dbo:abstract
|
- باتريس دو مكماهون (بالفرنسية Patrice de Mac Mahon): عسكري وسياسي فرنسي. ولد الكونت مكماهون، دوق منطقة ماجنتا، بتاريخ 13 حزيران 1808، في قصر سولي في منطقة بورغوني. وتوفي في شاتو دلافوغيه في منطقة لواريت بتاريخ 17 تشرين الأول 1893. كان مكماهون ماريشالاً في الجيش الفرنسي، وهو أعلى الرتب الفرنسية العسكرية, كما أصبح رئيساً لفرنسا في الجمهورية الفرنسية الثالثة من 24 أيار 1873 إلى 30 كانون الثاني 1879. (ar)
- Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon (Sully, Saona i Loira, 13 de juliol, 1808 - Montcresson, Loiret, 8 d'octubre 1893), comte de Mac Mahon, duc de Magenta, príncep de Solférino, fou mariscal de França i President de la República francesa del 24 de maig de 1873 al 30 de gener de 1879. Era descendent d'una noble família irlandesa resident a Borgonya. El 1855 participà en la Guerra de Crimea, i fou decisiu en la victòria de la Batalla de Malakoff durant el Setge de Sebastòpol. El 1859, en la Guerra Austrosarda, fou artífex de la victòria a la batalla de Magenta, que li reportà l'ennobliment per Napoleó III i el rang de mariscal. També fou governador d'Algèria (1864-1870) on havia servit del 1834 al 1854, i el 1856 fou nomenat senador. Quan esclatà la Guerra francoprussiana fou cridat immediatament al continent, però no pogué evitar la desfeta francesa a la batalla de Sedan, on fou fet presoner per les tropes de Helmuth von Moltke. El 1871 fou nomenat cap de l'exèrcit "versallès", encarregat de reprimir la Comuna de París. A causa de la seva popularitat, quan Adolphe Thiers fou destituït com a president provisional de França el 1873, fou nomenat per a substituir-lo. Un cop en el poder, la seva primera intenció fou restaurar la monarquia, raó per la qual s'acordà que el mandat presidencial fos de set anys, però hagué de nomenar caps de govern republicans com i el 1876, i finalment, el 1875 s'aprovaria la constitució per la que es consolidava la Tercera República Francesa. Va tenir fortes picabaralles amb els polítics republicans, ja que era força conservador. El 1877 nomenà cap de govern al duc Albert de Broglie i convocà noves eleccions. Però la victòria de l'esquerra a les eleccions del senat del 1879 provocà la seva dimissió. Fou substituït per Jules Grévy i es retirà al seu castell de la Forêt a Montcresson (Loiret avui a la regió de Centre – Vall del Loira), on va morir. (ca)
- Marie Edme Patrice Maurice, hrabě de Mac Mahon, vévoda z Magenty (13. července 1808, château de Sully, Saône-et-Loire – 8. října 1893, château de la Forêt, Loiret) byl francouzský maršál a třetí prezident Francie od 24. května 1873 do 30. ledna 1879. (cs)
- Marie Edme Patrice Maurice, Graf von Mac-Mahon, seit 1859 Herzog von Magenta (* 13. Juni 1808 auf Schloss Sully; † 17. Oktober 1893 auf dem bei Montcresson), war ein französischer Militär und Staatsmann, Marschall von Frankreich und zweiter Präsident der Dritten Republik. (de)
- Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon (Sully, 1808ko ekainaren 13a - Montcresson, 1893ko urriaren 10a), Magentako dukea, frantses politikaria izan zen, Frantziako mariskala eta Frantziako Hirugarren Errepublikako bigarren lehendakaria. Aljeriako guduan, militar nabaria izan zen, eta baita Konstantinakoan eta Krimeakoan ere. Italiako gerran (1859), irabazi zuen. Frantziaren eta Prusiaren arteko gerran eta Parisko Komunaren zapalkuntzan parte hartu zuen. Thiersek 1873an Errepublikako lehendakaritza utzi zuenean, Mac-Mahon presidente izendatu zuten, monarkiaren aldekoen botoen bidez, baina ez zuen monarkia berriro ezarri. Haren lehendakaritzan, 1875eko konstituzio berria onartu zen; 1877an, ordea, arazo larriak sortu zituen, Diputatuen Ganberak onartua zuen errepublikazaleen gobernua dimisioa ematera behartu zuelako. Urtearen bukaeran, ordea, Ganberak onartua zuen gobernua onetsi behar izan zuen. (eu)
- Marie Edmé Patrice Maurice de Mac Mahon, más conocido simplemente como Patrice de Mac Mahon, conde de Mac Mahon, duque de Magenta y mariscal de Francia (Sully, 13 de julio de 1808-Montcresson, 17 de octubre de 1893) fue un militar y político francés. Presidente de Francia, y el segundo de la Tercera República francesa, del 24 de mayo de 1873 al 30 de enero de 1879. Procedía de una familia de ascendencia irlandesa que emigró a Francia a finales del siglo XVII. (es)
- Patrice de Mac Mahon, comte de Mac Mahon, 1er duc de Magenta, maréchal de France, né le 13 juin 1808 au château de Sully (Saône-et-Loire) et mort le 17 octobre 1893 à Montcresson (Loiret), est un militaire et homme d’État français, président de la République du 24 mai 1873 au 30 janvier 1879. Fait maréchal de France par Napoléon III, il est sénateur et gouverneur de l’Algérie pendant le Second Empire. En 1871, il est à la tête de l'armée régulière (dite « versaillaise »), qui réussit à prendre le contrôle de l'ensemble du territoire français en réprimant notamment la garde nationale et les communes insurrectionnelles, dont celle de Paris, refusant de se soumettre au gouvernement Dufaure. Mac Mahon sort victorieux de cette campagne à l’intérieur, qui met fin à la guerre civile. Légitimiste, il succède à Adolphe Thiers comme président de la République en 1873. Son mandat est notamment marqué par l’instauration du septennat, qui constitue un choix de compromis entre monarchistes et républicains, et par la crise constitutionnelle de 1877, qui le conduit à démissionner deux ans plus tard. (fr)
- Ba é Marie Edme Patrice Maurice de Mac-Mahon (13 Meitheamh 1808 - 17 Deireadh Fómhair 1893) na Fraince idir 1873 agus 1879. (ga)
- Marie Edme Patrice Maurice de MacMahon, marquis de MacMahon, duc de Magenta (French pronunciation: [patʁis də makma.ɔ̃]; 13 June 1808 – 17 October 1893) was a French general and politician, with the distinction of Marshal of France. He served as Chief of State of France from 1873 to 1875 and as President of France from 1875 to 1879. MacMahon led the main French army in the war against the Germans in 1870. He was trapped and wounded at the Battle of Sedan in September 1870, in part because of his confused and indecisive strategic planning. The army, including MacMahon and Emperor Napoleon III, surrendered to the Germans. Thus France lost the war and the Emperor went into exile. After convalescing, MacMahon was appointed head of the Versailles Army, which suppressed the Paris Commune revolt in May 1871 and set the stage for his political career. MacMahon was a devout conservative Catholic, and a traditionalist who despised socialism and strongly distrusted the mostly secular Republicans. He kept to his duty as the neutral guardian of the Constitution and rejected suggestions of a monarchist coup d'état, but refused to meet with Gambetta, the leader of the Republicans. He moved for a parliamentary system in which the assembly selected the ruling government of the Third Republic, but he also insisted on an upper chamber. He later dissolved the Chamber of Deputies, resulting in public outrage and a Republican electoral victory. Soon after MacMahon resigned and retired to private life. (en)
- Marie Edme Patrice Maurice de MacMahon, marquis de MacMahon, duc de Magenta (pengucapan bahasa Prancis: [patʁis də makma.ɔ̃]; 13 Juni 1808 – 17 Oktober 1893) adalah seorang jenderal dan politikus Prancis, dengan pangkat . Ia menjabat sebagai Kepala Negara Prancis dari tahun 1873 hingga 1875 dan sebagai Presiden Prancis, dari tahun 1875 hingga 1879. MacMahon memimpin pasukan utama Prancis dalam perang melawan Jerman pada tahun 1870. Dia terjebak dan terluka di Pertempuran Sedan pada bulan September 1870. Tentara menyerah kepada Jerman, termasuk MacMahon dan Kaisar Napoleon III. Dengan demikian Prancis kalah perang dan Kaisar pergi ke pengasingan. Setelah pemulihan MacMahon diangkat sebagai kepala Tentara Versailles, yang mengalahkan pemberontakan Komune Paris pada Mei 1871 dan mengatur panggung untuk karir politiknya. MacMahon adalah seorang Katolik konservatif yang taat, seorang tradisionalis yang membenci sosialisme dan sangat tidak mempercayai kaum Republikan sekuler. Dia menjalankan tugasnya sebagai penjaga netral Konstitusi dengan serius dan menolak saran dari seorang monarki kudeta.Dia juga menolak untuk bertemu dengan Gambetta, pemimpin Partai Republik. Dia pindah ke sistem parlementer di mana majelis memilih pemerintah yang berkuasa di Republik Ketiga, tetapi dia juga bersikeras pada majelis tinggi. Dia kemudian membubarkan Kamar Deputi, yang mengakibatkan kemarahan publik dan kemenangan elektoral Partai Republik. Segera setelah MacMahon mengundurkan diri dan pensiun ke kehidupan pribadi. (in)
- Marie Edmé Patrice Maurice Mac Mahon, duca di Magenta e maresciallo di Francia (Sully, 13 luglio 1808 – Montcresson, 16 ottobre 1893), è stato un generale e politico francese. Figura tra le più rilevanti del Risorgimento italiano come generale prima e Maresciallo di Francia. Nel 1871 soppresse la Comune di Parigi uccidendo 30 mila comunardi, poi, a seguito della caduta del secondo impero venne prescelto quale presidente della Terza Repubblica francese, proclamata il 30 gennaio 1875. (it)
- マクマオン伯爵およびマジェンタ公爵マリー・エドム・パトリス・モーリス・ド・マクマオン(フランス語: Marie Edme Patrice Maurice de Mac-Mahon, comte de Mac-Mahon, duc de Magenta, 1808年7月13日 - 1893年10月16日)は、19世紀フランスの軍人、政治家。第3代大統領(フランス第三共和政)。大陸ヨーロッパにおいて国家元首に就任した、唯一のアイルランド系の人物である。 (ja)
- 파트리스 드 마크 마옹(Patrice de Mac Mahon)은 1808년 6월 13일 손에루아르 오툉 근처 성에서 태어나, 1893년 10월 17일 루아레 포레 성에서 사망한 프랑스의 군인이자 정치인이다. 또한 마크 마옹은 귀족으로, 초대 및 작위를 가졌다. 마크 마옹은 프랑스로 망명한 아일랜드 귀족 집안에서 태어나서 육군사관학교를 졸업하고, 20세부터 37세까지 알제리에서 군무에 종사하였다. 그는 1853년 크림 전쟁에 출정하고 원수로 승진하였다. 1870년의 프로이센-프랑스 전쟁에서는 제l군 사령관이 되었으나, 작전에서 실패하였으며, 9월에 세당 근처에서 중상을 입고 포로가 되었다. 1871년 3월 파리 코뮌에 대항하여 베르사유 정부군의 총사령관으로 복귀하였으며, 코뮌을 괴멸시켰다. 1873년 5월 왕당파의 추대로 티에르에 이어 대통령이 되었다. 그러나 행정면에 수완이 없어 그가 기대하던 왕정복고의 계획은 실현되지 않았다. 1875년의 헌법제정을 거쳐 7년제의 대통령 임기를 실현시킨 후에도 여전히 왕당파의 입장을 추진했으나, 공화파에 밀려 1879년 정계를 떠났다. (ko)
- Marie Edmé Patrice Maurice graaf de Mac Mahon, hertog van Magenta (Sully, 13 juli 1808 – Château de la Forêt, bij Montargis, 16 oktober 1893) was een maarschalk van Frankrijk en president van de Franse Republiek. Als generaal voerde Mac Mahon het bevel over de keizerlijke troepen tijdens de Italiaanse oorlogen van Napoleon III. Hij versloeg de Oostenrijkse legers bij Magenta in 1859. In de Frans-Pruisische Oorlog van 1870 was hij minder succesvol: bij Sedan raakten zijn troepen omsingeld waarna hij moest capituleren. In 1873 werd hij president van de Derde Franse Republiek. Hij bleef echter een overtuigd monarchist, en toen de Senaat in 1879 een republikeinse meerderheid kreeg, trad hij af. (nl)
- Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon, diuk (duc) de Magenta (Marna), książę (prince) de Solferino (ur. 13 czerwca 1808 w Sully, zm. 16 października 1893 w Montcresson) – francuski wojskowy i polityk pochodzenia irlandzkiego, marszałek Francji i jej prezydent w latach 1873–1879. (pl)
- Граф Мари-Эдм-Патрис-Морис де Мак-Маго́н, герцог де Мажанта (по-французски произносится Мак-Мао́н; фр. Marie Edme Patrice Maurice, Comte de Mac-Mahon, Duc de Magenta; 13 июля 1808 года, , деп. Сона и Луара, — 17 октября 1893 года, , деп. Луаре) — французский военачальник (маршал Франции) и политический деятель, сенатор (24 июня 1856 — 4 сентября 1870). По убеждениям монархист, согласился стать временным 3-м президентом Франции (Третья республика, 1873—1879 годы), но остался у власти и после принятия республиканской конституции. Звание маршала Франции и титул герцога де Мажанта получил 5 июня 1859 года. (ru)
- Marie Esme Patrice Maurice, Conde de Mac-Mahon, Duque de Magenta (Sully, 13 de junho de 1808 – Montcresson, 17 de outubro de 1893) foi um militar e político francês que alcançou a patente de Marechal e foi o Presidente da França de 1873 até 1879 na Terceira República Francesa. (pt)
- Marie Edme Patrice Maurice de Mac-Mahon, född 13 juni 1808 på slottet i Sully i departementet Saône-et-Loire, död 17 oktober 1893 på slottet vid Montcresson, departementet Loiret, var en fransk militär och politiker. Han var hertig av Magenta, marskalk av Frankrike 1859 och Frankrikes president från 1873 till 1879. (sv)
- 马里·埃德姆·帕特里斯·莫里斯·德·麦克马洪,馬真塔公爵(Marie Edme Patrice Maurice de Mac-Mahon, Duc de Magenta,1808年7月13日-1893年10月16日),法國軍人,法兰西第三共和国第二任總統(1873年—1879年)。在克里米亞戰爭及義大利馬真塔戰役(1859)中揚名,被升為法國元帥,并受封為馬真塔公爵(duc de Magenta),史稱“公爵共和”。 他是詹姆斯黨的愛爾蘭家族後裔,於1827年展開軍旅生涯,1864-1870年間擔任阿爾及利亞總督,後來又在普法戰爭中擔任指揮官。他也是凡爾賽軍司令,這支軍隊於1871年鎮壓巴黎公社起義。 1873年,阿道夫·梯也尔辭去總統職務之後,他被選為總統。作為保皇派,他在總統任內頒布了第三共和國憲法,奠定之後共和國政治體制的基礎。但之後因麦克马洪主張擴大總統職權而發生了憲法危機,共和派1877年取得國民議會的控制權後,麥克馬洪與共和派不合,被迫於1879年下台辭職,由共和派控制的國民議會接管政府。 (zh)
- Патрі́с де Мак-Маго́н (фр. Patrice de Mac Mahon, *13 липня 1808, Сюллі — †17 жовтня 1893, Монкрессон) — французький маршал, політичний діяч, президент Третьої республіки (1873–1879), князь Андорри. (uk)
|
rdfs:comment
|
- باتريس دو مكماهون (بالفرنسية Patrice de Mac Mahon): عسكري وسياسي فرنسي. ولد الكونت مكماهون، دوق منطقة ماجنتا، بتاريخ 13 حزيران 1808، في قصر سولي في منطقة بورغوني. وتوفي في شاتو دلافوغيه في منطقة لواريت بتاريخ 17 تشرين الأول 1893. كان مكماهون ماريشالاً في الجيش الفرنسي، وهو أعلى الرتب الفرنسية العسكرية, كما أصبح رئيساً لفرنسا في الجمهورية الفرنسية الثالثة من 24 أيار 1873 إلى 30 كانون الثاني 1879. (ar)
- Marie Edme Patrice Maurice, hrabě de Mac Mahon, vévoda z Magenty (13. července 1808, château de Sully, Saône-et-Loire – 8. října 1893, château de la Forêt, Loiret) byl francouzský maršál a třetí prezident Francie od 24. května 1873 do 30. ledna 1879. (cs)
- Marie Edme Patrice Maurice, Graf von Mac-Mahon, seit 1859 Herzog von Magenta (* 13. Juni 1808 auf Schloss Sully; † 17. Oktober 1893 auf dem bei Montcresson), war ein französischer Militär und Staatsmann, Marschall von Frankreich und zweiter Präsident der Dritten Republik. (de)
- Marie Edmé Patrice Maurice de Mac Mahon, más conocido simplemente como Patrice de Mac Mahon, conde de Mac Mahon, duque de Magenta y mariscal de Francia (Sully, 13 de julio de 1808-Montcresson, 17 de octubre de 1893) fue un militar y político francés. Presidente de Francia, y el segundo de la Tercera República francesa, del 24 de mayo de 1873 al 30 de enero de 1879. Procedía de una familia de ascendencia irlandesa que emigró a Francia a finales del siglo XVII. (es)
- Ba é Marie Edme Patrice Maurice de Mac-Mahon (13 Meitheamh 1808 - 17 Deireadh Fómhair 1893) na Fraince idir 1873 agus 1879. (ga)
- Marie Edmé Patrice Maurice Mac Mahon, duca di Magenta e maresciallo di Francia (Sully, 13 luglio 1808 – Montcresson, 16 ottobre 1893), è stato un generale e politico francese. Figura tra le più rilevanti del Risorgimento italiano come generale prima e Maresciallo di Francia. Nel 1871 soppresse la Comune di Parigi uccidendo 30 mila comunardi, poi, a seguito della caduta del secondo impero venne prescelto quale presidente della Terza Repubblica francese, proclamata il 30 gennaio 1875. (it)
- マクマオン伯爵およびマジェンタ公爵マリー・エドム・パトリス・モーリス・ド・マクマオン(フランス語: Marie Edme Patrice Maurice de Mac-Mahon, comte de Mac-Mahon, duc de Magenta, 1808年7月13日 - 1893年10月16日)は、19世紀フランスの軍人、政治家。第3代大統領(フランス第三共和政)。大陸ヨーロッパにおいて国家元首に就任した、唯一のアイルランド系の人物である。 (ja)
- 파트리스 드 마크 마옹(Patrice de Mac Mahon)은 1808년 6월 13일 손에루아르 오툉 근처 성에서 태어나, 1893년 10월 17일 루아레 포레 성에서 사망한 프랑스의 군인이자 정치인이다. 또한 마크 마옹은 귀족으로, 초대 및 작위를 가졌다. 마크 마옹은 프랑스로 망명한 아일랜드 귀족 집안에서 태어나서 육군사관학교를 졸업하고, 20세부터 37세까지 알제리에서 군무에 종사하였다. 그는 1853년 크림 전쟁에 출정하고 원수로 승진하였다. 1870년의 프로이센-프랑스 전쟁에서는 제l군 사령관이 되었으나, 작전에서 실패하였으며, 9월에 세당 근처에서 중상을 입고 포로가 되었다. 1871년 3월 파리 코뮌에 대항하여 베르사유 정부군의 총사령관으로 복귀하였으며, 코뮌을 괴멸시켰다. 1873년 5월 왕당파의 추대로 티에르에 이어 대통령이 되었다. 그러나 행정면에 수완이 없어 그가 기대하던 왕정복고의 계획은 실현되지 않았다. 1875년의 헌법제정을 거쳐 7년제의 대통령 임기를 실현시킨 후에도 여전히 왕당파의 입장을 추진했으나, 공화파에 밀려 1879년 정계를 떠났다. (ko)
- Marie Edmé Patrice Maurice graaf de Mac Mahon, hertog van Magenta (Sully, 13 juli 1808 – Château de la Forêt, bij Montargis, 16 oktober 1893) was een maarschalk van Frankrijk en president van de Franse Republiek. Als generaal voerde Mac Mahon het bevel over de keizerlijke troepen tijdens de Italiaanse oorlogen van Napoleon III. Hij versloeg de Oostenrijkse legers bij Magenta in 1859. In de Frans-Pruisische Oorlog van 1870 was hij minder succesvol: bij Sedan raakten zijn troepen omsingeld waarna hij moest capituleren. In 1873 werd hij president van de Derde Franse Republiek. Hij bleef echter een overtuigd monarchist, en toen de Senaat in 1879 een republikeinse meerderheid kreeg, trad hij af. (nl)
- Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon, diuk (duc) de Magenta (Marna), książę (prince) de Solferino (ur. 13 czerwca 1808 w Sully, zm. 16 października 1893 w Montcresson) – francuski wojskowy i polityk pochodzenia irlandzkiego, marszałek Francji i jej prezydent w latach 1873–1879. (pl)
- Marie Esme Patrice Maurice, Conde de Mac-Mahon, Duque de Magenta (Sully, 13 de junho de 1808 – Montcresson, 17 de outubro de 1893) foi um militar e político francês que alcançou a patente de Marechal e foi o Presidente da França de 1873 até 1879 na Terceira República Francesa. (pt)
- Marie Edme Patrice Maurice de Mac-Mahon, född 13 juni 1808 på slottet i Sully i departementet Saône-et-Loire, död 17 oktober 1893 på slottet vid Montcresson, departementet Loiret, var en fransk militär och politiker. Han var hertig av Magenta, marskalk av Frankrike 1859 och Frankrikes president från 1873 till 1879. (sv)
- 马里·埃德姆·帕特里斯·莫里斯·德·麦克马洪,馬真塔公爵(Marie Edme Patrice Maurice de Mac-Mahon, Duc de Magenta,1808年7月13日-1893年10月16日),法國軍人,法兰西第三共和国第二任總統(1873年—1879年)。在克里米亞戰爭及義大利馬真塔戰役(1859)中揚名,被升為法國元帥,并受封為馬真塔公爵(duc de Magenta),史稱“公爵共和”。 他是詹姆斯黨的愛爾蘭家族後裔,於1827年展開軍旅生涯,1864-1870年間擔任阿爾及利亞總督,後來又在普法戰爭中擔任指揮官。他也是凡爾賽軍司令,這支軍隊於1871年鎮壓巴黎公社起義。 1873年,阿道夫·梯也尔辭去總統職務之後,他被選為總統。作為保皇派,他在總統任內頒布了第三共和國憲法,奠定之後共和國政治體制的基礎。但之後因麦克马洪主張擴大總統職權而發生了憲法危機,共和派1877年取得國民議會的控制權後,麥克馬洪與共和派不合,被迫於1879年下台辭職,由共和派控制的國民議會接管政府。 (zh)
- Патрі́с де Мак-Маго́н (фр. Patrice de Mac Mahon, *13 липня 1808, Сюллі — †17 жовтня 1893, Монкрессон) — французький маршал, політичний діяч, президент Третьої республіки (1873–1879), князь Андорри. (uk)
- Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon (Sully, Saona i Loira, 13 de juliol, 1808 - Montcresson, Loiret, 8 d'octubre 1893), comte de Mac Mahon, duc de Magenta, príncep de Solférino, fou mariscal de França i President de la República francesa del 24 de maig de 1873 al 30 de gener de 1879. Quan esclatà la Guerra francoprussiana fou cridat immediatament al continent, però no pogué evitar la desfeta francesa a la batalla de Sedan, on fou fet presoner per les tropes de Helmuth von Moltke. El 1871 fou nomenat cap de l'exèrcit "versallès", encarregat de reprimir la Comuna de París. (ca)
- Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon (Sully, 1808ko ekainaren 13a - Montcresson, 1893ko urriaren 10a), Magentako dukea, frantses politikaria izan zen, Frantziako mariskala eta Frantziako Hirugarren Errepublikako bigarren lehendakaria. Aljeriako guduan, militar nabaria izan zen, eta baita Konstantinakoan eta Krimeakoan ere. Italiako gerran (1859), irabazi zuen. Frantziaren eta Prusiaren arteko gerran eta Parisko Komunaren zapalkuntzan parte hartu zuen. (eu)
- Patrice de Mac Mahon, comte de Mac Mahon, 1er duc de Magenta, maréchal de France, né le 13 juin 1808 au château de Sully (Saône-et-Loire) et mort le 17 octobre 1893 à Montcresson (Loiret), est un militaire et homme d’État français, président de la République du 24 mai 1873 au 30 janvier 1879. Fait maréchal de France par Napoléon III, il est sénateur et gouverneur de l’Algérie pendant le Second Empire. (fr)
- Marie Edme Patrice Maurice de MacMahon, marquis de MacMahon, duc de Magenta (French pronunciation: [patʁis də makma.ɔ̃]; 13 June 1808 – 17 October 1893) was a French general and politician, with the distinction of Marshal of France. He served as Chief of State of France from 1873 to 1875 and as President of France from 1875 to 1879. (en)
- Marie Edme Patrice Maurice de MacMahon, marquis de MacMahon, duc de Magenta (pengucapan bahasa Prancis: [patʁis də makma.ɔ̃]; 13 Juni 1808 – 17 Oktober 1893) adalah seorang jenderal dan politikus Prancis, dengan pangkat . Ia menjabat sebagai Kepala Negara Prancis dari tahun 1873 hingga 1875 dan sebagai Presiden Prancis, dari tahun 1875 hingga 1879. (in)
- Граф Мари-Эдм-Патрис-Морис де Мак-Маго́н, герцог де Мажанта (по-французски произносится Мак-Мао́н; фр. Marie Edme Patrice Maurice, Comte de Mac-Mahon, Duc de Magenta; 13 июля 1808 года, , деп. Сона и Луара, — 17 октября 1893 года, , деп. Луаре) — французский военачальник (маршал Франции) и политический деятель, сенатор (24 июня 1856 — 4 сентября 1870). По убеждениям монархист, согласился стать временным 3-м президентом Франции (Третья республика, 1873—1879 годы), но остался у власти и после принятия республиканской конституции. (ru)
|