| dbo:abstract
|
- التنافر المعرفي (بالإنجليزية: cognitive dissonance) في علم النفس، هو حالة من التوتر أو الإجهاد العقلي أو عدم الراحة التي يعاني منها الفرد الذي يحمل اثنين أو أكثر من المعتقدات أو الأفكار أو القيم المتناقضة في نفس الوقت، أو يقوم بسلوك يتعارض مع معتقداته وأفكاره وقيمه، أو يواجَه بمعلومات جديدة تتعارض مع المعتقدات والأفكار والقيم الموجودة لديه. تركز نظرية ليون فستنغر للتنافر المعرفي حول كيفية سعى البشر إلى خلق حالة من الاتساق الداخلي، ويميل الفرد الذي يواجه التنافر المعرفي إلى حالة من عدم الارتياح من الناحية النفسية، وينشئ داخله دافع لمحاولة الحد من هذا التنافر، وكذلك التجنب النشط للحالات أو المعلومات التي قد تزيد من حالة التنافر. (ar)
- El concepte de dissonància cognitiva, en psicologia, fa referència a la tensió o desharmonia interna del sistema d'idees, creences, emocions i actituds (cognicions) que percep una persona en mantenir al mateix temps dos pensaments que estan en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb les seues creences. És a dir, el terme es refereix a la percepció d'incompatibilitat de dues cognicions simultànies. El concepte va ser formulat per primera vegada en 1957 pel psicòleg nord-americà, d'origen rus, Leon Festinger en la seua obra A theory of cognitive dissonance. La teoria de Festinger planteja que, en produir-se aqueixa incongruència o dissonància de manera molt apreciable, la persona es veu automàticament motivada per a esforçar-se a generar idees i creences noves per a reduir la tensió fins a aconseguir que el conjunt de les seues idees i actituds encaixen entre si, constituint una certa coherència interna. Així el subjecte intentarà reduir la incoherència aconseguint la consonància. La manera en què es produeix la reducció de la dissonància pot prendre diferents camins o formes. Una molt notable és un canvi d'actitud o d'idees davant la realitat. Quan la dissonància està present, a més d'intentar reduir-la, la persona evita activament les situacions i informacions que podrien probablement augmentar-la. Les formes de reduir la dissonància són: modificar un element cognoscitiu de conducta (per exemple, com sé que fumar és dolent, ho deixe), modificar un element cognoscitiu ambiental (per exemple, no puc evitar saltar la rajola negra del menjador, així que decidisc fer un forat a terra, ja que d'aquesta manera el fet de saltar tindrà sentit) o introduir nous elements cognoscitius (per exemple, sé que fumar és dolent però no ho vull deixar, així que per reduir la meva dissonància cognitiva pense que la possibilitat de morir per càncer de pulmó és insignificant si ho compare amb la possibilitat de tenir un accident de cotxe). (ca)
- Kognitivní disonance („poznávací nesoulad“) je stav mysli, který vzniká rozporem mezi dvěma kognicemi, například mezi postoji (znalostmi, vírou, chováním) a skutečným stavem věci. Kognitivní disonance, jak ji popsal Leon Festinger, je vlastně snaha o udržení konzistentního příběhu o sobě. (cs)
- Kognitive Dissonanz bezeichnet in der Sozialpsychologie einen als unangenehm empfundenen Gefühlszustand, der dadurch entsteht, dass ein Mensch unvereinbare Kognitionen hat (z. B. Wahrnehmungen, Gedanken, Meinungen, Einstellungen, Wünsche oder Absichten). Kognitionen sind mentale Ereignisse, die mit einer Bewertung verbunden sind. Zwischen diesen Kognitionen können Konflikte („Dissonanzen“ genannt) entstehen. Leon Festinger subsumiert einzelne Wahrnehmungen, Informationen, Bedürfnisse, Vermutungen, Meinungen usw. unter der Kategorie kognitive Elemente (Festinger 1978). Diese sind die Grundbausteine, aus denen sich die menschlichen Gedächtnisinhalte zusammensetzen. Wenn zwei kognitive Elemente zueinander im Widerspruch stehen, sodass das eine in gewisser Hinsicht das Gegenteil des anderen ausdrückt, entsteht Dissonanz. Ein konsonanter Zustand besteht hingegen, wenn keine Gegensätze vorliegen. Dissonante Zustände werden als unangenehm empfunden und erzeugen innere Spannungen, die nach Überwindung drängen. Oder anders formuliert: Der Mensch befindet sich im Ungleichgewicht und ist bestrebt, wieder einen konsistenten Zustand – ein Gleichgewicht – zu erreichen. (de)
- In the field of psychology, cognitive dissonance is the perception of contradictory information, and the mental toll of it. Relevant items of information include a person's actions, feelings, ideas, beliefs, values, and things in the environment. Cognitive dissonance is typically experienced as psychological stress when persons participate in an action that goes against one or more of those things. According to this theory, when two actions or ideas are not psychologically consistent with each other, people do all in their power to change them until they become consistent. The discomfort is triggered by the person's belief clashing with new information perceived, wherein the individual tries to find a way to resolve the contradiction to reduce their discomfort. In When Prophecy Fails: A Social and Psychological Study of a Modern Group That Predicted the Destruction of the World (1956) and A Theory of Cognitive Dissonance (1957), Leon Festinger proposed that human beings strive for internal psychological consistency to function mentally in the real world. A person who experiences internal inconsistency tends to become psychologically uncomfortable and is motivated to reduce the cognitive dissonance. They tend to make changes to justify the stressful behavior, either by adding new parts to the cognition causing the psychological dissonance (rationalization) or by avoiding circumstances and contradictory information likely to increase the magnitude of the cognitive dissonance (confirmation bias). Coping with the nuances of contradictory ideas or experiences is mentally stressful. It requires energy and effort to sit with those seemingly opposite things that all seem true. Festinger argued that some people would inevitably resolve the dissonance by blindly believing whatever they wanted to believe. (en)
- En psicología, el término disonancia cognitiva hace referencia a la tensión o desarmonía interna del sistema de ideas, creencias y emociones (cogniciones) que percibe una persona que tiene al mismo tiempo dos pensamientos que están en conflicto, o por un comportamiento que entra en conflicto con sus creencias. Es decir, el término se refiere a la percepción de incompatibilidad de dos cogniciones simultáneas, todo lo cual puede impactar sobre sus actitudes. El concepto fue formulado por primera vez en 1957 por el psicólogo estadounidense Leon Festinger, en su obra (edición en español, Teoría de la disonancia cognoscitiva). La teoría de Festinger plantea que, al producirse esa incongruencia o disonancia de manera muy apreciable, la persona se ve automáticamente motivada para esforzarse en generar ideas y creencias nuevas para reducir la tensión hasta conseguir que el conjunto de sus ideas y actitudes encajen entre sí, constituyendo una cierta coherencia interna. La manera en que se produce la reducción de la disonancia puede tomar distintos caminos o formas. Una muy notable es un cambio de actitud o de ideas ante la realidad. (es)
- Psikologian, disonantzia kognitiboa da pertsonaren ideien, sinesmenen eta emozioen (kognizioen) sistemaren barneko tentsio edo desarmonizazioa edo haren sinesmenekin gatazkan sartzen den portaera bat, haren bi pentsamendu elkarrekin bat ez datozenean gertatzen dena. Hau da, termino honek aldi berean ematen diren bi kognizioren bateraezintasunari egiten dio erreferentzia, eta horrek guztiak eragina izan dezake bi pentsamendu horiek dituen pertsonaren jarreran. Kontzeptu hau 1957an formulatu zuen lehen aldiz psikologo estatubatuarrak izeneko lanean. Festingerren teoriak planteatzen duenez, inkongruentzia edo disonantzia hori oso modu hautemangarrian gertatzen denean, pertsona automatikoki motibatzen da ideia eta sinesmen berriak sortzen saiatzeko, tentsioa murrizte aldera, harik eta bere ideien eta jarreren multzo bat eragiten duen arte, barne-koherentzia bat eratuz. Disonantzia murrizteko moduak bide edo forma desberdinak har ditzake. Erredukzioa da horietako bat, oso nabarmena, errealitatearekiko jarrera edo ideiak aldatzen dituena. (eu)
- Teori disonansi kognitif merupakan sebuah teori dalam psikologi sosial yang membahas mengenai perasaan ketidaknyamanan seseorang akibat sikap, pemikiran, dan perilaku yang saling bertentangan dan memotivasi seseorang untuk mengambil langkah demi mengurangi ketidaknyamanan tersebut.:123 Istilah disonansi kognitif pertama kali dipopulerkan oleh seorang psikolog bernama pada tahun 1950an. Teori disonansi kognitif memiliki sejumlah anggapan atau asumsi dasar diantaranya adalah:
* Manusia memiliki hasrat akan adanya konsistensi pada keyakinan, sikap, dan perilakunya. Teori ini menekankan sebuah model mengenai dasar dari manusia yang mementingkan adanya dan konsistensi.
* Disonansi diciptakan oleh inkonsistensi biologis. Teori ini merujuk pada fakta-fakta harus tidak konsisten secara psikologis satu dengan lainnya untuk menimbulkan disonansi kognitif.
* Disonansi adalah perasaan tidak suka yang mendorong orang untuk melakukan suatu tindakan dengan dampak-dampak yang tidak dapat di. Teori ini menekankan seseorang yang berada dalam disonansi memberikan keadaan yang tidak nyaman, sehingga ia akan melakukan tindakan untuk keluar dari ketidaknyamanan tersebut.
* Disonansi akan mendorong usaha untuk memperoleh konsonansi dan usaha untuk mengurangi disonansi. Teori ini beranggapan bahwa rangsangan disonansi yang diberikan akan memotivasi seseorang untuk keluar dari inkonsistensi tersebut dan mengembalikannya pada konsistensi. Salah satu contoh dari disonansi kognitif adalah fabel dari Aesop yang berjudul "Serigala dan Anggur". Dikisahkan seekor serigala lewat didekat sebuah pohon anggur. Serigala tersebut lapar dan tergiur akan anggur ranum itu namun tidak sanggup mengambilnya. Karena kecewa tidak bisa mendapatkan anggur, ia kemudian pergi dengan beranggapan bahwa anggur tersebut pastilah masam. (in)
- En psychologie sociale, la dissonance cognitive est la tension interne propre au système de pensées, croyances, émotions et attitudes (cognitions) d'une personne lorsque plusieurs d'entre elles entrent en contradiction les unes avec les autres. Le terme désigne également la tension qu'une personne ressent lorsqu'un comportement entre en contradiction avec ses idées ou croyances. Ce concept a été formulé pour la première fois par le psychologue Leon Festinger dans son ouvrage A theory of cognitive dissonance (1957). Festinger étudie les stratégies de réduction de la tension psychologique induite et le maintien de la cohérence personnelle, y compris les stratégies d'évitement des circonstances identifiées comme source de dissonance. (fr)
- 인지부조화(cognitive dissonance)는 자신의 태도와 행동이 일관되지 않고 모순되어 양립할 수 없는 상태이다. (ko)
- La dissonanza cognitiva è una teoria della psicologia sociale introdotta da Leon Festinger nel 1957 per descrivere la situazione di complessa elaborazione cognitiva in cui credenze, nozioni, opinioni esplicitate contemporaneamente nel soggetto in relazione a un tema si trovano in contrasto funzionale tra loro; esempi ne sono la "dissonanza per incoerenza logica", la dissonanza con le tendenze del comportamento passato, la dissonanza relativa all'ambiente con cui l'individuo si trova a interagire (dissonanza per costumi culturali). (it)
- 認知的不協和（にんちてきふきょうわ、英: cognitive dissonance）とは、人が自身の認知とは別の矛盾する認知を抱えた状態、またそのときに覚える不快感を表す社会心理学用語。アメリカの心理学者レオン・フェスティンガーによって提唱された。人はこれを解消するために、矛盾する認知の定義を変更したり、過小評価したり、自身の態度や行動を変更すると考えられている。 有名な例として、イソップ物語のキツネとすっぱい葡萄の逸話が知られる。 (ja)
- Dysonans poznawczy – stan nieprzyjemnego napięcia psychicznego, pojawiający się, gdy jednocześnie występujące elementy poznawcze, dotyczące poznawanego zjawiska, wydarzenia (np. obrazy, dźwięki, opinie i komentarze osób towarzyszących) są niezgodne ze sobą. Dysonans może wystąpić także, gdy zachowania osób nie są zgodne z postawami tych osób w przeszłości. Stan dysonansu wywołuje dyskomfort i napięcie motywacyjne co za tym związane z nim zabiegi, mające na celu zredukowanie lub złagodzenie napięcia. Może się to objawiać potrzebą zagłuszenia, zignorowania obrazu, lub dowolnego innego z wybranych bodźców, w tym informacji i opinii przekazywanych przez osoby towarzyszące procesom poznawczym. (pl)
- Cognitieve dissonantie is de onaangename spanning die iemand ervaart bij tegenstrijdige overtuigingen, ideeën of opvattingen of bij handelen in strijd met de eigen overtuiging. In zijn boek A Theory of Cognitive Dissonance uit 1957 stelde Leon Festinger dat mensen streven naar het verkleinen van dissonantie en daarvoor hun opvattingen of gedrag aanpassen. (nl)
- Kognitiv dissonans är en (obehaglig) känsla som uppstår när man har flera motsägelsefulla idéer samtidigt. Teorin om kognitiv dissonans är att människan har en drift att minska sin dissonans genom att ändra sina attityder, åsikter eller handlingar. Dissonansen minskar genom att människan motiverar, klandrar eller förnekar saker. Kognitiv dissonans är ett av de mest inflytelserika och mest undersökta områdena inom socialpsykologi. Erfarenhet kan kollidera med förväntningar, som till exempel köparens ånger efter att ha köpt ett dyrt föremål. I ett tillstånd av kognitiv dissonans kan en person känna förvåning, rädsla, skuld, ilska eller genans. Det är vanligt att ha förutfattade meningar och betrakta sina val som korrekta, trots att mycket talar för motsatsen. Ibland kallas fenomenet för att "rättfärdiga sina val". Denna fördomsfullhet ger den kognitiva dissonansen sin förutsägande förmåga, och tydliggör ett annars förbryllande, irrationellt och destruktivt beteende. Ett klassiskt exempel på kognitiv dissonans (och ursprunget till uttrycket "surt, sa räven") är fabeln Räven och druvorna av Aisopos, skriven cirka 620-564 f.Kr. I berättelsen ser en räv några stora hängande druvor och vill äta dem. Räven är oförmögen att tänka ut ett sätt att nå dem, och gissar att druvorna förmodligen inte var värda att äta, eftersom de säkert var omogna eller sura. Detta exempel följer ett mönster: man begär något, tycker att det är ouppnåeligt och minskar sin dissonans genom att kritisera det. Jon Elster kallar detta mönster för "adaptiv preferensbildning". En individ som är otrogen mot sin partner kan känna skuld och ånger över sitt beteende men bortförklara detta för sig själv genom att ändra sina attityder kring otrohet. Vid ett val mellan två lika goda eller dåliga alternativ kommer man att försöka övertyga sig om att det man valde var bättre än det andra alternativet, eller det som man håller på att bestämma sig för trots allt är bättre. I daglig mun - "att försöka övertyga sig själv". Man strävar alltså efter kognitiv balans och försöker undvika kognitiv dissonans. (sv)
- O conceito de dissonância cognitiva remete à necessidade, do indivíduo, de procurar coerência entre suas cognições (conhecimento, opiniões ou crenças). A dissonância ocorre quando existe uma incoerência entre as atitudes ou comportamentos que acredita serem certos e o que realmente é praticado. Inicialmente desenvolvida por Leon Festinger (1957), professor da New School for Social Research de Nova York, a teoria da dissonância cognitiva sustenta que um indivíduo passa por um conflito no seu processo de tomada de decisão quando pelo menos dois elementos cognitivos não são coerentes. Em outras palavras, quando uma pessoa possui uma opinião ou um comportamento que não condiz com o que pensa de si, das suas opiniões ou comportamentos, ocorre uma dissonância. Quando os elementos dissonantes são de igual relevância ou importantes para o indivíduo, o número de cognições inconsistentes determinará o tamanho da dissonância. Sweeney, Hausknecht e Soutar (2000) sugerem que a teoria da dissonância cognitiva criou um paradoxo, pois trata-se de um constructo emocional que leva a palavra “cognitivo” no nome. No estudo, os autores defendem que a dissonância cognitiva inclui tanto elementos cognitivos como elementos emocionais: “Como Festinger descreve, é um estado psicologicamente desconfortável, mas gerado por cognições inconsistentes”Em síntese, a dissonância cognitiva é um construto cognitivo e emocional, que resulta em um estado de desconforto, angústia e/ou ansiedade causada quando há inconsistência entre as cognições. A magnitude da dissonância varia conforme a importância e discrepância entre as cognições. Uma vez que a dissonância cognitiva é disparada, o indivíduo irá acionar mecanismos psicológicos diversos para reduzir ou eliminar a dissonância. (pt)
- 認知失調（英語：Cognitive dissonance）在心理學中形容人產生矛盾的認知，觀察到對立的訊息。這些訊息包括人的行為、情緒、想法、信念、價值觀、信仰，外界環境中的事物等。認知失調通常體現爲因進行與自己的思想、價值或自我概念相悖的行爲而產生的心理壓力或焦慮。根據利昂·費斯廷格提出的認知失調的理論，爲了緩解認知失調的壓力與不適，人會努力更改矛盾的認知，使自己的認知調和一致。 以正在減肥與食用蛋糕的認知失調爲例，調和認知的方法包括更改對自己行爲的認知（「我並沒有吃很多」）、增加一致的認知（「蛋糕很有營養」）、降低矛盾的重要性（「人生苦短，我其實並不在意超重什麼的啦」）、否定兩種認知間的關聯（「沒有實驗證明那塊蛋糕會導致肥胖」）、降低對於自身控制的認知（「是他母亲逼我吃那塊蛋糕的，拒絕那塊蛋糕等同於侮辱他母亲的廚藝」）與更改自己的思想與態度（「我不需要也不想減肥」）。最後一種，更改自己的思想與態度最常見。 認知失調的理論最早由社會心理學家費斯廷格、與在他們1956年的著作《》中提出。這三位心理學家秘密加入並觀察了一個名為「」的小型幽浮末日宗教。該宗教認爲世界會在1954年12月21日毀滅，只有信徒會被外星人救走。12月21日晚上信徒都聚在領袖的房屋裏等待世界毀滅、外星人拯救他們。接近凌晨，所有人都很焦慮，想著等到十二點，21日結束，或許外星人就會到來。到了凌晨十二點，什麼事都沒有發生，屋子裏非常安靜，沒有人說任何話。過了五至十分鐘，終於有人說話了，不過是試圖解釋，或許我們這個房間裏的時鐘錯了，我們應該再等等。又過了十幾分鐘，有人確認了屋子裏的所有時鐘的時間都是一致的，過了12月21日凌晨十二點，外星人還是沒有來。於是又有人解釋，可能外星人使用了另一個時區，我們應該再等等。終於到了早上，外星人還是沒有來。信徒誰都不說話，該宗教的領袖Thedra姊妹終於決定到她的房間裏去接受外星人的啟示。出來後，她告訴所有信徒，因為你們的虔誠，世界被拯救了，外星人決定寬恕世人的罪孽，不再毀滅地球。大部分信徒都相信了這個牽強的解釋。在地球滅亡的預言失敗後，增加了認知間的失調，結果使大多數沒有心理準備的信徒，爲了減緩认知失調带来的心理壓力與不適，轉而接受新的預言。 認知失調的其他作用案例包括時薪過低勞累而相信自己熱愛工作，被眾人指責是因為自己的錯誤，內心感到愧疚不願承認而故作輕鬆，對遭嚴酷考驗而進入的團體更有歸屬感等。 (zh)
- Когнити́вный диссона́нс (от лат. cognitio «мысль» и dissonantia «несозвучность», «нестройность», «отсутствие гармонии») — состояние психического дискомфорта индивида, вызванное столкновением в его сознании конфликтующих представлений: идей, верований, ценностей или эмоциональных реакций. Понятие впервые введено Леоном Фестингером в 1957 году на основе теории немецкого психолога Курта Левина и теории когнитивного баланса австрийского психолога Фрица Хайдера. (ru)
- Когніти́вний дисона́нс — внутрішній психічний конфлікт, що виникає при зіткненні в свідомості індивіда суперечливих знань, ідей, переконань або поведінкових установок (англ. cognitions) стосовно деякого об'єкта чи явища, за якого з існування одного елемента виникає заперечення іншого. У зв'язку з цим конфліктом, стан індивіда характеризується відчуттям неповноти життя. Поняття когнітивного дисонансу вперше ввів Леон Фестінґер у 1956 році. Він також звернув увагу на ефект когнітивного дисонансу у впливі медіа на реципієнта масової комунікації. Теорія когнітивного дисонансу характеризує способи усування чи згладжування цих протиріч і описує те, як це робить людина в типових ситуаціях. Теорія когнітивного дисонансу є одним з важливих напрямів у соціальній психології. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Kognitivní disonance („poznávací nesoulad“) je stav mysli, který vzniká rozporem mezi dvěma kognicemi, například mezi postoji (znalostmi, vírou, chováním) a skutečným stavem věci. Kognitivní disonance, jak ji popsal Leon Festinger, je vlastně snaha o udržení konzistentního příběhu o sobě. (cs)
- En psychologie sociale, la dissonance cognitive est la tension interne propre au système de pensées, croyances, émotions et attitudes (cognitions) d'une personne lorsque plusieurs d'entre elles entrent en contradiction les unes avec les autres. Le terme désigne également la tension qu'une personne ressent lorsqu'un comportement entre en contradiction avec ses idées ou croyances. Ce concept a été formulé pour la première fois par le psychologue Leon Festinger dans son ouvrage A theory of cognitive dissonance (1957). Festinger étudie les stratégies de réduction de la tension psychologique induite et le maintien de la cohérence personnelle, y compris les stratégies d'évitement des circonstances identifiées comme source de dissonance. (fr)
- 인지부조화(cognitive dissonance)는 자신의 태도와 행동이 일관되지 않고 모순되어 양립할 수 없는 상태이다. (ko)
- La dissonanza cognitiva è una teoria della psicologia sociale introdotta da Leon Festinger nel 1957 per descrivere la situazione di complessa elaborazione cognitiva in cui credenze, nozioni, opinioni esplicitate contemporaneamente nel soggetto in relazione a un tema si trovano in contrasto funzionale tra loro; esempi ne sono la "dissonanza per incoerenza logica", la dissonanza con le tendenze del comportamento passato, la dissonanza relativa all'ambiente con cui l'individuo si trova a interagire (dissonanza per costumi culturali). (it)
- 認知的不協和（にんちてきふきょうわ、英: cognitive dissonance）とは、人が自身の認知とは別の矛盾する認知を抱えた状態、またそのときに覚える不快感を表す社会心理学用語。アメリカの心理学者レオン・フェスティンガーによって提唱された。人はこれを解消するために、矛盾する認知の定義を変更したり、過小評価したり、自身の態度や行動を変更すると考えられている。 有名な例として、イソップ物語のキツネとすっぱい葡萄の逸話が知られる。 (ja)
- Dysonans poznawczy – stan nieprzyjemnego napięcia psychicznego, pojawiający się, gdy jednocześnie występujące elementy poznawcze, dotyczące poznawanego zjawiska, wydarzenia (np. obrazy, dźwięki, opinie i komentarze osób towarzyszących) są niezgodne ze sobą. Dysonans może wystąpić także, gdy zachowania osób nie są zgodne z postawami tych osób w przeszłości. Stan dysonansu wywołuje dyskomfort i napięcie motywacyjne co za tym związane z nim zabiegi, mające na celu zredukowanie lub złagodzenie napięcia. Może się to objawiać potrzebą zagłuszenia, zignorowania obrazu, lub dowolnego innego z wybranych bodźców, w tym informacji i opinii przekazywanych przez osoby towarzyszące procesom poznawczym. (pl)
- Cognitieve dissonantie is de onaangename spanning die iemand ervaart bij tegenstrijdige overtuigingen, ideeën of opvattingen of bij handelen in strijd met de eigen overtuiging. In zijn boek A Theory of Cognitive Dissonance uit 1957 stelde Leon Festinger dat mensen streven naar het verkleinen van dissonantie en daarvoor hun opvattingen of gedrag aanpassen. (nl)
- Когнити́вный диссона́нс (от лат. cognitio «мысль» и dissonantia «несозвучность», «нестройность», «отсутствие гармонии») — состояние психического дискомфорта индивида, вызванное столкновением в его сознании конфликтующих представлений: идей, верований, ценностей или эмоциональных реакций. Понятие впервые введено Леоном Фестингером в 1957 году на основе теории немецкого психолога Курта Левина и теории когнитивного баланса австрийского психолога Фрица Хайдера. (ru)
- التنافر المعرفي (بالإنجليزية: cognitive dissonance) في علم النفس، هو حالة من التوتر أو الإجهاد العقلي أو عدم الراحة التي يعاني منها الفرد الذي يحمل اثنين أو أكثر من المعتقدات أو الأفكار أو القيم المتناقضة في نفس الوقت، أو يقوم بسلوك يتعارض مع معتقداته وأفكاره وقيمه، أو يواجَه بمعلومات جديدة تتعارض مع المعتقدات والأفكار والقيم الموجودة لديه. (ar)
- El concepte de dissonància cognitiva, en psicologia, fa referència a la tensió o desharmonia interna del sistema d'idees, creences, emocions i actituds (cognicions) que percep una persona en mantenir al mateix temps dos pensaments que estan en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb les seues creences. És a dir, el terme es refereix a la percepció d'incompatibilitat de dues cognicions simultànies. (ca)
- Kognitive Dissonanz bezeichnet in der Sozialpsychologie einen als unangenehm empfundenen Gefühlszustand, der dadurch entsteht, dass ein Mensch unvereinbare Kognitionen hat (z. B. Wahrnehmungen, Gedanken, Meinungen, Einstellungen, Wünsche oder Absichten). Kognitionen sind mentale Ereignisse, die mit einer Bewertung verbunden sind. Zwischen diesen Kognitionen können Konflikte („Dissonanzen“ genannt) entstehen. (de)
- In the field of psychology, cognitive dissonance is the perception of contradictory information, and the mental toll of it. Relevant items of information include a person's actions, feelings, ideas, beliefs, values, and things in the environment. Cognitive dissonance is typically experienced as psychological stress when persons participate in an action that goes against one or more of those things. According to this theory, when two actions or ideas are not psychologically consistent with each other, people do all in their power to change them until they become consistent. The discomfort is triggered by the person's belief clashing with new information perceived, wherein the individual tries to find a way to resolve the contradiction to reduce their discomfort. (en)
- Psikologian, disonantzia kognitiboa da pertsonaren ideien, sinesmenen eta emozioen (kognizioen) sistemaren barneko tentsio edo desarmonizazioa edo haren sinesmenekin gatazkan sartzen den portaera bat, haren bi pentsamendu elkarrekin bat ez datozenean gertatzen dena. Hau da, termino honek aldi berean ematen diren bi kognizioren bateraezintasunari egiten dio erreferentzia, eta horrek guztiak eragina izan dezake bi pentsamendu horiek dituen pertsonaren jarreran. (eu)
- En psicología, el término disonancia cognitiva hace referencia a la tensión o desarmonía interna del sistema de ideas, creencias y emociones (cogniciones) que percibe una persona que tiene al mismo tiempo dos pensamientos que están en conflicto, o por un comportamiento que entra en conflicto con sus creencias. Es decir, el término se refiere a la percepción de incompatibilidad de dos cogniciones simultáneas, todo lo cual puede impactar sobre sus actitudes. (es)
- Teori disonansi kognitif merupakan sebuah teori dalam psikologi sosial yang membahas mengenai perasaan ketidaknyamanan seseorang akibat sikap, pemikiran, dan perilaku yang saling bertentangan dan memotivasi seseorang untuk mengambil langkah demi mengurangi ketidaknyamanan tersebut.:123 Istilah disonansi kognitif pertama kali dipopulerkan oleh seorang psikolog bernama pada tahun 1950an. Teori disonansi kognitif memiliki sejumlah anggapan atau asumsi dasar diantaranya adalah: (in)
- Kognitiv dissonans är en (obehaglig) känsla som uppstår när man har flera motsägelsefulla idéer samtidigt. Teorin om kognitiv dissonans är att människan har en drift att minska sin dissonans genom att ändra sina attityder, åsikter eller handlingar. Dissonansen minskar genom att människan motiverar, klandrar eller förnekar saker. Kognitiv dissonans är ett av de mest inflytelserika och mest undersökta områdena inom socialpsykologi. Denna fördomsfullhet ger den kognitiva dissonansen sin förutsägande förmåga, och tydliggör ett annars förbryllande, irrationellt och destruktivt beteende. (sv)
- O conceito de dissonância cognitiva remete à necessidade, do indivíduo, de procurar coerência entre suas cognições (conhecimento, opiniões ou crenças). A dissonância ocorre quando existe uma incoerência entre as atitudes ou comportamentos que acredita serem certos e o que realmente é praticado. (pt)
- Когніти́вний дисона́нс — внутрішній психічний конфлікт, що виникає при зіткненні в свідомості індивіда суперечливих знань, ідей, переконань або поведінкових установок (англ. cognitions) стосовно деякого об'єкта чи явища, за якого з існування одного елемента виникає заперечення іншого. У зв'язку з цим конфліктом, стан індивіда характеризується відчуттям неповноти життя. Поняття когнітивного дисонансу вперше ввів Леон Фестінґер у 1956 році. Він також звернув увагу на ефект когнітивного дисонансу у впливі медіа на реципієнта масової комунікації. (uk)
- 認知失調（英語：Cognitive dissonance）在心理學中形容人產生矛盾的認知，觀察到對立的訊息。這些訊息包括人的行為、情緒、想法、信念、價值觀、信仰，外界環境中的事物等。認知失調通常體現爲因進行與自己的思想、價值或自我概念相悖的行爲而產生的心理壓力或焦慮。根據利昂·費斯廷格提出的認知失調的理論，爲了緩解認知失調的壓力與不適，人會努力更改矛盾的認知，使自己的認知調和一致。 以正在減肥與食用蛋糕的認知失調爲例，調和認知的方法包括更改對自己行爲的認知（「我並沒有吃很多」）、增加一致的認知（「蛋糕很有營養」）、降低矛盾的重要性（「人生苦短，我其實並不在意超重什麼的啦」）、否定兩種認知間的關聯（「沒有實驗證明那塊蛋糕會導致肥胖」）、降低對於自身控制的認知（「是他母亲逼我吃那塊蛋糕的，拒絕那塊蛋糕等同於侮辱他母亲的廚藝」）與更改自己的思想與態度（「我不需要也不想減肥」）。最後一種，更改自己的思想與態度最常見。 認知失調的其他作用案例包括時薪過低勞累而相信自己熱愛工作，被眾人指責是因為自己的錯誤，內心感到愧疚不願承認而故作輕鬆，對遭嚴酷考驗而進入的團體更有歸屬感等。 (zh)
|
