| dbo:abstract
|
- Tanis fou una important ciutat de l'antic Egipte a la zona del delta del Nil, al braç tanític del riu (branca secundària del Pelúsiac). Correspon a la moderna San al-Hagar (àrab: صان الحجر, Ṣān al-Ḥajar). El seu nom egipci fou Per-Uadjet o Djanet. En la Bíblia, s'esmenta com a Soan o Zoan (hebreu: צֹעַן). Fou la capital del nomós XIX del Baix Egipte (Am-Pehu). La ciutat apareix en la història vers el final del segle XVIII aC. Sota els hikses, fou una ciutat pròspera que va entrar en decadència després de l'expulsió dels asiàtics, fins al temps de la dinastia XIX, en què va recuperar la seva importància i prosperitat. La seva activitat principal era el lli. Les dinasties XXI i XXIII van sorgir a Tanis, i en aquest temps es va anomenar Djanet i fou capital d'Egipte. Els faraons de les dinasties XXI i XXII es van enterrar a la ciutat. S'han trobat a la ciutat nombrosos monuments de Ramsès II, però es creu amb fonament que foren portats a la ciutat des d'altres emplaçaments. Les inscripcions esmenten també els faraons Khufu (Kheops), Khefren, Teti, Pepi I, Pepi II i Senusret I. La ciutat té un recinte rectangular de 430 x 370 metres amb murs de 15 metres d'ample i 10 d'alt, dins el qual es troba el gran temple d'Amon, orientat d'oest a est, amb restes de columnes, colossos i obeliscs; també tres colossos de Ramsès II, amb figures de les reines a les seves cames. Les esfinxs trobades a la ciutat són avui al Museu d'Antiguitats Egípcies. Aquest temple fou construït per Psusennes I i fou restaurat o ampliat per Siamun, Osorkón III i Sheshonq III. Dins el temple, existia l'anomenat temple de l'Est, entre la primera i segona muralles, que fou construït per Osorkón III; en la mateixa zona és el , construït per Nectabeu II (380-362 aC) i Ptolemeu II Filadelf. Darrere la muralla és el temple de Mut i Khonsu, conegut com a temple d'Anta, la dea cananea adorada a la regió, que fou restaurat per (221-204 aC). A l'interior del recinte, hi ha les tombes de Psusennes I (1039-991 aC), Amenemope (993-984 aC), Osorkón III (874-850 aC), Sheshonq III (825-733 aC) i dues més d'anònimes, construïdes amb materials d'altres llocs; aquestes tombes foren trobades senceres per Pierre Montet el 1939 i incloïen sarcòfags de plata i objectes d'or i joies, a més de moltes pintures a les parets; fora de la tomba de Tutankhamon, només aquestes s'han trobat senceres. La tomba d'Osorkón III té una cripta de granit i quatre cambres a les parets de les quals es representa la dea Nut i les barques solars, el pes de les ànimes, imatges d'Isis i Osiris i la regeneració del sol, i imatges del faraó. A la tomba, hi havia el sarcòfag de Takelot II (850-825 aC); el taüt era de l'Imperi mitjà; el sarcòfag d'Osorkon III es va trobar a la sepultura del seu fill Horankht, gran sacerdot de Ptah. La tomba de Psusennes I incloïa quatre sepultures, la d'ell mateix, la de Sheshonq II, la d'Amenemope i la del general Undebaunded. A la cripta de Psusennes, es trobava la mòmia del faraó en tres sarcòfags, un de granit rosa que és actualment al Museu d'Antiguitats Egípcies, un de granit negre, i un de plata; la mòmia tenia una màscara recoberta d'or. No s'han trobat a la ciutat les tombes dels faraons Smedes (Smendes) i Amenemnisu de la dinastia XXI, ni de Shoshenq I i Osorkón I de la dinastia XXII. El lloc fou visitat per Sicard (1722), Jacotin, Dolomieu i Cordier (1799-1800), Hamilton (1801), Drovetti i Rifaud (1825). El lloc fou excavat per Auguste Mariette el 1860-1880, i després per Flinders Petrie el 1883-1886, i Pierre Montet el 1921-1951. El 1965, les excavacions van seguir sota la direcció de Jean Yoyotte, a qui va succeir Philippe Brissaud el 1985, que el 1988 va formar, amb Jean Rougemont, la Société Française des Fouilles de Tanis, que encara avui hi fa excavacions. La ciutat va existir sota el domini romà i, al segle iv, fou seu d'un bisbe sufragani de Pelúsion. El primer bisbe conegut n'és Eudemon, bisbe melitià del començament del segle iv; el 362, n'era bisbe Hermion; en el sínode d'Efes, fou present un bisbe anomenat Apollonius; i un bisbe de nom Pau s'esmenta el 458. Michel Le Quien anomena vuit bisbes jacobites, el darrer dels quals el 1086. La ciutat, de fet, fou abandonada al segle vi, quan el llac Manzala (Menzaleh) va pujar de nivell i la va inundar d'aigua salada, i els seus habitants es van traslladar a un lloc proper que van dir Tennis. San al-Hagar és avui una petita ciutat propera al llac Menzaleh, propera a les ruïnes de l'antiga ciutat. És a 130 km al nord-est del Caire i a uns 38 km al nord de Qantir. Està envoltada pel Bahr Saft. (ca)
- صان الحجر إحدى مدن مركز الحسينية محافظة الشرقية في جمهورية مصر العربية، قديمًا كانت تسمى تانيس ويعتقد أن اسمها في التوراة «صوعن»، كما ذكرت في الكتابات المصرية القديمة باسم «جعنت». (ar)
- Džanet (řecky Τανις – Tanis, hebrejsky Zoan) bylo významné město ve starověkém Egyptě na seveovýchodě nilské delty na jednom z říčních ramen, po 20. dynastii středisko dolnoegyptského 14. a v Pozdní době 19. nomu. Město zde vzniklo pravděpodobně již ve . Největšího významu dosáhlo ve Třetí přechodné době, kdy bylo sídlem panovníků 21. a 22. dynastie – Džanet byl přebudován v rozsáhlé město, které mělo být protiváhou náboženského a politického významu hornoegyptského Vesetu. Při výstavbě byly použity části starších staveb z různých míst. Důležitým centrem bylo také v ptolemaiovské době. Archeologická lokalita odpovídající oblasti někdejšího města s pozůstatky Amonova chrámového okrsku a královské nekropole, kde byly nalezeny intaktní pohřby, se nachází na místě dnes zvaném Sán el-Hagar. (cs)
- Η Τάνις (αρχαία αιγυπτιακά: ḏˁn.t /ˈɟuʕnat/ ή /ˈcʼuʕnat/}}, αραβικά: صان الحجر Σαν ελ Χάτζαρ, κοπτικά: ϫⲁⲛⲓ/ϫⲁⲁⲛⲉ) ήταν μια πόλη στα βορειοανατολικά του Δέλτα του Νείλου της αρχαίας Αιγύπτου. Βρισκόταν στο Τανιτικό βραχίονα (ή κλάδο) του Νείλου, ο οποίος έχει από αρχαίων χρόνων ήδη επιχωματωθεί. (el)
- Taniso (Τάνις) estas la greklingva nomo de la ĉefurbo de la 19-a nomoso de la Suba Egiptio. Ĝi situis oriente de la Nildelto.Egipta nomo: Ĝanet, Per-Uaĝet. Greke: Tanis. Arabe: San el-Haggar. La biblia urbo Coan. Ĝi estis la ĉefurbo de Antikva Egiptio dum la 21-a kaj 23-a dinastioj, kies reĝoj devenis el Ĝanet (Taniso). Grava urbo, komerca kaj strategia ĝis la 6a jarcento kiam estis fine abandonita pro minacoj je inundoj de la . Ĝi estis ankaŭ enterig-loko de la reĝoj de la 21a kaj 22a dinastioj. La precipaj gedioj adoritaj en Taniso estis Amono, lia edzino Mut kaj lia filo Ĥonsu, kiuj formis la Tanisan triopon, kiu similis al la triopo de Tebo. La urbo Taniso estas citita kiel Coan en pluraj libroj de la Biblio:
*
*
* (eo)
- Tanis (altägyptisch Djanet; arabisch Sān el-Hadschar / صان الحجر / Ṣān al-Ḥaǧar) war eine altägyptische Stadt im nordöstlichen Nildelta. Die frühesten Funde reichen bis in spät-ramessidische Zeit zurück, dabei handelt es sich um einfache Bestattungen, mitunter in sogenannten . Eine frühere Besiedlung konnte bislang nicht nachgewiesen werden. Dazu passt auch, dass keine Textquellen existieren. Die archäologische Stätte befindet sich im Südosten des heutigen Dorfes San al-Hagar. (de)
- Tanis (Τάνις) es el nombre griego de una ciudad que fue la capital del nomo XIX del Bajo Egipto. Se encontraba al este del delta del Nilo. Nombre egipcio: Dyanet, Per-Uadyet. Griego: Tanis. Árabe: San el-Haggar. La bíblica Zoán. Bajo Egipto: Tanis. Fue la capital de Egipto durante las dinastías XXI y XXIII, cuyos reyes eran originarios de Dyanet (Tanis). Aun después de perder la capitalidad continuó siendo una importante ciudad comercial y estratégica desde entonces y hasta el siglo VI, en que era sede de un obispado copto ortodoxo, cuando fue finalmente abandonada al sufrir la amenaza de ser inundada por el lago Manzala. Fue también el lugar de enterramiento de los reyes de las dinastías XXI y XXII, en sustitución del Valle de los Reyes. Las principales deidades veneradas en Tanis fueron Amón, su esposa Mut y su hijo Jonsu, quienes formaban la tríada tanita, semejante a la tríada de Tebas desde el momento en que los soberanos tanitas fundaron el gran templo de Amón-Ra y dos menores a Mut y Khomsu en su deseo de emular la anterior capital. El dios tebano sustituyó a Set como el dios principal del Delta Oriental. Muchos bloques de piedra, utilizados para construir los templos de Tanis, provinieron del cercano viejo poblado ramésida de Qantir, la antigua Pi-Ramsés, lo que motivó que muchos egiptólogos de épocas anteriores creyeran que Tanis era la antigua Pi-Ramsés. A finales de la XX dinastía había sido abandonada debido a que la rama pelusíaca del Nilo había acumulado un exceso de sedimentos que colmataron su puerto fluvial, inutilizándolo. Ello favoreció a Tanis. (es)
- Tanis (grezieraz Τάνις), Behe Egiptoko XIX. nomoko hiriburua izan zen hiriaren izen greziarra da. Niloren deltaren ekialdean zegoen.
* Izen egiptoarra: Dyanet, Per-Uadyet. Izen greziarra: Tanis. Izen arabiarra: San el-Haggar. Zoan biblikoa. XXI eta XXIII. dinastietan Egiptoko hiriburu izan zen, aipaturiko dinastietako faraoien jaioterria baitzen. Merkataritza eta estrategia aldetik hiri garrantzitsua, VI. menderarte, noiz erabat utzia izan zen, Manzala lakuak erabat urpean hartua izatearen mehatxua jasan zuenean. XXI eta XXII. dinastietako faraoien lurperaketa tokia ere bazen. Tanisen gurtutako jainko nagusienak, Amon, bere emazte Mut eta bere seme Khonsu izan ziren, Tanisko hirukoa osatzen zutenak, Tebaseko hirukoaren antzerakoa. Harri bloke asko, Tanisen tenpluak eraikitzeko erabiliak, Qantirretik eraman ziren, antzinako Pi-Ramsesetik, honek, egiptologo asko, Tanis, antzinako Pi-Ramses zela pentsatzera eraman zituelarik. (eu)
- Tanis est le nom grec de l’antique Djanet (Djâni en copte), un important site archéologique au nord-est de l'Égypte sur la branche tanitique du Nil. La première étude du site de Tanis date de 1798 au cours de l'expédition de Bonaparte en Égypte. L'ingénieur Pierre Jacotin a dressé le plan du site se trouvant dans la Description de l'Égypte. Les lieux ont été fouillés en 1825 par Jean-Jacques Rifaud qui y a trouvé les deux sphinx en granite rose du musée du Louvre, puis par François Auguste Ferdinand Mariette, entre 1860 et 1864, et William Matthew Flinders Petrie de 1883 à 1886. Les travaux ont été repris par Pierre Montet de 1929 à 1956. La Mission française des fouilles de Tanis (MFFT) étudie le site depuis 1965, sous la direction de Jean Yoyotte, puis de Philippe Brissaud, et enfin de François Leclère depuis 2013. Le visage de l’antique capitale apparaît peu à peu, sortant des brumes d’un site longtemps considéré comme ingrat par les égyptologues, ne présentant que peu de vestiges monumentaux au contraire des sites proches du Caire ou de ceux, en bien meilleur état, de la Haute-Égypte. La découverte des tombes royales par Pierre Montet en 1939, changea quelque peu la donne. Les travaux et études effectués depuis 1985 ont permis de formuler l’hypothèse que Tanis avait été conçue d’emblée par ses fondateurs comme une Thèbes du Nord. On peut encore distinguer, aujourd’hui, les principales parties du temple grâce à la présence de ces grands obélisques qui marquaient les différents pylônes comme dans d’autres temples. Tous tombés au sol et couchés suivant une direction unique, ils pourraient avoir été abattus par un violent tremblement de terre durant l’époque byzantine. Ils forment, d’ailleurs, l’un des aspects les plus spectaculaires du site de Tanis. Les archéologues en ont dénombré plus d’une vingtaine. Cette accumulation de vestiges de différentes époques participa à la confusion des premiers archéologues qui virent en Tanis la ville des temps bibliques dans laquelle les Hébreux auraient subi l’esclavage de pharaon. Pierre Montet en inaugurant ses grandes campagnes de fouilles dans les années 1930 partait du même postulat espérant ainsi découvrir les traces qui confirmeraient les récits de l’Ancien Testament. Ses fouilles allaient peu à peu infirmer cette hypothèse même s'il en fut jusqu’à la fin le défenseur convaincant. Il fallut attendre la découverte de Qantir/Pi-Ramsès et la reprise des fouilles pour que la place de Tanis soit enfin restituée dans la longue chronologie des sites du delta. (fr)
- Tanis (Τάνις), nama Yunani dari Djanet kuno (modern صان الحجر Ṣān al-Ḥaǧar), adalah kota yang terletak di delta sungai Nil timur laut, Mesir Kuno. Kota ini merupakan ibu kota Mesir utara pada masa dinasti keduapuluh satu Mesir. Pada masa dinasti keduapuluh dua, Tanis tetap menjadi ibu kota politik Mesir (meskipun muncul dinasti-dinasti saingan di Mesir Hulu). Kota ini merupakan kota dagang yang strategis sebelum akhirnya diancam oleh penggenangan akibat pada abad ke-6, sehingga Tanis terpaksa ditinggalkan. Saat ini, yang tersisa dari Tanis adalah beberapa kuil, seperti kuil yang dipersembahkan untuk Amun. (in)
- Tanis (Ancient Greek: Τάνις or Τανέως /ˈteɪnɪs/ TAY-niss) or San al-Hagar (Arabic: صان الحجر, romanized: Ṣān al-Ḥaǧar; Ancient Egyptian: ḏꜥn.t [ˈcʼuʕnat]; Akkadian: URUṣa-aʾ-nu; Coptic: ϫⲁⲛⲓ or ϫⲁⲁⲛⲉ or ϫⲁⲛⲏ) is the Greek name for ancient Egyptian ḏꜥn.t, an important archaeological site in the north-eastern Nile Delta of Egypt, and the location of a city of the same name. It is located on the Tanitic branch of the Nile, which has long since silted up. The first study of Tanis dates to 1798 during Napoléon Bonaparte's expedition to Egypt. Engineer Pierre Jacotin drew up a map of the site in the Description de l'Égypte. It was first excavated in 1825 by , who discovered the two pink granite sphinxes now in the Musée du Louvre, and then by François Auguste Ferdinand Mariette between 1860 and 1864, and subsequently by William Matthew Flinders Petrie from 1883 to 1886. The work was taken over by Pierre Montet from 1929 to 1956, who discovered the royal necropolis dating to the Third Intermediate Period in 1939. The Mission française des fouilles de Tanis (MFFT) has been studying the site since 1965 under the direction of Jean Yoyotte and Philippe Brissaud, and François Leclère since 2013. Today, the main parts of the temple dedicated to Amun-Ra can still be distinguished by the presence of large obelisks that marked the various pylons as in other Egyptian temples. Now fallen to the ground and lying in a single direction, they may have been knocked down by a violent earthquake during the Byzantine era. They form one of the most notable aspects of the Tanis site. Archaeologists have counted more than twenty. This accumulation of remnants from different epochs contributed to the confusion of the first archaeologists who saw in Tanis the biblical city of Zoan in which the Hebrews would have suffered pharaonic slavery. Pierre Montet, in inaugurating his great excavation campaigns in the 1930s, began from the same premise. He was hoping to discover traces that would confirm the accounts of the Old Testament. His own excavations gradually overturned this hypothesis, even if he was defending this biblical connection until the end of his life. It was not until the discovery of Qantir/Pi-Ramesses and the resumption of excavations under Jean Yoyotte that the place of Tanis was finally restored in the long chronology of the sites of the delta. (en)
- 타니스(Tanis)는 고대 이집트의 도시로, 이집트어로는 자네트(Djanet)라고 불렸다. 나일 삼각주의 북동부에 위치한다. 타니스는 이집트 제20왕조 말기에 건설되었으며, 제21왕조의 의 고향이자, 제21왕조의 수도이기도 했다. 이집트 제3중간기의 혼란기 동안, 타니스는 하이집트 지방의 중심지로 자리매김 하였다. 이후 이집트의 수도는 사이스, 알렉산드리아로 옮겨졌지만, 타니스는 계속해서 이 지역의 중심지로 남아 있었다. 그러나 의 호수 범람으로 인해 도시가 파괴되었다. 1798년 이집트-시리아 원정에 따라온 이 지도를 완성하면서 본격적인 연구가 시작되었다. (ko)
- Tani (in latino Tanis, dal greco Τάνις; in egizio Djanet; oggi in arabo صان الحجر, Ṣān al-Ḥaǧar) è un sito archeologico in Egitto. Il sito si trova nella parte nord-est del delta del Nilo, sul ramo appunto detto tanitico, nel governatorato di Sharqiyya. Tani fu fondata verso la fine della XX dinastia e divenne la capitale della parte nord dell'Egitto sotto i sovrani della XXI dinastia. Rimase capitale anche durante la seguente XXII dinastia anche se spesso in competizione con dinastie coeve regnanti in altre città. Costituì un importante centro commerciale e strategico, principale porto egizio fino alla distruzione quasi totale compiuta dalle acque del lago Manzala nel VI secolo, evento dopo il quale l'abitato venne abbandonato. Oltre a essere stata citata diverse volte all'interno dei testi biblici, nel film del 1981 di Steven Spielberg I predatori dell'arca perduta si immagina che la città custodisse l'Arca dell'Alleanza. (it)
- タニス（古代ギリシア語: Τάνις） は古代エジプトのナイル川デルタの北東部に存在した都市である。古代エジプトでは Djanet と呼ばれていた。現代のエジプトでは Ṣān al-Ḥaǧar（アラビア語: صان الحجر）と呼ばれている。ナイル川の支流に面していたが、その流れはずっと以前に泥の堆積でふさがっている。 (ja)
- Tanis is een oud-Egyptische stad in de Nijldelta. (nl)
- Tânis (em grego clássico: Τάνις; em egípcio: Djanet; em árabe: صان الحجر; romaniz.: Ṣān al-Ḥaǧar; identificada com a bíblica Zoã) é uma cidade egípcia antiga situada a nordeste do delta do Nilo. Era considerada famosa entre os hebreus por ser a sede principal das dinastias semíticas dos reis pastores e por estar nas proximidades de Gessem. Ela era importante como um dos portos mais próximos da costa asiática. Com a queda do império asiático do Egito no final da XX dinastia, Tânis foi transferida de Pi-Ramessés, e, a cerca de 1 075 a.C., os faraós da XXI dinastia fizeram dela sua capital. Um grande templo de Ámom foi construído, principalmente, com pedras das ruínas de Pi-Ramessés. Os faraós líbios da XXII dinastia continuaram a residir em Tânis até o colapso de seu domínio decrescente antes do rei cuxita Xabaca da XXV dinastia, em 712 a.C.. Então, Tânis se declinou com a mudança de Xabaca da capital real para Mênfis e com a ascensão de Pelúsio como a principal fortaleza da fronteira oriental e centro comercial. (pt)
- Tanis är det grekiska namnet på en forntida egyptisk stad, och ligger vid tvåstora kullar vid San el-Hagar (arabiska för "det steniga San") i Egypten. Stadens fornegyptiska namn var Djanet eller D'nt och kallas i Bibeln för Soan. Platsen ligger i Nildeltat nära en forntida flodmynning i Medelhavet. Tanis var det forntida Egyptens norra huvudstad under den Tredje mellantiden ca 1070-712 f.Kr. Kungarna i 21:a och 22:a dynastin hade staden som sitt residens och lät även bygga sina gravar i stadens tempel till guden Amon. Eftersom den 22:a dynastiuns härskare ville omvandla Tanis till ett nytt Thebe så behövdes stora mängder granit för att göra Tanis till en religiös huvudstad liknande Thebe, men eftersom granitbrotten låg i södra Egypten visade det sig mycket svårt. Lösningen blev att ta monument från övergivna Pi-Ramses vilket förvirrade sentida arkeologer. Tanis förlorade senare sin särställning till städer som Sais, Memphis och Alexandria men förblev en betydelsefull stad fram till den Ptolemaiska dynastin men tycks ha övergivits innan romarnas tid. Den första av Tanis byggherrar lär ha varit vilken lät bygga ringmuren och templet helgat åt gudafamiljerna Amon, Mut och Khonsu vilket byggdes ut av senare kungar, mest av , och . Endast muren finns nu kvar, bl.a. på grund av kalkbrännare som förstört byggnader.Inom tempelområdet ligger Psusennes grav i som består av två gravkammare för honom och drottning och ett antal sidokammrar ytterligare för senare kungligheter och adelsmän från såväl 21:a som 22:a dynastin som återanvände kamrarna bl.a. så begravdes Psusennes efterträdare Amenemope och senare i Mutnodjmets gravkammare. Strax intill byggdes även gravar för och Osorkon II. Genom att ha kammaren på helig mark ville Psusennes vila så nära gudarna som möjligt och samtidigt förhindra plundring vilket uppenbarligen lyckades eftersom gravarna förblev orörda tills de återupptäcktes av Pierre Montet 1939-1940 vilket är det viktigaste fyndet från Tanis.Tempelområdet fortsatte att byggas ut, särskilt under den 30:e dynastins kungar och som byggde tempel åt Horus och , en helig sjö och en andra ringmur. Horustemplet byggdes ut av och Ptolemaios IV Filopator byggde senare om Muts tempel som Siamun hade lagt grunden till. Dessutom byggdes två statyer av ståthållarna Panemerit och Pikhaas. Redan 1722 identifierades San-el-Hagar med Tanis, under Napoleon I:s expeditioner år 1800 gjordes ritningar av Tanis. 1860 till 64 grävdes tempelområdet ut tillsammans med en mängd stenfragment och skulpturer av Auguste Mariette och arkeologiska utgrävningar i San el-Hagar genomfördes av den brittiska arkeologen William Flinders Petrie 1883-86. Den mest omfattande utgrävningen genomfördes av franska arkeologen Pierre Montet 1929-51. Det viktigaste fyndet var den kryptan under Amon-templet vilka innehöll rika kungliga gravar, delvis orörda. På platsen upptäcktes även en stor mängd statyer och andra monument av sten inhuggna med Ramses II:s namn bl.a. en kungastaty med inskriften "Seth, Avaris härskare". Det ledde Montet att dra slutsatsen att San el-Hagar var från omkring den 12:e dynastin och var identisk med Ramses II:s huvudstad Pi-Ramses. Detta har senare förkastats av senare arkeologer som antar att monumenten transporterats dit flera århundraden efter Ramses II:s regeringstid. (sv)
- Tanis (egip. Dżanet, współcześnie San al-Hadżar al-Kiblijja) – starożytne miasto w Egipcie w północno-wschodniej Delcie, istniejące już w połowie III tysiąclecia p.n.e. Około 1670–1570 p.n.e. silnie ufortyfikowane przez Hyksosów. Kolejny okres rozkwitu przeżyło Tanis pod rządami Ramzesa II (ok. 1304–1237 p.n.e.) jako ośrodek kultu Seta. Z Tanis wywodził się Smendes, założyciel XXI dynastii, który podniósł je ponownie do rangi stolicy. Zachowały się ruiny 3 świątyń. W pobliżu nekropolia królów z XXI i XXII dynastii. Okolice Tanis należą obecnie do najbogatszych terenów archeologicznych w Egipcie. (pl)
- Таніс (єгипет. ḏ'nt, грец. Τάνις, івр. צוען (Цоан); суч. Сан ель-Хагар, араб. صان الحجر) — давньоєгипетське місто, центр 19-го нома (сепТу) Нижнього Єгипту , на східному рукаві Нілу — Танітському (тепер ). Столиця Стародавнього Єгипту (разом з Фівами) при XXI династії. (uk)
- Танис (егип. ḏʿnt, греч. Τάνις, ивр. צוען (Цоан); совр. Сан эль-Хагар, араб. صان الحجر) — древнеегипетский город, центр 19-го нома (септа) Нижнего Египта , на восточном рукаве Нила — Танитском (теперь ). Столица Древнего Египта (вместе с Фивами) при XXI династии. (ru)
- 塔尼斯，是古埃及城市Djanet的希腊语名称。塔尼斯位于埃及的尼罗河三角洲的东北部，在古代尼罗河的支流之一Tanitic之畔，如今干涸已久。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- صان الحجر إحدى مدن مركز الحسينية محافظة الشرقية في جمهورية مصر العربية، قديمًا كانت تسمى تانيس ويعتقد أن اسمها في التوراة «صوعن»، كما ذكرت في الكتابات المصرية القديمة باسم «جعنت». (ar)
- Džanet (řecky Τανις – Tanis, hebrejsky Zoan) bylo významné město ve starověkém Egyptě na seveovýchodě nilské delty na jednom z říčních ramen, po 20. dynastii středisko dolnoegyptského 14. a v Pozdní době 19. nomu. Město zde vzniklo pravděpodobně již ve . Největšího významu dosáhlo ve Třetí přechodné době, kdy bylo sídlem panovníků 21. a 22. dynastie – Džanet byl přebudován v rozsáhlé město, které mělo být protiváhou náboženského a politického významu hornoegyptského Vesetu. Při výstavbě byly použity části starších staveb z různých míst. Důležitým centrem bylo také v ptolemaiovské době. Archeologická lokalita odpovídající oblasti někdejšího města s pozůstatky Amonova chrámového okrsku a královské nekropole, kde byly nalezeny intaktní pohřby, se nachází na místě dnes zvaném Sán el-Hagar. (cs)
- Η Τάνις (αρχαία αιγυπτιακά: ḏˁn.t /ˈɟuʕnat/ ή /ˈcʼuʕnat/}}, αραβικά: صان الحجر Σαν ελ Χάτζαρ, κοπτικά: ϫⲁⲛⲓ/ϫⲁⲁⲛⲉ) ήταν μια πόλη στα βορειοανατολικά του Δέλτα του Νείλου της αρχαίας Αιγύπτου. Βρισκόταν στο Τανιτικό βραχίονα (ή κλάδο) του Νείλου, ο οποίος έχει από αρχαίων χρόνων ήδη επιχωματωθεί. (el)
- Tanis (altägyptisch Djanet; arabisch Sān el-Hadschar / صان الحجر / Ṣān al-Ḥaǧar) war eine altägyptische Stadt im nordöstlichen Nildelta. Die frühesten Funde reichen bis in spät-ramessidische Zeit zurück, dabei handelt es sich um einfache Bestattungen, mitunter in sogenannten . Eine frühere Besiedlung konnte bislang nicht nachgewiesen werden. Dazu passt auch, dass keine Textquellen existieren. Die archäologische Stätte befindet sich im Südosten des heutigen Dorfes San al-Hagar. (de)
- 타니스(Tanis)는 고대 이집트의 도시로, 이집트어로는 자네트(Djanet)라고 불렸다. 나일 삼각주의 북동부에 위치한다. 타니스는 이집트 제20왕조 말기에 건설되었으며, 제21왕조의 의 고향이자, 제21왕조의 수도이기도 했다. 이집트 제3중간기의 혼란기 동안, 타니스는 하이집트 지방의 중심지로 자리매김 하였다. 이후 이집트의 수도는 사이스, 알렉산드리아로 옮겨졌지만, 타니스는 계속해서 이 지역의 중심지로 남아 있었다. 그러나 의 호수 범람으로 인해 도시가 파괴되었다. 1798년 이집트-시리아 원정에 따라온 이 지도를 완성하면서 본격적인 연구가 시작되었다. (ko)
- タニス（古代ギリシア語: Τάνις） は古代エジプトのナイル川デルタの北東部に存在した都市である。古代エジプトでは Djanet と呼ばれていた。現代のエジプトでは Ṣān al-Ḥaǧar（アラビア語: صان الحجر）と呼ばれている。ナイル川の支流に面していたが、その流れはずっと以前に泥の堆積でふさがっている。 (ja)
- Tanis is een oud-Egyptische stad in de Nijldelta. (nl)
- Таніс (єгипет. ḏ'nt, грец. Τάνις, івр. צוען (Цоан); суч. Сан ель-Хагар, араб. صان الحجر) — давньоєгипетське місто, центр 19-го нома (сепТу) Нижнього Єгипту , на східному рукаві Нілу — Танітському (тепер ). Столиця Стародавнього Єгипту (разом з Фівами) при XXI династії. (uk)
- Танис (егип. ḏʿnt, греч. Τάνις, ивр. צוען (Цоан); совр. Сан эль-Хагар, араб. صان الحجر) — древнеегипетский город, центр 19-го нома (септа) Нижнего Египта , на восточном рукаве Нила — Танитском (теперь ). Столица Древнего Египта (вместе с Фивами) при XXI династии. (ru)
- 塔尼斯，是古埃及城市Djanet的希腊语名称。塔尼斯位于埃及的尼罗河三角洲的东北部，在古代尼罗河的支流之一Tanitic之畔，如今干涸已久。 (zh)
- Tanis fou una important ciutat de l'antic Egipte a la zona del delta del Nil, al braç tanític del riu (branca secundària del Pelúsiac). Correspon a la moderna San al-Hagar (àrab: صان الحجر, Ṣān al-Ḥajar). El seu nom egipci fou Per-Uadjet o Djanet. En la Bíblia, s'esmenta com a Soan o Zoan (hebreu: צֹעַן). Fou la capital del nomós XIX del Baix Egipte (Am-Pehu). No s'han trobat a la ciutat les tombes dels faraons Smedes (Smendes) i Amenemnisu de la dinastia XXI, ni de Shoshenq I i Osorkón I de la dinastia XXII. (ca)
- Taniso (Τάνις) estas la greklingva nomo de la ĉefurbo de la 19-a nomoso de la Suba Egiptio. Ĝi situis oriente de la Nildelto.Egipta nomo: Ĝanet, Per-Uaĝet. Greke: Tanis. Arabe: San el-Haggar. La biblia urbo Coan. Ĝi estis la ĉefurbo de Antikva Egiptio dum la 21-a kaj 23-a dinastioj, kies reĝoj devenis el Ĝanet (Taniso). Grava urbo, komerca kaj strategia ĝis la 6a jarcento kiam estis fine abandonita pro minacoj je inundoj de la . Ĝi estis ankaŭ enterig-loko de la reĝoj de la 21a kaj 22a dinastioj. La urbo Taniso estas citita kiel Coan en pluraj libroj de la Biblio:
*
*
* (eo)
- Tanis (grezieraz Τάνις), Behe Egiptoko XIX. nomoko hiriburua izan zen hiriaren izen greziarra da. Niloren deltaren ekialdean zegoen.
* Izen egiptoarra: Dyanet, Per-Uadyet. Izen greziarra: Tanis. Izen arabiarra: San el-Haggar. Zoan biblikoa. XXI eta XXIII. dinastietan Egiptoko hiriburu izan zen, aipaturiko dinastietako faraoien jaioterria baitzen. Merkataritza eta estrategia aldetik hiri garrantzitsua, VI. menderarte, noiz erabat utzia izan zen, Manzala lakuak erabat urpean hartua izatearen mehatxua jasan zuenean. XXI eta XXII. dinastietako faraoien lurperaketa tokia ere bazen. (eu)
- Tanis (Τάνις) es el nombre griego de una ciudad que fue la capital del nomo XIX del Bajo Egipto. Se encontraba al este del delta del Nilo. Nombre egipcio: Dyanet, Per-Uadyet. Griego: Tanis. Árabe: San el-Haggar. La bíblica Zoán. Bajo Egipto: Tanis. Fue también el lugar de enterramiento de los reyes de las dinastías XXI y XXII, en sustitución del Valle de los Reyes. (es)
- Tanis (Τάνις), nama Yunani dari Djanet kuno (modern صان الحجر Ṣān al-Ḥaǧar), adalah kota yang terletak di delta sungai Nil timur laut, Mesir Kuno. Kota ini merupakan ibu kota Mesir utara pada masa dinasti keduapuluh satu Mesir. Pada masa dinasti keduapuluh dua, Tanis tetap menjadi ibu kota politik Mesir (meskipun muncul dinasti-dinasti saingan di Mesir Hulu). Kota ini merupakan kota dagang yang strategis sebelum akhirnya diancam oleh penggenangan akibat pada abad ke-6, sehingga Tanis terpaksa ditinggalkan. (in)
- Tanis est le nom grec de l’antique Djanet (Djâni en copte), un important site archéologique au nord-est de l'Égypte sur la branche tanitique du Nil. La première étude du site de Tanis date de 1798 au cours de l'expédition de Bonaparte en Égypte. L'ingénieur Pierre Jacotin a dressé le plan du site se trouvant dans la Description de l'Égypte. Les lieux ont été fouillés en 1825 par Jean-Jacques Rifaud qui y a trouvé les deux sphinx en granite rose du musée du Louvre, puis par François Auguste Ferdinand Mariette, entre 1860 et 1864, et William Matthew Flinders Petrie de 1883 à 1886. Les travaux ont été repris par Pierre Montet de 1929 à 1956. La Mission française des fouilles de Tanis (MFFT) étudie le site depuis 1965, sous la direction de Jean Yoyotte, puis de Philippe Brissaud, et enfin de F (fr)
- Tanis (Ancient Greek: Τάνις or Τανέως /ˈteɪnɪs/ TAY-niss) or San al-Hagar (Arabic: صان الحجر, romanized: Ṣān al-Ḥaǧar; Ancient Egyptian: ḏꜥn.t [ˈcʼuʕnat]; Akkadian: URUṣa-aʾ-nu; Coptic: ϫⲁⲛⲓ or ϫⲁⲁⲛⲉ or ϫⲁⲛⲏ) is the Greek name for ancient Egyptian ḏꜥn.t, an important archaeological site in the north-eastern Nile Delta of Egypt, and the location of a city of the same name. It is located on the Tanitic branch of the Nile, which has long since silted up. The first study of Tanis dates to 1798 during Napoléon Bonaparte's expedition to Egypt. Engineer Pierre Jacotin drew up a map of the site in the Description de l'Égypte. It was first excavated in 1825 by , who discovered the two pink granite sphinxes now in the Musée du Louvre, and then by François Auguste Ferdinand Mariette between 1860 and (en)
- Tani (in latino Tanis, dal greco Τάνις; in egizio Djanet; oggi in arabo صان الحجر, Ṣān al-Ḥaǧar) è un sito archeologico in Egitto. Il sito si trova nella parte nord-est del delta del Nilo, sul ramo appunto detto tanitico, nel governatorato di Sharqiyya. Tani fu fondata verso la fine della XX dinastia e divenne la capitale della parte nord dell'Egitto sotto i sovrani della XXI dinastia. Rimase capitale anche durante la seguente XXII dinastia anche se spesso in competizione con dinastie coeve regnanti in altre città. Costituì un importante centro commerciale e strategico, principale porto egizio fino alla distruzione quasi totale compiuta dalle acque del lago Manzala nel VI secolo, evento dopo il quale l'abitato venne abbandonato. (it)
- Tânis (em grego clássico: Τάνις; em egípcio: Djanet; em árabe: صان الحجر; romaniz.: Ṣān al-Ḥaǧar; identificada com a bíblica Zoã) é uma cidade egípcia antiga situada a nordeste do delta do Nilo. Era considerada famosa entre os hebreus por ser a sede principal das dinastias semíticas dos reis pastores e por estar nas proximidades de Gessem. Ela era importante como um dos portos mais próximos da costa asiática. Com a queda do império asiático do Egito no final da XX dinastia, Tânis foi transferida de Pi-Ramessés, e, a cerca de 1 075 a.C., os faraós da XXI dinastia fizeram dela sua capital. Um grande templo de Ámom foi construído, principalmente, com pedras das ruínas de Pi-Ramessés. Os faraós líbios da XXII dinastia continuaram a residir em Tânis até o colapso de seu domínio decrescente ante (pt)
- Tanis (egip. Dżanet, współcześnie San al-Hadżar al-Kiblijja) – starożytne miasto w Egipcie w północno-wschodniej Delcie, istniejące już w połowie III tysiąclecia p.n.e. Około 1670–1570 p.n.e. silnie ufortyfikowane przez Hyksosów. Kolejny okres rozkwitu przeżyło Tanis pod rządami Ramzesa II (ok. 1304–1237 p.n.e.) jako ośrodek kultu Seta. (pl)
- Tanis är det grekiska namnet på en forntida egyptisk stad, och ligger vid tvåstora kullar vid San el-Hagar (arabiska för "det steniga San") i Egypten. Stadens fornegyptiska namn var Djanet eller D'nt och kallas i Bibeln för Soan. Platsen ligger i Nildeltat nära en forntida flodmynning i Medelhavet. (sv)
|
