| dbo:abstract
|
- Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן, [kə.ˈna.ʕan], hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu: ܟܢܥܢ; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria. Abastava tota la franja sirofenícia. La frontera dels cananeus anava des de Sidó, anant cap a Guerar, fins a Gaza; i girant cap a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm, fins a arribar a Leixa. Els cananeus foren un poble semita resultat de l'emigració del 3000 aC, establert per tota la franja de Llevant, amb un idioma comú central (el cananeu) i dos dialectes principals: l'ugarític al nord i l'hebreu al sud. Les cartes d'Amarna esmenten Canaan (acadià Kinaḫḫu) en relació amb les ciutats fenícies (sobretot Sidó) i l'alta Galilea. Campanyes egípcies (l'estela de Menerptah al segle xiii aC) esmenten també la terra de Ka-na-na. L'excavació principal és la d'Ugarit a Síria on es van trobar importants arxius. El seu nom derivaria de l'hurrita Kinahhu (vestit blau o porpra, que es fabricava en aquelles terres) que és esmentat a una tauleta trobada a Nuzi des del començament del segon mil·lenni. La Bíblia el deriva del nom del fill de Cam i net de Noè i esmenta diverses tribus cananees com els jesubites, el hetites, amorrites, guirgaixites, hivites, arkites, , , zemarites i Hamathites (i probablement altres). És esmentat també a un document del segle xviii aC trobat a Mari de què resultaria l'existència d'una confederació d'algunes ciutats estats de Canaan, de la qual no es té cap més notícia. Al nord Iamkhad i Qatna exerciren certa hegemonia i al sud fou Hazor. Les inscripcions egípcies defineixen Canaan entre la mar, Hamath al nord, el Jordà a l'est i al sud fins al Nègueb. Pels egipcis Canaan era sinònim de Retenu, és a dir el Llevant, mentre que per a la Bíblia és més limitat (n'exclou els parlants d'ugarític). Dins la regió de Canaan en el sentit limitat del terme, hi havia cinc zones principals: 1.
* La costa. No era cananea més que en punts concrets. La major part era fenícia. El sud de la costa era domini dels filisteus, un poble indoeuropeu no semita. 2.
* Galilea, al nord de Canaan. Zona rica en aigua, amb les fonts del Jordà, i el llac Tiberíades. Zona rica en agricultura, culturalment potent, amb la plana de , la ciutat de Megiddo i Legio, el Golan (zona elevada i poc poblada però que és com una balconada que domina tota la Galilea). 3.
* Cisjordània, al sud. És la zona central, amb Samaria com a capital. No hi ha un tall de separació amb la Transjordània; el riu Jordà és una via de comunicació. Zona rica i famosa pels seus ramats. 4.
* Menys important és . Zona intermèdia que fa de frontera entre els pobles de la costa i els cananeus. 5.
* Judà, al sud, és un desert de muntanyes, sense aigua, sense minerals, però amb la important ciutat de Jerusalem. Aquestes terres foren ocupades pels israelites (actualment són israelites). Els cananeus foren absorbits o expulsats. (ca)
- Kanaán či Kenaan (někdy též Kenaán, Kanaan, Kenán, Kanán apod.) je označení pro území Předního východu, kde se dnes nalézají západní Sýrie, Libanon, Palestina a Izrael. Ve starověku bylo osídlené různými, zejména semitskými národy a víceméně odpovídá území později nazývaného Palestina. Název se také často vyskytuje v Bibli. (cs)
- كنعان هي منطقة تاريخية سامية اللغة في الشرق الأدنى القديم، تشمل اليوم فلسطين ولبنان والأجزاء الغربية من الأردن وسورية. وكانت المنطقة مهمة سياسياً في العصر البرونزي المتأخر خلال حقبة العمارنة، كون المنطقة كانت محل نزاع الإمبراطورية المصرية والآشوريين. ذُكر الكنعانيون كجماعة إثنية كثيراً في . تم استبدال الاسم «كنعان» بـ«سورية» عقب سيطرة الإمبراطورية الرومانية على المنطقة. تستخدم كلمة الكنعانيين كمصطلح عرقي يشمل مختلف فئات السكان الأصليين - المجموعات المستوطنة والبدو على حد سواء -، في جميع أنحاء جنوب بلاد الشام أو كنعان. وهو إلى حد بعيد المصطلح العرقي الأكثر استخدامًا في الكتاب المقدس. في سفر يشوع، تم تضمين الكنعانيين في قائمة الأمم المطلوب إبادتها، وتم وصفهم لاحقًا بأنهم مجموعة «أهلكها الإسرائيليون»، على الرغم من أن هذه الرواية تتناقض مع النصوص التوراتية اللاحقة مثل سفر أشعيا. يلاحظ الباحث التوراتي مارك سميث أن البيانات الأثرية تشير إلى «أن الثقافة الإسرائيلية تتداخل إلى حد كبير مع الثقافة الكنعانية وتستمد منها، أي أن الثقافة الإسرائيلية إلى حد كبير كنعانية بطبيعتها». من القرن 7 ق م إلى القرن 4 ق م أسّس الكنعانيون مستعمرات كنعانية جديدة، امتدّت من غرب البحر الأبيض المتوسط إلى حدود السواحل الأطلسيّـة. (ar)
- Χαναάν ή Καναάν ή Κναναάν (αραβικά کنعان, εβραϊκά כְּנַעַן) είναι ο αρχαίος όρος για μια περιοχή που αντιστοιχεί περίπου στο σημερινό Ισραήλ/Παλαιστίνη και περιλαμβάνει τη Δυτική Όχθη, τη δυτική Ιορδανία, τη νότια Συρία και τον Λίβανο έως τα σύνορα της σημερινής Τουρκίας. Έχουν ανασκαφεί διάφορες αρχαιολογικές θέσεις της Καναάν, με περισσότερο γνωστή την Καναανιτική πόλη , που επανανακαλύφθηκε το 1928. Ένα μεγάλο μέρος της γνώσης μας για τους Καναανίτες προέρχεται από τις αρχαιολογικές ανασκαφές. Η περιοχή ήταν γνωστή στο παρελθόν ως η γη της Επαγγελίας, καθώς ήταν το μέρος που υποσχέθηκε ο Θεός στον Αβραάμ και στον Μωυσή για να μεταφέρουν τους Ισραηλίτες και να εγκατασταθούν με ασφάλεια. (el)
- Kanaan (nordwestsemitisch kn’n, Alalach ki-in-a-nimKI, akkadisch LUki-na-aḫ-numMEŠ, assyrisch KURki-na-aḫ-ḫi und KURki-na-ḫi, babylonisch KURki-na-ḫa-a-a-u, hurritisch KURki-na-a-aḫ-ḫi, hethitisch KUR URUki-na-aḫ-ḫa, arabisch کنعان (Kanʿān), hebräisch כְּנַעַן (Kena‘an), ägyptisch p3-k-3-n-ˁ-n-ˁ, phönizisch Kenaʻ, altgriechisch Χαναάν Chanaán) wurde im Altertum hauptsächlich als Bezeichnung der südwestlich-syrischen Region verwendet und ab Ende des 2. Jahrtausend v. Chr. auf das Gebiet Palästina (Pleschet) ausgeweitet. Der Gebrauch des Namens Kanaan ist noch unter Seleukos I. belegt, der sich selbst als „der L’dk’ in Kanaan“ nannte. Die römische Besatzung ersetzte „Kanaan“ durch die Bezeichnung Syria, dessen Grenzen weder mit der Ausdehnung des früheren Kanaan übereinstimmten noch mit den Grenzen des heutigen Syrien. (de)
- Kanaano estas nomo de la lando promesita de Dio al Sia elektita popolo. Geografie estas parto de Azio de Palestino je Irako . Figure ĝi estas lando de abundeco, trankvileco kaj paco. Kanaano ankaŭ estas romano verkita de Graça Aranha. Sikem estis legenda urbo tiea. Alia fama urbo estis Bet-El. (eo)
- Canaan (/ˈkeɪnən/; Phoenician: 𐤊𐤍𐤏𐤍 – KNʿN; Hebrew: כְּנַעַן – Kənáʿan, in pausa כְּנָעַן – Kənāʿan; Biblical Greek: Χανααν – Khanaan; Arabic: كَنْعَانُ – Kan‘ān) was a Semitic-speaking civilization and region in the Ancient Near East during the late 2nd millennium BC. Canaan had significant geopolitical importance in the Late Bronze Age Amarna Period (14th century BC) as the area where the spheres of interest of the Egyptian, Hittite, Mitanni and Assyrian Empires converged or overlapped. Much of present-day knowledge about Canaan stems from archaeological excavation in this area at sites such as Tel Hazor, Tel Megiddo, En Esur, and Gezer. The name "Canaan" appears throughout the Bible, where it corresponds to "the Levant", in particular to the areas of the Southern Levant that provide the main settings of the narratives of the Bible: the Land of Israel, Philistia, and Phoenicia, among others. The word Canaanites serves as an ethnic catch-all term covering various indigenous populations—both settled and nomadic-pastoral groups—throughout the regions of the southern Levant or Canaan. It is by far the most frequently used ethnic term in the Bible. The Book of Joshua includes Canaanites in a list of nations to exterminate, and scripture elsewhere portrays them as a group which the Israelites had annihilated. Biblical scholar Mark Smith notes that archaeological data suggests "that the Israelite culture largely overlapped with and derived from Canaanite culture... In short, Israelite culture was largely Canaanite in nature." The name "Canaanites" is attested, many centuries later, as the endonym of the people later known to the Ancient Greeks from c. 500 BC as Phoenicians, and after the emigration of some Canaanite-speakers to Carthage (founded in the 9th century BC), was also used as a self-designation by the Punics (as "Chanani") of North Africa during Late Antiquity. (en)
- Canaán (en fenicio, Knʿn; en hebreo, כְּנַעַן Kanaʿan; en árabe, کنعان Kanaʿān; en griego, Χαναάν Janaán) es la denominación antigua de una región y civilización de Asia Occidental, situada entre el mar Mediterráneo y el río Jordán y que abarcaba parte de la franja sirio-fenicia conocida también como el Creciente fértil. En la actualidad se corresponde con Israel, Palestina (la Franja de Gaza y Cisjordania), la zona occidental de Jordania y algunos puntos de Siria y Líbano. Sus límites comprenderían desde la antigua Gaza al sur, hasta la desembocadura del río Orontes al norte, englobando todas las tierras no desérticas del interior, hasta una profundidad de unos 150 km desde la costa del mar Mediterráneo, hasta algunos kilómetros más allá de la ribera oriental del río Jordán. (es)
- Kanaan Biblian maiz aipatzen den Ekialde Hurbileko eskualde historiko bat da, Mediterraneo ekialdeko kostaldetik Jordan ibaira bitarteko lurraldea hartzen duena, egungo Israel, Zisjordania, Gaza eta Libano, Siria eta Jordaniako lurralde zenbait ere hartzen dituena. Bertan semitar herriak bizi izan ziren historian, hebrear eta beste herri zenbaitek lurraldea K. a XV-XII mendeetan lurraldea hartu aurretik. Biblian israeldarren Agindutako Lurraldearekin dator bat, Zenbakiak liburuko 34 kapituluan adierazten denaren arabera; Hasiera liburuan, berriz, Kanaan Agindutako Lurraldearen zati bat baino ez da. Bertokoen jentilizioa kanaandar da. (eu)
- Canaan /kanaɑ̃/ (phénicien : ou 𐤊𐤍𐤏𐤍, KNˁN (Kanaʿn) ; hébreu : כנען Kənáʿan ; arabe : كنعان Kanʿān) désigne une région et une civilisation du Proche-Orient ancien située le long de la rive orientale de la mer Méditerranée. Cette région correspond plus ou moins aujourd'hui aux territoires réunissant l’État d'Israël, la Palestine, l'ouest de la Jordanie, le Liban et l'ouest de la Syrie. On appelle Cananéens les habitants de ce territoire à l'Âge du bronze, parfois appelé pour cette région « période cananéenne », plus spécifiquement au IIe millénaire av. J.-C.. Cette période commence durant l'âge du Bronze moyen, qui couvre en gros la première moitié du IIe millénaire av. J.-C., et voit une reprise de l'urbanisation dans la région après une période de crise. S'épanouit alors une riche civilisation urbaine, constituée de petits royaumes et située à la croisée des influences de l'espace syro-mésopotamien et de l'Égypte. L'âge du Bronze récent, qui va d'environ 1500 à 1200 av. J.-C., s'inscrit dans la continuité de la période précédente, mais les cités cananéennes sont alors placées sous la coupe du Nouvel Empire égyptien. L'essor des échanges à longue distance profite en particulier aux cités côtières qui connaissent une période prospère. L'âge du Bronze se termine au début du XIIe siècle av. J.-C. par une crise qui affecte à des degrés divers toutes les régions bordières de la Méditerranée orientale, et une partie des régions intérieures voisines. La domination égyptienne sur Canaan s'achève, et d'importantes recompositions sociales et ethniques ont lieu, avec l'émergence de nouvelles populations qui reprennent en grande partie l'héritage cananéen : les Phéniciens sur la côte nord (Liban actuel), les Philistins arrivés de l'extérieur pour s'établir sur le littoral méridional, et Israël dans les hautes terres de l'intérieur. Dans le récit biblique, Canaan désigne la Terre promise aux Hébreux, par Dieu (Yahweh) à Abraham. Elle désigne la région comprise entre la mer Méditerranée et le Jourdain, avant sa conquête par Josué et les tribus d'Israël sorties d'Égypte. Le terme proviendrait selon ce texte du nom de Canaan, petit-fils de Noé. Les Cananéens sont présentés de façon négative : ce sont des idolâtres habitant la Terre promise, que les Hébreux doivent anéantir afin d'en prendre la possession, suivant la volonté divine, sans jamais y arriver. (fr)
- Kanaan (Fenisia: 𐤊𐤍𐤏𐤍, Kanaʻn; Ibrani: כְּנָעַן, Kənáʻan; Arab: كنعان, Kanʻān) adalah istilah kuno untuk wilayah yang meliputi Israel, Palestina, Lebanon, serta sebagian Yordania, Suriah, dan sebagian kecil Mesir timur laut. Dalam kitab suci, Tanah Kanaan terbentang dari Lebanon hingga sungai Mesir di selatan, dan lembah sungai Yordan di timur. (in)
- Kanaan adalah salah satu desa di wilayah kecamatan Dumoga, kabupaten Bolaang Mongondow, Provinsi Sulawesi Utara. Penduduk Desa Kanaan adalah masyarakat eks transmigrasi lokal yang terdiri dari beberapa etnis bahkan sub-etnis. Sejak tahun 1989 secara bertahap didatangkan masyarakat korban letusan gunung berapi Gunung Lokon di Tomohon dan korban luapan Danau Tondano (Toulour) serta masyarakat yang berada di daerah aliran sungai (DAS) Dumoga tahapan terakhir dari perpindahan penduduk terjadi pada tahun 1992 yakni berasal dari Desa Mopuya (sebagian besar suku Jawa). Kurang lebih lima tahun sejak tahun 1989, pemukiman transmigrasi Kanaan dikelolah oleh Pemerintah Provinsi cq. Direktorat Pembangunan Desa. (in)
- 가나안(북서 셈어: knaʿn; 페니키아어: 𐤊𐤍𐤏𐤍 – Kenāʿan; 히브리어: כְּנַעַן – Kənáʿan; 고대 그리스어: Χανααν – Khanaan; 아랍어: كَنْعَانُ – Kan‘ān, 영어: Canaan)은 기원전 제2천년기 고대 근동에 있던 셈어 계열 언어를 구사하는 문명이자 지역이다. 가나안이란 명칭은 성경 곳곳에서 등장하는데, 성경에서 가나안 지역은 레반트 지역, 특히 페니키아, 블레셋, '이스라엘 땅' 등의 성경의 주요 이야기 속 배경으로 등장하는 지역에 해당한다. '가나안인'이라는 용어는 남부 레반트 혹은 가나안 지역의 여러 토착 민족 집단들(정주 및 유목민 집단 포함)을 포괄하는 두루뭉실한 민족 지칭 용어이다. 이 용어는 성경에서 가장 많이 사용되는 민족 용어이다. 여호수아기에서 가나안인들은 멸해져야 하는 민족들의 목록에 포함되었다가, 이후에 이스라엘인들이 절멸시킨 집단으로 묘사되었다. 성경학자 는 고고학적 자료들이 "이스라엘인들의 문화는 가나안인들의 문화와 상당히 겹치고 그들에서 전래되었다... 요약하자면, 이스라엘인들의 문화는 사실상 대부분 가나안의 문화였다."라는 것을 암시한다 언급한바 있다.:13–14 '가나안인'이란 이름은 이후에 기원전 5세기경부터 고대 그리스인들에게 페니키아인들의 자칭 지명으로 알려졌다는 것이 확인되었으며, 가나안어 구사자들의 카르타고(기원전 9세기 건국) 이주 이후로는, 고대 후기 기간 북아프리카의 들의 자기 지칭어("Chanani")로도 사용되었다. 가나안은 이집트, 히타이트, 미탄니, 아시리아 등의 세력권이 겹치는 곳이었기에 청동기 말기 에 대단한 지정학적 중요성을 띠었다. 가나안에 관한 현대적 지식들은 , 텔 메기도, , 등지의 에서 비롯한 것들이다. (ko)
- Kanaän was in de Oudheid een gebied in de zuidelijke Levant. Het was overspannen door een intens handelsnetwerk van Syrië tot Egypte en de Middellandse Zee, via Anatolië tot aan de Zwarte Zee en rond 2000 v.Chr. zelfs over zee met de Harrapaanse beschaving van de Indusvallei. (nl)
- Cananea (o Canaan) (ebraico classico: כְּנַעַן, [kənaʕan], ebraico moderno: Knaan; greco alessandrino: Χαναάν, da cui latino: Canaan; aramaico: ܟܢܥܢ da cui arabo کنعان [kanaʕa:n]) è un antico termine geografico che si riferiva a una regione che comprendeva, grosso modo, il territorio attuale di Libano, Palestina e parti di Siria e Giordania. (it)
- カナン、あるいはカナアン（ヘブライ語: כנעןクナーアン）とは、地中海とヨルダン川・死海に挟まれた地域一帯の古代の地名である。聖書で「乳と蜜の流れる場所」と描写され、神がアブラハムの子孫に与えると約束した土地であることから、約束の地とも呼ばれる。現代のカナンに関する知識の多くは、1928年に再発見された都市ウガリットの発掘調査によってもたらされた。 (ja)
- Canaã é a antiga denominação da região correspondente à área do atual Estado de Israel (inclusive as Colinas de Golã), da Faixa de Gaza, da Cisjordânia, de parte da Jordânia (uma faixa na margem oriental do Rio Jordão), do Líbano e de parte da Síria (uma faixa junto ao Mar Mediterrâneo, na parte sul do litoral da Síria) (Números 34:1-15 e Deuteronômio 3:8). A cidade canaanita de Ugarit foi redescoberta em 1928 e muito do conhecimento moderno sobre os cananeus advém das escavações arqueológicas naquela área. Ugarit era uma cidade-estado, anteriormente vista como uma cidade fenícia pelos historiadores. Esta certeza já não existe. A partir da descoberta naquelas ruínas do primeiro alfabeto que se tem notícia e da vasta literatura de Ugarit, descobriu-se que esta era de origem cananeia e foi vassala do Egito durante longo período, apesar de ter tido influência de vários povos, principalmente mesopotâmicos. Um de seus deuses foi Baal, muito citado na Bíblia. (pt)
- Kanaan, Chanaan (hebr. כְּנַעַן Kənáʻan lub כְּנָעַן Kənāʻan, stgr. Χαναάν Chanaan, arab. کنعان Kanʻān) – kraj niski, nizinny, lub − w oparciu o teksty z Nuzi − Mat Kinahhi (kraj purpurowej wełny), starożytna kraina na wschodnim wybrzeżu Morza Śródziemnego (teren późniejszej Palestyny, Syrii aż do Eufratu i Fenicji). Południowa część obszarów Ziemi Kanaan wymieniana jest w Biblii jako ziemia obiecana Izraelitom przez Jahwe. (pl)
- Ханаа́н (финик. 𐤊𐤍𐤏𐤍 [kĕnaʿan]; др.-евр. и ивр. כְּנַעַן [kənʿaʕan]; арам. ܟܢܥܢ [knaʿn]; др.-греч. Χαναάν [khanaʿan]; араб. كَنْعَانُ [kanʿa:n]) — западная часть Плодородного полумесяца. Это название в древности носила, собственно, Финикия, а в библейские времена — страна, простирающаяся на запад от северо-западной излучины Евфрата и от Иордана до берега Средиземного моря. В настоящее время эта территория поделена между Сирией, Ливаном, Израилем и Иорданией. Ханаан в целом также известен как Земля обетованная. (ru)
- Kanaan är i Gamla testamentet i Bibeln namnet på landet väster om floden Jordan, senare känt som kungariket Israel och - efter det israelitiska folkets splittring i två riken - sydriket Juda respektive nordriket Israel. I Nya Testamentet är den romerska provinsen benämnd Judéen resp. Galiléen. Något senare Palestina som romarna till sist kallade landet - samt nuvarande staten Israel och de palestinska områdena Gaza resp. Västbanken. Namnet Kanaan är även känt från äldre egyptiska källor, och landet tillhörde tidvis det forntida Egypten. Enligt judarnas heliga skrifter och Gamla Testamentet är Kanaan "det förlovade landet", det som Gud lovade dem på Abrahams tid och dit de vandrade i fyrtio år under det av Moses ledda uttåget, Exodus, ur Egypten efter att Israels tolv stammar förökade sig där. Först som Faraos gäster, men många generationer senare som slavar. Kanaan är även namnet på en son till Ham, som i sin tur är son till Noa. (1 Mos 10:6) (sv)
- 迦南（天主教譯為客納罕）（英語：Canaan，希伯來語：כְּנַעַן，腓尼基语：𐤊𐤍𐤏𐤍，希臘語：Χαναάν，阿拉伯语：کنعان）原意为“低”，指地中海東岸的沿海低地，是一个古代地区名称，大致相当于今日以色列、西岸和加沙，加上临近的黎巴嫩和叙利亚的临海部分。 (zh)
- Ханаан (івр. כְּנַעַן, араб. کنعان) — західна частина Родючого півмісяця. Слово «Ханаан» (Кнаан) походить від семітського кореня, що означає «вигинатися униз». Це ім'я в давні біблійні часи мала країна на захід від Йордану. За біблійними даними, там був Авраам. Загальне означення Палестини, Сирії, Фінікії — останні три назви з'явилися значно пізніше. Сучасні території Лівану, Ізраїлю, Палестини, західної частини Йорданії, південно-західної частини Сирії. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Kanaán či Kenaan (někdy též Kenaán, Kanaan, Kenán, Kanán apod.) je označení pro území Předního východu, kde se dnes nalézají západní Sýrie, Libanon, Palestina a Izrael. Ve starověku bylo osídlené různými, zejména semitskými národy a víceméně odpovídá území později nazývaného Palestina. Název se také často vyskytuje v Bibli. (cs)
- Kanaano estas nomo de la lando promesita de Dio al Sia elektita popolo. Geografie estas parto de Azio de Palestino je Irako . Figure ĝi estas lando de abundeco, trankvileco kaj paco. Kanaano ankaŭ estas romano verkita de Graça Aranha. Sikem estis legenda urbo tiea. Alia fama urbo estis Bet-El. (eo)
- Kanaan (Fenisia: 𐤊𐤍𐤏𐤍, Kanaʻn; Ibrani: כְּנָעַן, Kənáʻan; Arab: كنعان, Kanʻān) adalah istilah kuno untuk wilayah yang meliputi Israel, Palestina, Lebanon, serta sebagian Yordania, Suriah, dan sebagian kecil Mesir timur laut. Dalam kitab suci, Tanah Kanaan terbentang dari Lebanon hingga sungai Mesir di selatan, dan lembah sungai Yordan di timur. (in)
- Kanaan adalah salah satu desa di wilayah kecamatan Dumoga, kabupaten Bolaang Mongondow, Provinsi Sulawesi Utara. Penduduk Desa Kanaan adalah masyarakat eks transmigrasi lokal yang terdiri dari beberapa etnis bahkan sub-etnis. Sejak tahun 1989 secara bertahap didatangkan masyarakat korban letusan gunung berapi Gunung Lokon di Tomohon dan korban luapan Danau Tondano (Toulour) serta masyarakat yang berada di daerah aliran sungai (DAS) Dumoga tahapan terakhir dari perpindahan penduduk terjadi pada tahun 1992 yakni berasal dari Desa Mopuya (sebagian besar suku Jawa). Kurang lebih lima tahun sejak tahun 1989, pemukiman transmigrasi Kanaan dikelolah oleh Pemerintah Provinsi cq. Direktorat Pembangunan Desa. (in)
- Kanaän was in de Oudheid een gebied in de zuidelijke Levant. Het was overspannen door een intens handelsnetwerk van Syrië tot Egypte en de Middellandse Zee, via Anatolië tot aan de Zwarte Zee en rond 2000 v.Chr. zelfs over zee met de Harrapaanse beschaving van de Indusvallei. (nl)
- Cananea (o Canaan) (ebraico classico: כְּנַעַן, [kənaʕan], ebraico moderno: Knaan; greco alessandrino: Χαναάν, da cui latino: Canaan; aramaico: ܟܢܥܢ da cui arabo کنعان [kanaʕa:n]) è un antico termine geografico che si riferiva a una regione che comprendeva, grosso modo, il territorio attuale di Libano, Palestina e parti di Siria e Giordania. (it)
- カナン、あるいはカナアン（ヘブライ語: כנעןクナーアン）とは、地中海とヨルダン川・死海に挟まれた地域一帯の古代の地名である。聖書で「乳と蜜の流れる場所」と描写され、神がアブラハムの子孫に与えると約束した土地であることから、約束の地とも呼ばれる。現代のカナンに関する知識の多くは、1928年に再発見された都市ウガリットの発掘調査によってもたらされた。 (ja)
- Kanaan, Chanaan (hebr. כְּנַעַן Kənáʻan lub כְּנָעַן Kənāʻan, stgr. Χαναάν Chanaan, arab. کنعان Kanʻān) – kraj niski, nizinny, lub − w oparciu o teksty z Nuzi − Mat Kinahhi (kraj purpurowej wełny), starożytna kraina na wschodnim wybrzeżu Morza Śródziemnego (teren późniejszej Palestyny, Syrii aż do Eufratu i Fenicji). Południowa część obszarów Ziemi Kanaan wymieniana jest w Biblii jako ziemia obiecana Izraelitom przez Jahwe. (pl)
- Ханаа́н (финик. 𐤊𐤍𐤏𐤍 [kĕnaʿan]; др.-евр. и ивр. כְּנַעַן [kənʿaʕan]; арам. ܟܢܥܢ [knaʿn]; др.-греч. Χαναάν [khanaʿan]; араб. كَنْعَانُ [kanʿa:n]) — западная часть Плодородного полумесяца. Это название в древности носила, собственно, Финикия, а в библейские времена — страна, простирающаяся на запад от северо-западной излучины Евфрата и от Иордана до берега Средиземного моря. В настоящее время эта территория поделена между Сирией, Ливаном, Израилем и Иорданией. Ханаан в целом также известен как Земля обетованная. (ru)
- 迦南（天主教譯為客納罕）（英語：Canaan，希伯來語：כְּנַעַן，腓尼基语：𐤊𐤍𐤏𐤍，希臘語：Χαναάν，阿拉伯语：کنعان）原意为“低”，指地中海東岸的沿海低地，是一个古代地区名称，大致相当于今日以色列、西岸和加沙，加上临近的黎巴嫩和叙利亚的临海部分。 (zh)
- Ханаан (івр. כְּנַעַן, араб. کنعان) — західна частина Родючого півмісяця. Слово «Ханаан» (Кнаан) походить від семітського кореня, що означає «вигинатися униз». Це ім'я в давні біблійні часи мала країна на захід від Йордану. За біблійними даними, там був Авраам. Загальне означення Палестини, Сирії, Фінікії — останні три назви з'явилися значно пізніше. Сучасні території Лівану, Ізраїлю, Палестини, західної частини Йорданії, південно-західної частини Сирії. (uk)
- كنعان هي منطقة تاريخية سامية اللغة في الشرق الأدنى القديم، تشمل اليوم فلسطين ولبنان والأجزاء الغربية من الأردن وسورية. وكانت المنطقة مهمة سياسياً في العصر البرونزي المتأخر خلال حقبة العمارنة، كون المنطقة كانت محل نزاع الإمبراطورية المصرية والآشوريين. ذُكر الكنعانيون كجماعة إثنية كثيراً في . تم استبدال الاسم «كنعان» بـ«سورية» عقب سيطرة الإمبراطورية الرومانية على المنطقة. من القرن 7 ق م إلى القرن 4 ق م أسّس الكنعانيون مستعمرات كنعانية جديدة، امتدّت من غرب البحر الأبيض المتوسط إلى حدود السواحل الأطلسيّـة. (ar)
- Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן, [kə.ˈna.ʕan], hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu: ܟܢܥܢ; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria. Abastava tota la franja sirofenícia. La frontera dels cananeus anava des de Sidó, anant cap a Guerar, fins a Gaza; i girant cap a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm, fins a arribar a Leixa. Els cananeus foren un poble semita resultat de l'emigració del 3000 aC, establert per tota la franja de Llevant, amb un idioma comú central (el cananeu) i dos dialectes principals: l'ugarític al nord i l'hebreu al sud. (ca)
- Χαναάν ή Καναάν ή Κναναάν (αραβικά کنعان, εβραϊκά כְּנַעַן) είναι ο αρχαίος όρος για μια περιοχή που αντιστοιχεί περίπου στο σημερινό Ισραήλ/Παλαιστίνη και περιλαμβάνει τη Δυτική Όχθη, τη δυτική Ιορδανία, τη νότια Συρία και τον Λίβανο έως τα σύνορα της σημερινής Τουρκίας. (el)
- Canaan (/ˈkeɪnən/; Phoenician: 𐤊𐤍𐤏𐤍 – KNʿN; Hebrew: כְּנַעַן – Kənáʿan, in pausa כְּנָעַן – Kənāʿan; Biblical Greek: Χανααν – Khanaan; Arabic: كَنْعَانُ – Kan‘ān) was a Semitic-speaking civilization and region in the Ancient Near East during the late 2nd millennium BC. Canaan had significant geopolitical importance in the Late Bronze Age Amarna Period (14th century BC) as the area where the spheres of interest of the Egyptian, Hittite, Mitanni and Assyrian Empires converged or overlapped. Much of present-day knowledge about Canaan stems from archaeological excavation in this area at sites such as Tel Hazor, Tel Megiddo, En Esur, and Gezer. (en)
- Canaán (en fenicio, Knʿn; en hebreo, כְּנַעַן Kanaʿan; en árabe, کنعان Kanaʿān; en griego, Χαναάν Janaán) es la denominación antigua de una región y civilización de Asia Occidental, situada entre el mar Mediterráneo y el río Jordán y que abarcaba parte de la franja sirio-fenicia conocida también como el Creciente fértil. (es)
- Kanaan (nordwestsemitisch kn’n, Alalach ki-in-a-nimKI, akkadisch LUki-na-aḫ-numMEŠ, assyrisch KURki-na-aḫ-ḫi und KURki-na-ḫi, babylonisch KURki-na-ḫa-a-a-u, hurritisch KURki-na-a-aḫ-ḫi, hethitisch KUR URUki-na-aḫ-ḫa, arabisch کنعان (Kanʿān), hebräisch כְּנַעַן (Kena‘an), ägyptisch p3-k-3-n-ˁ-n-ˁ, phönizisch Kenaʻ, altgriechisch Χαναάν Chanaán) wurde im Altertum hauptsächlich als Bezeichnung der südwestlich-syrischen Region verwendet und ab Ende des 2. Jahrtausend v. Chr. auf das Gebiet Palästina (Pleschet) ausgeweitet. (de)
- Kanaan Biblian maiz aipatzen den Ekialde Hurbileko eskualde historiko bat da, Mediterraneo ekialdeko kostaldetik Jordan ibaira bitarteko lurraldea hartzen duena, egungo Israel, Zisjordania, Gaza eta Libano, Siria eta Jordaniako lurralde zenbait ere hartzen dituena. Bertan semitar herriak bizi izan ziren historian, hebrear eta beste herri zenbaitek lurraldea K. a XV-XII mendeetan lurraldea hartu aurretik. Biblian israeldarren Agindutako Lurraldearekin dator bat, Zenbakiak liburuko 34 kapituluan adierazten denaren arabera; Hasiera liburuan, berriz, Kanaan Agindutako Lurraldearen zati bat baino ez da. (eu)
- Canaan /kanaɑ̃/ (phénicien : ou 𐤊𐤍𐤏𐤍, KNˁN (Kanaʿn) ; hébreu : כנען Kənáʿan ; arabe : كنعان Kanʿān) désigne une région et une civilisation du Proche-Orient ancien située le long de la rive orientale de la mer Méditerranée. Cette région correspond plus ou moins aujourd'hui aux territoires réunissant l’État d'Israël, la Palestine, l'ouest de la Jordanie, le Liban et l'ouest de la Syrie. On appelle Cananéens les habitants de ce territoire à l'Âge du bronze, parfois appelé pour cette région « période cananéenne », plus spécifiquement au IIe millénaire av. J.-C.. (fr)
- 가나안(북서 셈어: knaʿn; 페니키아어: 𐤊𐤍𐤏𐤍 – Kenāʿan; 히브리어: כְּנַעַן – Kənáʿan; 고대 그리스어: Χανααν – Khanaan; 아랍어: كَنْعَانُ – Kan‘ān, 영어: Canaan)은 기원전 제2천년기 고대 근동에 있던 셈어 계열 언어를 구사하는 문명이자 지역이다. 가나안이란 명칭은 성경 곳곳에서 등장하는데, 성경에서 가나안 지역은 레반트 지역, 특히 페니키아, 블레셋, '이스라엘 땅' 등의 성경의 주요 이야기 속 배경으로 등장하는 지역에 해당한다. 가나안은 이집트, 히타이트, 미탄니, 아시리아 등의 세력권이 겹치는 곳이었기에 청동기 말기 에 대단한 지정학적 중요성을 띠었다. 가나안에 관한 현대적 지식들은 , 텔 메기도, , 등지의 에서 비롯한 것들이다. (ko)
- Canaã é a antiga denominação da região correspondente à área do atual Estado de Israel (inclusive as Colinas de Golã), da Faixa de Gaza, da Cisjordânia, de parte da Jordânia (uma faixa na margem oriental do Rio Jordão), do Líbano e de parte da Síria (uma faixa junto ao Mar Mediterrâneo, na parte sul do litoral da Síria) (Números 34:1-15 e Deuteronômio 3:8). (pt)
- Kanaan är i Gamla testamentet i Bibeln namnet på landet väster om floden Jordan, senare känt som kungariket Israel och - efter det israelitiska folkets splittring i två riken - sydriket Juda respektive nordriket Israel. I Nya Testamentet är den romerska provinsen benämnd Judéen resp. Galiléen. Något senare Palestina som romarna till sist kallade landet - samt nuvarande staten Israel och de palestinska områdena Gaza resp. Västbanken. Namnet Kanaan är även känt från äldre egyptiska källor, och landet tillhörde tidvis det forntida Egypten. (sv)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}