| dbo:abstract
|
- La secta dels assassins va ser un moviment politicoreligiós de musulmans xiïtes ismaïlites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles viii i xiv, especialitzat a terroritzar la dinastia abbàssida mitjançant l'assassinat polític. El seu nom real era ad-dawa al-jadida (àrab: الدعوة الجديدة, ad-daʿwa al-jadīda, 'la nova doctrina') i s'autodenominaven fedaïns, de l'àrab, fidaí, que significa 'un que està disposat a sacrificar la seva vida per una causa'. El mot assassí té el seu origen en els seus enemics, amb connotacions despectives. Els musulmans que li eren contemporanis eren extremadament suspicaços amb els assassins, i de fet eren descrits amb una terminologia (batini) que suggeria que només eren musulmans nominalment. Aquest distanciament religiós els veuria, eventualment, anar tan lluny com per aliar-se amb els cristians occidentals (croats) contra els musulmans en nombroses ocasions. Fins i tot, hi ha qui sosté que intentaren negociar la seva conversió al cristianisme amb Amalric I de Jerusalem, però que acabaren frustrats per les maquinacions dels templers, suposadament amb l'objectiu de rebre exempcions per als onerosos imposts que els no-cristians havien de pagar a Terra Santa. La seva connexió amb el corrent principal de l'islam era tangencial en el millor dels casos. La secta orientà l'assassinat sistemàtic bàsicament contra els dirigents seljúcides que els perseguien. Eren molt meticulosos en matar només el seu objectiu, evitant al màxim la pèrdua de vides innocents, però cometien els seus actes en públic, especialment a mesquites després de l'oració dels divendres, assegurant així el manteniment de la seva reputació de terror. Habitualment s'aproximaven a les seves víctimes disfressats, utilitzant com a arma una daga, mai verí o altres armes que permetessin a l'atacant escapar. Però cal destacar que sota cap circumstància se suïcidaven, preferint ser ajusticiats pels seus captors. (ca)
- Asasíni neboli hašašíni (z arabského حشّاشين, Ḥashshāshīn) bylo tajné ismáílitské hnutí nizárijských ismá'ílítů, které vzniklo kolem roku 1080, významně se rozšířilo na mnoha místech Středního východu a poté zhruba o dvě stě let později zaniklo v důsledku invaze Mongolů. Často se mylně předpokládá, že šlo pouze o tajnou společnost vrahů a atentátníků, ve skutečnosti se jednalo o svébytnou náboženskou sektu, která vyznávala ši'ítskou tradici islámu (ši'íté tvoří a tvořili vždy ± 10% muslimského obyvatelstva)[zdroj?] a která ovládala mnoho roztroušených oblastí rozesetých od Persie (Íránu) po Sýrii. Jednalo se o rozsáhlou síť vzájemně propojených pevností a hradů, kvůli velkým vzdálenostem komplikovaně komunikující mezi sebou a nacházející se na trvale nepřátelském území Seldžucké říše, bylo jich okolo tří desítek, v podstatě stát ve státě. Postupně si syrští asasínové počínali s daleko větší samostatností, aniž by se museli příliš ohlížet na své daleké perské bratry napojené na Alamút. Seldžukové, jakožto vyznavači sunnitské větve islámu, byli úhlavními nepřáteli asasínů. Obecně nejznámějšími členy asasínského hnutí jsou , zakladatel sekty a imám sídlící na hradě Alamút v Íránu. Bezpochyby druhým je pak Rašíd ad-Dín Sinan, evropskými křižáky nazývaný jako „Stařec z hory“. Sídlil v syrské pevnost Masjaf, ale byl pouze vůdcem větve syrských asasínů. Tato skupina se během křížových výprav často dostávala do kontaktu s Evropany. Asasíni přijali ismáílitskou formu víry z Fátimovského chalífátu v Egyptě, čímž se odštěpili od hlavního proudu ši'ítů a stali se ismáílitskými ši'íty. Nakonec přejali tradici imáma Nizára a stali se tím představiteli specifického proudu ismáílismu – tzv. „“, tímto byla ideologická tvorba sekty zakončena. Předchozí složitý sloupec odštěpování souvisí s problémy v tehdejší ši'ítské společnosti, kdy různé klany a sekty uznávaly různé imámy. Proto konečný název „nizárijští ismáílité“ odpovídá uznávanému imámovi Nizárovi, popravenému v Egyptě roku 1095. (cs)
- Unter der Fremdbezeichnung Assassinen sind in der christlichen Geschichtsschreibung des Mittelalters Angehörige der schiitisch-islamischen Glaubensgemeinschaft der Nizariten oder diese Gemeinschaft in ihrer Gesamtheit bezeichnet worden. Das christliche Europa ist in der historischen Epoche der Kreuzzüge des 12. und 13. Jahrhunderts in direkten Kontakt mit dieser Gruppierung gekommen, die unter der ihr anhaftenden Bezeichnung einen tiefen und nachhaltigen Eindruck in seiner Vorstellungswelt hinterlassen und es zu einer bis heute populären Legendenbildung inspiriert hat, ohne dass diese bis in das 20. Jahrhundert hinein durch eine tiefergehende Kenntnis über die geschichtliche, theologische und strukturelle Verfassung dieser Gemeinschaft begleitet worden wäre. Bis heute werden mit diesem Begriff vor allem bis zur Selbstaufopferung reichender Gehorsam, religiöser Fanatismus, geheimniskrämerisches Sektierertum und nicht zuletzt (politischer) Meuchelmord assoziiert, was sich mit seinem Einzug in den Wortschatz mehrerer europäischer Sprachen, vor allem der romanischen, als Ausdruck für Mörder, Mord und Morden manifestiert hat. (de)
- طائفة الحشاشين أو الحشاشون أو الحشيشية أو الدعوة الجديدة كما أسموا أنفسهم هي طائفة شيعية إسماعيلية نزارية باطنية، انفصلت عن العبيديين الفاطميين في أواخر القرن الخامس هجري/الحادي عشر ميلادي لتدعو إلى إمامة نزار المصطفى لدين الله ومن جاء مِن نسله، واشتهرت ما بين القرن 5 و7 هجري الموافق 11 و13 ميلادي، وكانت معاقلهم الأساسية في بلاد فارس وفي الشام بعد أن هاجر إليها بعضهم من إيران. أسّس الطائفة الحسن بن الصباح الذي اتخذ من قلعة آلموت في فارس مركزاً لنشر دعوته؛ وترسيخ أركان دولته. اتخذت دولة الحشاشين من القلاع الحصينة في قمم الجبال معقلاً لنشر الدعوة الإسماعيلية النزارية في إيران والشام. ممَّا أكسبها عداءً شديدًا مع الخلافة العباسية والفاطمية والدول والسلطنات الكبرى التابعة لهما كالسلاجقة والخوارزميين والزنكيين والأيوبيين بالإضافة إلى الصليبيين، إلا أن جميع تلك الدول فشلت في استئصالهم طوال عشرات السنين من الحروب. كانت الاستراتيجية العسكرية للحشاشين تعتمد على الاغتيالات التي يقوم بها «فدائيون» لا يأبهون بالموت في سبيل تحقيق هدفهم. حيث كان هؤلاء الفدائيون يُلقون الرعب في قلوب الحكّام والأمراء المعادين لهم، وتمكنوا من اغتيال العديد من الشخصيات المهمة جداً في ذلك الوقت؛ مثل الوزير السلجوقي نظام الملك والخليفة العباسي المسترشد والراشد وملك بيت المقدس كونراد. قضى المغول بقيادة هولاكو على هذه الطائفة في بلاد فارس سنة 1256م حيث قام بمهاجمة الحشاشين واستطاع ان يستولي علي قلعة ألموت وعلي أكثر من 100 قلعة من قلاعهم وإحراق للقلاع والمكاتب الإسماعيلية قبل أن يتجه هولاكو لمهاجمة العباسيين وعاصمتهم بغداد وإحراقها، وسرعان ما تهاوت الطائفة في الشام أيضاً على يد الظاهر بيبرس سنة 1273م. (ar)
- Οι Ασασίνοι (περσ.: حشیشیون, χασισιγιούν, αραβ.: الحشاشين, χασασίν) ήταν στρατιωτικο-θρησκευτικό τάγμα Νιζαριτών Ισμαηλιτών με περίοδο ύπαρξης περίπου από το 1092 μέχρι το 1265. Παρόλο που ήταν Νιζαρίτες, δεν είναι γνωστές οι ακριβείς θρησκευτικές τους δοξασίες, αλλά είναι βέβαιο ότι είχαν τυφλή υπακοή στον αρχηγό τους. Κύρια προπύργιά τους υπήρχαν στην Περσία και τη Συρία, ενώ ήταν κύριοι εχθροί των Σουνιτών ηγεμόνων, τους οποίους θεωρούσαν εχθρούς χειρότερους και από τους χριστιανούς Σταυροφόρους. (el)
- Asasinoj estis sekreta islamista movado, kiu estiĝis ĉirkaŭ la jaro 1080 kaj pereis proksimume ducent jarojn pli poste, kiam pereigis ĝin mongoloj. Temis pri sekto de murdistoj. (eo)
- Asasinoak (arabieraz: حشاشين, Haxaxin) Hasan ibn Sabbah persiarrak sorturiko sekta xiita ismaildarreko kideak izan ziren; aldaera honek 1090-1272 bitartean iraun zuen. (eu)
- Le nom d'Assassins (en arabe : حشاشين, ḥašašyīn) désigne la secte islamique ismaélienne des Nizârites, entre le XIe siècle et le XIIIe siècle. Basé à Alamut, leur grand maître Hassan ibn al-Sabbah avait tendance à appeler ses disciples Asāsīyūn (أساسيون, qui signifie « ceux qui sont fidèles au (assas) fondement [de la foi] »), mais certains voyageurs et conteurs auraient mal interprété et compris le mot comme un dérivé de haschich. Le terme pourrait aussi provenir du nom de Hassan, Hassanjins signifiant « les djins de Hassan ». Souvent décrits comme un ordre secret mené par un mystérieux « Vieux de la Montagne », Hassan ibn al-Sabbah, les Nizârites ismaéliens étaient une secte islamique qui s'est formée à la fin du XIe siècle à partir d'une scission au sein de l'ismaélisme – une branche de l'islam chiite. Les Nizârites ont été redoutés par les Croisés qui les ont désignés collectivement comme « Assassins ». En 1967, Bernard Lewis a qualifié les Assassins de secte radicale de l'islam. Il s'agit du titre original de son livre sur les Assassins, publié cette année-là : The Assassins: A radical sect in Islam. (fr)
- The Order of Assassins or simply the Assassins (Persian: حَشّاشین, romanized: Ḥaššāšīn, Arabic: الحشَّاشين, romanized: al-Ḥaššāšīn) were a Nizārī Ismāʿīlī order and sect of Shīʿa Islam that existed between 1090 and 1275 CE. During that time, they lived in the mountains of Persia and in Syria, and held a strict subterfuge policy throughout the Middle East through the covert murder of Muslim and Christian leaders who were considered enemies of the Nizārī Ismāʿīlī State. The modern term assassination is believed to stem from the tactics used by the Assassins. Nizārī Ismāʿīlīsm formed in the late 11th century after a succession crisis within the Fatimid Caliphate between Nizār ibn al-Mustanṣir and his half-brother, caliph al-Musta‘lī. Contemporaneous historians include Arabs ibn al-Qalanisi and Ali ibn al-Athir, and the Persian Ata-Malik Juvayni. The first two referred to the Assassins as batiniyya, an epithet widely accepted by Ismāʿīlīs themselves. (en)
- Hassasin, bahasa Arab الحشاشين, transliterasi "Al-Hasyasyiin", (juga disebut Hasyisyin, Hasyasyiyyin, Hasysyasyin atau Assassin) adalah salah satu cabang dari Syi'ah Ismailiyah. Mereka mendirikan beberapa pemukiman di Iran, Irak, Suriah dan Lebanon di bawah pemimpin karismatik Hassan-i Sabbah. Mereka mengirim orang yang berdedikasi untuk membunuh pemimpin penting Sunni, yang dianggap mereka sebagai "kaum kafir perebut takhta." (in)
- 暗殺教団（あんさつきょうだん、英語：Assassin, Hashishi, Hashshash、アラビア語 ：الحشاشون）は、イスラム教・シーア派の分派イスマーイール派（特にその一派ニザール派のシリアでの活動）に対する幻想的イメージに彩られた中世ヨーロッパ史料および東洋学、文学での呼称。神秘主義的カルト教団が存在し、彼らがアッバース朝、セルジューク朝とその諸アターベク政権、十字軍の要人らを狂信的に暗殺していったという伝説が根幹となる。1255年頃にモンゴル帝国のフレグによって本拠地のアラムート城を陥落させられて壊滅し、歴史の表舞台から消滅したと言われている。史料的制約から19世紀には東洋学者らによってハシーシュ（大麻、حشيش、DMG方式: ḥašīš）を用いる教団という意味が付加された上で史実として扱われるようになったが、20世紀半ば以降、実際のニザール派の活動とは著しく乖離した伝説であることが判明している。またこの伝説の中の教団 (DMG方式: Ḥaššāšīn)が英語やフランス語で「暗殺者」を意味する「アサシン」（assassin）の語源となっていることは有名である。ニザール派の歴史的活動についてはニザール派を参照。 歴史としてではなく、おとぎ話や都市伝説などの類いとして扱われることが多い、未だ謎に包まれた史実のひとつである。 (ja)
- 아사신(페르시아어: حشیشیان, 아랍어: حشّاشين 핫샤신[*])은 시아-이슬람의 일종인 이스마일파의 한 분파로서 엄격한 규율과 훈련을 통해 종파상의 적대자와 정적을 암살하는 것으로 유명한 분파이다. 알라무트 요새를 중심으로 활동했던 과 마시아프 요새를 중심으로 활동했던 으로 이루어진 아사신들은 11세기부터 13세기에 걸쳐 시리아, 팔레스타인, 이집트, 이란, 이라크 등지에서 활동했으며, 니자리 이스마일파라고도 부른다. (ko)
- L'Ordine degli Assassini (in persiano: Ḥashashiyan; in arabo: Ḥashīshiyya o Ḥashīshiyyīn, al singolare Ḥashīshī ) fu una setta iniziatica, riservata agli elementi di sesso maschile, di tipo religioso-militare e di credo ismailita, nata agli inizi dell'XI secolo fra i Nizariti della Siria, del Cairo e del Vicino Oriente. Il gruppo fu fondato dal popolare leader ismailita (quinta decade dell'XI sec.-1124) e fu attivo in Persia e Siria fra il 1090 e il 1275. A seguito di una scissione interna al movimento ismailita nell'XI secolo, il Gran Maestro persiano Ḥasan-i Ṣabbāḥ formò una setta militare e religiosa, che trovò rifugio dapprima nelle alture della Persia, e poi in Siria. Il quartier generale rimase sempre nell'ex fortezza sciita zaydita di Alamūt, a nord dell'Iran. Per i suoi adepti fu scelto il nome di Asāsiyyūn (in arabo: أساسيون), "Fondamentalisti", che rinviava direttamente alla figura del fondatore e capo della setta, che mirava a sottolineare la loro presunta ortodossia islamica (lett. "persone fedeli ai fondamenti [della fede]), che in realtà era permeata da un'attività di mistico-esoterica batinita, (in arabo: باطني) tipica delle strutture rigidamente iniziatiche. Contestualmente, Marco Polo, fra gli altri esploratori stranieri, associò il termine all'uso dell'hashish fra i membri del gruppo. Ḥasan-i Ṣabbāḥ selezionò un élite di accoliti che fu impegnata in forme violente di attivismo contro i Crociati e le autorità sunnite dell'Impero selgiuchide, eliminando nell'arco di tre secoli due califfi e molti visir, sultani e leader dello scudo templare. I Nizari acquisirono fama e timore presso i popoli confinanti, reclutando giovani fidāʾiyyīn che, pur essendo l'ultimo gradino e la base della società iniziatica, matennero un legame diretto e un'intimità personale col vertice, erano addestrati a mimetizzarsi fra i nemici e a compiere attentati eclatanti in luoghi pubblici e affollati. La maggioranza del mondo islamico sconfessò la setta, che pure ottenne largo seguito all'interno della comunità ismailita.La loro fama giunse all'orecchio dei Crociati. Furono oggetto anche di una certa agiografia da parte di Marco Polo, motivo per il quale gli orientalisti europei nel XIX secolo - come Joseph von Hammer-Purgstall- privilegiarono i resoconti di parte degli autori arabi sunniti e persiani di età medievale, quali fonti storiografiche più autorevoli. Durante il dominio dell'Imam Rukn al-Din Khurshah, lo Stato nizarita declinò fino alla forzata consegna dei castelli ai mongoli invasori e allo scioglimento dell'ordine da parte dell'ultimo imam. Nel '67, il libro The Assassins: A radical sect in Islam di Bernard Lewis li definì come un movimento islamista radicale, ispirando il videogioco Assassin's Creed.. (it)
- De Assassijnen vormden een sjiitische ismaëlitische sekte die aan het eind van de elfde eeuw werd geleid door Hassan-i Sabbah. Ze worden veelal als de sekte der nizari's aangeduid. Ze waren met name vertegenwoordigd in (het huidige) Syrië en Iran. In Europa werden ze voor het eerst beschreven door Marco Polo. (nl)
- En assassin är i överförd bemärkelse detsamma som en lönnmördare. Vanligen avses dock den religiösa sekten assassinerna som fanns i Persien under 1100–1200-talen och var en utbrytargrupp ur ismailiterna. Det går idag under namnet Nizari-ismailiter och har nu mer fredliga ändamål. Genom lönnmord och våldshandlingar utövade sekten ett fullkomligt skräckvälde i Persien och Levanten. "Någonstans i det persiska riket omkring år 1000 e.kr. lovade kamraterna Hassan och Nizam att hjälpa varandra under livet om någon av dem blev framgångsrik. Nizam är den som når framgången snabbast och får till slut jobbet som den persiska sultanens vesir. Nizam infriade löftet och gav Hassan jobbet som guvernör. Hassan tackade nej för att han ville ha en högre post, och Nizam gav honom motvilligt en mer betydelsefull ställning i sultanens hov. Hassan blev snabbt en populär ämbetsman och hotade Nizams plats som vesir, och det fick Nizam att lura Hassan att begå tjänstefel och Hassan är tvungen att fly till Egypten där han vanhedrad lovar att hämnas på Nizam." Detta är legenden om den senare så beryktade Hassan ibn Sabbah och hur sekten som höll Persien under järngrepp i cirka 150 år började. Hassan började en ny religion och år 1080 åkte han runt i Egypten och Persien och samlade anhängare. Det uppfattades som kätteri så han gjorde det i hemlighet. Hans religion blev en succé hos de fattiga bönderna och snart var han tillräckligt stark för att kunna inta en borg på en bergstopp som blev deras bas ända tills den intogs av mongolerna och den sista stormästaren dog. Sektens lagbok, som allegoriskt omtolkade Koranen, var författad av Hassan, men högsta lagen var dock ledaren själv, som benämndes "den gamle från bergen". Bland Hassans anhängare fanns unga män, så kallade fedâwi (de sig offrande), som blint utförde alla hans befallningar. Det har hävdats att ordet assassin etymologiskt kommer från arabiskans "haššāšīn" (حشاشين, som tolkades som "hasch-ätare" av européerna, när den korrekta översättningen var "folk som följer Al-Hassan". Och dess pluralform var namnet på denna mytomspunna sekt under 1100- och 1200-talet med fäste i Alamut i nordvästra Persien, nuvarande Iran. Om haššāšīn syntaktiskt skall tolkas som hasch-ätare kan det eventuellt förklaras med att haššāšīn semantiskt kommit att betyda "grövre brottsling" i största allmänhet. Det är i synnerhet en mera trovärdig uppkomst av namnet eftersom egentligen assassinerna förbjöd droger, vid ett tillfälle sägs det att stormästare lät avrätta sin egen son för att ha upptäckts dricka vin. Assassinerna gjorde sig kända för hänsynslöst användande av mord som vapen mot politiska motståndare. Det sägs att en assassin aldrig svek mördarorden när de väl invigts, och att de levde länge bland fiender för att sedan i ett obevakat ögonblick utföra morduppdrag utan minsta rädsla inför tanken på sin egen död. Assassinernas fäste i Alamut utplånades år 1256 av den mongoliske härföraren Hülegü, men sekten fanns kvar även efter detta och Marco Polo skall enligt egen uppgift ha besökt dem år 1273. I och med utplånandet förstördes sektens bibliotek och därför är föga känt om dem idag. Det har populärt hävdats att likheterna är stora mellan de historiska assassinerna och moderna terrorister som Al-Qaida, men eftersom man inte vet speciellt mycket om assassinerna är det mest att se som spekulation. Assassinerna har också gett upphov till en uppsjö konspirationsteorier. (sv)
- Ассаси́ны — члены религиозно-военизированного формирования отдельного государства исмаилитов-низаритов, активного в XI−XIII веках. Базировались в горах современных Ирана и Сирии. Фанатично настроенные представители движения исмаилитской ветви шиитского толка ислама для достижения своих целей предпочитали действовать жёстко и скрытно, избегая открытых конфликтов, тем самым доставляли множество проблем политическим оппонентам своего времени, прежде всего — суннитской державе Сельджукидов. (ru)
- Ordem de Assassinos (em árabe: حشاشين; romaniz.: Ḥaxāxīn ou باطنیان; Bāteniān) foi uma seita fundada no século XI por Haçane Saba, conhecido como O Velho da Montanha. Seu fundador criou a seita com o objetivo de difundir nova corrente do ismaelismo, que ele mesmo havia criado. Sua sede era o castelo de Alamute, no Irão. A fama do grupo se alastrou até o mundo cristão, que ficou surpreso com a fidelidade de seus membros, mais até que com sua ferocidade. Seu líder possuía cerca de 60 mil seguidores, segundo alguns relatos da época especulavam. Para Bernard Lewis, autor de Os Assassinos, haveria um evidente paralelo entre essa seita e o comportamento extremista islâmico, assim como o ataque suicida como demonstração de fé. O ismaelismo é uma das correntes do esoterismo islâmico, que se enquadra no islão xiita. (pt)
- 阿薩辛派（阿拉伯语：حشّاشين、Ḥashāshīn）是中古時期活躍於阿富汗至敘利亞山區的一個穆斯林“異端”教派，以秘密的暗殺組織聞名。以里海南岸山区为根据地，中心设在阿剌模忒堡（意为“鹰窠”）。 (zh)
- Асасини, або Братство Асасинів (від араб. حشّاشين — той, хто вживає гашиш; або вірогідніше — вбивця) — таємна войовнича організація нізаритської гілки мусульманської секти ісмаїлітів. Виникла наприкінці ХІ століття і діяла на території Ірану, Сирії, Лівану та Італії до середини ХІІІ століття. Асасинам вдалося створити власну державу, що складалася з низки фортець та володінь, розкиданих по землях Близького Сходу. Центром та столицею асасинів був Аламут. Асасини широко застосовували шантаж і вбивства, особливо щодо мусульман та християн, яких вважали ворогами своєї самопроголошеної країни. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Οι Ασασίνοι (περσ.: حشیشیون, χασισιγιούν, αραβ.: الحشاشين, χασασίν) ήταν στρατιωτικο-θρησκευτικό τάγμα Νιζαριτών Ισμαηλιτών με περίοδο ύπαρξης περίπου από το 1092 μέχρι το 1265. Παρόλο που ήταν Νιζαρίτες, δεν είναι γνωστές οι ακριβείς θρησκευτικές τους δοξασίες, αλλά είναι βέβαιο ότι είχαν τυφλή υπακοή στον αρχηγό τους. Κύρια προπύργιά τους υπήρχαν στην Περσία και τη Συρία, ενώ ήταν κύριοι εχθροί των Σουνιτών ηγεμόνων, τους οποίους θεωρούσαν εχθρούς χειρότερους και από τους χριστιανούς Σταυροφόρους. (el)
- Asasinoj estis sekreta islamista movado, kiu estiĝis ĉirkaŭ la jaro 1080 kaj pereis proksimume ducent jarojn pli poste, kiam pereigis ĝin mongoloj. Temis pri sekto de murdistoj. (eo)
- Asasinoak (arabieraz: حشاشين, Haxaxin) Hasan ibn Sabbah persiarrak sorturiko sekta xiita ismaildarreko kideak izan ziren; aldaera honek 1090-1272 bitartean iraun zuen. (eu)
- Hassasin, bahasa Arab الحشاشين, transliterasi "Al-Hasyasyiin", (juga disebut Hasyisyin, Hasyasyiyyin, Hasysyasyin atau Assassin) adalah salah satu cabang dari Syi'ah Ismailiyah. Mereka mendirikan beberapa pemukiman di Iran, Irak, Suriah dan Lebanon di bawah pemimpin karismatik Hassan-i Sabbah. Mereka mengirim orang yang berdedikasi untuk membunuh pemimpin penting Sunni, yang dianggap mereka sebagai "kaum kafir perebut takhta." (in)
- 暗殺教団（あんさつきょうだん、英語：Assassin, Hashishi, Hashshash、アラビア語 ：الحشاشون）は、イスラム教・シーア派の分派イスマーイール派（特にその一派ニザール派のシリアでの活動）に対する幻想的イメージに彩られた中世ヨーロッパ史料および東洋学、文学での呼称。神秘主義的カルト教団が存在し、彼らがアッバース朝、セルジューク朝とその諸アターベク政権、十字軍の要人らを狂信的に暗殺していったという伝説が根幹となる。1255年頃にモンゴル帝国のフレグによって本拠地のアラムート城を陥落させられて壊滅し、歴史の表舞台から消滅したと言われている。史料的制約から19世紀には東洋学者らによってハシーシュ（大麻、حشيش、DMG方式: ḥašīš）を用いる教団という意味が付加された上で史実として扱われるようになったが、20世紀半ば以降、実際のニザール派の活動とは著しく乖離した伝説であることが判明している。またこの伝説の中の教団 (DMG方式: Ḥaššāšīn)が英語やフランス語で「暗殺者」を意味する「アサシン」（assassin）の語源となっていることは有名である。ニザール派の歴史的活動についてはニザール派を参照。 歴史としてではなく、おとぎ話や都市伝説などの類いとして扱われることが多い、未だ謎に包まれた史実のひとつである。 (ja)
- 아사신(페르시아어: حشیشیان, 아랍어: حشّاشين 핫샤신[*])은 시아-이슬람의 일종인 이스마일파의 한 분파로서 엄격한 규율과 훈련을 통해 종파상의 적대자와 정적을 암살하는 것으로 유명한 분파이다. 알라무트 요새를 중심으로 활동했던 과 마시아프 요새를 중심으로 활동했던 으로 이루어진 아사신들은 11세기부터 13세기에 걸쳐 시리아, 팔레스타인, 이집트, 이란, 이라크 등지에서 활동했으며, 니자리 이스마일파라고도 부른다. (ko)
- De Assassijnen vormden een sjiitische ismaëlitische sekte die aan het eind van de elfde eeuw werd geleid door Hassan-i Sabbah. Ze worden veelal als de sekte der nizari's aangeduid. Ze waren met name vertegenwoordigd in (het huidige) Syrië en Iran. In Europa werden ze voor het eerst beschreven door Marco Polo. (nl)
- Ассаси́ны — члены религиозно-военизированного формирования отдельного государства исмаилитов-низаритов, активного в XI−XIII веках. Базировались в горах современных Ирана и Сирии. Фанатично настроенные представители движения исмаилитской ветви шиитского толка ислама для достижения своих целей предпочитали действовать жёстко и скрытно, избегая открытых конфликтов, тем самым доставляли множество проблем политическим оппонентам своего времени, прежде всего — суннитской державе Сельджукидов. (ru)
- 阿薩辛派（阿拉伯语：حشّاشين、Ḥashāshīn）是中古時期活躍於阿富汗至敘利亞山區的一個穆斯林“異端”教派，以秘密的暗殺組織聞名。以里海南岸山区为根据地，中心设在阿剌模忒堡（意为“鹰窠”）。 (zh)
- Асасини, або Братство Асасинів (від араб. حشّاشين — той, хто вживає гашиш; або вірогідніше — вбивця) — таємна войовнича організація нізаритської гілки мусульманської секти ісмаїлітів. Виникла наприкінці ХІ століття і діяла на території Ірану, Сирії, Лівану та Італії до середини ХІІІ століття. Асасинам вдалося створити власну державу, що складалася з низки фортець та володінь, розкиданих по землях Близького Сходу. Центром та столицею асасинів був Аламут. Асасини широко застосовували шантаж і вбивства, особливо щодо мусульман та християн, яких вважали ворогами своєї самопроголошеної країни. (uk)
- طائفة الحشاشين أو الحشاشون أو الحشيشية أو الدعوة الجديدة كما أسموا أنفسهم هي طائفة شيعية إسماعيلية نزارية باطنية، انفصلت عن العبيديين الفاطميين في أواخر القرن الخامس هجري/الحادي عشر ميلادي لتدعو إلى إمامة نزار المصطفى لدين الله ومن جاء مِن نسله، واشتهرت ما بين القرن 5 و7 هجري الموافق 11 و13 ميلادي، وكانت معاقلهم الأساسية في بلاد فارس وفي الشام بعد أن هاجر إليها بعضهم من إيران. أسّس الطائفة الحسن بن الصباح الذي اتخذ من قلعة آلموت في فارس مركزاً لنشر دعوته؛ وترسيخ أركان دولته. (ar)
- La secta dels assassins va ser un moviment politicoreligiós de musulmans xiïtes ismaïlites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles viii i xiv, especialitzat a terroritzar la dinastia abbàssida mitjançant l'assassinat polític. El seu nom real era ad-dawa al-jadida (àrab: الدعوة الجديدة, ad-daʿwa al-jadīda, 'la nova doctrina') i s'autodenominaven fedaïns, de l'àrab, fidaí, que significa 'un que està disposat a sacrificar la seva vida per una causa'. El mot assassí té el seu origen en els seus enemics, amb connotacions despectives. Els musulmans que li eren contemporanis eren extremadament suspicaços amb els assassins, i de fet eren descrits amb una terminologia (batini) que suggeria que només eren musulmans nominalment. Aquest distanciament religiós els veuria, eventualment, anar tan (ca)
- Asasíni neboli hašašíni (z arabského حشّاشين, Ḥashshāshīn) bylo tajné ismáílitské hnutí nizárijských ismá'ílítů, které vzniklo kolem roku 1080, významně se rozšířilo na mnoha místech Středního východu a poté zhruba o dvě stě let později zaniklo v důsledku invaze Mongolů. (cs)
- Unter der Fremdbezeichnung Assassinen sind in der christlichen Geschichtsschreibung des Mittelalters Angehörige der schiitisch-islamischen Glaubensgemeinschaft der Nizariten oder diese Gemeinschaft in ihrer Gesamtheit bezeichnet worden. Das christliche Europa ist in der historischen Epoche der Kreuzzüge des 12. und 13. Jahrhunderts in direkten Kontakt mit dieser Gruppierung gekommen, die unter der ihr anhaftenden Bezeichnung einen tiefen und nachhaltigen Eindruck in seiner Vorstellungswelt hinterlassen und es zu einer bis heute populären Legendenbildung inspiriert hat, ohne dass diese bis in das 20. Jahrhundert hinein durch eine tiefergehende Kenntnis über die geschichtliche, theologische und strukturelle Verfassung dieser Gemeinschaft begleitet worden wäre. Bis heute werden mit diesem Beg (de)
- The Order of Assassins or simply the Assassins (Persian: حَشّاشین, romanized: Ḥaššāšīn, Arabic: الحشَّاشين, romanized: al-Ḥaššāšīn) were a Nizārī Ismāʿīlī order and sect of Shīʿa Islam that existed between 1090 and 1275 CE. During that time, they lived in the mountains of Persia and in Syria, and held a strict subterfuge policy throughout the Middle East through the covert murder of Muslim and Christian leaders who were considered enemies of the Nizārī Ismāʿīlī State. The modern term assassination is believed to stem from the tactics used by the Assassins. (en)
- Le nom d'Assassins (en arabe : حشاشين, ḥašašyīn) désigne la secte islamique ismaélienne des Nizârites, entre le XIe siècle et le XIIIe siècle. Basé à Alamut, leur grand maître Hassan ibn al-Sabbah avait tendance à appeler ses disciples Asāsīyūn (أساسيون, qui signifie « ceux qui sont fidèles au (assas) fondement [de la foi] »), mais certains voyageurs et conteurs auraient mal interprété et compris le mot comme un dérivé de haschich. Le terme pourrait aussi provenir du nom de Hassan, Hassanjins signifiant « les djins de Hassan ». (fr)
- L'Ordine degli Assassini (in persiano: Ḥashashiyan; in arabo: Ḥashīshiyya o Ḥashīshiyyīn, al singolare Ḥashīshī ) fu una setta iniziatica, riservata agli elementi di sesso maschile, di tipo religioso-militare e di credo ismailita, nata agli inizi dell'XI secolo fra i Nizariti della Siria, del Cairo e del Vicino Oriente. Il gruppo fu fondato dal popolare leader ismailita (quinta decade dell'XI sec.-1124) e fu attivo in Persia e Siria fra il 1090 e il 1275. (it)
- Ordem de Assassinos (em árabe: حشاشين; romaniz.: Ḥaxāxīn ou باطنیان; Bāteniān) foi uma seita fundada no século XI por Haçane Saba, conhecido como O Velho da Montanha. Seu fundador criou a seita com o objetivo de difundir nova corrente do ismaelismo, que ele mesmo havia criado. Sua sede era o castelo de Alamute, no Irão. O ismaelismo é uma das correntes do esoterismo islâmico, que se enquadra no islão xiita. (pt)
- En assassin är i överförd bemärkelse detsamma som en lönnmördare. Vanligen avses dock den religiösa sekten assassinerna som fanns i Persien under 1100–1200-talen och var en utbrytargrupp ur ismailiterna. Det går idag under namnet Nizari-ismailiter och har nu mer fredliga ändamål. Genom lönnmord och våldshandlingar utövade sekten ett fullkomligt skräckvälde i Persien och Levanten. Detta är legenden om den senare så beryktade Hassan ibn Sabbah och hur sekten som höll Persien under järngrepp i cirka 150 år började. (sv)
|
.jpeg){kind=link}
