| dbo:abstract
|
- L'àguila romana (aquila en llatí) era un símbol de les legions romanes, el més important dels signa militaria, que eren les insígnies o estendards romans. L'estendard més antic emprat pels romans es diu que va ser una garba (manipulus) de palla fixada a la part alta d'una llança o un pal. Per això la companyia de soldats a què pertanyia s'anomenava simplement maniple. El feix de palla o falguera aviat va ser substituït per figures d'animals, dels quals Plini el Vell n'enumera cinc: l'àguila, el llop, el minotaure, el cavall i el senglar. En el segon consolat de Gai Mari (104 aC) els quatre quadrúpedes es van deixar de banda com a estendards i es va conservar només l'àguila (aquila). Era feta de plata o bronze, amb les ales esteses, i probablement era de mida petita, ja que el portador de l'estendard (el signifer) sota Juli Cèsar es diu que en circumstàncies de perill arrencava l'àguila del seu pal i l'ocultava entre els plecs de la seva faixa. Amb els emperadors posteriors l'àguila es portava amb la legió, com va passar durant molts segles, per la qual cosa de vegades la legió s'anomenava simplement aquila. Cada cohort tenia com a insígnia pròpia la serp o el drac, que estava teixit sobre una peça quadrada de tela (textilis anguis), elevat sobre un pal daurat, al qual es va adaptar una barra transversal amb aquest propòsit, i era portat pel draconarius. Una altra figura usada als estendards era una bola (l'orbe), que se suposava que era l'emblema del domini de Roma sobre el món; i per la mateixa raó una figura de bronze de la Victòria es fixava de vegades a la part alta del pal, tal com es veu esculpit, juntament amb estatuetes de Mart, a la Columna de Trajà i a l'Arc de Constantí. Sota l'àguila o un altre emblema sovint s'hi col·locava el cap de l'emperador regnant, que era objecte d'adoració idòlatra per part de l'exèrcit. El nom de l'emperador, o d'aquell a qui reconeixien com a tal, de vegades s'inscrivia de la mateixa manera. El pal usat per portar l'àguila tenia a l'extrem inferior una punta de ferro (cuspis) per fixar-lo a terra, i permetre a l'aquilífer, en cas de necessitat, poder repel·lir un atac. Les divisions menors d'una cohort, anomenades centúries, tenien també cadascuna una insígnia, inscrita amb el nombre de la cohort i de la centúria, coneguda amb el nom de signum, perquè la seva part superior culminava en una mà. Això, juntament amb la diversitat de formes de les crestes que lluïen els centurions, permetien que cada soldat se situés fàcilment. A l'arc de Constantí, a Roma, hi ha quatre panells esculpits prop del cim que mostren un gran nombre d'estendards i il·lustren algunes de les formes aquí descrites. El primer panell representa Trajà nomenant un rei als parts: els soldats sostenen set estendards. El segon, que conté cinc estendards, representa la celebració d'un sacrifici anomenat suovitaurílies. Quan Constantí I el Gran va abraçar el cristianisme, el cap de l'emperador es va substituir per una figura o emblema de Crist teixit en or sobre una tela porpra. Aquest estendard ricament ornamentat fou anomenat làbarum. Com que els moviments d'un cos de tropes i de cadascuna de les seves parts estaven regulats pels estendards, totes les evolucions, els actes i els incidents de l'exèrcit romà s'expressaven amb frases derivades d'aquesta circumstància. Així, signa inferre significava avançar, referre retirada, i convertere tornar; efferre, o castris vellere, sortir del campament; ad signa convenire, reunir-se. Malgrat la poca claredat en l'ús dels termes, sembla que, mentre que l'estendard de la legió era anomenat amb propietat aquila, els de les cohorts es deien segons un sentit especial del terme signa, amb què els seus portadors s'anomenaven signiferi, i aquells dels maniples o divisions menors de la cohort eren anomenats vexilla, i els seus portadors eren els vexillarii. També, aquells que lluitaven a les primeres files de la legió davant dels estendards de la legió i de la cohort es deien antesignani. En segons quines estratègies militars, de vegades calia ocultar els estendards. Encara que els romans normalment consideraven qüestió d'honor conservar els seus estendards, en alguns casos de perill extrem el líder mateix els llançava sobre les files enemigues per distreure la seva atenció o per animar els seus propis soldats. Un portaestendard ferit o moribund el lliurava, si era possible, al seu general, de q´ui l'havia rebut signis acceptis. (ca)
- An aquila (Classical Latin: [ˈakᶣɪla], "eagle") was a prominent symbol used in ancient Rome, especially as the standard of a Roman legion. A legionary known as an aquilifer, the "eagle-bearer", carried this standard. Each legion carried one eagle. The eagle had quasi-religious importance to the Roman soldier, far beyond being merely a symbol of his legion. To lose a standard was extremely grave, and the Roman military went to great lengths both to protect a standard and to recover it if it were lost; after the annihilation of three legions in the Teutoburg Forest, the Romans spent decades retaliating for the defeat while also attempting to recover the three lost eagles. No legionary eagles are known to have survived. However, other Roman eagles, either symbolizing imperial rule or used as funerary emblems, have been discovered. (en)
- Die Aquila (lateinisch Aquila, ursprüngliche Bedeutung: „Adler“), im Deutschen auch häufig als Legionsadler bezeichnet, war das höchstrangige Feldzeichen der römischen Legionen. Die Aquila genoss unter allen Feldzeichen die größte Verehrung und ihr Verlust galt als größtmögliche Schande für eine Truppe, während die Wiedererlangung verlorener Aquilae als wichtiges Ereignis gefeiert wurde. So war die Rückgewinnung der drei in der Varusschlacht verlorenen Legionsadler ein Ziel der Germanicus-Feldzüge und die Rückgabe der bei der Schlacht bei Carrhae unter Marcus Licinius Crassus verlorenen Legionsadler durch die Parther ist auf Münzen und auf dem Brustpanzer des Augustus von Primaporta dargestellt. (de)
- L'aigle romaine, ou enseigne légionnaire, en latin aquila, est un emblème des légions romaines. L'aigle est le plus important et le plus respecté des symboles de la légion et sa perte est ressentie comme un déshonneur. La récupération d'une aigle subtilisée est fêtée comme un grand événement. Si le général Germanicus mène une campagne en Germanie, c'est entre autres afin de reprendre les trois aigles prises à la bataille de Teutobourg ; de même, sur l'Auguste de Prima Porta est représentée la restitution d'une des aigles perdues par Crassus à la bataille de Carrhae. (fr)
- El águila romana (en latín: aquila) era un símbolo de las legiones romanas, el más importante de los signa militaria, que eran las insignias o vexilla (banderas) romanas. (es)
- Aquila atau "elang" adalah lambang penting yang digunakan di Romawi, khususnya sebagai pataka legiun Romawi. Legiuner yang dikenal dengan nama "" atau "pembawa elang" membawa pataka ini. Setiap legiun membawa satu aquila. Aquila merupakan objek yang sangat penting dalam militer Romawi dan tidak hanya sekadar simbol. Pataka yang hilang dianggap sebagai peristiwa yang sangat buruk, dan militer Romawi sering kali berupaya untuk melindungi pataka mereka dan mencarinya jika hilang; contohnya, seusai Pertempuran Hutan Teutoburg, orang-orang Romawi selama beberapa dasawarsa mencoba menemukan kembali pataka tiga legiun yang hilang. Tidak ada aquila legiuner yang masih bertahan hingga kini. Namun, sejumlah elang Romawi lainnya (baik itu sebagai lambang kekuasaan kekaisaran atau sebagai lambang di pemakaman) telah ditemukan. (in)
- L'aquila, nel periodo antico, rappresentava l'Icona di Giove, padre di tutti gli dei, e protettore dello stato. Come tale fungeva da simbolo del potere di Roma e del suo impero ed era utilizzata come insegna da parte dell'esercito. L'aquila bicefala, in età bizantina, assurse a rappresentare la Nuova Roma e le due metà dell'Impero, riunificate dopo la caduta dell'Occidente o l'unione di Asia ed Europa. Dopo la caduta dell'impero romano l'aquila (singola o bicefala) venne utilizzata diffusamente quale simbolo araldico e come richiamo all'antica grandezza dell'Impero Romano. Partendo da Carlo Magno, primo imperatore del Sacro Romano Impero, l'aquila, simbolo di potere, si ritrova dunque negli stemmi delle maggiori dinastie europee e non solo ed essa è tuttora inclusa nello stemma degli Stati Uniti d'America, in quello della Germania e in quello della Russia. In quanto simbolo di Giove Ottimo Massimo venne assegnata, per scelta del console arpinate Gaio Mario, come insegna di guerra a ciascuna legione romana. In battaglia e durante le marce era tenuta in consegna dall'aquilifer (aquilifero) e strenuamente difesa. La sua perdita era motivo di disonore e poteva causare lo scioglimento dell'unità. L'aquila imperiale, infine, era uno dei simboli delle propri delle singole legioni romane. (it)
- De aquila (Latijn voor adelaar of voor arend (in het Nederlands wordt een onderscheid gemaakt tussen symbool en dier)) was het belangrijkste veldteken van een Romeins legioen. De standaard werd gedragen door de aquilifer, wat letterlijk adelaarsdrager betekent, hij bevond zich in het eerste cohort van het legioen. Het symbool van de adelaar voor het veldteken werd in 105 v.Chr. door de Romeinse generaal Gaius Marius ingevoerd. In vredestijd werden de veldtekens bewaard in de Tempel van Saturnus in Rome. Elk legioen had slechts één aquila; daarom was het een grote schande voor het desbetreffende legioen wanneer deze standaard verloren ging. Wanneer het legioen een onderscheiding had gekregen, werd er aan de vleugels van de aquila een eikenkrans gehangen. Bij verlies betekende het zelfs het feitelijke einde van het betreffende legioen. Dit lot ondergingen onder andere het 17e, 18e en 19e legioen na de nederlaag in de Slag bij het Teutoburgerwoud in het jaar 9 n.Chr. Tussen 14 en 16 n.Chr. werden onder leiding van Germanicus Julius Caesar een aantal expedities uitgezet om de verloren adelaars (aquilae) terug te krijgen. (nl)
- Aquila – insygnium legionów rzymskiej armii w formie orła wykonanego ze srebra lub złota i umieszczonego na drzewcu często zdobionym metalowymi krążkami phalerae, wprowadzone przy okazji reformy armii dokonanej przez Gajusza Mariusza. Noszone w czasie marszu przez aquilifera. Aquila, jako postać orła, była otaczana czcią religijną, gdyż orzeł był uważany za symbol Jowisza. Z tego też powodu utrata aquili na polu bitwy była największą możliwą hańbą dla oddziału, a żołnierze rzymscy gotowi byli zginąć dla odzyskania znaku. Aquila była na co dzień przechowywana w pomieszczeniu określanym jako aedes principiorum i znajdowała się pod opieką pierwszego centuriona legionu (primus pilus). (pl)
- A águia romana (em latim: Aquila) era um símbolo da Roma Antiga, sendo usada pelo exército romano como insígnia das legiões romanas. No tempo de Júlio César era feita de prata e ouro. A partir da reforma de Augusto passou a ser feita só de ouro. A águia era custódia da primeira coorte e só saía do acampamento romano em ocasiões raras, quando toda a legião se movimentava. Para garantir a sua segurança havia um suboficial legionário, denominado , que em ocasião de batalha deveria defender a insígnia a qualquer custo, mesmo o da própria vida, pois era sinal de grandes desgraças a sua perda, evento que terá ocorrido poucas vezes, uma delas na batalha da floresta de Teutoburgo em 9 d.C., quando três águias caíram nas mãos do inimigo. (pt)
- 阿奎拉（拉丁語：Aquila），意思是拉丁語的「鷹」，是古羅馬尊榮的象徵標誌，特別是作為羅馬軍團的象徵。阿奎拉旗通常有向上抬起翅膀的金屬製鷹，周圍環繞著月桂花環，立在長桿上，由一個被稱為阿奎拉旗手的軍團士兵所持，每個軍團都攜帶一隻。 阿奎拉對羅馬士兵的重要性遠不止是他軍團的象徵，已經具有準宗教性，失去它是非常嚴重的，羅馬軍隊不遺餘力地保護阿奎拉並在它丟失時想辦法尋回。 沒有任何現存的軍團阿奎拉旗。然而，目前已發現了其他象徵帝國統治或用於喪葬標誌的羅馬鷹。 (zh)
- А́квила (лат. aquila — «орёл») — знак, боевое знамя легионов в древнеримской армии в виде орла, сделанный из серебра или золота и размещённый на шесте, часто украшенный металлическими кольцами (phalerae). (ru)
- А́квіла (лат. aquila, «орел») — знаки легіонів римської армії у вигляді орла, зроблені зі срібла або золота та розміщені на жердині, часто прикрашені металевими бляхами-фалерами. З'явились разом з реформою Марія. Солдат, що ніс під час маршу, називався аквіліфер (aquilifer). Аквіла, символ орла, була оточена релігійним благоговінням, бо орел вважався символом Юпітера. З цієї причини втрата аквіли на полі бою була максимально можливою ганьбою для легіону, а римські солдати були готові померти за відновлення знака. Аквілу постійно тримали в кімнаті, відомій як principiorum Aedes, вона була під опікою першого центуріона легіону — приміпіла. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Die Aquila (lateinisch Aquila, ursprüngliche Bedeutung: „Adler“), im Deutschen auch häufig als Legionsadler bezeichnet, war das höchstrangige Feldzeichen der römischen Legionen. Die Aquila genoss unter allen Feldzeichen die größte Verehrung und ihr Verlust galt als größtmögliche Schande für eine Truppe, während die Wiedererlangung verlorener Aquilae als wichtiges Ereignis gefeiert wurde. So war die Rückgewinnung der drei in der Varusschlacht verlorenen Legionsadler ein Ziel der Germanicus-Feldzüge und die Rückgabe der bei der Schlacht bei Carrhae unter Marcus Licinius Crassus verlorenen Legionsadler durch die Parther ist auf Münzen und auf dem Brustpanzer des Augustus von Primaporta dargestellt. (de)
- L'aigle romaine, ou enseigne légionnaire, en latin aquila, est un emblème des légions romaines. L'aigle est le plus important et le plus respecté des symboles de la légion et sa perte est ressentie comme un déshonneur. La récupération d'une aigle subtilisée est fêtée comme un grand événement. Si le général Germanicus mène une campagne en Germanie, c'est entre autres afin de reprendre les trois aigles prises à la bataille de Teutobourg ; de même, sur l'Auguste de Prima Porta est représentée la restitution d'une des aigles perdues par Crassus à la bataille de Carrhae. (fr)
- El águila romana (en latín: aquila) era un símbolo de las legiones romanas, el más importante de los signa militaria, que eran las insignias o vexilla (banderas) romanas. (es)
- 阿奎拉（拉丁語：Aquila），意思是拉丁語的「鷹」，是古羅馬尊榮的象徵標誌，特別是作為羅馬軍團的象徵。阿奎拉旗通常有向上抬起翅膀的金屬製鷹，周圍環繞著月桂花環，立在長桿上，由一個被稱為阿奎拉旗手的軍團士兵所持，每個軍團都攜帶一隻。 阿奎拉對羅馬士兵的重要性遠不止是他軍團的象徵，已經具有準宗教性，失去它是非常嚴重的，羅馬軍隊不遺餘力地保護阿奎拉並在它丟失時想辦法尋回。 沒有任何現存的軍團阿奎拉旗。然而，目前已發現了其他象徵帝國統治或用於喪葬標誌的羅馬鷹。 (zh)
- А́квила (лат. aquila — «орёл») — знак, боевое знамя легионов в древнеримской армии в виде орла, сделанный из серебра или золота и размещённый на шесте, часто украшенный металлическими кольцами (phalerae). (ru)
- L'àguila romana (aquila en llatí) era un símbol de les legions romanes, el més important dels signa militaria, que eren les insígnies o estendards romans. L'estendard més antic emprat pels romans es diu que va ser una garba (manipulus) de palla fixada a la part alta d'una llança o un pal. Per això la companyia de soldats a què pertanyia s'anomenava simplement maniple. El feix de palla o falguera aviat va ser substituït per figures d'animals, dels quals Plini el Vell n'enumera cinc: l'àguila, el llop, el minotaure, el cavall i el senglar. (ca)
- An aquila (Classical Latin: [ˈakᶣɪla], "eagle") was a prominent symbol used in ancient Rome, especially as the standard of a Roman legion. A legionary known as an aquilifer, the "eagle-bearer", carried this standard. Each legion carried one eagle. No legionary eagles are known to have survived. However, other Roman eagles, either symbolizing imperial rule or used as funerary emblems, have been discovered. (en)
- Aquila atau "elang" adalah lambang penting yang digunakan di Romawi, khususnya sebagai pataka legiun Romawi. Legiuner yang dikenal dengan nama "" atau "pembawa elang" membawa pataka ini. Setiap legiun membawa satu aquila. Tidak ada aquila legiuner yang masih bertahan hingga kini. Namun, sejumlah elang Romawi lainnya (baik itu sebagai lambang kekuasaan kekaisaran atau sebagai lambang di pemakaman) telah ditemukan. (in)
- L'aquila, nel periodo antico, rappresentava l'Icona di Giove, padre di tutti gli dei, e protettore dello stato. Come tale fungeva da simbolo del potere di Roma e del suo impero ed era utilizzata come insegna da parte dell'esercito. L'aquila bicefala, in età bizantina, assurse a rappresentare la Nuova Roma e le due metà dell'Impero, riunificate dopo la caduta dell'Occidente o l'unione di Asia ed Europa. (it)
- De aquila (Latijn voor adelaar of voor arend (in het Nederlands wordt een onderscheid gemaakt tussen symbool en dier)) was het belangrijkste veldteken van een Romeins legioen. De standaard werd gedragen door de aquilifer, wat letterlijk adelaarsdrager betekent, hij bevond zich in het eerste cohort van het legioen. (nl)
- Aquila – insygnium legionów rzymskiej armii w formie orła wykonanego ze srebra lub złota i umieszczonego na drzewcu często zdobionym metalowymi krążkami phalerae, wprowadzone przy okazji reformy armii dokonanej przez Gajusza Mariusza. Noszone w czasie marszu przez aquilifera. Aquila, jako postać orła, była otaczana czcią religijną, gdyż orzeł był uważany za symbol Jowisza. Z tego też powodu utrata aquili na polu bitwy była największą możliwą hańbą dla oddziału, a żołnierze rzymscy gotowi byli zginąć dla odzyskania znaku. (pl)
- A águia romana (em latim: Aquila) era um símbolo da Roma Antiga, sendo usada pelo exército romano como insígnia das legiões romanas. No tempo de Júlio César era feita de prata e ouro. A partir da reforma de Augusto passou a ser feita só de ouro. A águia era custódia da primeira coorte e só saía do acampamento romano em ocasiões raras, quando toda a legião se movimentava. (pt)
- А́квіла (лат. aquila, «орел») — знаки легіонів римської армії у вигляді орла, зроблені зі срібла або золота та розміщені на жердині, часто прикрашені металевими бляхами-фалерами. З'явились разом з реформою Марія. Солдат, що ніс під час маршу, називався аквіліфер (aquilifer). Аквіла, символ орла, була оточена релігійним благоговінням, бо орел вважався символом Юпітера. З цієї причини втрата аквіли на полі бою була максимально можливою ганьбою для легіону, а римські солдати були готові померти за відновлення знака. (uk)
|
_01.jpg){kind=link}
_01.jpg){kind=link}
,_The_Grosvenor_Museum_(8394899150).jpg){kind=link}
_(7685208580)_2.jpg){kind=link}
