Vejatz lo contengut

Enkidu

Aqueste article es redigit en vivaroaupenc.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Representacion probabla d'Enkidu dins un palais dau rei assirian Sargon II.

Enkidu es un personatge legendari de la Mesopotamia anciana. Rivau e amic de l'eròi Gilgamesh, es un personatge centrau de l’Epopèia de Gilgamesh.

Creat per la divessa Aruru a partir d'un tròc de glaisa de l'estepa, ignora inicialament la civilizacion e son comportament es aqueu d'un animau. Es convertit a la civilizacion per una cortesana, Shamhat. Après un combat indecís, ven l'amic de Gilgamesh e l'acompanha dins la Selva dels Cedres per i combatre lo demòni Humbaba. L'expedicion es un succès, mas a son retorn, Gilgamesh ofensa la divessa Ishtar que manda un taur gigant còntra la vila d'Uruk. Los dos amics tuan la creatura e Enkidu li arrancha una chamba e la gita a Ishtar en la menaçant. Es alora condamnat a una mòrt precòça per los dieus.

Tochat per una malautiá incurabla, Enkidu mauditz Shamhat. Totun, la cortesana e Gilgamesh li rampelan los moments de plaser e d'amistat. Enkidu accèpta alora de levar sas malediccions. Mòre après un songe terrible sus la condicion dels defuntats dins los inferns. Aquela disparicion inicia la seguia de l'epopèia e lo començament de la quista de l'immortalitat de Gilgamesh.

Liames intèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  • (fr) Jean Bottéro, L’Épopée de Gilgameš : le grand homme qui ne voulait pas mourir, Gallimard, 1992.
  • (en) Andrew R. George, The Epic of Gilgamesh : A New Translation, Penguin Classics, 1999.
  • (en) Andrew R. George, The Babylonian Gilgamesh Epic : Introduction, Critical Edition and Cuneiform Texts, Oxford University Press, 2003.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]