| dbo:abstract
|
- Alberic II (911 o 912-Roma 31 d'agost del 954), era fill de Mariozza i d'Alberic I de Spoleto. Va heretar (vers 925) el gran patrimoni del seu avi Teofilacte I. El dia que la mare Mariozza es va casar per tercera vegada (març del 932) va organitzar una revolta popular i va expulsar de la ciutat a Hug de Provença i va fer presonera a la mare a la que va tancar en un convent. Des de llavors va governar com a senyor absolut imposant també la seva voluntat a son germanastre el Papa Joan XI. Primer es va aliar amb els romans d'Orient i més tard amb Hug de Provença amb el que es va reconciliar. Roma va assolir tranquil·litat després d'un període administrativament anàrquic. El poder religiós i el laic foren separats i no es va interferir en els afers de l'Església però va controlar la seva política. El seu fill Octavià fou elegit Papa (Joan XII), i altres fills i parents (els crescenzi) es van repartir el patrimoni. Els crescenzi van substituir als teofilactes en el govern de Roma fins al 1012. Alberic fou el fundador del castell de Túsculum vers el 950 però encara no va portar el títol de comte de Túsculum. Es va casar vers el 937 amb Alda, filla d'Hug de Provença rei d'Itàlia, que va morir abans que el marit, el qual es va casar per segon cop amb Estefania, una dama de la noblesa romana, probablement germana del Papa Joan XIII (962-972). Se li coneixen tres fills: Octavià que fou Papa (Joan XII), Donat i Gregori I de Túsculum. (ca)
- Alberich II. ze Spoleta (912–954) byl vládcem Říma v letech 932 až 954. Moci se ujal po sesazení své matky Marozie (892–936) a svého nevlastního otce Huga z Arles (880–947). (cs)
- Ο Αλμπέρικ Β΄, γερμ.: Alberic II (912 – 954) από τον Οίκο του Τούσκουλου, ήταν ηγεμόνας της Ρώμης από το 932 έως το 954, αφού καθαίρεσε τη μητέρα του Μαροζία και τον πατριό του Ούγο των Μποζονιδών βασιλιά της Λομβαρδίας. (el)
- Alberic II (912–954) was ruler of Rome from 932 to 954, after deposing his mother Marozia and his stepfather, King Hugh of Italy. He was of the house of the counts of Tusculum, the son of Marozia by her first husband, Duke Alberic I of Spoleto. His half-brother was Pope John XI. At the wedding of his mother to King Hugh of Italy, Alberic and his new stepfather quarreled violently after Hugh slapped Alberic for clumsiness. Infuriated by this and perhaps motivated by rumors that Hugh intended to have him blinded, Alberic left the festivities and incited a Roman mob to revolt against Hugh. In December 932 Hugh fled the city, Marozia was cast into prison, and Alberic took control of Rome. (en)
- Alberich II. von Spoleto (* vor 915; † 31. August 954 in Rom) war einer der einflussreichsten Fürsten im Rom des 10. Jahrhunderts. Alberich II. wurde als Sohn Markgraf Alberichs I. von Spoleto und der Marozia, Tochter des Theophylakt I. von Tusculum, geboren. Er war seit 936 mit Alda d. J., der Tochter seines Stiefvaters König Hugos I. von Italien verheiratet. 932 ergriff er in Rom die Herrschaft, nachdem er seinen Stiefvater Hugo I., den dritten Gemahl seiner Mutter, aus Rom vertrieben hatte. Er ließ seine Mutter und seinen Halbbruder, Papst Johannes XI., einkerkern und beendete so das Zeitalter der Pornokratie (Mätressenherrschaft). Über 22 Jahre war er als „princeps ac senator omnium Romanorum“ Herrscher über Rom und das Papsttum. 951 widersetzte er sich dem Versuch, den deutschen König Otto I. zur Kaiserkrönung nach Rom einzuladen. Alle während seiner Regierung inthronisierten Päpste (Leo VII., Stephan VIII., Marinus II., Agapitus II.) waren von ihm abhängig. 954 ließ er zur Sicherung der weltlichen und geistlichen Herrschaft seines Hauses den römischen Adel schwören, bei der nächsten Besetzung des päpstlichen Stuhles seinen Sohn und Erben Oktavian zum Papst zu wählen. Oktavian wurde 955 als Johannes XII. der Nachfolger Agapitus II. und wurde zu einer der unwürdigsten Personen auf dem Papstthron. (de)
- Alberico II de Spoleto (911 o 912 - Roma 31 de agosto del 954), era hijo de Marozia y de Alberico I. Heredó (hacia el 925) el gran patrimonio de su abuelo, Teofilacto I. El día que su madre se iba a casar por tercera vez (932), organizó una revuelta popular, expulsando de Roma a Hugo de Arlés y encerrando a su madre en un convento. Gobernó como señor absoluto imponiendo también su voluntad a su medio hermano, el Papa Juan XI. Primero se alió con los Bizantinos y más tarde con Hugo de Arlés, con quien se reconcilió. Roma vivió un periodo de tranquilidad después de una situación de anarquía. El poder religioso y civil fueron separados, y no se interfirió en las decisiones de la Iglesia, aunque se controló su actividad política. Su hijo Octaviano, fue elegido Papa con el nombre de Juan XII, y otros hijos y parientes, (los Crescenzi) se repartieron el patrimonio de Alberico, siendo señores del gobierno de Roma hasta 1012. Construyó el castillo de Tusculum y, aunque fue el fundador de la dinastía, no gozó del título de . Se casó en el 937 con Alda, hija de Hugo de Arlés, rey de Italia. Tras el fallecimiento de su esposa, vivió en concubinato con Estefanía, una dama de la nobleza romana, probablemente hermana del papa Juan XIII. Además de Octaviano, tuvo otros dos hijos: Donato y . (es)
- Albéric II de Spolète (912 – 954) était le fils de Marozie (fille de Théophylacte et Théodora) et du duc de Spolète Albéric Ier. Il prit le pouvoir à Rome en 932 après l'expulsion de son beau-père, le roi Hugues de Provence. (fr)
- Alberico II (912–954) merupakan seorang pemimpin Roma dari tahun 932 sampai 954, setelah menggulingkan ibunya Marozia dan ayah tirinya, Raja . Ia berasal dari keluarga , putra Marozia melalui suami pertamanya, , . Saudara tirinya adalah Paus Yohanes XI. Pada pernikahan ibunya dengan Raja , Alberico dan ayah tiri barunya berkelahi dengan hebat setelah Ugo menampar Alberico atas kelalaiannya. Terbakar amarah karena hal ini dan mungkin atas motivasi oleh gosip-gosip bahwa Ugo bermaksud untuk membutakannya, Alberico meninggalkan pesta dan menghasut massa Romawi untuk memberontak melawan Ugo. Pada bulan Desember 932 Ugo melarikan diri dari kota tersebut, Marozia dijebloskan ke dalam penjara, dan Alberico mengendalikan kekuasaan di Roma. Pada tahun 936 Alberico menikahi saudari tirinya Alda, putri Raja Ugo, dan memiliki seorang putra dengannya, Paus Yohanes XII. Menjelang ajalnya, ia menunjuk putranya sebagai Paus. (in)
- アルベリーコ2世（Alberico II di Spoleto, 912年頃 - 954年8月31日）は、10世紀ローマにおいて最も権力を振るった貴族の一人。 (ja)
- Alberico II di Spoleto o Alberico di Roma (912 circa – 31 agosto 954) è stato un nobile italiano.Fu Signore di Roma de facto; governò l'Urbe dal 932 alla morte. Stemma dei conti di Tuscolo (it)
- Alberyk II (ur. ok. 905; zm. w 954), książę Rzymu w latach 932–954, syn Alberyka I, księcia Spoleto, i jego żony Marozji, wpływowej kobiety w Rzymie, ojciec Oktawiana i Teofilakta. Jego przyrodnim bratem był Jan XI. (pl)
- Alberik II van Spoleto (voor 915 - Rome, 31 augustus 954) was hertog van Spoleto. Hij was een zoon van Alberik I van Spoleto en van Marozia. Hij werd, nadat hij Hugo van Arles, met wie zijn moeder was hertrouwd, had verjaagd, in 932 heer van Rome. Hij bestuurde 23 jaar deze stad. Zijn zoon Ottaviano van Spoleto volgde hem op, en werd later onder de naam van Johannes XII tot paus verkozen. (nl)
- Альберих II Сполетский (итал. Alberigo II di Spoleto; 911—954) — римский патриций и сенатор с 932 года. Сын Альбериха I и Марозии. (ru)
- Alberik II av Spoleto, född 912, död 954, var Roms överhuvud mellan 932 och 954, såsom patricier, princeps samt senator av Rom. (sv)
- Alberico II de Espoleto (911 ou 912 - Roma - 31 de agosto de 954) era filho de Marózia e Alberico I; herdando (c. 925) a grande herança de seu avô, Teofilato I. No dia em que sua mãe se casou pela terceira vez (932), organizou uma revolta popular, e expulsou Hugo de Arles de Roma e encerrou sua mãe em uma prisão no Castelo de Santo Ângelo. Governou como um governante absoluto, impondo sua vontade ao seu meio-irmão, o Papa João XI. Primeiro aliou-se com os bizantinos, e depois com Hugo de Arles, com quem se reconciliou. Roma passou por um período de calma depois de um estado de anarquia. As autoridades civis e religiosas foram separadas, e não se interferiu nas decisões da Igreja, apesar do controle de sua atividade política. Seu filho Otaviano, foi eleito Papa com o nome de João XII, e outros filhos e parentes, (os Crescêncios) compartilharam a herança de Alberico, sendo senhores do governo de Roma até 1012. Construiu o castelo de Túsculo, e onde foi o fundador da dinastia, não apreciou o título de Conde de Túsculo. Casou-se em 937 com Alda, filha de Hugo de Arles, rei da Itália. Após a morte de sua esposa, casou-se com Estefânia, uma senhora da nobreza romana, provavelmente irmã do Papa João XIII. Otaviano também teve dois outros filhos, Donato e . (pt)
- Альберіх II (911—954) — герцог Сполетський. Пасинок фактичного правителя Риму . (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Alberich II. ze Spoleta (912–954) byl vládcem Říma v letech 932 až 954. Moci se ujal po sesazení své matky Marozie (892–936) a svého nevlastního otce Huga z Arles (880–947). (cs)
- Ο Αλμπέρικ Β΄, γερμ.: Alberic II (912 – 954) από τον Οίκο του Τούσκουλου, ήταν ηγεμόνας της Ρώμης από το 932 έως το 954, αφού καθαίρεσε τη μητέρα του Μαροζία και τον πατριό του Ούγο των Μποζονιδών βασιλιά της Λομβαρδίας. (el)
- Alberic II (912–954) was ruler of Rome from 932 to 954, after deposing his mother Marozia and his stepfather, King Hugh of Italy. He was of the house of the counts of Tusculum, the son of Marozia by her first husband, Duke Alberic I of Spoleto. His half-brother was Pope John XI. At the wedding of his mother to King Hugh of Italy, Alberic and his new stepfather quarreled violently after Hugh slapped Alberic for clumsiness. Infuriated by this and perhaps motivated by rumors that Hugh intended to have him blinded, Alberic left the festivities and incited a Roman mob to revolt against Hugh. In December 932 Hugh fled the city, Marozia was cast into prison, and Alberic took control of Rome. (en)
- Albéric II de Spolète (912 – 954) était le fils de Marozie (fille de Théophylacte et Théodora) et du duc de Spolète Albéric Ier. Il prit le pouvoir à Rome en 932 après l'expulsion de son beau-père, le roi Hugues de Provence. (fr)
- アルベリーコ2世（Alberico II di Spoleto, 912年頃 - 954年8月31日）は、10世紀ローマにおいて最も権力を振るった貴族の一人。 (ja)
- Alberico II di Spoleto o Alberico di Roma (912 circa – 31 agosto 954) è stato un nobile italiano.Fu Signore di Roma de facto; governò l'Urbe dal 932 alla morte. Stemma dei conti di Tuscolo (it)
- Alberyk II (ur. ok. 905; zm. w 954), książę Rzymu w latach 932–954, syn Alberyka I, księcia Spoleto, i jego żony Marozji, wpływowej kobiety w Rzymie, ojciec Oktawiana i Teofilakta. Jego przyrodnim bratem był Jan XI. (pl)
- Alberik II van Spoleto (voor 915 - Rome, 31 augustus 954) was hertog van Spoleto. Hij was een zoon van Alberik I van Spoleto en van Marozia. Hij werd, nadat hij Hugo van Arles, met wie zijn moeder was hertrouwd, had verjaagd, in 932 heer van Rome. Hij bestuurde 23 jaar deze stad. Zijn zoon Ottaviano van Spoleto volgde hem op, en werd later onder de naam van Johannes XII tot paus verkozen. (nl)
- Альберих II Сполетский (итал. Alberigo II di Spoleto; 911—954) — римский патриций и сенатор с 932 года. Сын Альбериха I и Марозии. (ru)
- Alberik II av Spoleto, född 912, död 954, var Roms överhuvud mellan 932 och 954, såsom patricier, princeps samt senator av Rom. (sv)
- Альберіх II (911—954) — герцог Сполетський. Пасинок фактичного правителя Риму . (uk)
- Alberic II (911 o 912-Roma 31 d'agost del 954), era fill de Mariozza i d'Alberic I de Spoleto. Va heretar (vers 925) el gran patrimoni del seu avi Teofilacte I. El dia que la mare Mariozza es va casar per tercera vegada (març del 932) va organitzar una revolta popular i va expulsar de la ciutat a Hug de Provença i va fer presonera a la mare a la que va tancar en un convent. Alberic fou el fundador del castell de Túsculum vers el 950 però encara no va portar el títol de comte de Túsculum. (ca)
- Alberich II. von Spoleto (* vor 915; † 31. August 954 in Rom) war einer der einflussreichsten Fürsten im Rom des 10. Jahrhunderts. Alberich II. wurde als Sohn Markgraf Alberichs I. von Spoleto und der Marozia, Tochter des Theophylakt I. von Tusculum, geboren. Er war seit 936 mit Alda d. J., der Tochter seines Stiefvaters König Hugos I. von Italien verheiratet. (de)
- Alberico II de Spoleto (911 o 912 - Roma 31 de agosto del 954), era hijo de Marozia y de Alberico I. Heredó (hacia el 925) el gran patrimonio de su abuelo, Teofilacto I. El día que su madre se iba a casar por tercera vez (932), organizó una revuelta popular, expulsando de Roma a Hugo de Arlés y encerrando a su madre en un convento. Se casó en el 937 con Alda, hija de Hugo de Arlés, rey de Italia. Tras el fallecimiento de su esposa, vivió en concubinato con Estefanía, una dama de la nobleza romana, probablemente hermana del papa Juan XIII. Además de Octaviano, tuvo otros dos hijos: Donato y . (es)
- Alberico II (912–954) merupakan seorang pemimpin Roma dari tahun 932 sampai 954, setelah menggulingkan ibunya Marozia dan ayah tirinya, Raja . Ia berasal dari keluarga , putra Marozia melalui suami pertamanya, , . Saudara tirinya adalah Paus Yohanes XI. Pada pernikahan ibunya dengan Raja , Alberico dan ayah tiri barunya berkelahi dengan hebat setelah Ugo menampar Alberico atas kelalaiannya. Terbakar amarah karena hal ini dan mungkin atas motivasi oleh gosip-gosip bahwa Ugo bermaksud untuk membutakannya, Alberico meninggalkan pesta dan menghasut massa Romawi untuk memberontak melawan Ugo. Pada bulan Desember 932 Ugo melarikan diri dari kota tersebut, Marozia dijebloskan ke dalam penjara, dan Alberico mengendalikan kekuasaan di Roma. Pada tahun 936 Alberico menikahi saudari tirinya Alda, put (in)
- Alberico II de Espoleto (911 ou 912 - Roma - 31 de agosto de 954) era filho de Marózia e Alberico I; herdando (c. 925) a grande herança de seu avô, Teofilato I. No dia em que sua mãe se casou pela terceira vez (932), organizou uma revolta popular, e expulsou Hugo de Arles de Roma e encerrou sua mãe em uma prisão no Castelo de Santo Ângelo. Casou-se em 937 com Alda, filha de Hugo de Arles, rei da Itália. Após a morte de sua esposa, casou-se com Estefânia, uma senhora da nobreza romana, provavelmente irmã do Papa João XIII. Otaviano também teve dois outros filhos, Donato e . (pt)
|
