Tritó crestat
Triturus cristatus  | |
|---|---|
♂ | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22212 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Amphibia |
| Ordre | Caudata |
| Família | Salamandridae |
| Gènere | Triturus |
| Espècie | Triturus cristatus (Laurenti, 1768) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Triton lobatus meridionalis
|
| Protònim | Triton cristatus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El tritó crestat (Triturus cristatus) és una espècie d'amfibi urodel de la família Salamandridae. És un dels urodels més comuns a Europa, tot i que no n'hi ha a la península Ibèrica i altres regions meridionals. Se'n coneixen 4 subespècies: el tritó crestat del nord (Triturus cristatus cristatus) que habita a Anglaterra, nord de França fins als Urals; el tritó crestat alpí (Triturus cristatus carnifex) que habita al nord dels Balcans i nord d'Itàlia i la zona sud del centre d'Europa; el tritó crestat del Danubi (Triturus cristatus dobrogicus) que habita bàsicament a la conca del riu Danubi; i el tritó crestat del sud (Triturus cristatus karelinii) que habita a l'est dels Balcans, nord de Turquia, Crimea i la zona del Caucas.[1]
Descripció
[modifica]És el més grans dels tritons europeus; pot mesurar fins a 18 cm. Es caracteritza per un plec de pell que el recorre des del clatell fins al final de la cua.
És un animal molt voraç i el seu menjar preferit són insectes com ara papallones i arnes. Els exemplars més grans poden atacar larves d'altres amfibis i tritons, inclús als membres de la seva pròpia espècie.[2]
En captivitat, aquests tritons poden arribar a viure fins a 20 anys.
Distribució i hàbitat
[modifica]Habita en gran varietat de boscos, des de coníferes, mixtes i boscos de fulla caduca, clarianes, terres d'arbustos, parcs, jardins i pastures; sempre prop d'aigua estancada de rius, llacs i estanys.
És el tritó europeu que més temps passa a l'aigua, i pot residir-hi permanentment.
Es pot trobar a gran part d'Europa, des del Regne Unit i nord de França fins al sud d'Escandinàvia, el centre d'Europa, una part dels Balcans i el sud-oest de Sibèria.
Referències
[modifica]
- ↑ «Amphibians.org» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-08-11. [Consulta: 8 agost 2016].
- ↑ Anfibios y reptiles (en castellà). 2a edició. Madrid: Susaeta, 1991, p. 42-43.
