| dbo:abstract
|
- النسبة هو المصطلح الذي يعرف سكان أو مواطنين من مكان معين، وهو مشتق من اسم هذا المكان بعينه. أو حتى اللغة مثل : عربية قادمة من اللغة العربية. (ar)
- Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…). Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de. Solen formar-se per derivació a partir del o del topònim corresponent, però n'hi ha de procedents del nom de la comunitat o del nom de l'idioma (eesti, estonià; Deutsch, alemany; suomi, finlandès), sovint rebuts dels veïns, així com hi ha corònims procedents del nom de la llengua (Bangladesh, 'país dels qui parlen bengalí'; el polonès Niemcy i el txec Německo 'país dels muts', és a dir 'país dels qui no parlen la nostra llengua', per referir-se a Alemanya; Barbaria, 'país dels qui parlen barbotejant', de bàrbar, onomatopeia del grec clàssic). Els noms dels idiomes poden formar-se també partint del nom d'una comunitat sense corònim o d'un gentilici. Hi ha noms d'idiomes sense gentilici ni corònim (jiddisch). La majoria dels gentilicis són pròpiament derivats, amb sufixos, i d'altres que no. Els sufixos emprats en la formació dels gentilicis de l'àmbit català (endotopònims) no són tots els mateixos que s'apliquen en la formació dels gentilics de fora d'aquest àmbit, o exotopònims, per motius extralingüístics. Els diferents sufixos s'apliquen a uns o altres noms geogràfics per raons de fonètica morfològica o de tradició idiomàtica. Així, en català, la formació de gentilici és gramaticalment impredictible, ja que qualsevol radical de lloc pot seleccionar qualsevol de les formes establertes per formar un gentilici. (ca)
- Demonymum, z řeckého δῆμος (démos, lid) a ὄνομα (onoma, jméno), česky obyvatelský název, obyvatelské jméno, je jméno motivované příslušností k místu. Obyvatelské názvy jsou názvy propriální (proprium = vlastní jméno) a názvy apelativní (apelativum = obecné jméno):1. obyvatelské názvy propriální jsou názvy obyvatel obcí (měst, městysů, vesnic), států a regionů:
* názvy obyvatel obcí, vesnic, městských čtvrtí a jiných sídelních celků: Pražan/Pražák, Brňan/Brňák, Olomoučan/Olomoučák, Plzeňan/Plzeňák, Ostravan/Ostravák, Hradečan/Hradečák, Newyorčan, Rychnovák, Rychnovští, Žižkovák/Žižkovan, Vinohraďák/Vinohraďan, Smíchovák/Smíchovan, Dejvičák/Dejvičan (tvar s příponou ‑an je výjimečný, tvar s příponou ‑ák má hovorový ráz)
* názvy obyvatel států: Čech; Bělorus, Dán, Chorvat, Ir, Mongol/Mongolec; Estonec, Jordánec, Lichtenštejnec, Nizozemec, Slovinec, Thajec; Alžířan, Lucemburčan, Moldavan/Moldavec, Rakušan, Tunisan; Slovák, Polák; Armén/Arménec, Brazilec, Kolumbijec; Angličan, Australan, Indonésan, Kaliforňan, Syřan; Barmánec, Kubánec, Peruánec, Portorikánec/Portoričan; Ital, Ind; Francouz; Iráčan, Texasan, Kuvajťan, Novozélanďan; Floriďan, Kambodžan; Chilan, Zimbabwan, Seychelan, Maledivan, Konžan; Surinamec, Nepálec, Izraelec; Litevec, Eritrejec, Guinejec, Nikaragujec; Paraguayec, Libyjec; Ázerbájdžánec, Tchajwanec; Bahrajňan, Michigaňan, Madagaskařan; Arizoňan, Botswaňan, Venezuelan/Venezuelec; Haiťan, Fidžijec, Malijec, Filipínec; Kazach/Kazachstánec, Tádžik, Turkmen, Uzbek
* názvy obyvatel historických států a politických celků a jiných politických a etnografických regionů: Asyřan, Babylóňan/Babyloňan, Habešan, Mezopotámec, Čechoslovák, Alsasan, Andalusan, Kosovan, Moravan, Normanďan, Sicilan, Slezan, Štýřan, Tibeťan; Provensálec, Bretonec; Sas, Bavor, Středočech
* názvy obyvatel světadílů: Afričan, Evropan. Název Američan se užívá téměř zpravidla spíše k označení obyvatel USA; nevztahuje se zpravidla na každého obyvatele světadílu Ameriky. Australan je názvem každého obyvatele světadílu Austrálie, protože světadíl je totožný s jediným státním útvarem. Pro obyvatele Asie je neutrálnější označení Asijec, zatím výraz Asiat vyjadřuje spíše rasovou příslušnost.
* názvy obyvatel jiných přírodně-geografických celků a regionů, např. pohoří, nížin, ostrovů, poloostrovů: Himálajec, Sahařan, Sicilan, Krušnohorec
* názvy obyvatel vesmírných těles (planet, hvězd): Marťan, Venušan, Měsíčňan/Měsíčan, s původně apelativním významem pozemšťan 2. obyvatelské názvy apelativní: vesničan, venkovan, měšťák, měšťan, maloměšťák, horal, ostrovan, seveřan, jižan, zápaďák, horňák, dolňák, příp. nebešťan, vesmířan. Ve španělštině jsou demonyma často odvozena od původních latinských názvů obydlených míst, např. Alcalá de Henares (Complutum) – complutense (i v názvu univerzity Universidad Complutense de Madrid), Sevilla (Hispalis) – hispalense, Valladolid (Vallisoletum) – vallisoletano, Zaragoza (Caesaraugusta) – cesaraugustano či Mérida (Augusta Emerita) – emeritense. (cs)
- Volksbezeichnung, auch Ethnonym, ist eine Bezeichnung eines Volkes. In der Linguistik wird unterschieden, ob es eine Selbst- bzw. Eigenbezeichnung (Autonym) eines Volkes oder eine Fremdbezeichnung (Xenonym) für ein Volk ist. (de)
- Το δημωνύμιο ή δημώνυμο αντιδάνειο του demonym (/dɛmənɪm/) από το δῆμος και ὄνομα) είναι λέξη προσδιοριστική της καταγωγής ή της κατοίκησης συγκεκριμένου χώρου και προέρχεται από το όνομα του συγκεκριμένου τόπου. Είναι πρόσφατος σχετικά όρος όρος που αντικαθιστά σταδιακά το gentilic (Λατινικά + αγγλική κατάληξη -ic), φυλετικός, που χρησιμοποιείτο από το αγγλικό λεξικό της Οξφόρδης ως φυλετικός προσδιορισμός. Παραδείγματα δημωνυμίων είναι το Κινέζος για τους ιθαγενείς της Κίνας, το Σουαχίλι για τους ιθαγενείς της ακτής Σουαχίλι και Αμερικανός για τους ιθαγενείς των Ηνωμένων Πολιτειών της Αμερικής (ή ενίοτε για τους ιθαγενείς και των δύο αμερικανικών ηπείρων). Ακριβώς όπως το Αμερικανός μπορεί να αναφέρεται σε δύο διαφορετικές ομάδες ιθαγενών, κάποιες συγκεκριμένες ομάδες ανθρώπων μπορεί να αναφέρεται με πολλά δημωνύμια. Για παράδειγμα, οι ιθαγενείς του Ηνωμένου Βασιλείου είναι οι Βρετανοί ή Βριτόνοι. Τα δημωνύμια κεφαλαιοποιούνται. Σε άλλες γλώσσες εκτός από τα αγγλικά, παράλληλα δημωνύμια μερικές φορές δεν υπάρχουν, κάτι που οδηγεί στη χρήση αγγλικού δημωνυμίου ως επιθετικού προσδιορισμού μιας ομάδας ανθρώπων. Ο όρος δεν έχει υιοθετηθεί από το ή το . Στην αγγλική γλώσσα περιλαμβάνονται δημωνύμια σε επίπεδο χώρας - όπως Αιθίοπας, Γουατεμαναλός, Ιάπωνας και Γάλλος. Περιλαμβάνει επίσης και δημωνύμια κατώτερου γεωγραφικού προσδιορισμού, όπως τα "Seoulite", για να προσδιορίσει τον κάτοικο της Σεούλ, με τον ίδιο τρόπο που το «Αθηναίος» προσδιορίζει τον κάτοικο ή/και τον δημότη Αθηνών, το «Wisconsinite», τον κάτοικο του Γουισκόνσιν το «Chicagoan» για τον κάτοικο του Σικάγου κ.ά.. Ορισμένες μεγάλες πόλεις, όπως το Περθ στην Αυστραλία, και πολλά άλλα μέρη, δεν έχουν συχνά χρησιμοποιούμενη και αποδεκτή ονομασία, κάτι που αποτελεί ιδιαίτερη πρόκληση για την εν λόγω έρευνα δημωνυμίων. Επίσης, τα δημωνύμια πρέπει να θεωρούνται υποκατηγορία των επιθέτων και ουσιαστικών που χρησιμοποιούνται ως ονομασίες προέλευσης. (el)
- Laŭloka nomo estas la nomo kiun la homo ricevas laŭ sia naskiĝa aŭ loĝa loko. La sufikso kutime uzata en Esperanto estas -ano (ekzemple de Brazilo brazilano), dum en kelkaj lingvoj konfuze oni uzas diversajn sufiksojn, ekzemple en la hispana -ano (mexicano), sed ankaŭ -eño (madrileño), -ense (barcelonense), -és (cordobés), -ino (granadino), -í (ceutí) kaj multajn aliajn. Ĉar la nivelo de la loko povas varii, oni povas paroli pri genta nomo aŭ gentonomo (PIV) (palestinano), laŭlanda nomo (nederlandano), laŭregiona nomo kiu taŭgus ankaŭ por subŝtataj nomoj (kaliforniano) ktp. (eo)
- El adjetivo gentilicio es aquel que «denota relación con un lugar geográfico», ya sea por barrio, pueblo, ciudad, provincia, región, país, continente, o cualquier otro lugar o entidad política. El adjetivo gentilicio se puede sustantivar, es decir, se puede referir a una persona mencionándola únicamente por su gentilicio y así se puede decir correctamente el bruneano (en lugar de decir: el individuo bruneano), la alemana, etc. Los gentilicios ordinarios del idioma español se forman con una variedad de sufijos: -a, -aco, -aíno, -án, -ano, -ar, -arra, -ario, -asco, -ato, -e, -eco, -ego, -enco, -eno, -ense, -eño, -eo, -ero, -és, -esco, -í, -iego, -ín, -ino, -isco, -ita, -o, -ol, -ón, -ota, -tarra, -ú, -uco, -ujo, -uso y -uz —más sus correspondientes variantes femeninas—. Asimismo, el español reconoce un gran número de gentilicios particulares puesto que, además de los fundamentos lingüísticos, son igualmente válidos para determinar un gentilicio aquellos relacionados con la cultura, la historia, la tradición y el uso. (es)
- A demonym (/ˈdɛmənɪm/; from Ancient Greek δῆμος (dêmos) 'people, tribe', and ὄνυμα (ónuma) 'name') or gentilic (from Latin gentilis 'of a clan, or gens') is a word that identifies a group of people (inhabitants, residents, natives) in relation to a particular place. Demonyms are usually derived from the name of the place (hamlet, village, town, city, region, province, state, country, continent, planet, and beyond). Demonyms are used to designate all people (the general population) of a particular place, regardless of ethnic, linguistic, religious or other cultural differences that may exist within the population of that place. Examples of demonyms include Cochabambino, for someone from the city of Cochabamba; French for a person from France; and Swahili, for a person of the Swahili coast. As a sub-field of anthroponymy, the study of demonyms is called demonymy or demonymics. Since they are referring to territorially defined groups of people, demonyms are semantically different from ethnonyms (names of ethnic groups). In the English language, there are many polysemic words that have several meanings (including demonymic and ethnonymic uses), and therefore a particular use of any such word depends on the context. For example, the word Thai may be used as a demonym, designating any inhabitant of Thailand, while the same word may also be used as an ethnonym, designating members of the Thai people. Conversely, some groups of people may be associated with multiple demonyms. For example, a native of the United Kingdom may be called a British person, a Briton or, informally, a Brit. Some demonyms may have several meanings. For example, the demonym Macedonians may refer to the population of North Macedonia, or more generally to the entire population of the region of Macedonia, a significant portion of which is in Greece. In some languages, a demonym may be borrowed from another language as a nickname or descriptive adjective for a group of people: for example, Québécois, Québécoise (female) is commonly used in English for a native of the province or city of Quebec (though Quebecer, Quebecker are also available). In English, demonyms are always capitalized. Often, demonyms are the same as the adjectival form of the place, e.g. Egyptian, Japanese, or Greek. English commonly uses national demonyms such as Ethiopian or Guatemalan, while the usage of local demonyms such as Chicagoan, Okie or Parisian is less common. Many local demonyms are rarely used and many places, especially smaller towns and cities, lack a commonly used and accepted demonym altogether. Often, in practice, the demonym for states, provinces or cities is simply the name of the place, treated as an adjective; for instance, Kennewick Man or Kentucky State Police. (en)
- Herritar-izena, demonimoa edo jentilizioa toki bateko biztanleak izendatzeko erabiltzen den hitza da, jatorritzat duten toki hori abiaburu harturik; adibidez, donostiar, bilbotar, gipuzkoar, paristar, herbeheretar eta alemaniar herritar-izenak dira. (eu)
- Demonim atau gentilik adalah kata yang digunakan untuk penduduk suatu tempat. Bahasa Inggris memiliki banyak cara untuk membuat demonim, seperti dengan menambahkan sufiks pada akhir kalimat, contoh:
* -an (Indonesia → Indonesian, Roma → Roman)
* -ian (Paris → Parisian, Russia → Russian)
* -ine (Florence, Latin Florentia → Florentine)
* -ite (Vancouver → Vancouverite, Moscow → Muscovite) (sebagian besar)
* -er (London → Londoner) (sebagian besar)
* -eno (Los Angeles → Angeleno atau Los Angeleno, digunakan akhiran eño pada bahasa Spanyol}
* -ish (Spanyol → Spanish, Denmark → Danish) (sebagian besar)Judea/Jewish/Jew atau Judean; Polandia/Polish/Pole)
* -ese (Taiwan → Taiwanese, Vienna → Viennese, Jawa → Javanese)
* -i (Irak → Iraqi, Bengal → Bengali) (sebagian besar tempat di Timur Tengah dan Asia Selatan)
* -ic (Hispania → )
* -iote (Siprus → Cypriote, Phanar → ), umumnya digunakan di sekitar Yunani. (in)
- Le gentilé (/ʒɑ̃.ti.le/) est le nom donné aux habitants d’un lieu, d'un village, d'une ville, d'un département, d’une région, d’une province, d’un pays, d’un continent, par référence au lieu où ils habitent ou d'où ils sont originaires. Par exemple, Parisiens et Japonais sont des gentilés. Le gentilé se distingue de l’ethnonyme, ce dernier étant employé par exemple pour les personnes partageant une identité nationale ou ethnique, ou pour les populations nomades ou migrantes, dans la mesure où — faute de pouvoir les associer à un lieu géographique significatif — le terme fait alors référence à l’origine ethnique. Exemple : Roms. Un gentilé est donc synonyme de nom d’habitants, et un ethnonyme est synonyme de nom de peuple. L'adjectif « ethnique » s'emploie quelquefois pour désigner un gentilé ou bien un ethnonyme, par exemple dans : « nom ethnique », « adjectif ethnique » ou « appellation ethnique » (chez André Rolland de Denus). (fr)
- 住民の呼称（じゅうみんのこしょう）とは、ある一定の地域や自治体の住民である事や出身である事を指す言葉を用いる時の固有の呼び方を指す。英語ではdemonymと呼ぶ。日本語では族称（ぞくしょう）という訳語もあるが、決まった訳語は定まっていない。 (ja)
- In onomastica, l'etnico, demotico, patrionimico, o antropotoponimo è il nome o aggettivo che descrive come vengono chiamati gli abitanti di un Paese, di un'area geografica, di un insediamento urbano come frazioni, comuni o città. Talvolta si usa, allo stesso scopo, gentilizio (nome gentilizio, specie in riferimento alla classicità) che però, a rigore, è di una famiglia o di una stirpe.Lo ctetico in greco e latino era l'aggettivo etnico, per esempio Gallicus e Germānicus; oggi questa distinzione non è usata, se non per indicare l'aggettivo riferito a cose, come romanesco invece di romano. (it)
- Inwonersnaam of demoniem (Oudgrieks δῆμος ("dēmos") = volk en ὄνομα ("onoma") = naam) is een woord dat de naam van de inwoners van een land, stad, provincie of andere geografische plaatsaanduidingen aangeeft. Vaak wordt dit door middel van een achtervoegsel gedaan. Er zijn twee soorten:
* Endoniemen (endo- is "binnen"): namen die door de bevolking zelf worden gebruikt
* Exoniemen (exo- is "buiten"): namen die door buitenstaanders aan de bewoners worden gegeven Demoniemen fungeren vaak ook als etnoniem (de benaming voor een volk). Niet alle volkerennamen zijn echter van plaatsaanduidingen afgeleid. Dat is heel duidelijk het geval bij in stamverband levende en nomadische volkeren, zoals de Inuit, de Cananefaten, de Sioux en de Roma. Landennamen als Duitsland en Turkije zijn bovendien van een etnoniem afgeleid in plaats van andersom. Het verschil tussen etnoniem en demoniem komt ook tot uitdrukking bij de benoeming van migranten. Met een uitdrukking als "Turkse Nederlander" wordt een etnoniem (Turks) aan een demoniem (Nederlander) gekoppeld. Onder de demoniemen worden doorgaans ook de bijvoeglijke naamwoorden die van plaatsnamen zijn afgeleid begrepen. (nl)
- 서양의 언어에서는 어느 일정한 지역이나 자치 단체의 주민이나 출신인 사람을 가리키는 말을 이용할 때 고유의 호칭을 주로 사용한다. 이러한 개념을 영어로 데모님(Demonym)이라고 한다. (ko)
- Названия жителей, демо́нимы (от др.-греч. δῆμος — «народ» и ὄνυμα — «имя, название»), катойкóнимы (от др.-греч. κατά — «под» и οἶκος — «дом») — именование жителей определённой местности. (ru)
- Invånarnamn eller demonym är namnet på en invånare boende på ett visst ställe, varifrån demonymen har fått namnet. Ordet kommer från grekiskans demos, som betyder befolkning, och nym, som betyder namn, således blir ordet översatt "namn på befolkning". Ordet är relativt ovanligt utanför geografiska kretsar och är ovanligt i vanliga ordböcker. Några ställen, speciellt mindre städer, har ibland inget etablerat ord för dess invånare, vilket toponymister arbetar med att hitta på. Medan många demonymer kommer av namn på platser, finns det länder som kallats efter namnet på invånarna, så till exempel Danmark från daner, Thailand från thai och Frankrike från franker. Det beror på att folkstammarna ofta har en längre historia än själva landet. Ibland har det varit problematiskt att benämna olika invånare, som i exempelvis fall som Nord- och Sydkorea, där båda vill kallas koreaner, eller USA där invånarna kallas amerikaner, vilket dock även kan syfta på invånare i hela Amerika. Likaledes kallas både invånarna i Kongo-Brazzaville och Kongo-Kinshasa för . (sv)
- Os gentílicos, também chamados, quando adjetivos, adjetivos pátrios, são uma classe de palavras que designam um indivíduo de acordo com o seu local de nascimento ou residência - um grupo a parte de adjetivos derivados de substantivos relacionados a países, estados, continentes, regiões, províncias, cidades, aldeias, vilas e povoados. Em alguns casos, o termo 'gentílico' é usado como equivalente de etnônimo. Mas, a rigor, o gentílico designa o país, a região, o estado, a província, o condado, o município, a cidade, a povoação ou afins, em que alguém nasceu, habita ou de onde procede, enquanto o etnônimo designa tribo, etnia, raça ou nação a que pertence o indivíduo. Os adjetivos pátrios não seguem um padrão para as suas terminações. Essa ausência de padrão se observa principalmente em nomes relativos às cidades. A maior parte deriva diretamente do nome do local em sua forma corrente ou então da etimologia toponímica. Exemplos que demonstram essa ausência de padrão: Lisboa: lisboeta, lisbonense, lisboês, lisbonês, lisbonino, olisiponense; Nova Iorque: nova-iorquino; Buenos Aires: bonaerense, buenairense (para a Província de Buenos Aires) ou portenho (para a Cidade de Buenos Aires); Inglaterra: inglês; Paris: parisiense. Os adjetivos pátrios são geralmente formados da seguinte forma: início do nome do lugar (que pode ser um continente, país, região, cidade etc.) + terminação pré-definida (sufixo). Em português, os sufixos mais comuns para gentílicos são:
* -aco - polaco, eslovaco etc.
* -ano - italiano, americano, africano, angolano, romano etc.
* -ão - alemão, afegão, catalão, letão etc.
* -asco - monegasco, basco etc.
* -ático - asiático etc.
* -eiro - brasileiro, mineiro etc.
* -enho - panamenho, caribenho etc.
* -ês - português, inglês, francês etc.
* -eno - romeno, esloveno, cartageno etc.
* -eu - europeu, partenopeu etc.
* -ino - londrino, argentino etc.
* -ista - paulista, santista, esperantista etc.
* -ita ou -eta - israelita, lisboeta, moscovita, vietnamita etc.
* -ol - espanhol, mongol etc.
* -ota - cairota, cipriota, epirota, hilota, italiota, nilota, patriota, siciliota, suliota etc.
* -ense - portuense, parisiense, canadense, paraense, paracambiense etc. Alguns adjetivos pátrios são nomeados independentemente do nome da região a que estão relacionados. Seguem alguns exemplos: Espírito Santo: capixaba; Rio de Janeiro (o estado): fluminense; Rio Grande do Sul: gaúcho; Rio Grande do Norte: potiguar, Lisboa: alfacinha. Em outros casos, o adjetivo pátrio é formado a partir do nome da localidade em outras línguas, como nos casos de Jerusalém (hierosolimitano) ou Salvador (soteropolitano), sendo ambos gentílicos criados a partir do nome grego das cidades. Outros derivam do nome do local mas sem seguir uma regra predeterminada de sufixação, como russo (Rússia), sueco (Suécia) e grego (Grécia). Existem locais que tem dois gentílicos, como tuga e português (Portugal). Também há derivações do latim, como paulistano (São Paulo) e outras. (pt)
- 区域居民称谓词指一个认明特定地方的居民或本地人的词汇，通常来源于该地方的名称或族群名称。原本用于指称居住于特定区域之居民的称呼用语，而且在拼写上可视为该区域地名的。值得注意的是，区域居民称谓词的定义并未涉及法律上的概念，即它并非是强调是按照法律意义上的公民国籍属性，而只是笼统地按共同居住的地域来称呼某人或某人群。如汉语“美国人”一词常泛指居住于美国的人，它也是地名“美国”的衍生词。同理，英语“Norwegian”一词常用于称呼居住在挪威的人，它本身也是地名“Norway”（挪威）的衍生词。再如，“花旗国”是“美国”的别称，“花旗国人”也表示定居住在花旗国的居民，也即美国人。 (zh)
- Катойко́нім (від грец. κάτοικος — житель і -ώνυμον — назва), етнікон, демонім, патронімні слова (від лат. patria — батьківщина) — назва мешканців певної місцевості, співвіднесена з топонімом. Наприклад, Київ — киянин, Тернопіль — тернополянин, Херсон — херсонець, Крим — кримчанин, Одеса — одесит. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- النسبة هو المصطلح الذي يعرف سكان أو مواطنين من مكان معين، وهو مشتق من اسم هذا المكان بعينه. أو حتى اللغة مثل : عربية قادمة من اللغة العربية. (ar)
- Volksbezeichnung, auch Ethnonym, ist eine Bezeichnung eines Volkes. In der Linguistik wird unterschieden, ob es eine Selbst- bzw. Eigenbezeichnung (Autonym) eines Volkes oder eine Fremdbezeichnung (Xenonym) für ein Volk ist. (de)
- Laŭloka nomo estas la nomo kiun la homo ricevas laŭ sia naskiĝa aŭ loĝa loko. La sufikso kutime uzata en Esperanto estas -ano (ekzemple de Brazilo brazilano), dum en kelkaj lingvoj konfuze oni uzas diversajn sufiksojn, ekzemple en la hispana -ano (mexicano), sed ankaŭ -eño (madrileño), -ense (barcelonense), -és (cordobés), -ino (granadino), -í (ceutí) kaj multajn aliajn. Ĉar la nivelo de la loko povas varii, oni povas paroli pri genta nomo aŭ gentonomo (PIV) (palestinano), laŭlanda nomo (nederlandano), laŭregiona nomo kiu taŭgus ankaŭ por subŝtataj nomoj (kaliforniano) ktp. (eo)
- Herritar-izena, demonimoa edo jentilizioa toki bateko biztanleak izendatzeko erabiltzen den hitza da, jatorritzat duten toki hori abiaburu harturik; adibidez, donostiar, bilbotar, gipuzkoar, paristar, herbeheretar eta alemaniar herritar-izenak dira. (eu)
- 住民の呼称（じゅうみんのこしょう）とは、ある一定の地域や自治体の住民である事や出身である事を指す言葉を用いる時の固有の呼び方を指す。英語ではdemonymと呼ぶ。日本語では族称（ぞくしょう）という訳語もあるが、決まった訳語は定まっていない。 (ja)
- In onomastica, l'etnico, demotico, patrionimico, o antropotoponimo è il nome o aggettivo che descrive come vengono chiamati gli abitanti di un Paese, di un'area geografica, di un insediamento urbano come frazioni, comuni o città. Talvolta si usa, allo stesso scopo, gentilizio (nome gentilizio, specie in riferimento alla classicità) che però, a rigore, è di una famiglia o di una stirpe.Lo ctetico in greco e latino era l'aggettivo etnico, per esempio Gallicus e Germānicus; oggi questa distinzione non è usata, se non per indicare l'aggettivo riferito a cose, come romanesco invece di romano. (it)
- 서양의 언어에서는 어느 일정한 지역이나 자치 단체의 주민이나 출신인 사람을 가리키는 말을 이용할 때 고유의 호칭을 주로 사용한다. 이러한 개념을 영어로 데모님(Demonym)이라고 한다. (ko)
- Названия жителей, демо́нимы (от др.-греч. δῆμος — «народ» и ὄνυμα — «имя, название»), катойкóнимы (от др.-греч. κατά — «под» и οἶκος — «дом») — именование жителей определённой местности. (ru)
- 区域居民称谓词指一个认明特定地方的居民或本地人的词汇，通常来源于该地方的名称或族群名称。原本用于指称居住于特定区域之居民的称呼用语，而且在拼写上可视为该区域地名的。值得注意的是，区域居民称谓词的定义并未涉及法律上的概念，即它并非是强调是按照法律意义上的公民国籍属性，而只是笼统地按共同居住的地域来称呼某人或某人群。如汉语“美国人”一词常泛指居住于美国的人，它也是地名“美国”的衍生词。同理，英语“Norwegian”一词常用于称呼居住在挪威的人，它本身也是地名“Norway”（挪威）的衍生词。再如，“花旗国”是“美国”的别称，“花旗国人”也表示定居住在花旗国的居民，也即美国人。 (zh)
- Катойко́нім (від грец. κάτοικος — житель і -ώνυμον — назва), етнікон, демонім, патронімні слова (від лат. patria — батьківщина) — назва мешканців певної місцевості, співвіднесена з топонімом. Наприклад, Київ — киянин, Тернопіль — тернополянин, Херсон — херсонець, Крим — кримчанин, Одеса — одесит. (uk)
- Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…). Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de. Solen formar-se per derivació a partir del o del topònim corresponent, però n'hi ha de procedents del nom de la comunitat o del nom de l'idioma (eesti, estonià; Deutsch, alemany; suomi, finlandès), sovint rebuts dels veïns, així com hi ha corònims procedents del nom de la llengua (Bangladesh, 'país dels qui parlen bengalí'; el polonès Niemcy i el txec Německo 'país dels muts', és a dir 'país dels qui no parlen la nostra llengua', per referir-se a Alemanya; Barbaria, 'país dels qui parlen barbotejant', (ca)
- Demonymum, z řeckého δῆμος (démos, lid) a ὄνομα (onoma, jméno), česky obyvatelský název, obyvatelské jméno, je jméno motivované příslušností k místu. Obyvatelské názvy jsou názvy propriální (proprium = vlastní jméno) a názvy apelativní (apelativum = obecné jméno):1. obyvatelské názvy propriální jsou názvy obyvatel obcí (měst, městysů, vesnic), států a regionů: 2. obyvatelské názvy apelativní: vesničan, venkovan, měšťák, měšťan, maloměšťák, horal, ostrovan, seveřan, jižan, zápaďák, horňák, dolňák, příp. nebešťan, vesmířan. (cs)
- Το δημωνύμιο ή δημώνυμο αντιδάνειο του demonym (/dɛmənɪm/) από το δῆμος και ὄνομα) είναι λέξη προσδιοριστική της καταγωγής ή της κατοίκησης συγκεκριμένου χώρου και προέρχεται από το όνομα του συγκεκριμένου τόπου. Είναι πρόσφατος σχετικά όρος όρος που αντικαθιστά σταδιακά το gentilic (Λατινικά + αγγλική κατάληξη -ic), φυλετικός, που χρησιμοποιείτο από το αγγλικό λεξικό της Οξφόρδης ως φυλετικός προσδιορισμός. Παραδείγματα δημωνυμίων είναι το Κινέζος για τους ιθαγενείς της Κίνας, το Σουαχίλι για τους ιθαγενείς της ακτής Σουαχίλι και Αμερικανός για τους ιθαγενείς των Ηνωμένων Πολιτειών της Αμερικής (ή ενίοτε για τους ιθαγενείς και των δύο αμερικανικών ηπείρων). (el)
- El adjetivo gentilicio es aquel que «denota relación con un lugar geográfico», ya sea por barrio, pueblo, ciudad, provincia, región, país, continente, o cualquier otro lugar o entidad política. El adjetivo gentilicio se puede sustantivar, es decir, se puede referir a una persona mencionándola únicamente por su gentilicio y así se puede decir correctamente el bruneano (en lugar de decir: el individuo bruneano), la alemana, etc. (es)
- A demonym (/ˈdɛmənɪm/; from Ancient Greek δῆμος (dêmos) 'people, tribe', and ὄνυμα (ónuma) 'name') or gentilic (from Latin gentilis 'of a clan, or gens') is a word that identifies a group of people (inhabitants, residents, natives) in relation to a particular place. Demonyms are usually derived from the name of the place (hamlet, village, town, city, region, province, state, country, continent, planet, and beyond). Demonyms are used to designate all people (the general population) of a particular place, regardless of ethnic, linguistic, religious or other cultural differences that may exist within the population of that place. Examples of demonyms include Cochabambino, for someone from the city of Cochabamba; French for a person from France; and Swahili, for a person of the Swahili coas (en)
- Demonim atau gentilik adalah kata yang digunakan untuk penduduk suatu tempat. Bahasa Inggris memiliki banyak cara untuk membuat demonim, seperti dengan menambahkan sufiks pada akhir kalimat, contoh:
* -an (Indonesia → Indonesian, Roma → Roman)
* -ian (Paris → Parisian, Russia → Russian)
* -ine (Florence, Latin Florentia → Florentine)
* -ite (Vancouver → Vancouverite, Moscow → Muscovite) (sebagian besar)
* -er (London → Londoner) (sebagian besar)
* -eno (Los Angeles → Angeleno atau Los Angeleno, digunakan akhiran eño pada bahasa Spanyol}
* -ish (Spanyol → Spanish, Denmark → Danish) (sebagian besar)Judea/Jewish/Jew atau Judean; Polandia/Polish/Pole)
* -ese (Taiwan → Taiwanese, Vienna → Viennese, Jawa → Javanese)
* -i (Irak → Iraqi, Bengal → Bengali) (sebagian besar tempat di Timur T (in)
- Le gentilé (/ʒɑ̃.ti.le/) est le nom donné aux habitants d’un lieu, d'un village, d'une ville, d'un département, d’une région, d’une province, d’un pays, d’un continent, par référence au lieu où ils habitent ou d'où ils sont originaires. Par exemple, Parisiens et Japonais sont des gentilés. Un gentilé est donc synonyme de nom d’habitants, et un ethnonyme est synonyme de nom de peuple. L'adjectif « ethnique » s'emploie quelquefois pour désigner un gentilé ou bien un ethnonyme, par exemple dans : « nom ethnique », « adjectif ethnique » ou « appellation ethnique » (chez André Rolland de Denus). (fr)
- Inwonersnaam of demoniem (Oudgrieks δῆμος ("dēmos") = volk en ὄνομα ("onoma") = naam) is een woord dat de naam van de inwoners van een land, stad, provincie of andere geografische plaatsaanduidingen aangeeft. Vaak wordt dit door middel van een achtervoegsel gedaan. Er zijn twee soorten:
* Endoniemen (endo- is "binnen"): namen die door de bevolking zelf worden gebruikt
* Exoniemen (exo- is "buiten"): namen die door buitenstaanders aan de bewoners worden gegeven Onder de demoniemen worden doorgaans ook de bijvoeglijke naamwoorden die van plaatsnamen zijn afgeleid begrepen. (nl)
- Os gentílicos, também chamados, quando adjetivos, adjetivos pátrios, são uma classe de palavras que designam um indivíduo de acordo com o seu local de nascimento ou residência - um grupo a parte de adjetivos derivados de substantivos relacionados a países, estados, continentes, regiões, províncias, cidades, aldeias, vilas e povoados. Os adjetivos pátrios não seguem um padrão para as suas terminações. Essa ausência de padrão se observa principalmente em nomes relativos às cidades. A maior parte deriva diretamente do nome do local em sua forma corrente ou então da etimologia toponímica. (pt)
- Invånarnamn eller demonym är namnet på en invånare boende på ett visst ställe, varifrån demonymen har fått namnet. Ordet kommer från grekiskans demos, som betyder befolkning, och nym, som betyder namn, således blir ordet översatt "namn på befolkning". Ordet är relativt ovanligt utanför geografiska kretsar och är ovanligt i vanliga ordböcker. (sv)
|
