Circ roman
Un circ, dins lo mond roman, es un edifici public que s'organizava de correguda de carris.
Arquitectura
Plan d'un circ roman
- la spina es rarament dins l'axe, mas puslèu dispausada un pauc en biais, per facilitar la partença dels equipatges e la virada al tèrme de pista.
- l'oppidum, bastiment comprenent las escudariás e los castrons de partença, es pas perpendicular a la pista, mas dispausada de biais, per evitar las posicions desavantjosas a la partença
La pista e las grasas
Lo circ roman se constituissiá d'una pista de forma alongada virant a l'entorn d'un paret bas central, e de grasa (cavea) bastidas de maçonariá, sovent sus arcadas, o mai simplament, de fusta o quitament apiejat sus un toral. Las plaças d'onors èran de marbre.
Lo paret: spina
Lo paret central (spina, plural spinae), bas, mas larg de qualques mètres, èra ornat de marbres, d'estatuas e d'obeliscs o de fonts.
Las bòrnas: meta
Los tèrmes del paret èran aparats per de bòrnas plan solidas (meta, plural metae), a l'entorn de que viravant los equipatges de Carri, amb aurigas (menaires de carris) e cavals.
Un dels tèrmes de la pista e de las grasas èra de miègcercle (sphendonè), l'autre aculhava los castrons de partença (carceres), inscrichas dins un bastit d'escudariás nomenat oppidum (« la plaça fòrta »).
La tribuna d'onor
Una lòtja monumentala, bastida al dessús d'una tribuna, aculhava l'emperaire o los responsables locals, e los generals comanditàrias de l'espectacle. Trespolombava aquela tribuna ofrent una vista melhora de l'ensems.
Quelquas circs romans
- Article detalhat: Liste dels circs romans.
- Cric de Mérida de (Mérida), plan conservat e escavat sus tota sa superfícia, amb una spina en fòrça bon estat.
- Circ d'Arle (Arle)
- Circ roman de Viena (Viena, Isèra), fòrça bèl obelisc (in situ),
- Circus Vaticanus (Vatican)
- Circ de Maxenci (Roma), fòrça plan conservat, sus la Via Appia
- Circus Maximus (Roma)
- Ipodròm de Constantinòple (Istambol), ara At Meydanı, la « plaça dels cavals », presenta encara tres ornaments de la spina : l'obelisc de Teodòs, l'Obelisc maçonada, alara placada de bronze e la Colomna serpentina de bronze, que soportava atrescòps lo trespè delfic de la Batalha de Platea.
Circs, estadis, amfiteatres e ipodròms
Cal pas confondre los circs, destinats a la corridas de carris, amb los estadis de Roma (piazza Navona: estadi de Domician), e dels païses de tradicion ellenica (Grècia continentala, Illas Egeanas, Asia Minora), de forma a primièra vista similar, mas destinadas als exercicis d'atletisme, e doncas de dimensions mai modèstas e desprovesida del paret central e dels castrons.
Cal tampauc pas confondre los circs amb los anfiteatres (de biais eliptic, tipe Colisèu o Arenas d'Arle, anfiteatre de Capoá), destinadas als combats de gladiators, a las venationes (espectacles de combats amb de bèstias fèras) e naumaquias.
En latin, se nomenavan circenses los jòcs de l'anfiteatre: l'expression latina Panem et circenses (« de pan e de jòcs ») comprenava totes los jòcs, aqueles de l'anfiteatre coma aqueles del circ.
Los obeliscs
D'obeliscs, egipcians o non, ornavan la spina dels circs romans: obelisc del Latran venent del Circus Maximus, obelisc del Vatican del circus Vaticanus, o obelisc de Teodòsi encara en plaça al centre de l'Ipodròm de Constantinòple.
L'orguena idraulica
L'orguena « idraulica » de Ctesibios o idraul, que lo debit d'aire foguèt regulat per una sèrva d'aiga, sembla èsser l'instrument de primièra dels jòcs del circ. Se ne pòt vèire un o dos exemplaris sul pedestal de l'obelisca de Teodòsi.
Lo circ roman dons la literatura e l'art
L'imatge del circ roman foguèt popularizada pel roman Ben Hur, de Lew Wallace (1880), e encara mai per las adaptacions cinematograficass e scenograficas:
- Ben-Hur, filme mut de Sidney Olcott (1907)
- Ben-Hur, filme mut de Fred Niblo (1925)
- Ben-Hur, filme de William Wyler (1959)
- Ben-Hur, filme d'animacion de Bill Kowalchuk (2003)
- Ben-Hur, espectacle de Robert Hossein (setembre de 2006 a l'Estadi de França)
Ligams intèrnes
