| dbo:abstract
|
- Publi Nigidi Fígul (en llatí Publius Nigidius Figulus) va ser un filòsof pitagòric que va viure al segle I aC, vers el 60 aC. Va fer estudis matemàtics i físics i fou molt famós com astròleg i com a endeví, i se suposava que havia predit la grandesa d'Octavi August. Fou un dels senadors seleccionats per Ciceró per prendre declaracions en l'afer de Catilina (63 aC). El 59 aC fou pretor, magistratura que s'acostumava a assolir als quaranta anys. Va ser contemporani de Varró. Ciceró, amic seu, deia de Nigidi que els millors i més importants consells amb els quals havia salvat la pàtria, els havia rebut d'ell. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu va prendre el partit d'aquest darrer i Juli Cèsar el va desterrar. Ciceró va esforçar-se per què tornés, però va morir a l'exili el 44 aC. Pitagòric convençut, va reintroduir a Roma la doctrina del filòsof grec. Va crear a la capital una societat (sodalicium) secreta pitagòrica, que va ser acusada de sacrilegi. Tal com va fer també Aule Cecina, va traduir al llatí molts llibres de l'antiga Disciplina etrusca, l'art endevinatòria dels etruscs, que ens han arribat de manera indirecta. Coneixem d'ell un tractat, De extis (Sobre les entranyes) i un calendari brontoscòpic (Ephemeros brontoskopia), on explicava el significat polític, social i econòmic dels trons durant tots els dies de l'any. Aquest calendari, transmès per Joan Laurenci, sembla un tractat etrusc del segle iii aC. Es fa al·lusió en aquesta obra a una divisió de les ciutats en dues parts sempre en conflicte, el poble i l'aristocràcia. Per exemple, pel dia 11 de setembre diu: "Si trona, aquells que estan sotmesos als nobles prepararan una revolta a la república". Sembla que Nigidi va adaptar el text etrusc a la realitat romana, ja que fa referència a les guerres civils i potser als seus protagonistes. També va tenir coneixements astrològics i va escriure algunes obres sobre aquesta matèria. Quan l'any 63 aC, van dir a Nigidi l'hora en què va néixer Octavi August, va anunciar que acabava de néixer "l'amo del món". Aquest episodi suggereix que Nigidi feia freqüents prediccions astrològiques sobre polítics. Lucà, a la Farsàlia, fa sortir Publi Nigidi, com un astròleg que dedueix dels astres la proximitat de la guerra civil. Algunes fonts diuen que Nigidi era també mag, i que com a filòsof pitagòric va intentar introduir a Roma aquesta doctrina. Sembla que la introducció de la doctrina pitagòrica podria ser la causa de la seva enemistat amb Cèsar. Entre els partidaris de la seva societat secreta, hi havia l'historiador Sal·lusti. Segons Dió Cassi, Publi Nigidi era expert en la interpretació de signes celestes, i va ser acusat de practicar "actes reprovables", que segurament es referien a les seves arts endevinatòries. Nigidi va ser el primer en crear les "condicions del son" (és a dir la hipnosi) a un mèdium perquè pogués respondre a les preguntes que se li feien. Autor d'un tractat sobre gramàtica (Commentarii Grammatici) en 24 llibres, va ser qualificat per Gel·li de doctissimus, coneixedor de totes les disciplines, i un dels dos puntals, juntament amb Varró, de la cultura de l'època. (ca)
- Publius Nigidius Figulus (asi 98 před n. l. – 45 před n. l.) byl římský vzdělanec, kterého svými rozsáhlými znalostmi překonal pouze Varro, v tradici považován za velkého znalce magie a čaroděje. Roku 58 před n. l. zastával úřad pretora. V občanské válce se přidal k Pompeiovcům a po jejich porážce (48 před n. l.) byl Juliem Caesarem poslán do vyhnanství, kde zemřel. Cognomen Figulus (hrnčíř) získal Nigidius údajně proto, že prohlásil, že svět se točí kolem své osy rychlostí hrnčířského kruhu. (cs)
- Ο Πόπλιος Νιγίδιος Φίγουλος (Publius Nigidius Figulus, 98 π.Χ. - 45 π.Χ.) ήταν Ρωμαίος φυσιοδίφης, αστρολόγος και φιλόσοφος, ο οποίος έζησε στα μέσα του 1ου αιώνα π.Χ. Ασχολήθηκε ιδιαίτερα με τον αποκρυφισμό και τη , και για το λόγο αυτό χαρακτηρίστηκε από συγχρόνους του ως «Πυθαγόρειος». Ήταν φίλος του Κικέρωνα, στον οποίο παρείχε υποστήριξη την εποχή που διαδραματίστηκε η Συνωμοσία του Κατιλίνα. Το 58 π.Χ. εκλέχτηκε πραίτωρ, τάχθηκε με το στρατόπεδο του Πομπήιο κατά τη διάρκεια του εμφυλίου πολέμου και μετά την ήττα του οδηγήθηκε από τον Καίσαρα στην εξορία, όπου και πέθανε. (el)
- Publius Nigidius Figulus (* um 100 v. Chr.; † 45 v. Chr.) war ein Gelehrter und Politiker der späten römischen Republik. Er schrieb eine Reihe von Abhandlungen über naturkundliche Themen, Mantik (Wahrsagung), Religion und Grammatik. (de)
- Publio Nigidio Fígulo (en latín, Publius Nigidius Figulus; c. 98 a. C.-45 a. C.) fue un político, erudito, filósofo y gramático romano del siglo I a. C. (es)
- Publius Nigidius Figulus (c. 98 – 45 BC) was a scholar of the Late Roman Republic and one of the praetors for 58 BC. He was a friend of Cicero, to whom he gave his support at the time of the Catilinarian conspiracy. Nigidius sided with the Optimates in the civil war between Julius Caesar and Pompeius Magnus. Among his contemporaries, Nigidius's reputation for learning was second only to that of Varro. Even in his own time, his works were regarded as often abstruse, perhaps because of their esoteric Pythagoreanism, into which Nigidius incorporated Stoic elements. Jerome calls him Pythagoricus et magus, a "Pythagorean and mage," and in the medieval and Renaissance tradition he is portrayed as a magician, diviner, or occultist. His vast works survive only in fragments preserved by other authors. (en)
- Publius Nigidius Figulus (vers 98 av. J.-C. - 45 av. J.-C.), est selon Aulu-Gelle le plus grand des savants romains avec Varron. Cicéron le décrit comme un adepte du néopythagorisme. Esprit érudit, il est présenté comme linguiste, étruscologue, astrologue, devin, pythagoricien et même, selon la thèse ancienne et aujourd'hui discutée de Jérôme Carcopino, le fondateur et le maître d'un ordre pythagoricien à Rome, le sodalicium Nigidiani. Il fut le premier néopythagoricien latin, vers 60 av. J.-C., à Rome, presque en même temps que le grec Eudore d'Alexandrie fondait lui aussi le néopythagorisme mais à Alexandrie, vers 40 av. J.-C. (fr)
- プブリウス・ニギディウス・フィグルス、（ラテン語: Publius Nigidius Figulus 、紀元前98年頃 - 紀元前45年）は、共和政ローマ後期の政務官。紀元前58年にはプラエトルを務めた。学者としても知られる彼はキケローの友人で、カティリナの陰謀の折にはキケローに助力している。ニギディウスはガイウス・ユリウス・カエサルとポンペイウス・マグヌスのローマ内戦ではオプティマテス（閥族派）に与している。 ニギディウスの学問に関して名声は同時代人の間ではマルクス・テレンティウス・ウァロに次ぐ二番手にすぎない。同時代においてさえ彼の著書は難解と見なされたが、それはひょっとするとその秘教的ピタゴラス主義の故なのかもしれない。ニギディウスはストア派の要素とピタゴラス主義を合体させた。ヒエロニムスは彼を「Pythagoricus et magus」つまり「ピタゴラス主義者にして魔道士」と呼んだ。また中世からルネサンスにかけてニギディウスは慣習的に魔法使い、占い師、オカルティストとして描かれた。彼は膨大な量の著作をものしたが、現代では他の作者の著作に断片として残っているに過ぎない。 (ja)
- Publio Nigidio Figulo (in latino: Publius Nigidius Figulus; Roma, 98 a.C. circa – 45 a.C.) è stato un filosofo, grammatico e astrologo romano. (it)
- Publiusz Nigidiusz Figulus łac. Publius Nigidius Figulus (ur. ok. 95 p.n.e. - zm. ok. 45 p.n.e.) - polityk, filozof, główny przedstawiciel pitagoreizmu w Rzymie schyłku republiki. Przyjaciel Cycerona i jego stronnik w walce ze spiskiem Katyliny. Walczył również po stronie Pompejusza w wojnie domowej, brał udział w obronie Korfinum. Nie objęła go tzw. Clementia i do końca życia pozostał wrogiem Cezara. (pl)
- Пу́блий Ниги́дий Фигу́л (лат. Publius Nigidius Figulus; родился не позже 98 года до н. э. — умер в 45 году до н. э.) — римский государственный деятель и философ из плебейского рода , претор в 58 году до н. э. Представитель латинского неопифагореизма Нигидий считался вторым после Марка Теренция Варрона учёным в Риме. Являясь другом Цицерона, осенью 63 года до н. э. вместе с женой и братом последнего всячески содействовал раскрытию заговора Катилины. Участвовал в гражданской войне 49—45 годов до н. э. на стороне республиканцев, был пленён Цезарем, но, в отличие от других оптиматов, не получил прощения диктатора и скончался в изгнании. (ru)
- Publius Nigidius Figulus, född omkring 98 f.Kr., död omkring 45 f.Kr., var en romersk politiker och lärd. Nigidius Figulus var praetor 58 f.Kr. Han var vän till Pompejus och landsförvisades av Julius Caesar. Enligt Cicero skall han ha återupprättat Pythagoras filosofi. Han författade bland annat en grammatik samt filosofiska och astrologiska skrifter, vilka nu endast finns kvar som fragment, utgivna av Heinrich Swoboda 1889. (sv)
- Публій Нігідій Фігул (98 — 44 рр. до н. е.) — відомий філософ, вчений, політик та письменник пізньої Римської республіки. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Publius Nigidius Figulus (asi 98 před n. l. – 45 před n. l.) byl římský vzdělanec, kterého svými rozsáhlými znalostmi překonal pouze Varro, v tradici považován za velkého znalce magie a čaroděje. Roku 58 před n. l. zastával úřad pretora. V občanské válce se přidal k Pompeiovcům a po jejich porážce (48 před n. l.) byl Juliem Caesarem poslán do vyhnanství, kde zemřel. Cognomen Figulus (hrnčíř) získal Nigidius údajně proto, že prohlásil, že svět se točí kolem své osy rychlostí hrnčířského kruhu. (cs)
- Ο Πόπλιος Νιγίδιος Φίγουλος (Publius Nigidius Figulus, 98 π.Χ. - 45 π.Χ.) ήταν Ρωμαίος φυσιοδίφης, αστρολόγος και φιλόσοφος, ο οποίος έζησε στα μέσα του 1ου αιώνα π.Χ. Ασχολήθηκε ιδιαίτερα με τον αποκρυφισμό και τη , και για το λόγο αυτό χαρακτηρίστηκε από συγχρόνους του ως «Πυθαγόρειος». Ήταν φίλος του Κικέρωνα, στον οποίο παρείχε υποστήριξη την εποχή που διαδραματίστηκε η Συνωμοσία του Κατιλίνα. Το 58 π.Χ. εκλέχτηκε πραίτωρ, τάχθηκε με το στρατόπεδο του Πομπήιο κατά τη διάρκεια του εμφυλίου πολέμου και μετά την ήττα του οδηγήθηκε από τον Καίσαρα στην εξορία, όπου και πέθανε. (el)
- Publius Nigidius Figulus (* um 100 v. Chr.; † 45 v. Chr.) war ein Gelehrter und Politiker der späten römischen Republik. Er schrieb eine Reihe von Abhandlungen über naturkundliche Themen, Mantik (Wahrsagung), Religion und Grammatik. (de)
- Publio Nigidio Fígulo (en latín, Publius Nigidius Figulus; c. 98 a. C.-45 a. C.) fue un político, erudito, filósofo y gramático romano del siglo I a. C. (es)
- Publius Nigidius Figulus (vers 98 av. J.-C. - 45 av. J.-C.), est selon Aulu-Gelle le plus grand des savants romains avec Varron. Cicéron le décrit comme un adepte du néopythagorisme. Esprit érudit, il est présenté comme linguiste, étruscologue, astrologue, devin, pythagoricien et même, selon la thèse ancienne et aujourd'hui discutée de Jérôme Carcopino, le fondateur et le maître d'un ordre pythagoricien à Rome, le sodalicium Nigidiani. Il fut le premier néopythagoricien latin, vers 60 av. J.-C., à Rome, presque en même temps que le grec Eudore d'Alexandrie fondait lui aussi le néopythagorisme mais à Alexandrie, vers 40 av. J.-C. (fr)
- プブリウス・ニギディウス・フィグルス、（ラテン語: Publius Nigidius Figulus 、紀元前98年頃 - 紀元前45年）は、共和政ローマ後期の政務官。紀元前58年にはプラエトルを務めた。学者としても知られる彼はキケローの友人で、カティリナの陰謀の折にはキケローに助力している。ニギディウスはガイウス・ユリウス・カエサルとポンペイウス・マグヌスのローマ内戦ではオプティマテス（閥族派）に与している。 ニギディウスの学問に関して名声は同時代人の間ではマルクス・テレンティウス・ウァロに次ぐ二番手にすぎない。同時代においてさえ彼の著書は難解と見なされたが、それはひょっとするとその秘教的ピタゴラス主義の故なのかもしれない。ニギディウスはストア派の要素とピタゴラス主義を合体させた。ヒエロニムスは彼を「Pythagoricus et magus」つまり「ピタゴラス主義者にして魔道士」と呼んだ。また中世からルネサンスにかけてニギディウスは慣習的に魔法使い、占い師、オカルティストとして描かれた。彼は膨大な量の著作をものしたが、現代では他の作者の著作に断片として残っているに過ぎない。 (ja)
- Publio Nigidio Figulo (in latino: Publius Nigidius Figulus; Roma, 98 a.C. circa – 45 a.C.) è stato un filosofo, grammatico e astrologo romano. (it)
- Publiusz Nigidiusz Figulus łac. Publius Nigidius Figulus (ur. ok. 95 p.n.e. - zm. ok. 45 p.n.e.) - polityk, filozof, główny przedstawiciel pitagoreizmu w Rzymie schyłku republiki. Przyjaciel Cycerona i jego stronnik w walce ze spiskiem Katyliny. Walczył również po stronie Pompejusza w wojnie domowej, brał udział w obronie Korfinum. Nie objęła go tzw. Clementia i do końca życia pozostał wrogiem Cezara. (pl)
- Пу́блий Ниги́дий Фигу́л (лат. Publius Nigidius Figulus; родился не позже 98 года до н. э. — умер в 45 году до н. э.) — римский государственный деятель и философ из плебейского рода , претор в 58 году до н. э. Представитель латинского неопифагореизма Нигидий считался вторым после Марка Теренция Варрона учёным в Риме. Являясь другом Цицерона, осенью 63 года до н. э. вместе с женой и братом последнего всячески содействовал раскрытию заговора Катилины. Участвовал в гражданской войне 49—45 годов до н. э. на стороне республиканцев, был пленён Цезарем, но, в отличие от других оптиматов, не получил прощения диктатора и скончался в изгнании. (ru)
- Publius Nigidius Figulus, född omkring 98 f.Kr., död omkring 45 f.Kr., var en romersk politiker och lärd. Nigidius Figulus var praetor 58 f.Kr. Han var vän till Pompejus och landsförvisades av Julius Caesar. Enligt Cicero skall han ha återupprättat Pythagoras filosofi. Han författade bland annat en grammatik samt filosofiska och astrologiska skrifter, vilka nu endast finns kvar som fragment, utgivna av Heinrich Swoboda 1889. (sv)
- Публій Нігідій Фігул (98 — 44 рр. до н. е.) — відомий філософ, вчений, політик та письменник пізньої Римської республіки. (uk)
- Publi Nigidi Fígul (en llatí Publius Nigidius Figulus) va ser un filòsof pitagòric que va viure al segle I aC, vers el 60 aC. Va fer estudis matemàtics i físics i fou molt famós com astròleg i com a endeví, i se suposava que havia predit la grandesa d'Octavi August. Fou un dels senadors seleccionats per Ciceró per prendre declaracions en l'afer de Catilina (63 aC). El 59 aC fou pretor, magistratura que s'acostumava a assolir als quaranta anys. Va ser contemporani de Varró. Ciceró, amic seu, deia de Nigidi que els millors i més importants consells amb els quals havia salvat la pàtria, els havia rebut d'ell. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu va prendre el partit d'aquest darrer i Juli Cèsar el va desterrar. Ciceró va esforçar-se per què tornés, però va morir a l'exili el 44 aC. (ca)
- Publius Nigidius Figulus (c. 98 – 45 BC) was a scholar of the Late Roman Republic and one of the praetors for 58 BC. He was a friend of Cicero, to whom he gave his support at the time of the Catilinarian conspiracy. Nigidius sided with the Optimates in the civil war between Julius Caesar and Pompeius Magnus. (en)
|
