Vés al contingut

Cinema del Marroc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCinema del Marroc
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 32° N, 6° O / 32°N,6°O / 32; -6
Tipuscinema d'un país o regió Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMarroc Modifica el valor a Wikidata
EstatMarroc Modifica el valor a Wikidata
Assistència2.011.294 espectadors (2012) Modifica el valor a Wikidata
Recaptació69.200.000 dírhams marroquïns Modifica el valor a Wikidata
Cinema Rif a Essaouira

La història del cinema del Marroc es remunta a Le Chevrier marocain de Louis Lumière, el 1897. Durant el protectorat francès, es van produir i dirigir pel·lícules per cineastes francesos, i el 1952, Orson Welles va dirigir el seu Othello a la ciutat històrica d'Essaouira. Des de la independència, el 1956, els directors i productors de cinema marroquins han produït un nombre creixent de pel·lícules, algunes de les quals han tingut un èxit internacional creixent.

Història

[modifica]

El cinema al Marroc té una llarga història, que es remunta a més d'un segle fins al rodatge de Le chèvrier Marocain de Louis Lumière el 1897. Entre aquesta època i el 1944, moltes pel·lícules estrangeres van ser rodades al país, especialment a la zona d'Ouarzazate.

A la primera meitat del segle XX, Casablanca tenia moltes sales de cinema, com ara Cinema Rialto, Cinema Lynx i Cinema Vox, el més gran d'Àfrica al època en què es va construir.[1][2][3]

Salut Casa! (1952) va ser una pel·lícula de propaganda que mostrava el suposat triomf colonial de França en la seva missió civilitzadora a la ciutat.[4]

El 1944 es va establir el Centre Cinematogràfic Marroquí (CCM), l'organisme regulador de la pel·lícula de la nació. També es van obrir estudis a Rabat.

El 1952 l'Othello d'Orson Welles va guanyar la Palma d'Or al Festival de Cinema de Canes sota bandera marroquina. Tanmateix, els músics del festival no van tocar l'himne nacional marroquí, ja que ningú assistent sabia què era.[5] Sis anys més tard, Mohammed Ousfour crearia la primera pel·lícula marroquina, Le fils maudit.

L'any 1968 es va celebrar el primer Festival de Cinema Mediterrani del Marroc a Tànger. En les seves edicions actuals, l'esdeveniment se celebra a Tetuan.[6] Aquest festival va ser seguit el 1982 amb el primer festival nacional de cinema, que es va celebrar a Rabat. El 2001, el Festival Internacional de Cinema de Marràqueix (FIFM) va iniciar el seu festival anual a Marràqueix.

La pel·lícula de Mostafa Derkaoui de 1973 De quelques événements sans signification (àrab: أحداث بلا دلالة, Aḥdāṯ bilā dalāla) es va projectar dues vegades al Marroc abans que fos prohibida sota Hassan II.[7]

Un amour à Casablanca d'Abdelkader Lagtaâ (1991), protagonitzada per Abdelkarim Derqaoui i Muna Fettou, va ser una de les primeres pel·lícules marroquines que va tractar les complexes realitats del Marroc i va representar la vida a Casablanca amb versemblança. La pel·lícula de Bouchra Ijork de 2007 L'Orange amère va aconseguir un gran suport entre els espectadors marroquins.[8] Casanegra (2008) de Nour-Eddine Lakhmari descriu les dures realitats de les classes treballadores de Casablanca.[9][10] Les pel·lícules Ali Zaoua (2000), Les Chevaux de Dieu (2012), Much Loved (2015), i Ghazzia (2017) de Nabil Ayouch, director francès d'ascendència marroquina, tracta de la delinqüència al carrer, el terrorisme i els problemes socials a Casablanca, respectivament.[11] Els esdeveniments a la pel·lícula de Meryem Benm'Barek-Aloïsi del 2018 Sofia gira al voltant d'un embaràs il·legítim a Casablanca.[12] Hicham Lasri i Said Naciri també de Casablanca..

El 2021 Haut et Fort es va convertir en la primera pel·lícula marroquina seleccionada per competir per la Palma d'Or des de 1962.[13]

Atlas Studios a Ouarzazate és un gran estudi cinematogràfic.[14]

El Festival Internacional de Cinema de Marràqueix es va celebrar per primera vegada l'any 2001.[15]

Al seu llibre La septième porte, el poeta, novel·lista i cineasta Ahmed Bouanani (1938-2011) recorre vint-i-quatre anys d'història del cinema marroquí. Tal com descriu la crítica literària i editora Kenza Sefrioui, que va editar la història personal del cinema de Bouanani al Marroc, l'autor «explica escenaris, detalla l'atmosfera de les escenes, dona fe de la recepció i es presenta com a un comentarista sovint irònic, de vegades humorístic, en diàleg amb el seu lector.»"[16]

Indústria cinematogràfica al Marroc

[modifica]

Directors

[modifica]

El Marroc ha conegut una primera generació de directors als anys 70-90. Van participar en el desenvolupament de la indústria cinematogràfica al Marroc. Els cineastes destacats són Hamid Bénani (Wechma, Traces, 1970), Souheil Ben Barka (Les Mille et une Mains, 1974), Moumen Smihi (El Chergui ou le Silence violent, 1975), Ahmed El Maânouni (Alyam, Alyam, 1978 ; Transes (Al Hal), 1981; Les Cœurs brûlés, 2007), Jillali Ferhati (Poupées de roseau, 1981; La Plage des enfants perdus, 1991), Mustapha Derkaoui (Les Beaux Jours de Shéhérazade, 1982) ; Farida Benlyazd (Une porte sur le ciel, 1988), Saâd Chraïbi (Chronique d'une vie normale, 1990), Mohamed Abderrahmane Tazi (Badis, 1989 ; À la recherche du mari de ma femme, 1993), Abdelkader Lagtaâ (Un amour à Casablanca, 1992 ; La Porte close, 1998), Hakim Noury (Le Marteau et l'Enclume, 1990), Hassan Benjelloun (La Fête des autres, 1990)

Aproximadament des de l'any 2000, una generació més jove de cineastes marroquins ha pres el relleu. Alguns dels seus noms destacats són:

Festivals

[modifica]

Censura

[modifica]

Fins i tot després de les reformes de modernització política de la dècada de 2010 (que van provocar notablement la nova constitució de 2011), la censura persisteix al Marroc. Exodus: Gods and Kings de Ridley Scott va ser censurada per motius religiosos pel partit Islamista, la pel·lícula va obtenir un segon visat d'explotació després que es van eliminar escenes; mentre que Much Loved de Nabil Ayouch va ser censurada pel Ministeri de Comunicació del Marroc per escenes pornogràfiques, la pel·lícula mostra aspectes de la prostitució al Marroc.[17]

El juny de 2022, el centre cinématographique marocain va prohibir la difusió de la pel·lícula The Lady of Heaven després de la seva condemna pel Conseil supérieur des Oulémas.[18][19]

Còmics

[modifica]

Residents al Marroc

[modifica]

Residents fora (principalment a França)

[modifica]

Estructura nacional

[modifica]

Sindicats i organitzacions professionals

[modifica]

El Centre cinématographique marocain és una institució pública dependent del Ministeri de Cultura per a la promoció, distribució i projecció de pel·lícules al Marroc. La majoria d'altres organitzacions relacionades amb les pel·lícules i els cinemes s'agrupen en cambres empresarials o sindicats, per exemple, la Federació Nacional de Cineclubs o la Cambra Nacional de Productors de Cinema.

Estudis de cinema

[modifica]
  • Estudis ATLAS (Ouarzazate)
  • Estudis KAN ZAMANE
  • Estudis CINEDINA (Soualem)
  • Estudis ESTER ANDROMEDA
  • CLA Studios (Ouarzazate)
  • Estudis CINECITTA (Ouarzazate)

Escoles de cinema

[modifica]

El Marroc té tres grans escoles de cinema:[20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «LES CINÉMAS DE L'EPOQUE A CASABLANCA.6/6.» (en francès), 02-03-2014. [Consulta: 8 desembre 2019].
  2. ↑ «Cinéma : 245 salles fermées entre 1980 et 2017» (en francès), 16-02-2019. [Consulta: 8 desembre 2019].
  3. ↑ Pennell, C. R.. Morocco Since 1830: A History (en anglès). Hurst, 2000. ISBN 978-1-85065-426-1. 
  4. ↑ «Contact Zones» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2019].
  5. ↑ «Wellesnet: Filming Othello». [Consulta: 19 abril 2018].
  6. ↑ «Morocco.com | 14th Tetouan Mediterranean Film Festival» (en anglès americà). [Consulta: 3 febrer 2021].
  7. ↑ «"أحداث بلا دلالة".. إعادة النبش في تحديات السينما المغربية بعد نصف قرن» (en àrab), 28-12-2020. [Consulta: 21 març 2021].
  8. ↑ Derdaf, Sammy. «جدير بالمشاهدة: "البرتقالة المرة".. فيلم ذاق عبره المغاربة مرارة الحب (فيديو وصور)» (en àrab), 18-05-2020. [Consulta: 13 juliol 2021].
  9. ↑ «" Casa Negra " remporte la médaille de bronze», 09-11-2009. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2019. [Consulta: 23 setembre 2011].
  10. ↑ Karim Boukhari. «Nari, nari, Casanegra», 12-12-2008. Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 23 abril 2013].
  11. ↑ Goodman, Sarah. «Behind the Silver Screen: A Conversation with Morocco's Nabil Ayouch» (en anglès americà), 17-03-2019. [Consulta: 8 desembre 2019].
  12. ↑ «" Sofia " : le récit d'un délit de grossesse au Maroc» (en francès). , 24-08-2019 [Consulta: 10 desembre 2019].
  13. ↑ «Cannes: Moroccan film in competition for 1st time in 59 yrs - English Service» (en anglès), 04-06-2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  14. ↑ «Destination Ouarzazate, entre culture hollywoodienne et artisanat berbère» (en francès). [Consulta: 17 març 2020].
  15. ↑ «Here's A List Of Arab Film Festivals Dominating The Cinematic Cultures In The Arab World» (en anglès americà), 04-03-2021. [Consulta: 13 juliol 2021].
  16. ↑ Lynx Qualey, Marcia. «Ahmed Bouanani and Morocco's Seventh Art» (en anglès), 02-02-2021. Arxivat de l'original el 2 febrer 2021. [Consulta: 3 febrer 2021].
  17. ↑ Censure, insultes, menaces de mort : “Much Loved” de Nabil Ayouch crée la polémique au Maroc, Les Inrockuptibles, 2 juin 2015
  18. ↑ «Le Maroc interdit « La Dame du Paradis », un film jugé « blasphématoire »». Le Monde, 13-06-2022.
  19. ↑ «Le CCM interdit La Dame du Paradis, film contesté dans le monde musulman». Telquel, 12-06-2022.
  20. ↑ El Hadji Mamadou Gueye. «Le magazine américain Variety encense le Maroc comme destination cinématographique». www.yabiladi.com, 05-12-2013. [Consulta: 12 novembre 2016].
  21. ↑ «Site officiel de l'Institut spécialisé dans les métiers du cinéma».

Bibliografia

[modifica]
  • Ahmed Bouanani, La septième porte. Une histoire du cinéma au Maroc de 1907 à 1986. Kulte Editions, 2021, 336 p. (in French)
  • Kevin Dwyer, "Morocco: A National Cinema with Large Ambitions" in: Josef Gugler (ed.) Film in the Middle East and North Africa: Creative Dissidence, University of Texas Press and American University in Cairo Press, 2011, ISBN 978-0-292-72327-6, ISBN 978-9-774-16424-8, pp 325-348

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cinema_del_Marroc&oldid=34000019»