| dbo:abstract
|
- Esteve Bocskai (en hongarès: Bocskai István, eslovac: Štefan Bočkaj, romanès: Ştefan Bocskay); (1 de gener 1557 - 29 de desembre 1606) fou un noble hongarès de Transsilvània. Entre els anys 1604 i 1606 fou líder d'una revolta contra els Habsburg a la regió d'Hongria Reial (actualment Eslovàquia) així com a també a algunes parts de Moràvia i Àustria. Entre els anys 1601 i entre els anys 1605 i 1606 fou Voivoda (Príncep) de Transsilvània. Nascut a Cluj-Napoca (en aquell moment rebia la doble denominació en hongarès Kolozsvár i en alemany Klausenburg), Bocskai era el membre més eminent de la família aristocràtica i el fill de i Krisztina Sulyok. Com a conseller principal del Príncep Segimon Bathory, va aconsellar-li al seu sobirà formar part de l'aliança propulsada pel Papa Climent VIII aliant-se amb l'emperador Rodolf II, trencant així el pacte de vassallatge que els unia amb els otomans. Així Esteve va passar a prestar els seus serveis diplomàtics en missions freqüents a Praga i a Viena. Un cop que Segimon hagué de dimití ascendí al tron el seu cosí, Andreu Báthory amb qui mantenia una relació de forta enemistat. Així aquest ràpidament va decretar la confiscació de les seves propietats, fet que portava a Bocskai a buscar la protecció del jutjat Imperial el 1599. Al llarg de la campanya de 1601 i poc després de la mort de Miquel el Valent va ocupar durant un breu temps el lloc de Voivoda de Transsilvània en espera de què arribés el seu antic aliat Segimon Bathory, al qual va cedir el tron. Els intents de l'emperador Rodolf II de privar a l'Hongria Reial de la seva constitució i als protestants de les seves llibertats religioses van provocar el posicionament de Bocskai en contra dels imperials, posició que es va acabar radicalitzant després de les terribles atrocitats provocades a la població transsilvana pels generals imperials Giorgio Basta i entre els anys 1602 i 1604. Per salvar la independència de Transsilvània, enfront de la voluntat de l'emperador d'anexionar-se el Principat al Regne d'Hongria, Bocskai va demanar ajut als turcs otomans. L'any 1604 amb les seves tropes feia fora al General Basta de Transsilvània i el Parlament hongarès reunit a Mediaş (en alemany Mediasch, en hongarès Medgyes) l'elegia Voivoda de Transsilvània; essent aquesta elecció acceptada pel Sultà enviant-li a Bocskay un enviat especial per saludar i oferir-li la possibilitat de convertir el Principat de Transsilvània en un regne, tal com ho prova la corona reial que li feu arribar, fet que Esteve rebutjava, tot i que acceptava l'aliança amb la Sublim Porta. Per la seva banda l', per intentar salvar les províncies hongareses del Sacre Imperi Romanogermànic deixava de banda les desviacions mentals del seu germà Rodolf II i negociava amb Esteve un pacte per tal d'evitar un atac otomà. Així se signava la el 23 de juny de 1606 per la qual es garantia tots els drets constitucionals i religiosos i privilegis dels hongaresos tant a Transsilvània com a l'. Bocskai era reconegut com a Príncep de Transsilvània per l'emperador, i es reconeixia de forma oficial el dret als transsilvans a elegir els seus propis prínceps independents en el futur. A més Esteve Bocskay rebia com a patrimoni personal la fortalesa de i els comtats de , i , havent de retornar aquests dominis al patrimoni imperial en cas que morís sense descendència. Paral·lelament al riu se signava la entre els imperials i els otomans, tractat que confirmava la Pau de Viena. Bocskai sobreviuria molt poc a aquest triomf diplomàtic, ja que el 29 de desembre de 1606 era presumptament enverinat a Košice (en alemany Kaschau i en hongarès Kassa) pel seu canceller, . Aquest posteriorment fou executat i escuarterat pels seus partidaris al mercat de la ciutat, mentre Esteve Bocskai deixava el tron de Voivoda de Transsilvània a Segimon II Rákóczi. (ca)
- Štěpán Bočkaj (maďarsky Bocskai István případně ve staré maďarštině Bocskay) (1. ledna 1557 Kluž – 29. prosince 1606 Košice) byl příslušník bohaté sedmihradské magnátské rodiny, vůdce jednoho z uherských protihabsburských stavovských povstání, sedmihradský kníže a uherský protikrál. (cs)
- Stephan Bocskai, auch Stefan Bocskay, ungarisch Bocskai István, Aussprache wie Botschkai (* 1. Januar 1557 in Klausenburg; † 29. Dezember 1606 in Kaschau, vermutlich vergiftet), war reformierter Fürst in Siebenbürgen. (de)
- BOCSKAI István aŭ Stefano Boĉkai estis princo de Transilvanio kaj Hungario. Li naskiĝis la 1-an de januaro 1557 en Koloĵvaro kaj mortis la 29-an de decembro 1606 en Kassa. (eo)
- Esteban Bocskai de Kismarja (en húngaro: Bocskai István, en alemán:Bocskai Stephan, en eslovaco Štefan Bočkaj, en rumano Ştefan Bocşa) (1 de enero de 1557-29 de diciembre de 1606) fue un aristócrata húngaro de Transilvania. Príncipe de Transilvania (1605-1606). (es)
- István Bocskai (Kolozsvár, Transilvania, 1557ko urtarrilaren 1a - Kassa, Hungariako Erresuma, 1606ko abenduaren 29a) hungariar aitoren seme kalbindarra izan zen, Transilvaniako printzea 1605-1606 bitartean. (eu)
- Étienne Bocskai de Kismarja (en hongrois : kismarjai Bocskai István), né le 1er janvier 1557 à Kolozsvár et mort le 29 décembre 1606 à Kassa, est un noble hongrois, meneur de l’insurrection anti-Habsbourg de 1604 à 1606, et prince de Transylvanie de 1605 à sa mort. (fr)
- Stephen Bocskai or Bocskay (Hungarian: Bocskai István; 1 January 1557 – 29 December 1606) was Prince of Transylvania and Hungary from 1605 to 1606. He was born to a Hungarian noble family. His father's estates were located in the eastern regions of the medieval Kingdom of Hungary, which developed into the Principality of Transylvania in the 1570s. He spent his youth in the court of the Holy Roman Emperor, Maximilian, who was also the ruler of Royal Hungary (the western and northern regions of the medieval kingdom). Bocskai's career started when his underage nephew, Sigismund Báthory, became the ruler of Transylvania in 1581. After the Diet of Transylvania declared Sigismund of age in 1588, Bocskai was one of the few members of Sigismund's council who supported his plan to join an anti-Ottoman coalition. Sigismund made Bocskai captain of Várad (now Oradea in Romania) in 1592. After the pro-Ottoman noblemen forced Sigismund to renounce his throne in 1594, Bocskai supported him in his bid to regain it, for which Sigismund rewarded him with estates confiscated from the leaders of the opposition. On Sigismund's behalf Bocskai signed a treaty concerning the membership of Transylvania in the Holy League in Prague on 28 January 1595. He led the Transylvanian army to Wallachia, which had been occupied by the Ottomans. The Christian troops liberated Wallachia and defeated the retreating Ottoman army in the Battle of Giurgiu on 29 September 1595. After a series of Ottoman victories, Sigismund abdicated in early 1598. The commissioners of Maximilian II's successor, Rudolph, took possession of Transylvania and dismissed Bocskai. Bocskai then persuaded Sigismund to return, but Sigismund once again abdicated in March 1599. The new prince, Andrew Báthory, confiscated Bocskai's estates in Transylvania proper. Andrew Báthory was dethroned by Michael the Brave of Wallachia. During the following period of anarchy, Bocskai was forced to stay in Prague for several months because Rudolph's officials did not trust him. He rose up against Rudolph after his secret correspondence with the Grand Vizier, Lala Mehmed Pasha, was captured in October 1605. Bocskai hired Hajdús (irregular soldiers) and defeated Rudolph's military commanders. He expanded his authority over the Partium, Transylvania proper, and nearby counties with the support of the local noblemen and burghers who had also been stirred up by Rudolph's tyrannical acts. Bocskai was elected prince of Transylvania on 21 February 1605, and prince of Hungary on 20 April. The Ottomans supported him, but his partisans thought that the Ottomans' intervention threatened the independence of Royal Hungary. To put an end to the civil war, Bocskai and Rudolph's representatives signed the Treaty of Vienna on 23 June 1606. Rudolph acknowledged Bocskai's hereditary right to rule the Principality of Transylvania and four counties in Royal Hungary. The treaty also confirmed the Protestant noblemen and burghers' right to freely practise their religion. In his last will, Bocskai emphasized that only the existence of the Principality of Transylvania could secure the special status of Royal Hungary within the Habsburg monarchy. (en)
- István Bocskai atau Bocskay (bahasa Hongaria: Bocskai István; 1 Januari 1557 – 29 Desember 1606) merupakan seorang bangsawan Hongaria, ia memimpin pemberontakan anti-Habsbourg dari tahun 1604 hingga 1606 dan sebagai pangeran Transilvania dari tahun 1605 hingga kematiannya. (in)
- István Bocskai (Cluj-Napoca, 1º gennaio 1557 – Košice, 29 dicembre 1606) fra il 1604 e il 1606 condusse una rivolta in Transilvania e in altri territori ungheresi (esattamente nella Slovacchia orientale, oltre che in Moravia ed in Austria), posti sotto il dominio austriaco.Dal 1606 fu inoltre Principe del Principato di Transilvania. (it)
- ボチカイ・イシュトヴァーン（ハンガリー語: Bocskai István[ˈbot͡ʃkɒiˈiʃtvɑ̈ːn], 1557年1月1日 - 1606年12月29日）は、トランシルヴァニア出身のハンガリー人（マジャル人）貴族。1604年から1606年まで王領ハンガリー（現在のスロバキア東部）で続き、モラヴィアやオーストリアにまで波及した反ハプスブルク家蜂起の指導者となり、トランシルヴァニア公（在位：1605年 - 1606年）も務めた。 (ja)
- István Bocskai de Kismarja (Cluj-Napoca, 1 januari 1557 – Košice, 29 december 1606) was een Zevenburgs edelman. Hij was tussen 1604 en 1606 de leider van de anti-Habsburgbeweging in Opper-Hongarije (het huidige Slowakije). Daarnaast was hij kortstondig vorst van Transsylvanië (1606). Bocskai werd geboren in Kolozsvár (het huidige Cluj-Napoca). Hij was de zoon van György Bocskai en Krisztina Sulyok. Zelf was István het meest vooraanstaande lid van zijn familie. Hij was onder meer de belangrijkste adviseur van Sigismund Báthory, vorst van Transsylvanië van 1581-1599. Het was Bocskai die zijn soeverein de raad gaf om naar een vorm van alliantie met de keizer te evolueren, in plaats van vast te houden aan het Ottomaanse Rijk. Als adviseur voerde Bocskai ook vele diplomatieke diensten voor zijn vorst uit door zijn frequente bezoeken aan Praag en Wenen. De vijandschap tegenover Bocskai van latere Báthory-vorsten van Transsylvanië, die zijn landerijen in beslag hadden genomen, zorgde ervoor dat Bocskai toenadering zocht tot het keizerlijk hof in 1599. Door de pogingen van keizer Rudolf II om het Koninklijk Hongarije zijn grondwet en de protestanten hun religieuze vrijheid te ontnemen, vervreemdde Bocskai van zijn bevolking. Dit gebeurde vooral na de verschrikkelijke aanslagen die de keizerlijke generaals Giorgio Basta en tussen 1602 en 1604 aan de Zevenburgse bevolking toebrachten. Om de onafhankelijkheid van Transsylvanië te garanderen, riep Bocskai de hulp van de Turken in. In 1605, als een soort beloning voor zijn aandeel bij het verdrijven van Basta uit Transsylvanië, verkoos de Hongaarse Landdag hem in Szerencs tot vorst van Transsylvanië. Daarop stuurde de Ottomaanse sultan Ahmed I een speciale gezant naar Bocskai om hem te begroeten en hem een met kroon met prachtige edelstenen te overhandigen. Bocskai weigerde de koninklijke waardigheid, maar bleef handig gebruikmaken van de Turkse alliantie. Om de Hongaarse provincies als onderdeel van de Habsburgse monarchie te behouden, was aartshertog Matthias, los van zijn onstabiele broer Rudolf II, in onderhandelingen getreden met Bocskai. Ze sloten vrede op in het Verdrag van Wenen op 23 juni 1606. De vrede waarborgde alle grondwettelijke en religieuze vrijheden in zowel Transsylvanië als in koninklijk Hongarije. Bocskai werd erkend als prins van Transsylvanië door het Oostenrijkse hof en zo werd het recht van de Transsylvaniërs om hun eigen prinsen te kiezen, officieel erkend. Het fort van Tokaj, de graafschappen van Bereg, Szatmár en Ugosca werden op datzelfde moment afgestaan aan Bocskai. Deze bezittingen zouden terugkeren naar Oostenrijk als hij kinderloos zou sterven. Gelijktijdig werd aan de rivier de de vrede van Zsitvatorok gesloten met de Ottomanen, wat de Vrede van Wenen bevestigde. Bocskai kon niet lang genieten van zijn politieke overwinning. Enkele maanden later, op 29 december 1606 in Košice, is hij naar verluidt vergiftigd door zijn kanselier . Die laatste werd daarop in stukken gehakt op de marktplaats van de stad door de aanhangers van Bocskai. (nl)
- Stefan II Bocskay (ur. 1 stycznia 1557 w Klużu-Napoce, zm. 29 grudnia 1606 w Koszycach) – przywódca antyhabsburskiego powstania na Węgrzech, szwagier Krzysztofa Batorego, książę Siedmiogrodu w latach 1605–1606. (pl)
- Estêvão Bocskai de Kismarja (húngaro: Bocskai István, alemão: Stephan Bocskai, eslovaco: Štefan Bočkaj e em romeno: Ştefan Bocşa; Clausemburgo, 1 de janeiro de 1557 — Kassa, 29 de dezembro de 1606) foi um nobre calvinista húngaro, e príncipe da Transilvânia (1605-1606). Era um defensor ávido dos interesses húngaros e se tornou o líder de uma revolta contra o esforço dos imperadores da Casa de Habsburgo em impor o catolicismo romano no Reino da Hungria, quando este foi dividido entre o Império Otomano e o Império Habsburgo. Estabeleceu uma aliança com o Império Otomano e, apoiado pelos hajdus, obrigou o arquiduque Matias a reafirmar e garantir a liberdade religiosa para ambos Hungria Real e Transilvânia celebrado pelo (1606). Como patrono reconhecido da Reforma Protestante, sua estátua pode ser encontrada no Muro dos Reformadores em Genebra, Suíça. Em 1605, Estêvão Bocskai se aliou aos otomanos para evitar a anexação da Transilvânia como parte da Hungria Real. Isso ocasionou a chamada Guerra de Independência de Estêvão Bocskai (1604-1606). (pt)
- Иштван Бочкаи (венг. Bocskai István; 1 января 1557 — 29 октября 1606) — венгерский дворянин из Трансильвании, в 1604—1606 годах — вождь антигабсбургского восстания в Верхней Венгрии (современная Словакия), в 1605—1606 годах — князь Трансильвании. (ru)
- Stefan (István) Bocskay, född 1556 och död 1606, var en furste av Siebenbürgen. Redan under furstarna Báthory spelade Bocskay en betydande roll. Han var ägare till stora gods i både Ungern och Siebenbürgen, och önskade till en början ansluta sig till kejsaren, men Rudolf II:s absolutistiska och mot protestanterna fientliga politik gjorde snart den kalvinistiske fursten till en bitter fiende av Habsburg. Kejsarens övergrepp vid riksdagen 1604, som hotade ungrarnas både politiska och religiösa frihet, drev Bocskay tillsammans med Gábor Bethlen med flera magnater till öppet uppror och en allians med Osmanska riket. Överallt slöt sig folket till Bocskay, ständerna valde honom till furste av både Siebenbürgen och Ungern, och sultanen bekräftade Bocskay i dessa värdigheter. De kejserliga truppernas upprepade nederlag ledde slutligen till freden i Wien 1606, där ungrarnas privilegier, särskilt protestanternas religionsfrihet bekräftades, och Bocskay erkändes som furste av Siebenbürgen och erhöll vissa delar av Ungern. Även mellan kejsaren och Osmanska riket slöts en fred i Zsitva-Torok i november 1606. Bocskay dog kort därefter. (sv)
- І́штван Бочкаї (угор. Bocskai István; 1 січня 1557, м. Клуж — 29 грудня 1606, м. Кошиці) — Великий князь Угорщини, князь Трансильванії. Один з організаторів повстання 1604 року проти австрійських Габсбургів, угорський володар. Обраний 1605 князем Трансільванії, Бочкаї вів війни проти Габсбургів, домагався визволення і автономії Угорщини. Залучав на свій бік загони гайдуків (селян-втікачів), надаючи їм деякі привілеї. (uk)
- 伯茨凱·伊什特萬（匈牙利語：Bocskai István，1557年1月1日—1606年12月29日），，的發動者。 伯茨凱·伊什特萬與神聖羅馬皇帝魯道夫二世於1606年簽訂了，保障匈牙利人的信仰自由。伯茨凱·伊什特萬在同年底去世。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Štěpán Bočkaj (maďarsky Bocskai István případně ve staré maďarštině Bocskay) (1. ledna 1557 Kluž – 29. prosince 1606 Košice) byl příslušník bohaté sedmihradské magnátské rodiny, vůdce jednoho z uherských protihabsburských stavovských povstání, sedmihradský kníže a uherský protikrál. (cs)
- Stephan Bocskai, auch Stefan Bocskay, ungarisch Bocskai István, Aussprache wie Botschkai (* 1. Januar 1557 in Klausenburg; † 29. Dezember 1606 in Kaschau, vermutlich vergiftet), war reformierter Fürst in Siebenbürgen. (de)
- BOCSKAI István aŭ Stefano Boĉkai estis princo de Transilvanio kaj Hungario. Li naskiĝis la 1-an de januaro 1557 en Koloĵvaro kaj mortis la 29-an de decembro 1606 en Kassa. (eo)
- Esteban Bocskai de Kismarja (en húngaro: Bocskai István, en alemán:Bocskai Stephan, en eslovaco Štefan Bočkaj, en rumano Ştefan Bocşa) (1 de enero de 1557-29 de diciembre de 1606) fue un aristócrata húngaro de Transilvania. Príncipe de Transilvania (1605-1606). (es)
- István Bocskai (Kolozsvár, Transilvania, 1557ko urtarrilaren 1a - Kassa, Hungariako Erresuma, 1606ko abenduaren 29a) hungariar aitoren seme kalbindarra izan zen, Transilvaniako printzea 1605-1606 bitartean. (eu)
- Étienne Bocskai de Kismarja (en hongrois : kismarjai Bocskai István), né le 1er janvier 1557 à Kolozsvár et mort le 29 décembre 1606 à Kassa, est un noble hongrois, meneur de l’insurrection anti-Habsbourg de 1604 à 1606, et prince de Transylvanie de 1605 à sa mort. (fr)
- István Bocskai atau Bocskay (bahasa Hongaria: Bocskai István; 1 Januari 1557 – 29 Desember 1606) merupakan seorang bangsawan Hongaria, ia memimpin pemberontakan anti-Habsbourg dari tahun 1604 hingga 1606 dan sebagai pangeran Transilvania dari tahun 1605 hingga kematiannya. (in)
- István Bocskai (Cluj-Napoca, 1º gennaio 1557 – Košice, 29 dicembre 1606) fra il 1604 e il 1606 condusse una rivolta in Transilvania e in altri territori ungheresi (esattamente nella Slovacchia orientale, oltre che in Moravia ed in Austria), posti sotto il dominio austriaco.Dal 1606 fu inoltre Principe del Principato di Transilvania. (it)
- ボチカイ・イシュトヴァーン（ハンガリー語: Bocskai István[ˈbot͡ʃkɒiˈiʃtvɑ̈ːn], 1557年1月1日 - 1606年12月29日）は、トランシルヴァニア出身のハンガリー人（マジャル人）貴族。1604年から1606年まで王領ハンガリー（現在のスロバキア東部）で続き、モラヴィアやオーストリアにまで波及した反ハプスブルク家蜂起の指導者となり、トランシルヴァニア公（在位：1605年 - 1606年）も務めた。 (ja)
- Stefan II Bocskay (ur. 1 stycznia 1557 w Klużu-Napoce, zm. 29 grudnia 1606 w Koszycach) – przywódca antyhabsburskiego powstania na Węgrzech, szwagier Krzysztofa Batorego, książę Siedmiogrodu w latach 1605–1606. (pl)
- Иштван Бочкаи (венг. Bocskai István; 1 января 1557 — 29 октября 1606) — венгерский дворянин из Трансильвании, в 1604—1606 годах — вождь антигабсбургского восстания в Верхней Венгрии (современная Словакия), в 1605—1606 годах — князь Трансильвании. (ru)
- І́штван Бочкаї (угор. Bocskai István; 1 січня 1557, м. Клуж — 29 грудня 1606, м. Кошиці) — Великий князь Угорщини, князь Трансильванії. Один з організаторів повстання 1604 року проти австрійських Габсбургів, угорський володар. Обраний 1605 князем Трансільванії, Бочкаї вів війни проти Габсбургів, домагався визволення і автономії Угорщини. Залучав на свій бік загони гайдуків (селян-втікачів), надаючи їм деякі привілеї. (uk)
- 伯茨凱·伊什特萬（匈牙利語：Bocskai István，1557年1月1日—1606年12月29日），，的發動者。 伯茨凱·伊什特萬與神聖羅馬皇帝魯道夫二世於1606年簽訂了，保障匈牙利人的信仰自由。伯茨凱·伊什特萬在同年底去世。 (zh)
- Esteve Bocskai (en hongarès: Bocskai István, eslovac: Štefan Bočkaj, romanès: Ştefan Bocskay); (1 de gener 1557 - 29 de desembre 1606) fou un noble hongarès de Transsilvània. Entre els anys 1604 i 1606 fou líder d'una revolta contra els Habsburg a la regió d'Hongria Reial (actualment Eslovàquia) així com a també a algunes parts de Moràvia i Àustria. Entre els anys 1601 i entre els anys 1605 i 1606 fou Voivoda (Príncep) de Transsilvània. (ca)
- Stephen Bocskai or Bocskay (Hungarian: Bocskai István; 1 January 1557 – 29 December 1606) was Prince of Transylvania and Hungary from 1605 to 1606. He was born to a Hungarian noble family. His father's estates were located in the eastern regions of the medieval Kingdom of Hungary, which developed into the Principality of Transylvania in the 1570s. He spent his youth in the court of the Holy Roman Emperor, Maximilian, who was also the ruler of Royal Hungary (the western and northern regions of the medieval kingdom). (en)
- István Bocskai de Kismarja (Cluj-Napoca, 1 januari 1557 – Košice, 29 december 1606) was een Zevenburgs edelman. Hij was tussen 1604 en 1606 de leider van de anti-Habsburgbeweging in Opper-Hongarije (het huidige Slowakije). Daarnaast was hij kortstondig vorst van Transsylvanië (1606). (nl)
- Estêvão Bocskai de Kismarja (húngaro: Bocskai István, alemão: Stephan Bocskai, eslovaco: Štefan Bočkaj e em romeno: Ştefan Bocşa; Clausemburgo, 1 de janeiro de 1557 — Kassa, 29 de dezembro de 1606) foi um nobre calvinista húngaro, e príncipe da Transilvânia (1605-1606). Era um defensor ávido dos interesses húngaros e se tornou o líder de uma revolta contra o esforço dos imperadores da Casa de Habsburgo em impor o catolicismo romano no Reino da Hungria, quando este foi dividido entre o Império Otomano e o Império Habsburgo. Estabeleceu uma aliança com o Império Otomano e, apoiado pelos hajdus, obrigou o arquiduque Matias a reafirmar e garantir a liberdade religiosa para ambos Hungria Real e Transilvânia celebrado pelo (1606). Como patrono reconhecido da Reforma Protestante, sua estátua pod (pt)
- Stefan (István) Bocskay, född 1556 och död 1606, var en furste av Siebenbürgen. Redan under furstarna Báthory spelade Bocskay en betydande roll. Han var ägare till stora gods i både Ungern och Siebenbürgen, och önskade till en början ansluta sig till kejsaren, men Rudolf II:s absolutistiska och mot protestanterna fientliga politik gjorde snart den kalvinistiske fursten till en bitter fiende av Habsburg. Kejsarens övergrepp vid riksdagen 1604, som hotade ungrarnas både politiska och religiösa frihet, drev Bocskay tillsammans med Gábor Bethlen med flera magnater till öppet uppror och en allians med Osmanska riket. Överallt slöt sig folket till Bocskay, ständerna valde honom till furste av både Siebenbürgen och Ungern, och sultanen bekräftade Bocskay i dessa värdigheter. De kejserliga trupper (sv)
|
