebejer sein konnte oder, so Livius, sein musste, unter ihnen für die Rechtsprechung zuständig ein Prätor, dazu zwei kurulische Ädilen, die abwechselnd von Plebejern und Patriziern gestellt wurden. Mit den leges Liciniae Sextiae war nach Einsatz des wichtigsten Druckmittels der Plebejer, ihrem Auszug aus der Stadt und ihrer Arbeitsverweigerung im Rahmen einer secessio plebis, erstmals geregelt worden, dass selbst die höchsten mit imperium (militärische Befehlsgewalt) versehenen Ämter des cursus honorum, das Konsulat und die Praetur, mit Vertretern der plebs besetzt werden konnten. (de)
- The Licino-Sextian rogations were a series of laws proposed by tribunes of the plebs, Gaius Licinius Stolo and Lucius Sextius Lateranus, enacted around 367 BC. Livy calls them rogatio – though he does refer to them at times as lex – as the plebeian assembly did not at the time have the power to enact leges (laws). These laws provided for a limit on the interest rate of loans and a restriction on private ownership of land. A third law, which provided for one of the two consuls to be a plebeian, was rejected. Two of these laws were passed in 368 BC, after the two proponents had been elected and re-elected tribunes for nine consecutive years and had successfully prevented the election of patrician magistrates for five years (375-370 BC). In 367 BC, during their tenth tribunate, this law was passed. In the same year they also proposed a fourth law regarding the priests who were the custodians of the sacred Sibylline Books. These laws and the long struggle to pass them were part of the two hundred year conflict of the orders between the patrician aristocracy and the plebeians, who made up most of the Roman populace. This conflict was one of the major influences on the internal politics of Rome during the first two centuries of the Roman Republic. (en)
- Las leges Liciniae-Sextiae o leyes Licinio-Sextias fueron leyes aprobadas en el año 367 a. C., y que habían sido propuestas por los tribunos de la plebe Cayo Licinio Estolón y Lucio Sextio Sextino Laterano. Representaron un importante triunfo de los plebeyos contra los privilegios de los patricios, los cuales no aceptaron fácilmente estas leyes y únicamente fueron aprobadas tras la mediación del dictador Camilo. Las leyes establecían un límite a la extensión que un ciudadano podía ocupar de las tierras públicas (500 yugadas=1.25 km²=125 ha.), que los intereses sobre un préstamo debían ser deducidos de la cantidad prestada y que de los dos cónsules nombrados cada año uno podía proceder de la clase de los plebeyos. Tras la aprobación de estas leyes fue elegido cónsul para el año 366 a. C. Lucio Sextio, uno de los promotores de las leyes. (es)
- Lex Licinia Sextia adalah sejumlah undang-undang yang diusulkan oleh dan yang merupakan pemegang jabatan tribunus plebis. Undang-undang ini menetapkan batas bunga pinjaman dan juga membatasi kepemilikan tanah oleh individu. Hukum ketiga (yang menyediakan salah satu dari dua jabatan konsul untuk seseorang dari kelompok plebs) tidak diterima. Dua undang-undang ini ditetapkan pada tahun 368 SM setelah dua pendukungnya terpilih sebagai tribunus. Mereka menjabat selama sembilan tahun berturut-turut dan juga mampu mencegah pemilihan dari kelompok selama lima tahun (375-370 SM). Pada tahun 367 SM, undang-undang ini ditetapkan. Pada tahun yang sama mereka juga mengusulkan undang-undang keempat mengenai pemuka agama yang berwenang menjaga dan menafsirkan Kitab-Kitab Sibilin yang suci. Upaya panjang untuk memberlakukan undang-undang ini merupakan bagian dari konflik antara kelompok elit patrikian dengan rakyat jelata plebs selama dua ratus tahun. Konflik ini juga sangat berpengaruh terhadap politik Republik Romawi. (in)
- Les lois licinio-sextiennes (Leges Liciniae Sextiae) sont des lois romaines votées en 367 av. J.-C. et qui prennent effet l'année suivante, en 366 av. J.-C. Ces lois portent le nom de leurs deux auteurs, les tribuns de la plèbe Caius Licinius Stolon et Lucius Sextius Lateranus. Elles restaurent définitivement le consulat, avec obligatoirement un des deux magistrats suprêmes qui doit être plébéien, elles imposent une limitation des possessions de l'ager publicus, et elles comprennent sûrement quelques dispositions pour diminuer les charges pesant sur les débiteurs. (fr)
- 통상적으로 리키니우스 법이라고 불리우는 리키니우스 섹스티우스 법(leges Liciniae Sextiae)은 고대 로마에서 기원전 367년에 호민관 와 에 의해 제안되어 제정된 법이다. 이름은 두 명의 제안자의 이름을 따왔으며, 리키니우스 법과 같이 표기된다. 로마 공화정 전반기의 귀족인 파트리키와 평민인 플레브스 사이의 신분 투쟁에서 중요한 획기적인 전환점이 되었다. (ko)
- De leges Liciniae Sextiae ("Wetten van Licinius en Sextius") werden door de tribuni plebis Gaius Licinius Stolo en Lucius Sextius Lateranus in 367 v.Chr. voorgesteld, die in 366 v.Chr. van kracht werden. De wetten hielden een lex agraria en een belangrijke hervorming van het Romeinse staatsbestel in. Voortaan stonden twee consules aan het hoofd van de staat, van wie er een plebejer moest zijn. Een praetor voor de rechtspraak werd ondergeschikt aan de consuls en onder de praetor stonden twee aediles curules. (nl)
- リキニウス・セクスティウス法（リキニウス・セクスティウスほう、ラテン語: leges Liciniae Sextiae）は、古代ローマで紀元前367年に護民官ガイウス・リキニウス・ストロ、ルキウス・セクスティウス・セクスティヌス・ラテラヌスによって提案、制定された法。名称は二人の提案者の名前から。リキニウス法とも表記される。 共和政ローマ前半のパトリキ（貴族）とプレブス（平民）間の身分闘争において、重要な画期となった。 (ja)
- Le leggi Licinie Sestie (in latino, Leges Liciniae Sextiae) furono un insieme di proposte, poi divenute leggi, avanzate dai tribuni della plebe Gaio Licinio Stolone e Lucio Sestio Laterano nel 367 a.C. (it)
- Lei Licínia Sêxtia (em latim: Lex Licinia Sextia; plural: Leges Liciniae Sextiae), foi uma lei, promulgada pelo senado romano, que obrigava que, a cada ano, um dos dois cônsules fosse um plebeu. (pt)
- Закони Ліцинія і Секстія (лат. Leges Liciniae Sextiae) — це закони, запропоновані у 375 р. до н. е. народними трибунами Гаєм Ліцинієм Кальвом Столоном та Луцієм Секстієм Латераном. Було висунуто три рогації, тобто законопроєкти, які стосувались виплати боргів, великого землеволодіння та магістратур. Спочатку сенат зустрів рогації трибунів різким спротивом, але у 368 році до н. е. було прийнято два закони, а в 367 році до н. е. третій, тоді ж було ухвалено закон, що стосувався священної книги Сивіли з Кум. Закони Ліцинія та Секстія були одними із найважливіших етапів боротьби патриціїв і плебеїв — основного питання внутрішньої політики Римської республіки. Часто історики ухвалою цих актів завершують першу, патриціанську, добу патриціансько-плебейського протистояння, але деякі дослідники, зокрема радянські вчені С. Ковальов та В. Кузіщін, продовжують його аж до законів Гортензія (287 р. до н. е.) (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Les lois licinio-sextiennes (Leges Liciniae Sextiae) sont des lois romaines votées en 367 av. J.-C. et qui prennent effet l'année suivante, en 366 av. J.-C. Ces lois portent le nom de leurs deux auteurs, les tribuns de la plèbe Caius Licinius Stolon et Lucius Sextius Lateranus. Elles restaurent définitivement le consulat, avec obligatoirement un des deux magistrats suprêmes qui doit être plébéien, elles imposent une limitation des possessions de l'ager publicus, et elles comprennent sûrement quelques dispositions pour diminuer les charges pesant sur les débiteurs. (fr)
- 통상적으로 리키니우스 법이라고 불리우는 리키니우스 섹스티우스 법(leges Liciniae Sextiae)은 고대 로마에서 기원전 367년에 호민관 와 에 의해 제안되어 제정된 법이다. 이름은 두 명의 제안자의 이름을 따왔으며, 리키니우스 법과 같이 표기된다. 로마 공화정 전반기의 귀족인 파트리키와 평민인 플레브스 사이의 신분 투쟁에서 중요한 획기적인 전환점이 되었다. (ko)
- De leges Liciniae Sextiae ("Wetten van Licinius en Sextius") werden door de tribuni plebis Gaius Licinius Stolo en Lucius Sextius Lateranus in 367 v.Chr. voorgesteld, die in 366 v.Chr. van kracht werden. De wetten hielden een lex agraria en een belangrijke hervorming van het Romeinse staatsbestel in. Voortaan stonden twee consules aan het hoofd van de staat, van wie er een plebejer moest zijn. Een praetor voor de rechtspraak werd ondergeschikt aan de consuls en onder de praetor stonden twee aediles curules. (nl)
- リキニウス・セクスティウス法（リキニウス・セクスティウスほう、ラテン語: leges Liciniae Sextiae）は、古代ローマで紀元前367年に護民官ガイウス・リキニウス・ストロ、ルキウス・セクスティウス・セクスティヌス・ラテラヌスによって提案、制定された法。名称は二人の提案者の名前から。リキニウス法とも表記される。 共和政ローマ前半のパトリキ（貴族）とプレブス（平民）間の身分闘争において、重要な画期となった。 (ja)
- Le leggi Licinie Sestie (in latino, Leges Liciniae Sextiae) furono un insieme di proposte, poi divenute leggi, avanzate dai tribuni della plebe Gaio Licinio Stolone e Lucio Sestio Laterano nel 367 a.C. (it)
- Lei Licínia Sêxtia (em latim: Lex Licinia Sextia; plural: Leges Liciniae Sextiae), foi uma lei, promulgada pelo senado romano, que obrigava que, a cada ano, um dos dois cônsules fosse um plebeu. (pt)
- Les lleis Liciniae-Sextiae proposades pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius, que van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma. Ordenava que els tribuns militars fossin nomenats pels cònsols en lloc de pels comicis, i que almenys un dels tribuns fos plebeu. Com que la van presentar a aprovació els tribuns de la plebs Gai Licini Estoló i Luci Sexti Sextí Laterà, va ser coneguda també com la llei Licinia Sextia de magistratibus. Els cònsols van perdre algunes atribucions: (ca)
- Die Leges Liciniae Sextiae (lateinisch „Gesetze des Licinius und des Sextius“) sind die bei Livius überlieferten, auf die Volkstribunen des Jahres 367 v. Chr., Gaius Licinius Stolo und Lucius Sextius Lateranus, zurückgehenden Gesetze (leges), die, neben einem Ackergesetz, die entscheidenden Bestimmungen für die Entwicklung der Staatsverfassung der römischen Republik enthielten: An der Spitze des Staates standen fortan zwei Konsuln, von denen nun einer Plebejer sein konnte oder, so Livius, sein musste, unter ihnen für die Rechtsprechung zuständig ein Prätor, dazu zwei kurulische Ädilen, die abwechselnd von Plebejern und Patriziern gestellt wurden. (de)
- The Licino-Sextian rogations were a series of laws proposed by tribunes of the plebs, Gaius Licinius Stolo and Lucius Sextius Lateranus, enacted around 367 BC. Livy calls them rogatio – though he does refer to them at times as lex – as the plebeian assembly did not at the time have the power to enact leges (laws). (en)
- Las leges Liciniae-Sextiae o leyes Licinio-Sextias fueron leyes aprobadas en el año 367 a. C., y que habían sido propuestas por los tribunos de la plebe Cayo Licinio Estolón y Lucio Sextio Sextino Laterano. Representaron un importante triunfo de los plebeyos contra los privilegios de los patricios, los cuales no aceptaron fácilmente estas leyes y únicamente fueron aprobadas tras la mediación del dictador Camilo. (es)
- Lex Licinia Sextia adalah sejumlah undang-undang yang diusulkan oleh dan yang merupakan pemegang jabatan tribunus plebis. Undang-undang ini menetapkan batas bunga pinjaman dan juga membatasi kepemilikan tanah oleh individu. Hukum ketiga (yang menyediakan salah satu dari dua jabatan konsul untuk seseorang dari kelompok plebs) tidak diterima. Upaya panjang untuk memberlakukan undang-undang ini merupakan bagian dari konflik antara kelompok elit patrikian dengan rakyat jelata plebs selama dua ratus tahun. Konflik ini juga sangat berpengaruh terhadap politik Republik Romawi. (in)
- Закони Ліцинія і Секстія (лат. Leges Liciniae Sextiae) — це закони, запропоновані у 375 р. до н. е. народними трибунами Гаєм Ліцинієм Кальвом Столоном та Луцієм Секстієм Латераном. Було висунуто три рогації, тобто законопроєкти, які стосувались виплати боргів, великого землеволодіння та магістратур. Спочатку сенат зустрів рогації трибунів різким спротивом, але у 368 році до н. е. було прийнято два закони, а в 367 році до н. е. третій, тоді ж було ухвалено закон, що стосувався священної книги Сивіли з Кум. (uk)
|
